Respostes a les actuacions contra notaris.
| Autor | Rafael Rivas Andrés |
| Cargo | Notari d'Alcalà de Xivert (Castelló) |
| Páginas | 86-105 |
Page 36
El significat i la importància de la Compilació rau, al meu entendre, en el fet que, atesa l’època en la qual es promulgà, fou un text fonamental i decisiu per a la conservació del Dret català i el seu desenvolupament posterior.
Honorable Sra. Consellera de Justícia, Il·lm. Sr. Degà del Col·legi de Notaris de Catalunya, Excma. Sra. Presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Digníssimes autoritats, companyes i companys, senyores i senyors.
Les meves primeres paraules han d’ésser d’agraïment per l’honor que per a mi representa que se m’hagi encarregat aquesta conferència, cloenda de les de celebració, en aquest Col·legi, del cinquantè aniversari de l’aprovació de la Compilació de Dret civil de Catalunya avui fa exactament cinquanta anys. Aquest encàrrec només es pot deure a una mostra d’afecte especial de la Junta Directiva i de la Comissió que ha preparat els actes. I potser, també, perquè dec ésser, per la meva edat, un del pocs notaris que aplicaren la Compilació en el seus inicis. I un agraïment també al periodista Sr. Josep Cuní per les seves amables paraules de presentació.
Page 37
D’altra banda, m’omple de satisfacció parlar d’aquest tema, perquè al meu entendre, i amb això repeteixo el que he dit al principi i avanço, alhora, la conclusió final, la Compilació de Dret civil de Catalunya és un dels textos fonamentals de la història jurídica catalana: formalment és un text d’extensió moderada, molt equilibrat de contingut i ben redactat, que salvà en el moment de la seva redacció el més fonamental del nostre Dret, fent-lo renéixer, en certa manera, en aconseguir que al produir-se l’autonomia legislativa es pogués partir d’unes bases sòlides.
El fet que sigui la darrera conferència de les cinc que ha organitzat el Col·legi, que el passat dia 15 de juny el Col·legi d’Advocats i l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació celebressin un solemne acte sobre el mateix tema, amb intervencions brillants de grans juristes, i que també la Generalitat en la seva web hagi publicat intervencions de diversos professionals del Dret, a part de l’acte solemne del dia 6 d’aquest mateix mes en el Palau de la Generalitat, amb la intervenció de la Dra. Encarna Roca i la presentació del llibre del Dr. Puig Ferriol 1, fa una mica difícil dir res de nou o simplement d’interessant. Amb tot, intentaré complir l’encàrrec i donar una visió global del que és i va significar la promulgació de la Compilació de Dret civil de Catalunya.
Començaré per l’època immediata a l’acabament de la guerra civil, ja que fou el període més difícil pel Dret català i només així s’entén el que va significar la Compilació en aquells moments. Abans, tot i les limitacions del Decret de Nova Planta i les derivades de l’article 12 del CC, el Dret català havia fet quelcom més que anar subsistint. D’aquella època tenim obres molt importants del Dret civil català, com ara els Usatges de Vives i Cebrià, el Manual d’Elías i Ferrater, el Manual de Gibert o les Conferències de Falguera, entre d’altres; i ja en temps més propers, el magnífic Borrell, el no menys important, encara que inacabat, Brocà, o el pràctic Pella i Forgas. A part dels diversos projectes d’apèndixs 2 . Totes aquestes eines ajudaren al desenvolupament legislatiu de la Generalitat en l’època de la República, amb les seves lleis especials, la creació del Tribunal de Cassació de Catalunya i la convocatòria del Primer Congrés de Dret Civil Català el 1936, que malauradament no es pogué ni tan sols inaugurar.
Partiré, doncs, de la postguerra i dels seus devastadors efectes per al Dret català, amb les poques excepcions o rebrots que en algun moment es produïren, alhora que faré un repàs a la importància que suposà el Congrés de Saragossa. Tot seguit intentaré fer una ullada a l’elaboració de la Compilació, seguiré amb la seva promulgació i el que va representar, estudiaré el seu contingut i el perquè va produir tants efectes, per acabar fent una referència a la significativa intervenció notarial en tot el procés de redacció. Tot això dins els 45 minuts que m’han assignat i que prometo no ultrapassar.
Primer fou la Llei de 5 d’abril de 1938 que deixà sense efecte l’Estatut i el Tribunal de Cassació, entre d’altres. I després, la Llei de 8 de setembre de 1939 3, tot recordant la del 38, disposava que "queden sense efecte, i per tant deixaran d’aplicar-se des d’aquesta data, totes les lleis, disposicions i doctrines emanades del Parlament de Catalunya i del Tribunal de Cassació, i es restableix en tota la seva integritat el Dret existent en promulgar-se l’Estatut".
Abans d’estudiar què significa aquest retorn o restabliment en la seva integritat al Dret que s’aplicava just abans de promulgar-se l’Estatut, cal remarcar que estranya en certa manera que el legislador no anés mes enllà i declarés, pura i simplement, que s’aplicaria directament el Codi Civil, que era, i és encara, el somni de molts juristes. Penso, però, que el legislador va voler ser prudent, no fer massa sang, ja que al cap i a la fi res havia passat en el temps anterior sota la vigència de l’article 12: "lo conservarán en su integridad", i l’advertiment que el Codi Civil només s’aplicaria com a supletori en defecte del Dret supletori propi. Lluís Jou 4 va més enllà i diu que en realitat no podia suprimir sense més tot el Dret civil català, perquè "aquella part de la societat catalana que li havia donat un cert suport n’hauria sortit clarament perjudicada (ja que el Dret català li agradava). Així, la classe social que es va veure compromesa a primera hora amb el franquisme, que no va tenir inconvenient a abandonar la llengua catalana, a destruir novel·les o llibres de poesia que hi eren escrits i a adoptar el castellà com a llengua de relació pública i familiar, va esdevenir garantia de la conservació d’unes institucions de Dret privat que el catalanisme polític havia maldat per conservar i renovar."
Amb la Llei del 38 ens trobàvem, doncs, en una situació semblant a la del 1716, però la realitat era diferent i molt més dissortada, ja que després de la guerra les depuracions, la por, l’arribada de funcionaris vinguts de fora i amb mentalitat de fora, la paràlisi de la Universitat, el fet que després de la guerra no s’hi estudiés ni remotament el Dret català, la mort de molta gent jove que s’havia format en aquest Dret, tot aquest seguit de circumstàncies feia molt difícil la seva aplicació. Majorment quan faltava un text legal, ja que el Borrell (per sort traduït al castellà pel seu fill), encara que explicava el Dret català, no era citable com a font. Les fonts eren diverses i erudites, el Dret Canònic, els textos del Dret Romà, les Constitucions de Catalunya, etc., les quals s’havien de citar directament. En canvi el Codi Civil era complet i modern, de fàcil estudi i accés, el tenien a mà i a més era conegut pels Jutges i altres funcionaris 5 .
Estranya en certa manera que el legislador no anés mes enllà i declarés, pura i simplement, que s’aplicaria directament el Codi Civil, que era, i és encara, el somni de molts juristes
Catalunya, jurídicament parlant, era, doncs, com un desert jurídic. Millor dit, un erm jurídic, perquè un desert és sempre desert, on res no hi creix. En canvi un erm és un terreny abandonat, on s’hi pot tornar a plantar i convertir-se de nou en terra de conreu. A més sempre hi neixen algunes plantes de manera espontània. I així succeí. En aquest erm brotaren aviat matolls importants de Dret català. Així, el 1945 torna a publicar-se la Revista Jurídica de Catalunya, i només en el primer número ja hi trobem dos articles amb referències al Congrés de Saragossa, el manifest dels 75 advocats, que després citarem, i encara un
Page 38
altre article específicament de Dret català titulat "Hacia la definitiva redimibilidad de la enfiteusis en Cataluña". I seguiren publicant-se articles referents al nostre Dret, dos o tres cada any. Àdhuc hi va haver algun agosarat que va publicar algun llibre. Així, Pons i Guri signa Textos de Derecho civil vigente en Cataluña; J. M. Pascual i Serres, Una interpretación del Derecho civil de Cataluña, i Camps i Arboix publica dos treballs: Bibliografía del derecho catalán moderno i Modernitat del Dret català. Casals Colldecarrera fa la seva tesi doctoral sobre El derecho real de servidumbre según los principios del derecho foral de Cataluña, a més de la seva Doctrina foral del Tribunal Supremo. Però com diu Puig Ferriol, bona part d’aquestes obres tenien com a finalitat primordial, no el tractament doctrinal de determinades institucions del nostre Dret, sinó aportar arguments a favor de la seva vigència i subsistència.
El mateix 1945 es publica una llei específicament catalana, la Llei de redempció de censos, de 31 de desembre de 1945, deguda a Josep M. de Porcioles i a la inspiració del notari Raimon Noguera. Més endavant, el 1947, Noguera pronuncià a l’Acadèmia Matritense del Notariado de Madrid una conferència titulada "De la enfiteusis a la enfiteusis", on després d’estudiar aquesta institució, la seva importància i els avantatges que havia tingut a Catalunya, acabava dient que les noves lleis d’arrendaments urbans, amb les seves pròrrogues, convertien l’arrendament, de fet, en una mena d’emfiteusi. I acabava la seva intervenció, amb la ironia que el caracteritzava, apuntant que potser succeïa el mateix que li passava al burgès de Molière, que escrivia en prosa sens saber-ho 6 .
El 1954, es restableix l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, que havia estat dissolta de fet, ja que directament no hi va haver cap disposició explícita que ho manés...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba