Unes ordenances del càrrec de sots-sagristà de la seu de valència dels segles XVI i XVII. Edició I notes lingüístiques

Autor:Joaquim Martí Mestre
Càrrec:Universitat de València
Pàgines:25-66
 
CONTENIDO

Page 25

En el curs de l'elaboració de la nostra tesi doctoral,1 vam trobar manuscrits en l'Arxiu Capitular de València (acv) uns estatuts dels segles XVI i XVII sobre el càrrec de sots-sagristà2 de la Seu de València, en els quals s'especifiquen detalladament les obligacions i els drets propis d'aquest ministeri3

Tot i que ja Josep Sanchis Sivera4 qualificava de molt interessants aquelles ordenances relatives a la funció de sots-sagristà o magíster, fins ara no han estat tingudes en consideració pels estudiosos, i han romàs totalment inèdites i ignorades.

Page 26

Amb el present article pretenem donar a conèixer aquests documents, que jutgem interessants tant des d'un punt de vista historiogràfic i jurídic com lingüístic.5

En la present transcripció servem la màxima fidelitat possible al text original. Així, respectem les grafies originals, tret de u/v, i/j i c/ç, que regularitzem d'acord amb la normativa vigent. Regularitzem, igualment, les majúscules i minúscules, l'accentuació, la dièresi, els guionets i l'ús de punts i comes. Indiquem amb el punt volat la geminació de consonants o l'elisió de vocals que avui cal representar normativament.6

El càrrec de sots-sagristà o magíster de la Seu de València va ser instituït formalment el 15 de juny del 1303 pel bisbe de València Ramon de Pont (1289-1312).7

Fins l'establiment del càrrec perpetu de sots-sagristà la custòdia de la Seu i dels objectes de culte es trobava bastant descuidada, i era duta a terme per persones que exercien aquest ofici de manera temporal i esporàdica, per la qual cosa s'hi ocasionaven diversos inconvenients i danys.

Per això, el bisbe i el Capítol de la Seu van decidir que el càrrec de

Page 27

custodi de la Seu passàs a ser perpetu, i al mateix temps, per tal de donar-li una major estabilitat, li van unir un benefici eclesiàstic.

El sots-sagristà, segons l'acta de constitució de l'any 1303, havia de custodiar i tenir cura de les relíquies, tresors, ornaments i, en general, de tots els béns dipositats en la sagristia de la Seu.

En aquest document s'establí també el salari que havia de percebre el sots-sagristà, el qual era, almenys en un principi, de dos-cents sous, carregats sobre les rendes procedents de l'església de Sant Tomàs de Va-lència. A més, el sots-sagristà percebia divuit diners diaris per una capella-nia temporal que hom li concedia, en tant que el Capítol de la Seu establís la unió perpètua d'alguna capellania o benefici eclesiàstic a l'ofici de sots-sagristà, cosa que, efectivament, es va fer anys més tard.8

El sots-sagristà de la Seu de València, a més d'ocupar-se de guardar els ornaments i objectes de culte de la Seu, tenia també altres obligacions, entre les quals destacava el gran nombre d'administracions, tant de la Seu com de particulars, de les quals era responsable.

En compensació, a més del seu salari específic, tenia dret a una casa, com els canonges i dignitats, i, com ja hem avançat, a l'obtenció d'un benefici, annex al seu càrrec.

  1. En un manuscrit de I'acv titulat Còdex manuscriptm Comtitutio-num capituhrum Ecclesie Valentine (Ms. 89), que recull gran nombre de constitucions relatives a la Seu de València, figuren uns «Statuta et ordi-nationes per reverendum subsacrista Sedís Valentine servande», que, a petició del Capítol de la Seu de València, van ser llegits «alta et intelligi-bili voce» i fets públics pel notari i escrivà del Capítol Joan Alemany, el 14 de desembre del 1558, coincidint amb el recent nomenament del nou sots-sagristà, Miquel Jeroni Coves, el qual acabava de prendre possessió del càrrec el dia 15 de novembre.

    Després d'una introducció en llatí, en la qual es justifica l'elaboració d'aquests estatuts, per al bon funcionament del càrrec i l'evitació de possibles abusos que s'hi poguessen cometre, i després de fer constar explícitament que aquest només podia ser ocupat per mestres en Teologia, «et non alterius generis hominibus» (fol. 81r), segueixen pròpiament els «Sta-tuts e ordinations novament fets per los senyors canonges de la Seu de Valentia, axí sobre lo bon ordre y asento de la sots-sacristania com de

    Page 28

    les coses de son offici e del cuydado que a de tenir no-s fassen profanitats en la Sglésia».

    Segons aquests «statuts e ordinations», el magíster s'encarregava del manteniment de la bona disposició i concert de la Seu. També era l'encarregat de manar voltar les campanes a les diverses celebracions religioses del dia.

    Igualment, s'encarregava del bon orde i neteja de l'altar Major i del sagrari, tant del sagrari on estava dipositat el Santíssim Sagrament com del sagrari de les relíquies.

    Era també el responsable de la conservació de les nombroses relíquies amb què comptava la Seu9 i de mostrar-les sempre que li ho sol·licitaven els fidels per algun motiu justificat.

    Eren tantes les sol·licituds que tenia per a exposar les relíquies, que en aquestes ordenances s'hagué de regular aquesta tasca. Així s'hi va establir que, a partir d'aleshores, no es podrien mostrar sense la presència de dos canonges, en representació del Capítol.

    El sots-sagristà tenia en càrrec el bon acompliment de les festes, aniversaris, caritats i ofertes que constaven en les administracions instituïdes en la Seu per diversos particulars.

    Igualment, era el responsable de la bona administració i distribució de les obres pies instituïdes per persones particulars.

    S'ocupava també de dur un Llibre dels dipòsits i comandes de la Seu.

    Es diu explícitament en aquestes ordenances que la seua feina de custodi i administrador queda limitada a la sagristia, i no pot estendre's més enllà de les portes de la Seu.

    El sots-sagristà havia de nomenar un capellà de confiança, beneficiat en la Seu, perquè acomplís, sota les seues ordres, la- tasca de col·lector de les rendes percebudes per la Seu, el qual havia d'anotar en un rebedor les diverses rendes col-lectades.

    Aquest beneficiat era presentat pel propi magíster al Capítol, el qual decidia finalment si el nomenament quedava efectivament ratificat, o, en cas contrari, si no era admès per aquest organisme, el sots-sagristà havia de cercar un nou candidat.

    El salari del col·lector eren quaranta lliures anuals, les quals li lliurava personalment el magíster.

    A més de cobrar les rendes, el col·lector tenia l'obligació de pagat set-

    Page 29

    manalment als preveres les misses que aquells celebraven en la Seu. El magíster, al seu torn, anotava en un quadern les misses que es celebraven en l'Església Major i els noms dels celebrants.

    El col·lector era, igualment, l'encarregat de pagar als beneficiaris, prèvia autorització del sots-sagristà, les almoines i caritats de les diferents administracions que portava el seu superior.

    Els estatuts preveien que el col·lector cessava automàticament de les seues funcions al cap de dos anys del nomenament. En acomplir-se aquest període, i abans de fer efectiu l'abandonament del càrrec, aquest elaborava un informe en el qual donava compte de la seua col·lecta bianual.

    L'ofici de col·lector era prorrogable de manera indefinida per a nous períodes de dos anys, sempre que el magíster ho consideràs oportú i el Capítol ho ratificàs. A cada nova renovació del càrrec, el candidat havia de sotmetre's a l'aprovació del Capítol.

    La raó del nomenament d'aquest funcionari era descarregar de treball el sots-sagristà, per tal que aquest pogués ocupar-se també de les altres tasques que tenia encomanades.

    Amb el pas dels anys, s'anà incrementant notablement el nombre d'administracions que havia de regir el magíster, per la qual cosa en posteriors estatuts del segle xvn el Capítol li hagué de nomenar més ajudants.

    A més de les obligacions ja dites, les ordenances del 1558 preveien que el sots-sagristà havia d'encarregar-se de mantenir l'orde entre les persones que es trobaven en l'interior de la Seu, i en particular en les que s'hi trobaven retretes en busca del refugi que proporcionava el lloc sagrat.10

    Els estatuts són els següents:

    E primerament, que lo magíster sots-sagristà tinga particular càrrech de tot lo spiritual, so és que la sglésia vaja consertada ab lo acostumat orde y conforme al

    Línia 1. C, D: Primerament. C: eo lo sots-sacristà. D: eo sot-sacristà

    Línia 2, C, D: espiritual, ço és.

    Línia 3. C, D: iglésia. D: vacha concertada; conforme el

    Page 30

    llibre que està en la matexa sacrestia. Y tinga gran 5 mirament en manar tocar a matines a les hores degudes, a l'alba, a missa e vespres, que no falte res en lo altar Major, lo qual estiga tostemps ab la netedat que a tal lloch convé, manant posar en aquell y en lo cor lo pali e capes, conforme a les festivitats e a la consuetut de la 10 sglésia il (f. 8lv).

    ítem, que sobretot contínuament se desvel·le en que lo sacrari on està reservat lo Santíssim Sacrament del Cos preciós de Nostre Senyor Déu Jesucrist estiga ab la netedat y reverèntia que convé, e lo matex mirament tinga 15 en lo sacrari de les relíquies.11

    ítem, per quant lo amostrar de les relíquies huy en dia està tan abusat que a cada pas y per qualsevol persona inportunen al magíster que les mostre, lo que és alguna inreverèntia, per tant de así avant se ordena nos pugen 20 mostrar dites relíquies sinó ab asistència de dos senyors de canonges deputats per lo reverent Capítol o substituts de aquells, y no en altra manera.

    ítem, per quant moltes persones devotes an dexat algunes festes que-s celebren, y anniversaris, y caritats 25 de pa que-s repartexen en certs dies de l'any, y offertes per al dia de la commemoratió dels defuncts, tot lo qual

    Línia 4. C, D: sacristia. D: libre; mateixa

    Línia 5. D: tocar moytines

    Línia 6. C: a l'alba, missa, vespres e salves, y que no falte. D: a l'alba, missa, vespres, salves, y que no falte res de l'altar Machor Línia 7. C, D: totstemps.

    Línia 8. C: possar; chor; lo frontal e capes. D: loch; lo frontal y capes Línia 9. C, D: y a la. D: de dita Línia 10. C: església. D: iglésia Línia 11. C, D: Ittem. C: desvele. Línia 12. C: lo sacrari en què. D: lo sacrari en què és Línia 13. C, D: Senor Línia 14. C, D: reverència. C, D: mateix Línia 23. C, D: Ittem. C; han. D: han deixat Línia 24. C: selebren. D: que es celebren

    Línia 25. C: que les repartixquen. D: que les repartixca; y ofertes Línia 26. C: commemoració dels diffunts. D: per a el dia de la commemoració dels difunts

    Page 31

    los qui ho han dexat e instituït o han acomanat al magíster, per tant lo dit magíster ha de tenir gran diligència en que ab tot compliment se effectuen y cumplen 30 les voluntats dels dits instituïdors.12

    ítem, per quant hi haja altres obres pies que alguns an instituït y deixat per a casar òrphenes de sa parentella o repartir algunes charitats, preferint a sos parents, y està a càrrech del magíster fer dit examen e 35 repartítio, per tant lo dit deu tenir gran mirament en que tot se fasa conforme a la voluntat dels instituïdors, y sobretot que no detinga la repartitió fahedora en los strangers que vénen a cobrar de semblants caritats.

    ítem, que lo magíster tinga gran ànsia y mirament del 40 llibre dels depòsits y comandes ques solen fer en la sacrestia. Y tot lo que se depositarà o acomanarà, encontinent y en presència del que li farà la comanda, ho assente y scriga de sa mà, y ho tinga en bona guarda davall de clau, assentant en lo libre lo Iloch o caixa hon 45 posa dita comanda, per ço que quant ho haja de lliurar o trobe ab fasilitat

    ítem, que lo magíster no tinga poch ni molt que entendre il (f. 82r) en exegir diners ni anar a traure

    Línia 27. C, D: los que. C: ho han acomanat. D: deixat e instituhit; a dit

    Línia 28. D: lo dit magíster sot-sacristà ha de tenir y tinga

    Línia 29. C: ab que. D: diligència y cuydado de que; cumpiiment y puntualitat se efectuen

    Línia 30. C, D: de dits. D: instituhidors.

    Línia 31. C, D: Ittem; hi ha

    Línia 32. C, D: han; òrfenes. D: instituhit. C: dexat; cassar.

    Línia 33. C, D; parentela; caritats. D: y repartir.

    Línia 34. C: de dit magíster; examen y; D: del dit magíster

    Línia 35. C, D: repartició. E així mateix, està a càrrech de dit magíster donar algunes caritats per a ajuda a redemir (D: redimir) catius. D: Per ço dit magíster deu tenir Línia 36. C: faça; instituïdors, sobre lo qual se li encarrega sa consciència. Y. D: fasa y efectue; instituhidors, sobre lo qual se li encarrega sa conciència. Y Línia 37. C: en particular també que no detinga la repartició. D; també en particular que no detinga la repartició Línia 38. C, D: forasters que; cobrar semblants caritats e deixes. D: vindran Línia 47. C, D: Ittem; perquè lo magíster; en què. D: poc Línia 48. C, D: exigir. D: dinés

    Page 32

    albarans de València, ni del General, ni vaja a les 50 executions que se auran a fer als que deuen, ni vaja a les alrnonedes, ni tinga per a què exir de dita sacrestia, sinó per alguna nesessitat particular que se li offerirà, lo qual, apartat de tots estos exercisis, que són més de negociació temporal que spiritual, se estiga quiet y 55 recollit en la sacrestia, per a que, si algú aura menester algun consell o decisió de algun cas de contiència, lo y puga dar y consellar.

    ítem, que lo dit magíster sia obligat de nomenar un capellà de confiança, beneficiat en la Sglésia Major, lo

    60 qual presente al reverent Capítol, per a que l'habeÜten y approven. Y en cas que lo tal no tinga la dita habilitatió, sia obligar lo magíster nomenar-ne y presentar-ne altre, fins tant dit reverent Capítol concedeixca dita habilitatió y approbació. E que dita

    65 habilitatió se aja de fer per lo reverent Capítol ab fabes, per ço que los vots sien segrets, la qual feta, lo magíster li done y concedeixa procura e poder bastant per a col·lectar, exegir y cobrar totes les rendes, axí de

    Línia 49. C, D: General, Fàbrica Vella ni nova. D: nova, ni demés parts que responen a les administracions de la sacristia; vacha

    Linia 50. C: execucions; dehuen a dita secrestia. C, D: hauran de. D: eixecusions; dehuen a dita sacristia; vacha

    Linia 51. C, D: eixir. C: secrestia. D: sacristia

    Línia 52. C: necessitat. D: si no és per a alguna necesitat; oferirà

    Les línies 53 a 57 no figuren en C ni D.

    Linia 58. C, D: Per tant estatueixen (D: estatuheixen) e ordenen que sia obligat a nomenar

    Línia 59. C, D: beneficiat de la església Major (D: de la present església) que sia de confiança (D: confiansa), lo

    Linia 60. C, D: haja (D: acha) de presentar al molt illustre Capítol per a que aquell habiliten (D: fo habilite)

    Línia 61. C: aproven. D: aprove

    Linia 62. C, D: habilitació; lo dit magíster de

    Línia 63. C, D: dit molt il·lustre Capítol

    Línia 64. C, D: habilitació y aprobació. C: Y que. D: la qual

    Línia 65. C: aprobació se haja. No figura: «per lo reverent Capítol». D: se ha de fer ab. No figura: «habilitatió», «per lo reverent Capítol»

    Línia 66. C( D: faves; secrets. D: per & que los

    Línia 67. C: li done procura bastant

    Línia 68-72. C: col·lectar y cobrar; rendes tocants a les administracions de la sacristia. Y aquell encontinent les haja de liurar (D: acha de liurar lo que cobrarà) al dit magís-

    Page 33

    pentió, ús de censals, com de censos e altres coses que 70 s'esguarden a exegir y col·lectar al sots-sacristà. Al qual capellà y col·lector sia obligat lo magíster de dar-li salari per sos treballs, quaranta lliures cada any. Y que dit col·lector sia obligat de dar fianses de la col·lecta a voluntat e coneguda del magíster sots-75 sacristà, los quals se agen de obligar y sotsmetre a for y jurisdictió de l'il·lustríssimo senyor archebisbe eo de son vicari general capitular.

    ítem, que lo tal col·lector tinga tota diligèntia en exegir y cobrar tot lo ques deurà, perquè ab facilitat 80 puga pagar les misses e tots los demés càrrechs de la sots-sagrestia, los quals no sufren dilatió.

    ítem, que lo magíster fasa cad-any dos qüerns, la hu per a sis mesos e lo altre per a altres sis mesos, en los quals estiguen assentades les misses cada sis mesos, y los

    85 preveres que les han de celebrar, als quals cada disapte, com se il (f. 82v) acostuma, lo col·lector sia obligat a pagar les misses de aquella semana, ab assistència del magíster, si li parexerà que deu assistir. Y encontinent, en ser pagada la semana de dit qüern, torne en poder del

    90 magíster. Y al cap de sis mesos lo magíster tinga gran solicitut en examinar lo qüern y fer celebrar les mises que faltaran e no se auran celebrat, en compliment del quadern.

    Page 34

    ítem, que dit col·lector aja de dar y pagar a les 95 persones que lo magíster li dirà les caritats, axí de òrfenes com altres almoynes, les quals alguns an acomanat al magíster reparteixca, conforme a ses institutions. Lo que se encarrega en gran manera la contiènsia del dit magíster, en que-s reparteixquen conforme a la voluntat de 100 dits instituïdors.

    ítem, que en dita sacrestia y aja una caixa ab tres claus. E la una tinga cad-any un senyor de canonge, seguint lo horde de boxart, comensant del més antich. La altra, lo sots-sagristà. La tercera, lo col·lector, lo

    105 qual sia obligat de buydar contínuament en dita caixa tots los proceyts de la col·lecta, sols tinga en lo poder de peu.

    E tot lo residuum, com dit és, estiga conservat en dita caxa. Y que estiga ab facultat de qualsevol dels dits

    110 que tendran les claus, tantes voltes com los pareixerà, examinar y fer lo balanç a dit col·lector, per ço que aja de buydar los procehits de sa col·lecta, deduhit lo peu.

    ítem, que a dit col·lector se li aja de dar per lo magíster un baldufari y rebedor, en lo qual estiguen 115 continuats tots los ítems e rendes que a ell se sguardarà de col·lectar. E que lo dit sia obligat, encontinent que rebrà qualsevols dels ítems, fer-ne notament en dit rebedor, per ço que ab més facilitat se li puga fer lo balans tostems que parega.

    120 ítem, que dit col·lector sia obligat a dar compte, acabats dos anys, de la col·lecta. E quatre mesos après de dits dos anys, sia obligat realment y ab tot effecte buydar e pagar tot lo que serà atrobat deutor, lo qual no puga en sa desexida y descàrrech donar ròssechs, si ja no

    125 fossen alguns nichils dats per tals per lo contadors, lo qual conte se aja de dar al senyor canonge que tendra la clau e al magíster. E la diffinitió se reba per lo scrivà del reverent Capítol, y en presència de dits Capítol y del magíster, los quals diffiniran il (f. 83r).

    130 ítem, que, acabats dos anys, lo magíster nomene y presente al reverent Capítol altre col·lector, lo qual aja

    Page 35

    de ser habilitat per a dita col·lecta, ut supra. Y que, havent donat bon comte lo col·lector, tinga llibertat lo magíster nomenar-lo y presentar-lo toties quoties, li 135 parexerà, cum hoc que a cada vegada de dita nominatió y presentatió li sia menester nova habilitatió del reverent Capítol.13

    ítem, que a dit col·lector se li donen les distributions en absència, y axí no se acostumen a dar als 140 altres col·lectors y procuradors de la sglésia.

    ítem, que tots los emoluments e salaris que recauen al sots-sacristà sien del dit sots-sagristà. Y que lo col·lector no puga pretendre cosa alguna, sinó tant solament lo salari de les quaranta lliures, les quals lo 145 dit magíster li aja de pagar en los terminis que ab dit col·lector se concertarà.

    ítem, que lo magíster tinga en bona custòdia e guarda tots los actes y cartes tocants a totes les administrations que recauen a son càrrech, intitulats y 150 concertats, per ço que ab facilitat los trobe quant sia menester algú per a les executions o altres nesesitats.14

    Línia 141. C, D: Ictem; y salaris; recahuen de les administracions

    Línia 142. C, D: sot-sacristà (ambdues vegades); E que

    Línia 143. C: cossa. C, D: tan

    Línia 144-146: C, D: lo dit salari de quaranta lliures (D: liures) pagadores en los terminis que lo col·lector y sot-sacristà se consertaran (D: es concertaran). Línia 147. C: Ittem; y guarda Línia 148. C: actes y papers e llibres Línia 149. C: administracions; recauhen Línia 150. C: per a que Línia 151. C: execucions eo

    Page 36

    ítem, que lo magíster tinga gran cuydado e mirament en la sglésia, que après de ser acabats los officis divinals, no fassen profanitats ni dissolutions en ella. E

    155 per a obviar dites coses, sia obligat cascun dia de matí, après de acabada no na, donar una volta per la sglésia, y regonéxer si aura algunes dones o hòmens disoluts. Y, trobant-los, aja de amonestar aquells que se n'ixquen de la sglésia. Y a la vesprada, après de acabades completes y

    160 offici de defuncts, done altra volta per la dita sglésia, fent lo matex examen e diligència. E açò perquè no-s fasa irreverèntia al lloen sagrat.

    ítem, per quant los retrets que confugen a la sglésia acostumen moltes vegades, après dinar e ans que s'hobra la

    165 sglésia, anar jugant, saltant y sgremint, y fent disolutions per la sglésia, lo qu^és cosa de mal exemple e irreverèntia al lloch tant sant; per ço statuexen e ordenen que lo magíster mane als dits retrets que estiguen recollits, puix no és cosa condecent que en la sglésia se

    170 fassen ni consenten semblants coses. E, per lo semblant, no consenten que dones de poch e dissolutes il (f. 83v) munten al campanar ni entren hon estan los retrets.

    E tostems que per qualsevol via sentirà que-s fes o-s volgués fer alguna irreverèntia o desacato en la sglésia,

    175 o remedíe y proveïxca ab molta sagacitat e prudència. E, si no serà part per a remediar-o, ne done avís al reverent vicari general de Capítol per a que o remedie.

    ítem, que de totes les sobredites hordinations, se'n reba provisió del reverent Capítol en presència del dit 180 sots-sagristà, les quals estiguen continuades en un llibre en poder del dit magíster.

    En les Deliberacions capitulars (acv, Ms. 301) figura un extracte, en castellà, d'aquestes ordenances del 1558.

    Van encapçalades per algunes anotacions del compilador, en les quals aquest remarca la importància de les ordenances i la necessitat que s'observen, «para la buena administración de la sacristía».

    Aquest compilador anònim fa també alguns comentaris respecte a l'abundant treball dels sots-sagristans: «Que en aquel tiempo del aüo 1558 ya

    Page 37

    tenían los senores canónigos el gravamen del magíster por tanto peso de administraciones.» I afegeix: «Si entonces havia trabajo en las administra-ciones, que serà àgora quando se han multiplicado y crecido tanto!»

  2. Es van dictar uns nous estatuts del càrrec de sots-sagristà de la Seu valentina a finals del segle xvi, el 6 d'octubre del 1594, el mateix dia que el nou magíster Donis Pau Llopis prengué possessió del càrrec.

    Aquestes ordenances van ser rebudes, fetes públiques i llegides, «alta et intelligibile voce», davant del Capítol, pel notari i escrivà capitular Jeroni Julià Real, i es conserven en els seus protocols notarials (acv, Ms. 3.767, fols. 627r-629v).

    Existeix un altre exemplar d'aquests estatuts en el recull de constitucions de la Seu titulat Comtitutionum capituhrum Ecclesie Valentine (acv, Ms. 89).

    Aquestes ordenances venien a completar, i no a substituir, les anteriors, les quals s'havien de continuar observant, però amb les addicions que hi introduïen les noves.

    Entre els capítols que ara s'afegeixen, podem esmentar que s'hi fa explícit que el sots-sagristà només pot admetre en la sagristia dipòsits i administracions de causes pies, de provisió de l'autoritat eclesiàstica, i no dipòsits per provisió de cap jutge secular.

    També s'hi especifica que el magíster no pot acceptar cap nova administració sense llicència del Capítol.

    El Capítol pasqual nomenava cada any dos canonges superintendents encarregats d'inspeccionar anualment la sagristia i les administracions del sots-sagristà. A més, cada tres anys el Capítol pasqual encarregava a dos canonges, el tresorer i l'obrer, la visita d'inspecció de la sagristia.

    A continuació, com a complement a les ordenances del 1558, passem a transcriure aquests «Statuts y ordinacions novament fets, ajustant als atitichs, los quals ha de guardar lo sots-sacristà que ara és y per temps serà de la dita sacrestia»:15

    1. E, primerament, que lo magíster sots-sacristà no puga de así avant admetre en la sacristia depòsits per

    Línia 1. C, D: Ittem, que lo; sot-sacristà Línia 2. C, D: puga admetre

    Page 38

    provisió de jutge secular, sinó tant solament los depòsits de coses pies, de provisió de l'ordinari e sos officials 5 e visitadors, e del pare de Christ, e les comandes de dinés e joyes de persones particulars que no entraran per conte y rahó en llibre de depòsits.16

    2. Ittem, que per a guardar los dits depòsits y comandes y haja una caxa en la sacrestia ab dos claus, La huna

    10 tinga lo canonge vicari general capitular il (f. 627r), e l'altra lo sots-sacristà. E que lo vicari capitular no la puga acomanar sinó a canonge del gremi, de manera que los dits hajen de concórrer per a posar e traure los dits depòsits, ab conte y rahó, com fins ara se a acostumat.

    15 E done fermances per a dits depòsits e comandes.

    3. Ittem, que ultra de les visites que lo ordinari farà en la sacristia, en lo capítol pasqual cascun any sien deputats dos senors canonges per a que regoneguen sumàriament tota la sacristia, ço és, relíquies,

    20 ornaments, joyes, argent, depòsits e comandes, lo qual hajen de haver fet la Pasqua del Sant Espirit. E que de tres en tres anys, en lo Capítol pasqual se nomenen dos senors canonges, ço és, lo tesorer y lo obrer, per a que il (f. 627v) visiten plenament tota la sacristia per lo últim

    25 inventari, llevant de la dita sacristia lo consumit, y posant lo que de nou y haurà entrat, ab lo escrivà del Capítol.17

    4. Ittem, que los dits senors canonges thesorer y obrer comensen la visita un dia après de la commemoració dels

    Línia 3. C: provissió; depòssits; tan. D: jutge algú secular; tan.

    Línia 4. C: cosses; l'ordinari eo. D: l'ordinari eo de sos

    Línia 5. C: vissitadors. D: oficials y visitadors del

    Línia 6. C: diners

    Línia 7. C: e rahó. D: ne rahó; libre.

    Línia 16. C: vissites

    Línia 20. C: depòsits ecclestàstichs

    Línia 21. C: de Spirit Sant

    Línia 23. C: thesorer y obrer; vissiten

    Línia 25. C: llevant de aquell lo consumit, e

    Línia 26. C: possant; hi

    Línia 28. C: vissita; après la commemoratió.

    Page 39

    defunts, e hajen de cloure-la ans de la festa de la 30 Nativitat de Nostre Senor Jesuchrist. Y a cascú se li done deu lliures, y a l'escrivà quatre lliures, y a cascú dels escolans una lliura reals de Valentia, per lo treball extraordinari que hauran tengut. E que los dits salaris se paguen per provissió del Capítol, après de acabada la 35 visita e feta d'ella relatió en capítol per los dits dos sefiors canonges, e no ans, los quals salaris il (f. 628r) se paguen de les administracions de la thesoreria e fàbrica per mitat.18

    5. Ittem, que lo dit sots-sacristà que serà elet, ans de comensar la administració de son offici, haja de jurar

    40 in pleno capitulo de fideliter segerendo en la administratió de son càrrech de sots-sacristà, e done fermanses a voluntat del Capítol. E lo acte de obligació e fermances sia primer regonegut per los advocats del Capítol que estiga ab tota securitat y fermesa, y li sien

    45 llegides totes les constitucions de la sacristia, les quals estiguen totes escrites en una taula públicament en la sacristia.

    6. Ittem, lo sots-sacrístà no puga admetre en dit nom de sots-sacristà ni en la sacristia administració (f. 628v)

    50 alguna, ultra de les que al present y ha, sens expressa llicència e decret del Capítol lo qual considerarà sï-s deu acceptar, y decretarà lo que millor parexerà.19

    Línia 29. C: diffunts. D: difunts, e achen

    Línia 30. C: Nattivitat; donen. D: Senor Déu Jesuchrist; cascun senor canonge per la asistència y treball desús dit se li donen

    Línia 31. D: liures

    Línia 32. D: liura. C, D: València

    Línia 33. D: los salaris

    Línia 34. C, D: de provisió de l'il·lustre Capítol

    Línia 35. C: vissita y. C, D: relació; per los dits sefiors. D: visita y

    Línia 36. D: canonges visitadors, los quals salaris paguen les

    Línia 37. C, D: de la fàbrica y thesoreria. D: micberament.

    Línia 48. C: que lo sot-sacristà.

    Línia 49. C: sot-sacrístà

    Línia 51. C: e decret del molt il·lustre Capítol; si es

    Page 40

    7. Ittem, que en lo archiu del Capítol y haja hun llibre ab lo compte y rahó de totes les rendes y càrrechs de les

    55 administracions de la sacristía, per lo qual se haja de pendre conte a lo sots-sacristà.

    8. Ittem, que los armaris de les santes relíquies estiguem tostemps tancats ab tres claus. La una tingua lo il·lustríssim senor archebisbe, e l'altra lo sefior canonge

    60 que lo Capítol deputarà, e l'altra lo sots-sacristà. E nos puguen traure per a mostrar a ninguna persona particular, sinó que les puguen veure per huna vidriera que-s farà, la qual il (f. 629r) vidriera es tanque ab dites tres claus.

    65 9. Ittem, que haja de ser tostemps substituït en lo càrrech e offici de thesorer e administració de la thesoreria lo sots-sacristà, y que lo dit sots-sacristà cascun any haja de donar fiances a part per rahó de dita substitució, com se acostuma, puix té salari per dita rahó

    70 a part.

    10. Ittem, que-s guarden totes les constitucions y ordinacions antigues fetes ans de les presents, tocants y pertanyents a la dita sacristia y sots-sacristia

    (f. 629 r).

  3. Ja dins del segle xvil, el 7 de setembre del 1637, coincidint amb la presa de possessió del sots-sagristà Pere Joan Tomàs, es van dictar unes noves ordenances d'aquest càrrec, les quals es conserven en el protocol d'aquest any del notari i escrivà del Capítol Crespí Pérez Calvillo (acv, Ms. 3.107, fols. 522v-537v).

    S'hi van introduir algunes innovacions en relació a les antigues disposicions, tot i que s'hi mantenia el cos de les passades.

    Entre les novetats, cal destacar el nomenament d'un nou ajudant per al sots-sagristà, el qual s'afegia a la figura del col·lector, ja existent des de les ordenances de l'any 1558.20

    Es volia descarregar així l'excés de treball que tenia el magíster, com

    Page 41

    a conseqüència de l'increment de les administracions al seu càrrec, les quals, però, li representaven un notable increment dels guanys, com en aquestes mateixes ordenances s'especificava: «de les administracions de què reb tants bons salari[s]» (£. 533r).

    En aquests capítols consten també els estatuts de l'ofici d'aquest nou ajudant del sots-sagristà, el qual l'havia d'auxiliar només en «les cosses tocants y concernents a la dita sacristia y cuito diví, y no en manera alguna en cosses tocants a les administracions y depòsits de dita sacristia», tasca en la qual ja comptava amb l'ajut del col·lector.

    Unes altres disposicions d'aquestes ordenances eren l'obligació del ma-gíster de dormir totes les nits en la sagristia, per custodiar-la i tenir compte que es toque a matines.

    També s'hi especificava que ni el sots-sagristà ni els escolans no podien admetre personalment en la Seu ningú que hi cercàs el refugi i la immunitat del lloc sagrat.

    Igualment, havia de vigilar que els escolans dortnissen en l'església, en els llocs que hi tenien expressament destinats.

    Es donen noves ordenances restringint els abusos en les peticions d'exposar les relíquies, i es dicten disposicions sobre la casa que el Capítol donava al magíster, en raó del seu càrrec.

    A continuació transcrivim els capítols que van implicar alguna novetat de contingut respecte a les anteriors ordenances:21

    II. Ittem, que [el sots-sagristà] haja de fer les rondes cada nit per la església, com se acostuma, ço és, en lo yvern a les huit hores y en lo estiu a les nou hores. Y que tinga conte en que es tanquen en clau les il 5 (f. 522v) rexes detràs lo altar, acabats los officis inmediatament.

    III. Ittem, que haja de dormir en la sacristia totes les nits de l'any, per a tenir conte y custodir la

    Línia 1. D: aeha

    Línia 2. D: iglésia

    Línia 4. En D no apareix «hores»

    Línia 5. D; reixes; oficis

    Línia 6. D: immediatament

    Línia 7. D: hacha

    Page 42

    sacristia, e per a que es toque a mijanit, a les matines, 10 puntualment. E si cas fos que per alguna indisposició hagués de faltar alguna nit, sia ab llicència del senor vicari capitular; e si fosen algunes nits, ab llicència del molt il·lustre Capítol (...).

    v. Ittern, per quant lo mostrar de les il (f. 523r) 15 relíquies huy en dia està tan abusat que a cada pas y per qualsevol persona és importunat dit magíster per a que les mostre, lo que és incovenient, per tant se ordena que de huy en avant no es puixen mostrar dites relíquies, si no és precehint llicència del senor vicari general 20 capitular, excepto sí algun senor canonge voldrà assistir personalment a la ostensió de dites relíquies, perquè en tal cas no serà necessària la llicència de dit senor vicari general capitular (...) il (f. 523v).

    xi. Ittem, que lo sot-sacristà tinga particular conte 25 en que ell ni los escolans admeten en la sacrestia ni església ningun retret, ni tampoch en lo campanar, sots pena de cinch lliures aplicadores a la fàbrica de la església, pagadores per la persona o persones que reculliran dit retret.

    30 E, així mateix, que lo dit magíster tinga molta vigilància en que tots los escolans hajen il (f. 526r) de dormir dins la església en sos puestos y llochs

    Línia 9. D: michanit; maytines

    Línia 10. D: puntualment. Y per a en cas que se succehfs no venir ningun beneficiat a rnaytines, tinga obligació de baixar dit magíster a celebrar dites maytines. E si cas fos Línia II. D: licència. No figura «senor». Línia 12. D: vicari general capitular; licència Línia 15. D: hui Línia 18. D: hui; amostrar Línia 19. D: licència del vicari Línia 20. D; asistir Línia 21. D: ostenció

    Línia 22. D: necesari; licència de dit vicari Línia 25. D: sacristia Línia 26. D: en la església Línia 27. D: liures Línia 29. D: aculliran Línia 31. D: achen Línia 32. D: lochs

    Page 43

    senyalats, conforme la pràtica e ordinacions loables de dita església, per a la bona custòdia y guarda de aquella.

    35 E si per cas, per algun impediment, algú de aquells faltàs alguna nit, los tres sous que hi a de marca, fet conte al cap del mes per lo dit sot-sacristà, dit sot-sacristà tinga obligació de dar-la a la fàbrica y fer-ne càrrech en lo llibre del sots-obrer. Y si cas serà que en la

    40 secrestia haja algunes cosses que necessiten de remey quant que quant, ne haja de donar rahó a l'il·lustre Capítol en les primes mensis (...) il (f. 526v).

    xvi. Ittem, per quant la experiència ha mostrat que per ser tantes les administracions que estan a càrrech del

    45 magíster eo sot-sacristà, és imposible que puga acudir ab la puntualitat que-s deu a les cosses concernents a son principal institut y ministeri sens gran diminució, indecència y poca policia del cuito divina], relíquies y ornaments, ordenen, estatueixen y proveheixen que sia

    50 nomenat per dit il·lustre Capítol un prevere beneficiat de la present yglésia per a que ajude al dit sot-sacristà il (f. 528r) en les cosses tocants y concernents a la dita sacristia y cuito diví, y no en manera alguna en cosses tocants a les administracions y depòsits de dita

    55 sacristia. Y que lo dit sot-sacristà sia tengut y obligat a donar y pasar de sos diners propris al dit beneffíciat y ajudant quaranta lliures cascun any per son salari, pagadores en tres terces postpossadament.

    xvii. Ittem, que lo sot-sacristà que serà elet, ans 60 de comensar la administració de son offici, haja de jurar pleno Capitulo de fideliter seguertdo en la administració de son càrrech de sot-sacristà, e done fermanses a voluntat del Capítol, y de nou sempre que se li demanaran per dit Capítol. E li sien llegides totes les

    Línia 33. D: pràctica

    Línia 36. D: i a

    Línia 37. D: Manca el segon «dit sot-sacristà».

    Línia 39. D: libre

    Línia 40. D: sacristia hi hagués; coses; necesiten

    Línia 41, D: acha

    Línia 42. D: mensis, per a que es del·Iibere lo que serà més convenient.

    Page 44

    65 constitucions e ordinacions presents de la sacristia il (f. 528v), e li sia donada còpia de elles per a que la tinga en son poder.

    xviii. Ittem, que en lo archiu del Capítol hi haja un llibre ab lo conte y rahó de totes les rendes y càrrechs 70 de les administracions de la segrestia, per lo qual se haja de pendre conte al sot-sacristà de dos en dos anys, per dos seíiors canonges nomenats per a dit effecte per lo il·lustre Capítol (...).

    xx. Ittem, que lo magíster tinga obligació de 75 conservar la cassa que se Ü dóna il (f. 529r) per a habitar, de la manera que les dignitats y senors canonges la tenen de les sues, excepto en cas que caygués alguna paret o part de consideració d'ella, o algun trechinat o part de consideració d'ell, a coneguda del Capítol.

    80 xxi. Ittem, que per ningú dels capítols anteriors y obligacions de què lo molt il·lustre Capítol en ells adverteix y amonesta al dit sot-sacristà, ni en altra manera alguna, no se entenga que lo dit molt il·lustre Capítol reste obligat a cos sa alguna per mala

    85 administració in omittenào vel commitendo del dit sot-sacristà, com sols se li diga per via de advertiment. Y que tot, així lo tocant a administracions com depòsits et àlias, córrega per conte, risch y perill del dit sot-sacristà, y no del dit molt il·lustre Capítol il (f. 529v)

    .

    A continuació consten els estatuts de l'ajudant del sots-sagristà, que van ser aprovats el mateix dia. I aquesta mateixa data es va fer efectiu també el nomenament de la primera persona que ocupà aquest càrrec, la qual va ser elegida «per vota secreta», pel procediment de la insaculació. El nomenament recaigué en el prevere Martí Jaume, beneficiat en la Seu de València.

    En el primer punt d'aquests estatuts de l'ajudant del sots-sagristà (foli 528), que ja hem transcrit adés, el Capítol especificava que aquest havia d'ajudar el magíster en les coses tocants a la sagristia i el culte diví, mentre que els assumptes econòmics, referents a les administracions i dipòsits de la sagristia, continuaven essent competència exclusiva del magíster.

    S'especificava, així mateix, que aquest beneficiat havia de cobrar qua-

    Page 45

    ranta lliures anuals, distribuïdes en tres pagaments, les quals havien de procedir del salari del propi sots-sagristà, el qual sembla que, en raó de les nombroses administracions que tenia al seu càrrec, era bastant elevat.

    L'ajudant del magíster tenia obligació de dirigir i supervisar el treball dels escolans en la celebració dels oficis divins, en les processons, en les empaliades de la capella Major i en l'ordenament de la sagristia. Havia de reconèixer, en companyia del sots-sagristà, el sagrari, almenys dues vegades cada setmana. Igualment, havia de netejar quinzenalment les relíquies, en presència del magíster, com també era responsable de la neteja i bon estat de la roba de l'altar.

    Tot seguit passem a transcriure aquests estatuts, tret del primer punt, que ja ha estat transcrit més amunt:

    90 «Ittem, que al dit beneficiat se li paguen cascun any quaranta lliures de salari per terces, postpossadament, com se acostuma, les quals haja de pagar lo dit sot-sacristà, puix en rahó de les administracions, de què reb tants bons salarí[s], no pot acudir a les demés cosses y

    95 ministeris de dit offici.

    Ittem, que dit beneficiat tinga obligació de assistir, vestit ab son sobrepellís y muceta, en la sacristia tots los dies de l'any de matí y après dinar, ans de comensar los divinals officis, per a ordenar que 100 los escolans aparellen los ornaments necessaris per a el altar y il (f. 533r) per a el chor, tenint particular cuydado que-s traguen los ornaments més o menys richs, segons la solemnitat de la festa y de les persones que faran lo offici.

    105 Ittem, que, així mateix, tinga obligació de donar volta y regonéxer si la capella Major està ab la deguda netedat y dessència, y de fer possar en les grades los tapets y catifes que se acostumen, y en lo altar lo frontal, línea, tovelles (sic), canelobres y tot lo

    110 necessari, y siris corresponents a la festivitat, y que en la credència se prepare lo necessari per a celebració de la missa ab la possible dessència, y que los siris se ensenguen y apaguen a son temps.

    Page 46

    Ittem, que tinga cuydado de manar als escolans que 115 preparen ab temps los hornaments acostumats per a la celebració de Ja missa, y estiguen prevenguts (f. 533v) los que-ls hauran de acompanar y trobar-se present quant se visten, per a que hixquen tots a l'altar ab la gravetat y desència que-s requereix.

    120 Ittem, que tinga cuydado de manar als escolans que ab temps porten al chor los bordons y capes necessàries, conforme a la festivitat.

    Ittem, que durant la celebració de la missa y officis divinals tinga cuydado que los escolans acudixquen ab 125 puntualitat als ministeris necessaris de l'incens, pau y altres que acostumen.

    Ittem, que quant hi haurà processó claustral ab capes o sens elles, o fora de la església, tinga cuydado de que ab temps se aparellen los bordons, capes y ornaments 130 necessaris, y en particular que la relíquia que se haurà de portar en processó estiga neta y adornada, com convé il (f. 534r).

    Ittem, que sempre que-s celebraran dos misses ab hornaments de differents colors, tinga cuydado que es muden a son temps, ab molta policia y diligència, sens 135 confussió ni tropell.

    Ittem, que si, celebrant-se la missa, se offerís haver de fer algun ministeri en lo altar, no done lloch que los escolans se appleguen al dit altar, sinó quel facen los cambrers, a qui toca per la obligació de sos 140 officis eo benifets.

    Ittem, que, acabats los officis divinals, així de matí com après dinar, tinga cuydado que los escolans tornen a la sacristia la plata y hornaments que hauran tret per a el servici de l'altar y chor, y que en sa 145 presència mane als escolans que encontinent pleguen ab tota curiositat los hornaments e possen aquells y la plata en son lloch il (f. 534v) deputat.

    Ittem, que, si en tots los dies hi ha obligació de acudir ab gran cuydado, y puntualitat y policia a la

    Page 47

    150 celebració dels divinals officis, per lo que representa en aquells, major cuydado y vigilància deuhen possar los ministres en los dies solemnes y en los que-s celebra de pontifical. Y perquè lo Dijous y Divendres Sant ussa la iglésia de differents y particulars cerimònies, tindrà

    155 cuydado dit sot-sacristà y son ajudant que en dits dies ab temps se prepare tot lo necessari, sens que haja de esperar, com ha acontés, interrompent-se los officis divinals, ab gran notta. Per a evitar lo qual dits sot-sacristà y son ajudant escriuran en un paper tot lo

    160 que serà necessari per a dites festivitats, segons les rúbriques del ceremonial y missal romà, per a il (f. 535r) que no se'ls passe de la memòria, y a son temps ho puguen executar ab puntualitat.

    Ittem, que quant se ha de empaliar la capella Major o 165 lo cruzero, tínga cuydado lo dit ajudant de sot-sacristà que los escolans traguen y llaven ab tota curiositat los draps de brocat y tapiceria, y que ab la matexa se desclaven, espolsen, netechen y es possen en son Iloch. Y que no reste la empaliada de una festivitat per a altra, 170 havent-hi de per mig molts dies. Y també mane als escolans que, en acabant de servir les catifes y tapets, los tornen y possen en sos caxons, y que no resten sobre los banchs de la capella y sacristia.

    Ittem, que cascuna semana, dos vegades per lo menys, 175 lo dit beneficiat, juntament ab lo dit sot-sacristà, il (f. 535v) regonega lo sacrari a hon està lo Santíssim Sacrament, per a que estiga ab la policia y reverència que convé.

    Ittem, que, així mateix, cada quinze dies, dit 180 beneficiat, en presència del sot-sacristà, obra lo armari de les sanctes relíquies y les netege de la pols o serà que tindran.

    Ittem, ha de tenir cuydado de que tota la roba de l'altar, y en particular les tovalloles y corporals, 185 estiguen nets, y que es recusguen y adoben los hornaments totstemps que hi haurà necessitat.

    Page 48

    Ittem, que tinga particular cuydado de manar als escolans que desembarasen la sacristia dels banquets, cadires y demés cosses que són de estorp, segons la 190 apretura de aquella.

    Ittem, se ordena y mana que dit beneficiat en tot y per tot regonega per ministre superior al sot-sacristà, y li guarde il (f. 536r) lo respecte degut a son offici. Y al dit sot-sacristà se li encarrega que tracte ab tota

    195 benevolència, y cortesia y affabilitat al dit beneficiat, per a que, acudint tots los dos ab conformitat a ses obligacions, lo cuito divínal se augmente ab la puntualitat y dessència que-s desija. Y, si a cas, lo que nos creu de persones tant morigerades, hi haurà algunes

    200 differències entre los dits sot-sacristà y beneficiat, se li encarrega que de ninguna manera contradiga al dit sot-sacristà, sinó que done rahó al vicari capitular per a que lo Capítol proveheixca lo que parexerà ferm e convenient.

    205 Y, perquè no és de intenció del Capítol exemir al sot-sacristà ab estes noves ordinacions de les obligacions que aquell té, segons la institució de son offici y les desús refferides ordinacions, sinó que il (f. 536v) se li consedeix y dóna persona que li ajude en lo treball,

    210 encarrega al dit sot-sacristà que, en quant li serà possible, observe y guarde les desús dites ordinacions, y principalment les que tracten de la assistència personal en la sacristia, la qual ha de ser de matí y de vesprada, ans que comensen los officis divinals, fins que sien

    215 acabats, perquè ab sa presència los ministres inferiors acudiran ab major respecte y cuydado a ses obligacions. Y particularment se li encarrega que ans de eixir-se'n de la iglésia, done una volta per aquella, acompanat dels escolans que-s trobaran presents, per a remediar les

    220 indesències que trobarà.

    Ittem, que los escolans són los ministres deputats per a la execució de tot lo desús dit, se'ls mana que acudixquen ab tota puntualitat a ses obligacions, y que obehixquen en tot lo que dits il (f. 537r) sot-sacristà 225 y beneficiat los manaran, sens excusar-se si-ls toca o no,

    Page 49

    puix a tots sustenta la església per a tot temps y per a tot lo que se li offerirà. Y, advertint-los que, no obehint o sent descomedits de paraula o de obra ab los dits sot-sacristà o beneficiat, sens remissió alguna, 230 seran despedits de la església.»

  4. El 10 de febrer del 1666 el Capítol de la Seu de València va dictar uns nous estatuts referents a l'ofici de sots-sagristà, coincidint, com ja era habitual, amb la presa de possessió del nou magíster, en aquest cas Pere Joan Castellar.

    En aquestes ordenances es repetien molts dels punts de les precedents, però s'hi afegien també diversos capítols nous que completaven les disposicions anteriors.

    Entre les novetats, cal destacar el nomenament de dues persones per col·laborar amb el sots-sagristà en la seua tasca administrativa. Una d'aquestes persones s'havia d'encarregar de la tresoreria de les administracions de la Seu, això és, dels pagaments i de les cobrances. L'altre era un con-trallibre, és a dir, un interventor administratiu encarregat d'assentar en els llibres de comptes els diners rebuts pel magíster i el tresorer de les administracions i del Capítol de la Seu. Tot això implicava un notable alliberament de feina per al magíster, i era prova de l'increment de les administracions de la sagristia de la Seu. Els salaris del tresorer i del con-trallibre, cinquanta lliures anuals el primer i quaranta-cinc el segon, havien de ser abonades pel propi sots-sagristà del seu salari.

    A més el magíster continuava comptant amb la col·laboració del col·lector, com ja constava des dels estatus de 1558. Tanmateix, en aquestes noves ordenances no es parla de la figura de l'ajudant, establerta en les constitucions de l'any 1637.

    D'altra banda, a més de les inspeccions que ja eren previstes en les anteriors ordenances, ara s'establia que el sots-sagristà, en jurar el seu càrrec, s'havia de comprometre a donar fermances i a nomenar persones que l'avalassen. En cas de mort o de cessament del seu ofici, i, en general, sempre que es consideràs oportuna una rendició de comptes, el Capítol podia revisar els comptes administrats pel sots-sagristà amb qualsevol dels seus fiadors, sense que fos necessària la presència del propi magíster.

    El sots-sagristà havia de tenir en bon ordre els comptes de les diverses administracions al seu càrrec, que havia de fer constar amb claredat en un manual, on havien d'estar ordenades alfabèticament.

    S'establia també que el magíster no podia pagar els efectes d'una ad-

    Page 50

    ministració de la renda d'altres, i que no podia prestar a ningú diners procedents de les administracions. Així mateix, havia d'anotar en el manual de comptes tots els diners rebuts de les administracions, i a més manifestar-ho al contrallibre perquè aquell les escrivís també en el seu manual. De no actuar així, era privat immediatament del seu càrrec.

    Els arxivers de la Seu havien de fer els balanços i passar els comptes de les administracions de la sagristia cada tres mesos.

    Hi havia també un notari procurador de les administracions de la sagristia, el qual podia ser proposat pel sots-sagristà, però l'elecció requeia sempre sobre el Capítol, que podia proposar també nous candidats.

    Per tant, veiem que, amb l'increment de les administracions de la Seu, també augmentaven i es perfeccionaven els mecanimes de control del Capítol sobre el sots-sagristà.22

    Aquests estatuts es conserven en els protocols del notari i escrivà del Capítol Antoni Joan Tortrella (acv, Ms. 3797, s.n.).

    En la presa de possessió del següent sots-sagristà, Jacint Balaguer, el 25 de maig del 1678, es van tornar a fer públiques aquestes mateixes disposicions.23

    Passem tot seguit a transcriure els capítols que presenten alguna innovació, en alguns casos total, en altres parcial, dels «Estatuts e ordinacions novament fets, los quals ha de observar y guardar lo sot-sacristà que ara és y per temps serà de la Sancta Metropolitana Sglésia de la Seu de València», dictats l'any 1666. Els punts que introdueixen novetats respecte a les ordenances ja vistes en anys anteriors comprenen des del núm. 13 fins al 29:

    xiii. Ittem, que lo sot-sacristà no puixa admetre en dit nom de sot-sacristà administració alguna, ultra de les que al present hi ha, sens expresa licència y decret del molt il·lustre Capítol, lo qual considerarà si es deu 5 acceptar y decretarà lo que millor li pareixerà. Y que de les administracions que ja estan en la sacristia no puixa dit sot-sacristà fermar vendes, transportacions ni altres

    Page 51

    actes extraordinaris, y que ans de demanar lo decret a l'ordinari o fasa saber al Capítol, y tinga son 10 consentiment.

    xiiii. Ittem, que ultra de les visites que lo ordinari farà en la sacristia, en lo capítol pasqual sien nomenats e deputats cascun any dos sefiors canonges superintendents al dit magíster, los quals pasen los

    15 contes, fasen los balansos, examinen la celebració de les mises, regoneguen los papers y el depòsit, relíquies, ornaments, argent, joyes, e comandes, de tres en tres mesos. E que, fet lo desús dit, en la primera prima mensis que es seguirà, fasen relació al Capítol de l'estat que

    20 tindrà la sacristia y les administracions de aquella, y lo que ha resultat dels balansos y contes.

    Y si es trobarà tenir dit sot-sacristà diner sobrat, lo deposite en lo aposento de les tres claus, tenint allí un caixó ab una clau, que la tinga sols lo magíster,

    25 deixant-li sempre alguna cantitat per a els gastos ordinaris que se ofereixen. Y si li faltàs, se li done, si n'i hagués allí depositat. Y de tot y acha allí tancat un quadern a part ab lo càrrech y descàrrech, y entrades y exides, com lo y a en la hazienda de la iglésia.

    30 Y, així mateix, que de tres en tres anys, en lo

    Capítol pasqual es nomenen altres dos seiiors canonges, ço és, lo tesorer y obrer, per a que visiten plenàriament tota la sacristia per lo últim inventari, levant de aquell lo que se haurà consumit, e posant lo que de nou haurà

    35 entrat, la qual visita es fasa ab asistència de l'escrivà de l'il·lustre Capítol (...).24

    xvi. Ittem, que lo sot-sacristà que serà nomenat y elet per lo il·lustre Capítol, ans de comensar a exircir dit son ofici, acha de jurar y jure a nostre Seíïor Déu y 40 als sants quatre Evangelis, ab la sua mà dreta corporalment tocats, de bene, fideliter et legaliter regendo en la administració y exercisi de dit son càrrech

    Page 52

    de sot-sacristà. E acha de donar y done fermances y principals obligats, juntament ab ell, sens ell y a soles,

    45 a voluntat y contentament de dit Capítol. Y que, així mateix, sia tengut y obligat de millorar los obligats y donar noves fiances y principals obligats a mera voluntat de dit Capítol, sempre y quant, y tantes y quantes vegades, request serà verbalment, sens citació ne

    50 interpel·lació alguna judicial.

    E li sien legides totes les constitucions e ordinacions presents de la sacristia, y les antecedents y subsegüents a esta ordinació. Y li sia donada còpia d'elles. Y, així mateix, estiga en facultat y elecció del

    55 dit Capítol el arïadir o levar de la present qualsevols clàusules o capítols fahents en orde al bon govern de dita iglésia, als quals achen de estar lo dit magíster y sos fidejusors, segons ex nunc per tenor del present, ab la clàusula, com millor poden y dehuen, prometen estar a

    60 aquells. Y els lohen y aproben de la primera línea fins la darrera inclusive, de tal manera com si paraula per paraula en lo present estiguesen incertats.

    XVII. Ittem, que per a en cas que lo dit magíster sot-sacristà morís e pasàs de la present vida en l'altra

    65 ans de ajustar los contes, així de les administracions respectants a dita sacristia com de les relíquies, joyes, or, argent, ornaments, depòsits, comandes y demés béns que com a sot-sacristà desús dit hauran entrat en son poder y estaran a son càrrech, eo per a en qualsevol cas que cesàs

    70 lo exercisi de dit son ofici, eo altre qualsevol cas cogitat o incogitat de reddició de contes, estiga en facultat e elecció del Capítol el poder ajustar los dits contes ab los fidejusors y principals obligats que haurà donat dit sot-sacristà per a el exercisi de dit son ofici

    75 eo ab qualsevol de aquells, sens que sia precís haver-los de demanar a dit magíster, sinó tantum als dits fidejusors y principals obligats, eo a qualsevol de aquells. Y que sia en facultat del dit magíster el asistir, si voldrà, a dits contes, los quals hachen de formar y ajustar los

    80 archivers de dita iglésia, com a persones neutrals de consciència y inteligència en la matèria. Y sien també

    Page 53

    pasats dits contes com si en presència y asistència y de voluntat y consentiment de dit magíster y fidejusors se haguesen ajustat, de tal manera que no es puga al·legar nul·litat alguna.

    85 Y ex nunc dit sot-sacristà y sos fidejusors y principals obligats inferim noraenadors, per tenor del present, predkto meliori moào, etc, fan acte, prestant son consentiment y venint, com vénen, bé en que dit Capítol per medi de dits sos archivers puixa ajustar y

    90 pasar los dits contes, així ab dit sot-sacristà, com ab qualsevol de dits sos fidejusors y principals obligats en aquell e aquells, que dit Capítol elegirà y voldrà. Y sia de tanta validitat y fermetat com si ab tots los demés conobligats se haguesen ajustat, loant, segons ex nunch

    95 loen y aproben, lo dit magíster y sos fidejusors lo dit ajust de contes fahedor per los dits archivers, de la primera línea fins la darrera inclusive, prometent estar a la resolució que aquells faran.

    xviii. Ittem, que lo magíster tinga en bona custòdia 100 y guarda tots los actes, papers y libres tocants a totes les administracions que recahuen a son càrrech, arreglats, intitulats y concertats ab tal disposició que, quant sien menester alguns de aquells per a les execusions que se instaran eo per a altres afers que es poden oferir, es 105 troben ab facilitat. Y si dit magíster dins 2 anys, contadors del dia que entrarà a exercir dit offici en avant, no ajustàs, areglàs y concertàs los papers, actes y libres desús dits, puixa el dit il·lustre Capítol fer-los areglar y dispondre a la persona que dit Capítol elegirà y 110 nomenarà, a costes y despeses del dit sot-sacristà.

    xviiii. Ittetn, que lo dit sot-sacristà no puixa en manera alguna pagar los efectes de unes administracions, de la renda de les altres. Y si cas fos que lo dit sot-sacristà hagués pagat alguna cantitat per alguna 115 administració sens tenir aquella entrada, se entenga que lo que haurà pagat ho a bestret de propris, y no se li prenga en conte.

    XX. Ittem, que-1 notari procurador que ha de cuidar de les causes de les administracions que toquen al dit

    Page 54

    120 sot-sacristà en la sacristia lo acha de nomenar lo dit

    Capítol. Y per a fer dita nominació estiga en facultat del dit magíster el proposar tres subjectes, reservant-se, emperò, dit Capítol y sefiors canonges particular facultat de proposar altres subjectes, per a que tots concórreguen

    125 a la elecció y nominació fahedora per dit Capítol per a el dit efecte, com y de la mateixa manera que es fa en lo solicitador beneficiat de les administracions de la sacristia.

    xxi.25 Ittem, que los dos senors canonges que 130 cascun any en lo Capítol pasqual seran nomenats superintendents de dit magíster regoneguen les mises que en dit any té que donar dit magíster de ses administracions, y lo temps de la cobrança de les rendes per a elles. Y si es podran dividir tantes per cada mes, 135 es dívidixquen y repartixquen. Y estiga també a càrrech de dits dos senors canonges superintendents el fer que es celebren.

    xxn. Ittem, que el dit magíster no preste a persona alguna diner algú de les administracions, encara que sia 140 ab pretext de adelantar la almoyna de algunes mises, ni done loch a que dites mises se selebren fora de la dita església, sinó que es celebren en ella per orde del racional y pagador, y no de altra manera, aliter enim no se li admeten en descàrrech.

    145 xxm. Ittem, que per quant el magíster de dites administracions té renta pingüe y el Capítol li dóna casa desentíssima, y, segons la present nova capitulació, queda aliviat dit magíster de gran part de les ocupacions que tenia, de sos salaris es prenga la cantitat que pareixerà,

    150 de la qual se senalen salaris competents, així als senors canonges superintendents de la sacristia, com als archivers, per fer los balansos y pasar los contes de tres en tres mesos, y també al contralibre, que es nomenarà així de les administracions de la sacristia com de les

    155 demés de dita església, demanant, si menester serà, per a

    Page 55

    dit efecte decret a I1 il·lustríssim y reverendíssim senor archebisbe, pues és legítima la causa a favor de dites administracions, per a asistir-les y que no hi acha en elles faltes, y subllevar-les de tot genero de dany.

    160 xxmi. Ittem, que el magíster tinga obligació en qualsevol lans de ausència eo enfermetat sua de avisar al vicari general capitular, per a que es posse el candat a la part de fora en la segona porta de la sacristia. Y que de aquell se encarregue y el tinga o el dit vicari general

    165 capitular o el canonge que tindrà la superintendència d'ella.

    xxv. Ittem, que el magíster, quant prestarà ornaments o plata o alinos per a dir missa algun senor canonge fora de la església, tinga obligació de fer-ho saber al senor 170 canonge superintendent de la sacristia, per a que es tinga cuydado d'ells, si ya no els trau y torna un sacristà de la església, com se practica.

    XXVI. Ittem, que si es trobàs que el dit magíster hagués cobrat algunes cantitats de dites ses

    175 administracions y no les hagués escrites en lo manual, per a que per ell se li prenga el conte de lo cobrat, o havent-les escrites, no les haja manifestat al contralibre, per a que aquell les escríga en son manual que portarà a part de les administracions de la sacristia,

    180 sia cas de privació ipso facto de l'ofici de magíster, y nunc pro tuncb revocat, segons ex nunc lo revoquen del dit ofici de magíster.

    xxvn. Ittem, que en lo manual de ses administracions tinga cada una d'elles per abecedari escrites de per si. Y 185 allí en cada una posse sos recibos per a que ab claredat se li prenga el conte de cada una. Y, si es quitaran algunes proprietats, les carregue no sobre particulars, sí en la ciutat, Generalitat o viles del regne, segons constitucions de la església.

    190 xxvin. Ittem, que-1 magíster per si mateix aja de asistir als senors canonges quant de la sacristia eixiran a cantar missa, cuidant per si mateix de tot lo que ans

    Page 56

    cuydava el beneficiat que hallí posava. Y quede extinct y resolt lo dit ofici del dit beneficiat.

    195 XXVini. Ittem, per quant la experiència ha mostrat que, per ser tantes les ocupacions y cosses a què deu acudir lo dit magíster, no pot eixecutar aquelles ab la puntualitat, execusió y equitat que requereixen per a la adequada administració d'elles y a sa deguda execusió, per

    200 ço és estat delliberat que per a la execució y cobrança de les rendes canonicals y demés administracions del dit Capítol, y per a la solució dels càrrechs y obligacions de aquelles y de més que se oferiren y per lo dit Capítol seran provehides per a el bon govern de dita església,

    205 sien diputades y nomenades per dit Capítol dos persones aptes y suficients de fidelitat y conciència. Una de les quals sia thesorer y pagador, així canonical com de totes les demés administracions de dita església. Y lo altre que porte uns contralibres, així de totes les cantitats que

    210 dit thesorer cobrarà per conte de la mensa canonical y demés administracions de la església com de lo que cobrarà el magíster de ses administracions de la sacristia, los quals thesorer y contralibre en respecte de canonical y administració de la església, escriguen uniformement les

    215 entrades de les cantitats y rahons per què de aquelles se fa entrada, cascú en son manual, posant en cascuna de les entrades los chalendaris, per a que per dits manuals se forme el conte y es fassa el balans conforme en la erecció de dits oficis més dilatadament se dirà. Y el magíster,

    220 així mateix, juntament ab lo dit contrallibre escriguen uniformement les entrades de les administracions del dit magíster.

    E com tot lo desús dit cedeix en grandísima exoneració y útil de dit magíster y de les administracions

    225 de la sacristia que aquell té a son càrrech. Y no sia just que exonerant-lo, com lo exonera dit Capítol en tan gran manera, de lo desús dit acha de percebre tot lo salari, és estat convengut que lo dit magíster acha de donar cascun any al dit tesorer, en part de paga del treball que aquell

    230 ha de suportar per lo desús dit, cinquanta liures moneda reals de València, pagadores en dos iguals pagues micherament de mig a mig any, com lo restant salari ja

    Page 57

    àlias se li asignarà al dit thesorer en la creació de dit son ofici. Y a la dita persona que portarà el contralibre 235 també li acha de donar cascun any 45 Iiures dit magíster, en lo modo desús dit, en part de paga de lo que aquell ha de haver per son salari de dit contralibre, com ja àlias se dirà y especificarà al temps de la nominació fahedora en favor de la persona que ha de exercir dit contralibre.

  5. Notes lingüístiques

    Per limitacions d'espai només apuntarem alguns aspectes que poden ser d'interés per a la història interna de la llengua.

    1. Grafies

      1.1. El fonema palatal nasal sonor /n/ és representat en el document A sempre pel dígraf ny. En B ny alterna amb la grafia castellanitzant «, que es troba només en el mot senor. Hi ha també un cas de la híbrida ny, en any (B.68). En els documents C i D s'estén l'ús de n, que s'usa també en mots diferents de senor. Exemples: acompanar (Cl 17), anaàir (D.55), senalen (D. 150), alinos (D. 168). Tanmateix, continua usant-se ny. Exemples: senyalats (C.33), menys (C.102), dany (D. 159), any (D. 13,130). Cal dir que D empra n en posició interior de mot i ny en posició final.

      1.2. Per representar el fonema palatal fricatiu sord /s/ en els documents A i B predomina la grafia x en posició intervocàlica, amb alguns casos de ix en A. En posició final A presenta un cas de ix i dos de x i B un cas de ix. En canvi, el document C en posició final només fa ús de ix, mentre que en posició intervocàlica empra x i ix, però amb un predomini de la segona. Quant al document D, usa sempre ix, amb una sola excepció de x en exides (D.29).

      Exemples: matexa (A.4), parexerà (A.88,135; B.52), caxa (A.109; B.9), rexes (C.5); matex (A.14,161); caixa (A.44,101,105), puixen (C.18), deixant (D.25), eixiran (D. 191); puix (A.169; B.69; C.93,226), consedeix (C.209).

      1.3. En el document D abunden les mostres gràfiques d'apitxament, pel que fa a les palatals, però no així en els altres tres documents. Exem-

      Page 58

      pies: acha (D.39,43,120,227,235), achen (D.57.79), micherament (D.232) (només presenta ensordiment de la jzj en trechinat (C.78)).

      1.4. El manuscrit A utilitza sovint, per cultisme gràfic, la grafia t, seguida sempre de la vocal i més una altra vocal, per representar la /s/. Exemples: reverèntia (A.14), repartició (A.35,37), contiència (A.56), juris-dictià (A.76). El manuscrit B en fa ús tres vegades: Valentia (B.32), reL·tió (B.35), administratió, i C una: commemomtió (B.28 en C).

      1.5. En el manuscrit A hi ha bastants casos de il líquida. Exemples: sglésia (A.3,10,153), strangers (A.38), scriga (A.43), sguardarà (A.115), scri-và (A.124), sgremint (A.165). En C només en spirit (B.21 en C).

      1.6. Els documents A i C usen sovint grafies dobles, per cultisme gràfic, però no així els documents B i D. La més utilitzada ésff. Exemples: offertes (A.25), effectuen (A.29), effecte (A.122), differents (C.133), affabilitat (C.195). Altres consonants dobles són les següents: pp: approven (A.61), approbació (A.64), appleguen (C.138); tt: notta (C.158); il: parentel-L· (A.33). En B només es trobaren officials (B.4), i en D hi ha dd en reddició (D.71).

    2. Fonètica

      2.1. Hi ha una perfecta distinció entre les vocals àtones aje i o/u, d'acord amb la fonètica catakno-occidental. Només s'usa u per o en recul-liran (C.29) i aculliran (C.29 en D), on la u és determinada per assimilació a la t tònica. Trobem, això sí, alguns usos de e per i, i viceversa, els quals sovint són ben antics. És el cas de sacrestia (A.41,51), exegir (A.48,68,79), habeliten (A.60), sots-sagrestia (A.81), defunts (B.29), ceremomal (C.161). Inversament: exircir (D.38), diffinitió (A.127), diffiniran (A.129), convi-nient (A.130-137 en C), hordinations (A.178).26

      2.2. La palatalització de la jsj seguida de il, molt generalitzada en valencià i en part del català nord-occidental, és una pràctica habitual en tots els documents. Exemples: bequen (A.158), hixquen (C.118). Per a més exemples, vegeu els verbs incoatius.

      Page 59

      2.3. Hi ha alguns casos de [is] per [gz] en el document D, característica fonètica del valencià: eixecutar (D. 197), eixecusions (A.50 en D).

    3. MORFOSINTAXI

      3.1. El numera] dos és usat invariablement en femení: dos persones (D.205).

      3.2. Manteniment de l'ordre clàssic CD + Cl en les combinacions de pronoms febles de 3.a persona: lo y (A.56).

      3.3. Els demostratius són molt poc utilitzats, però quan apareixen sempre es tracta de les formes no reforçades: estos (A.53), estes (C.206), esta (D.53).

      3.4. En els possessius predominen clarament les formes reduïdes: son (A.149; C.97,134; D.42; etc), sa (A.124; D.199), sos (C.56; C.139,172; D.57,95), ses (D. 174,212). Quant a les formes plenes, només figura la femenina etimològica sua, sues. Es troba en una ocasió amb funció pronomi-nal: les sues (C.77), i en una altra en funció adjectiva, postposada al substantiu: enfermetat sua (D. 161).

      3.5. Verbs - Els incoatius

      En el present d'indicatiu l'infix incoatiu presenta sempre la vocal plena -e-\ statuexen (A. 167), estatueixen (C.49), proveheixen (C.49), adverteix (C.82), requereix (Cl 19), consedeix (C.209), ofereixen (D.26), requereixen (D. 198), cedeix (D.223).27

      En canvi, en el present de subjuntiu hi ha tant formes amb -e- com amb -i-. En el document A es registren cinc formes verbals amb -e- i tan sols una amb -i-: repartexen (A.25), concedeixca (A.64), concedeixa (A.67), reparteixca (A.97), reparteixquen (A.99); proveïxca (A.175).

      Cal destacar les formes repartexen i concedeixa, en les quals manca la consonant velar. Tanmateix, pel context s'han d'interpretar, efectivament, com a present de subjuntiu. En el cas de la primera forma, en el qual

      Page 60

      hi ha identitat formal amb la del present d'indicatiu, aquest valor queda confirmat perquè els documents C i D la transcriuen amb subjuntius, encara que amb -i-: repartixquen (C), repartixca (D).

      En les constitucions del segle xvh el present de subjuntiu es construeix sempre amb -/-: acuàixquen (C. 124,223), provehixca (C.203), obe-hixquen (C224), dividixquen (D. 135), repartixquen (D. 135).

      D'altra banda apareixen com a no incoatius alguns verbs que avui ho són: cumplen (A.29),28 sufren (A.81) i consenten (A. 170,171).29

      - El present de subjuntiu del verb ser manté sempre les formes no velaritzades: sia (A.71; B.43; C.ll; D.53; etc), sien (A.142; B.17; C.214; D.12; etc).

      - El verb poder presenta en els tres primers documents les formes velaritzades en el present de subjuntiu: puga (A.57; B.2; C.45; etc), pugen (A.19),30 puguen (B.61,62; C.163). Però en el document D predomina la forma palatalitzada puixa (D.l,6,89,108,111), encara que en una ocasió també presenta puga (D.83).

      - En el verb tenir el document A presenta en el futur les formes amb -e- en el radical: tendra (A.126), tendran (A.110). En canvi, en la resta de documents figuren les formes corresponents amb -i-: tindrà (C.154; D.20), tindran (C.182).

      - L'imperfet de subjuntiu presenta gairebé sempre les formes en -í-, procedents del plusquamperfet de subjuntiu llatí. Exemples: fes (A.173), volgués (A.174), fosen (C.12), morís (D.64), hagués escrites (D. 175). Les formes en -r-, peculiars modernament del valencià, només apareixen en una ocasió, en el document de 1666: «és estat del·lïberat que (...) per a la solució dels càrrechs y obligacions de aquelles y de més que se oferiren sien diputades y nomenades per dit Capítol dos persones» (D.203).

      - La perífrasi d'obligació més utilitzada és haver de + infinitiu (A.28,83; B.21,65; C.1,71; D.39,79; etc). En el document A apareix també haver a + infinitiu (A.50), que els documents C i D canvien per haver de.

      Unes altres perífrasis que indiquen obligació són ser obligat de + infinitiu (A.58,71,73,105), ser obligat + infinitiu (A.116-117,122-123,155-156), ser obligat a + infinitiu (A.120; C.55-56), tenir obligació de + infinitiu (C.38,74; D. 160,169). En el document D es troben les construccions castellanit-zants ser precís + infinitiu (D.75) i tenir que + infinitiu (D. 132).

      Page 61

      - Amb oracions de relatiu i amb subordinades temporals és bastant usual l'ús del futur en lloc del subjuntiu, d'acord amb el que era habitual en la llengua antiga, i, més en concret, en el llenguatge administratiu.31

      En oracions de relatiu. Exemples: farà (A.42; B.16), tendran (A.110), parexerà (C.203), manaran (C.225), haurà donat (D.73-74). En oracions subordinades temporals. Exemples: rebrà (A.117), sentirà (A.173), demanaran (C.63), hi haurà (C. 127,186), celebraran (C.132), prestarà (D. 167).

      3.6. L'indefinit qualsevol forma el plural afegint una s: qualsevols (A.117).

      3.7. L'indefinit algú, alguna pot tenir sentit negatiu ('ningú') (C.53,83,84; D.2,50,139).

      3.8. En D apareix el castellanisme los (les) demés (D.93,208) i demés (D.67,201,211) 'els altres, la resta de'.

      3.9. Davant d'infinitiu amb valor final s'utilitza pera, i no per. Exemples: A.32,67-68,155,176; B.8,13,61; C.8,99,158; D.121.

      3.10. Per indicar posterioritat s'usa la locució preposicional après de (A. 121,153,156,159; B.28,34), i davant de l'infinitiu dinar simplement après (C.98,142).

      Per indicar anterioritat hom empra ans de (B.38,72; C.99,217; D.8,65). Com a adverbi és també ans la forma utilitzada (B.36).

      3.11. Altres preposicions i locucions preposicionals que cal destacar són detrds (C.5),32 sens (C.47,134,229; D.3,49),33 ultra de (D. 11).

      3.12. Us de les preposicions a, de i en davant de la conjunció que: a que (D.140), de que (C.128,183), en que (A. 11,29,35,99; C.25; etc.).34

      Page 62

      3.13. Conjuncions

      - Conjuncions finals perquè, per a que, per ço que.

      La més utilitzada és per a que (A.55,177; B. 18,23; C.9,16,177; D.124,162,170,178,185; etc). Tanmateix, en el document de l'any 1558 predomina lleugerament per ço que (A.45,66,111,118,150)35 i hi ha també dos casos de perquè (A.79,161).

      - Altres conjuncions i locucions conjuntives. Adversatives: si (D. 187), sinó que (B.62; C.138; D. 142; etc). Temporals: ans que (A.164; C.214), encontinent que (A.116), fim que

      (C214),fins tant (A.64), quant (C.127,164; D. 102; etc), sempre que (C.132), sempre y quant (D.48), tostems que (A. 119,173).

      Modals; en quant (C.210).

      Causals: pensé(C.21,205,215)per quant (A.16,23;C.43; D. 145,195), puix (A.169; B.69; C.226).

      Condicionals: en cas que (A.61), per a en cas que (D.63), pera en qualsevol cas que (D.69), si (A.88,155; D.22,78; etc), si per cas (C.35), si cas fos que (CIO; D. 13), si cas serà que (C.39), si ja no (A.124), excepto si (C.20), excepto en cas que (C.77).

      Concessives: encara que (D. 139).

      Consecutives: de manera que (B.12), per tant (A. 19,28).

      3.14. L'adverbi tostemps (A.7; B.65), amb les variants tostems (A. 119,173), totstemps (A. 130-137 en C, vid. pàg. 35, nota 13), és general en A, B i C, però en D figura sempre (D.25).

    4. Lèxic

      Prenem com a base el Diccionari català valencià balear (dcvb), però si les notícies fornides pel Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana (declc) de Joan Coromines o pel Diccionari Aguiló són diferents, ho indicarem.

      Page 63

      4.1. Mots o accepcions no registrats

      - conobligats. m. 'fiadors en un mateix assumpte' (D.94).

      - contralibre. m. 'llibre de comptes d'una o diverses administracions' (D.209,234,239).36

      - fidejusor. m. 'fiador, avalador' (D.58).

      - línea. f. 'mena d'estovalles o cobretaula que es posava sobre els altars' (C.109).37

      - magister. m. 'sots-sagristà' (A.l, etc.).38

      - obligat, m. 'fiador, avalador' (D.44,46,47,73,77,86,91).

      - peu. m. 'els emoluments que, deduïts de la col·lecta, rebia el col·lector per la seua funció' (A.107,112). Pere Labèrnia39 recull amb un sentit molt similar peu d'altar «los emoluments que-s donan als ministres de la iglésia per las funcions que exerceigen».40

      - postpossadament. adv. (C.58,91).

      4.2. Mots o accepcions no documentats

      - contrallibre, contralibre. m. 'interventor administratiu dels llibres de comptes' (D.153,178,213,220).

      - desembarassar, v. tr. 'alliberar d'allò que embarassa o fa nosa' (C.188).

      - dilitadament. adv. (D.219).

      - dimimució. f. (C.47), però diminuir en el Manual de novells ardits (Diccionari Aguiló, fascicle v, p. 92).

      Page 64

      - profanitat, f, (A.154).

      - rebedor, m. 'llibre de documents rebuts per una corporació1 (A.114,118).

      - reddició. f. 'rendició' (D.71).

      - superintendent. m. (D.14,131,136).

      4.3. Primera documentació

      - advertiment, va. 'acte de cridar l'atenció' (C.86). dcvb l.a doc. 1909.

      - canonical. adj. 'propi dels canonges' (D.210). dcvb l.a doc. 1739.

      - col·lectar, v. tr. (A.70). dcvb l.a doc. 1624.

      - descàrrech. m. 'nota de compte amb què s'acredita el lliurament de diners' (D.28). dcvb l.a doc. 1692.

      - fiança, i. 'fermança, seguretat o garantia' (A.73).

      - incens. m. 'encens' (C.125). dcvb l.a doc. T. Llorente.

      - interpel·lació, f. (D.50).

      - pingüe. adj. (D. 146). dcvb l.a doc. 1696.

      - repartitió. f, (A.35). dcvb l.a doc. finals del s. xix.

      - uniformement, adv. (D.214) dcvb 1." doc. 1696.

      4.4. Castellanismes

      Són els habituals a l'època. Com era d'esperar, aquests s'incrementen clarament en els documents del segle XVII.41 En les ordenances del segle xvi només figura desacato (A.174). En el document de l'any 1637: puestos (C.32), cuito (C.48), cuydado (C. 102,133), cruzero (C.165), apretura (C.190), despedir (C.23O). I en les constitucions de 1666 s'incorporen nous mots d'origen castellà: aposento (D.23), hazienda (D.29), costa 'cost' (D. 110), adelantar (D. 140), aliviat (D. 148), ausència (D. 161), candat (D. 162), alinos (D.168), recibos (D.185).

      Page 65

      4.5. Llatinismes

      Una de les característiques del registre jurídico-administratiu és l'ús de fórmules, construccions i mots llatins.42

      En els que ara editem trobem mots com reúàuum (A.108), tantum (D.76), inferius (D.86), àlias (D.233,237), i expressions llatines com ut supra (A. 132), toties quoties (A. 134), cum hoc (A. 135), in omittenào vel com-mitendo (C.85), prima metisis (C.18), ex nunc (D.58,85,181), bene, fideliter et legaliter regendo (DAlA2),predkto meliori modo (D.87), depropris (D.116), aliter enim (D. 143), ipso facto (D. 180), nunc pro tunch (D. 181).

      4.6. Grups sinonímies

      Una altra de les característiques del llenguatge administratiu antic és la riquesa de grups sinonímies, sobretot parelles. Aquest fet en aquesta mena de textos obeeix a una necessitat pràctica, la claredat de l'expressió, i no a un afany d'ornament.43

      Els presents documents no són una excepció a aquesta tendència, i per això hi trobem nombrosos grups sinonímies, enllaçats bàsicament amb la conjunció y (e). El fenomen repetitiu es presenta sobretot amb verbs i substantius.

      Exemples: se effectuen e cumplen (A.29), ho assente y scriga (A.57), il done y conce-deyxa (A.67), obligar y sotsmetre (A.75), en sa desexida y descàrrecb (A.124), emoluments e salaris (A.141), statuexen e ordenen (A. 167-168), seguretat e fermesa (B.44), càrrech e offici (B.66), constitucions y ordinacions (B.71; D.51-52), tocants y pertanyents (B.72-73), custòdia y guarda (C34; D.99), tocants y concernents (C.52), sia tengut y obligat (C.55), observe y guarde (C.211), sien nomenats e deputats (C.13), serà nomenat y elet (C.37), adverteix y amonesta (C.82), morís e pasàs de la present vida en l'altra (D.64), en facultat e elecció (D.72), de voluntat y consentiment (D.83), elecció y nominació (D. 125), es dividexquen y repartixquen (D. 135), sien diputades

      Page 66

      y nomenades (D. 105), se dirà y especificarà (D.238), elegirà y nomenarà (D. 109-110).

      Hi ha alguns casos d'unió de més de dos elements: col·lectar, exegir e cobrar (A.68), ordenen, estatueixen y proveheixen (C.49), per conte, risch y perill (C.88), ajustàs, areglàs y concertàs (D. 107).

      En alguns casos s'enllaça un castellanisme i un mot patrimonial: pues-tosy llochs (C.32), cuydado y vigilància (C.150), a costes y despeses (D. 110).

      Amb la conjunció eo només magnter eo sot-sacristà (C.45).

    5. Conclusions

      Òbviament, els documents del segle xvi, A i B, mantenen un nivell de llengua més genuí que els altres dos textos, amb una major proximitat a la tradició del llenguatge administratiu clàssic, fet encara més remarcable en A. En canvi, els documents C i D, escrits al segle XVII, ofereixen en general solucions més modernes, amb el que això significa d'una major proximitat al registre parlat actual, però també d'una major castellanització, la qual, però, és molt inferior a la que es dóna a la literatura catalana del Barroc.44 Aquesta L'nia és encara més marcada en D.

      ------------------------

      [1] El «Libre de Antiguitats» de L· Seu de València. Estudi lingüístic i edició filològica (València, 1992). Va ser dirigida pel doctor Antoni Ferrando Francés.

      [2] En aquest mot ens inclinem per l'accentuació oxítona, la qual es troba confirmada pel plural sots-sacristans que figura a la segona meitat del segle XVI en el Ltbre de Antiguitats (acv, Ms. 68, f. 116v). Antigament sembla que existí també la forma purament llatina sacrista, però, com diu Joan Coromines (declc, vii, p. 593), «en la documentació antiga hem de suposar que aquesta denominació s'ha d'accentuar generalment en la -à», seguint el model de mots com ermità o capellà. A més, el dcvb (x, p. 39) recull les formes sots-sagristà i sots-sacristà, però no les corresponents amb accentuació paroxítona.

      [3] Recordem que el Ltbre de Antiguitats és un llibre de memòries redactat bàsicament pels sots-sagristans de la Seu de València, durant els segles xvi i xvn. Hi distingim les mans de Pere Martí (fins l'any 1539), de Joan Clara (1540 a 1556), de Miquel Jeroni Coves (1562, 1576), de Jeroni Bertran (1581 a 1587), de Crisòstom Foix (1595 a 1598), de Sebastià Guterris (1604 a 1627), de Vicent Navarro (1628 a 1635), de Pere Joan Tomàs (1637, 1638 i 1642), de Pere Joan Castellar (1665 a 1678) i de Jacint Balaguer (1679, 1680). A més, també hi va intervenir breument el canonge magistral Melcior Maurici Fuster (1658 a 1660).

      [4] Libre de Antiguitats, transcripció i estudi preliminar de Josep Sanchis Sivera, València, 1926, p. ix.

      [5] Representen una interessant mostra de la llengua administrativa dels segles XVI i XVII, i ens permeten d'aproximar-nos al coneixement del grau d'evolució d'aquest llenguatge. Sobre la importància de l'estudi del llenguatge administratiu antic per a la Història interna de la llengua, vegeu Emili Casanova: «El dret local valencià i la història de la llengua catalana», Revista de Llengua i Dret, 2, 1983, pp. 73-83; «D'elements històrics per al restabliment del llenguatge administratiu català», Revista de Llengua y Dret, 5, 1985, pp. 61-73; «Els estudis lingüístics sobre documentació administrativa d'èpoques diverses en el País Valencià», Tradició i modernitat en el llenguatge administratiu, Barcelona, 1986, pp. 75-109. Vegeu igualment Sebastià Solé i Cot: «La llengua dels documents notarials catalans en el període de la Decadència», Recerques, 12, 1979, pp. 41-56. També és de gran interès per al restabliment del llenguatge administratiu català modern. A aquest respecte, vegeu Carles Duarte, Josep Ferrer i Ramon Torrents: «L'aprofitament de la documentació medieval en l'establiment del llenguatge administratiu català actual», Revista de Llengua i Dret, 4, 1984, pp. 3-9; Carles Duarte i Ramon Torrents: «Notes sobre documents administratius dels segles xvi i xvn», Revista de Llengua i Dret, 7, 1986, pp. 7-11 i Carles Duarte: «L'aprofitament de la documentació històrica en l'establiment del llenguatge administratiu català modern». Tradició i modernitat..., 1986, pp. 11-21.

      [6] Es tracta de quatre documents, dos del segle xvi i dos del xvn, que anomenem, respectivament, A, B, C i D. Cal dir que quan els documents C i D repeteixen capítols que ja es trobaven en els clos anteriors no els transcrivim, però sí que n'anotem a peu de pàgina les variants formals o de contingut.

      [7] Aquesta és la data que figura en un recull de constitucions capitulars manuscrites de la Seu de València (acv, Ms. 89, fol, 109), on es transcriu el document de constitució, redactat en llatí, i en les Espècies perdidas de l'arxiver Joan Paoner (acv, Ms. 382, vol. VI, fols. 205-206). En canvi, per a Vicent Ximeno: Escritores del Reyno de Valencià, II, 1749, València, p. 365, que no en cita la font, aquest càrrec fou intituït per Ramon de Pont el 24 de maig del mateix any 1303.

      [8] acv, Ms. 89, fol. 109. Es tractava del benefici de la Santíssima Trinitat, annex a l'ofici de sots-sagristà. Així, Pere Martí rebé aquest benefici el mateix dia que jurà el càrrec de sots-sagristà, el 23 de juliol de 1523 (acv, Ms. 3073, fol. 146r).

      [9] Sobre les relíquies de la Seu de València, vegeu Josep Sanchis Sivera: La catedral de Valencià, València, 1909, pp. 371-426 i Peregrín-Luis Llorens Raga: Relicario de ta catedral de Valencià, València, 1964.

      [10] Com consta en els furs i privilegis de València, «Guarde's la immunitat en la Seu de València y en la església y monestir de Sent Vicent Màrtyr, y en cada església major de cada lloch, y en lo Palau de l'archebisbe, mentres aquell habitarà en València. Y si algun criminós entrarà en dits llochs, sia defensat per la església, y ningú-1 ne traga» (Pere Jeroni Taraçona, Institucions dels furs y privilegis del Regne de València, València, 1580, p. 7).

      [11] Aquest capítol és el núm. 4 en C í D.

      [12] Aquest capítol és el núm. 6 en els documents C i D. Ter sub-sacristà (D: sot-sacristà). Y que, així mateix, lo dit sot-sacristà haja (D: acha) de donar al dit procurador beneficiat quaranta lliures (D: liures) cascun any per son salari. Y que lo molt il·lustre Capftol lo haja (D: acha) de fer present en totes les distribucions de la iglésia (D: església). E Línia 73. C: que lo dit procurador col·lector (D: e col·lector) substituhit per lo dit sub-sacristà (D: sot-sacristà) sia obligat a donar bones e suffícients (D: suficients) fiances de dita col·lecta Línia 74. D: del dit magíster sot-sacristà Línia 75. C, D: les quals se hajen (D: acben) de obligar e Línia 76. C: e jurisdicció; il·lustríssim seiior. D: y jurisdicció; il·lustríssim y reverendíssim senor Línia 77. C, D: capitular. E, així mateix, dit col·lector ab lo sobredit salari tinga obligació de solicitar fos plets e acudir a les assignacions (D: asignacions) e demés cosses tocants als plets.

      [13] C i D canvien la redacció d'aquest capítol, però no el contingut: «Ittem, que de dos en dos anys tinga dit magíster soc-sacristà obligació (D; tinga obligació dit magíster sot-sacristà) de presentar al mot il·lustre Capítol lo col·lector beneficiat en dita iglésia (D: església) per a que lo dit molt (D; lo molt) il·lustre Capítol veja (D: vecba) e mire si lo tal és convinient (D: si lo dit és suficient) per a dita col·lecta. Y si li par que és bo y sufficient (D: suficient), lo approbe (D: aprobe). E, en cas que no H parega tal, ne baja (D: acha) de presentar altre pet a dit eífecte (D: efecte), entenent-se totstemps que haja (D: acha) de tenir la approbació (D: aprobació) e habilitació del molt il·lustre Capítol».

      [14] És el capítol núm. 19 en C. No es troba en D.

      [15] Els transcrivim a partir del Ms. 3767, corresponent al protocol notarial de Jeroni Julià Real, perquè segurament, pel fet de ser un protocol, és una versió anterior a l'altra, la qual forma part d'una recopilació de diferents ordenances d'anys diversos.

      [16] És el capítol núm. 12 en C i D.

      [17] És el capítol núm. 14 en C. No es troba en D.

      [18] És el capítol núm. 15 en C i D.

      [19] És el capítol núm. 13 de C.

      [20] Aquestes noves ordenances no s'estenen tant en les obligacions de la figura del col·lector, probablement perquè ja estaven prou especificades en les antigues. Tanmateix, introdueixen un breu paràgraf que no figurava en les ordenances de 1558: «E, així mateix, dit col·lector, ab lo sobredk salari, tinga obligació de solicitar los plets e acudir a les assignacions e demés cosses tocants als plets» (f. 525v).

      [21] Els capítols núm. 1, 4, 6, 7, 8, 9, 10, 12, 13, 14, 15 i 19 ja es trobaven en les ordenances anteriors, per això no els repetim ací.

      [22] Tanmateix, sembla que aquestes mesures de control no sempre foren suficients. Així, amb el sots-sagristà Pasqual Vicent Llançola, que exercí el càrrec des del primer de maig del 1777 fins I'l 1 de maig del 1791, data en què va morir, el Capítol es va trobar amb molts problemes a l'hora d'aclarir els seus comptes, a causa de la descura de la seua administració (Joaquim Martí, El «Libre de Antiguitats» de la Seu de València. Estudi lingüístic i edició filològica, 1992, pp. 296-297).

      [23] acv, Ms. 1613, fols. 3-27.

      [24] El capítol núm. 15 és idèntic a un que ja es trobava en les ordenances del 6 d'octubre del 1594 i en les de l'any 1637, el qual ja hem transcrit més amunt. Per tant, seguim amb el setzè.

      [25] En el manuscrit figura xxii, per error.

      [26] Les variants exegir, babeütar, exircir i convinient no són registrades pe] dcvb.

      [27] També en estatueixen i estatuheixen, dels documents C (cap. 8, fol. 124v) i D (cap. 8), que no es troben en el document A.

      [28] També en ets documents C i D.

      [29] El verb consentir actualment es conjuga tant en forma pura com incoativa.

      [30] El document D la canvia per puixen. No obstant, en B,2 manté la forma puga del document B.

      [31] Vegeu també Les Ordinacions de k costa marítima del regne de València (1673), estudi i edició a cura de Joaquim Martí, Barcelona, 1991, p. 77.

      [32] No apareix darrere.

      [33] No es troba sense.

      [34] Era ben normal als segles xvi i xvn.

      [35] El document C manté per ço que en els paràgrafs coincidents amb A (A.66,150). En canvi, el document D substitueix per ço que per per a que en A.66.

      [36] En les corts valencianes del 1564 s'establia que en l'Administració del General de València «hi haja un contralibre de compte y rahó, perquè per aquell se tendra certa y explícita notícia de tota la entrada y exida de dita Generalitat, y de les forces de aquella, e del que li és degut y deu (.,.), lo qual se porte per estil mercantívol, y comence de l'any mdxxvii ençà» (Emília Salvador, Cortes valencianai del reinado de Felipe II, València, 1974, p. 35).

      [37] Apareix a la primera meitat del segle XVI al Libre de Antiguitats (Joaquim Martí, op. cit, p. 2848). El Diccionari Aguiló (fascicle dí, p. 281) la documenta en el Manual de novells ardits.

      [38] Es ben freqüent en els documents de la Seu de València dels segles XV! i xvn, com és el cas del Libre de Antiquitats.

      [39] Diccionari de la llengua catalana, Barcelona, 1840.

      [40] En els actes de cort de Felip II de l'any 1564, figura peu referit a un profit econòmic obtingut per dret per la Generalitat: «les persones de dita cort (...), dexat un bo y sufficiem peu al General, puixen y hajen de pendre de les sobres de aquell lo que-ls parexerà per a la solució y paga del desús dit servey a Vostra Magestat off ert» (Emília Salvador, op. cit., p. 61).

      [41] Efectivament, al segle xvn, sobretot a! darrer terç, s'incrementa la influència castellana en el llenguatge administratiu català. Vegeu Carles Duarte: El català llengua de l'Administració, Barcelona, 1980, pp. 59-64.

      [42] Vegeu Carles Duarte, Pilar de Broto: Introducció al llenguatge jurídic\ Barcelona, 1986, p. 11; M. Roser Sastre: «Formulisme jurídic i llenguatge popular en un llibre de consells del segle xvn», Revista de Llengua i Dret, 4, 1984, pp. 145-146.

      [43] Vegeu Germà Colon i Arcadi Garcia: Fars de València, Barcelona, 1970, pp. 61-62; Germà Colon: Llibre del Consolat de Mar, iv, Barcelona, 1987, pp. 157-159; Emili Casanova: op. cit., 1986, pp. 100-101; Joaquim Martí: op. cit., 1991, pp. 110-112.

      [44] Vegeu Modest Prats i Albert Rossich, «EI "Libre dels secrets d'agricultura" i la prosa catalana a l'època del Barroc», dins Miquel Agustí, Llibre dels secrets d'agricultura, casa rústica i pastoril, Perpinyà, 1617, edició facsímil, Barcelona, 1988.