Notícia de revistes

Page 202

Aquesta secció té com a objectiu donar una informació sintetitzada dels articles més recents que tracten qüestions de dret regional o autonomies locals apareguts en revistes espanyoles o estrangeres.

En aquest primer número, s'han examinat les revistes la llista de les quals s'inclou a continuació; llista que tractarem d'incrementar en números successius. S'han seleccionat els números rebuts útimament, per continuar a partir d'aquest moment amb el seguiment de totes les revistes que s'enumeren en la relació adjunta.

La informació que s'ofereix consisteix, en uns casos, en la simple referència del títol del treball i del seu sumari, i en altres, a més s'hi adjunta un breu comentari. En números successius es pretén, igualment, incrementar aquests comentaris breus sobre treballs dels quals es dóna notícia.

Francesc de Carreras

Isabel Pont Castejón

Jaume Vernet i Llobet

ESPANYA

Documentarien Administrativa

Hacienda Pública Espanola

Presupuesto y Gasto Publico

Revista de Administración Pública

Revista de las Cortes Generales

Revista de Derecho Financiero y Hacienda Pública

Revista de Derecho Político

Revista de Derecho Publico

Revista Espanola de Derecho Administrativo

Revista Espanola de Derecho Constitucional

Revista Espanola de Derecho Internacional

Revista de Estudiós Internacionales

Revista de Estudiós Políticos

Revista de Estudio Regionales

Revista de Estudiós de la Vida Local

Revista de Hacienda Autonòmica y Local

Revista de Instituciones Europeas

Revista de Llengua i Dret

Revista Internacional de Ciencias Administrativas

Revista Jurídica de Catalunya

Revista Vasca de la Administración Pública

BÈLGICA

Administration Publique

Page 202

FRANÇA

Droit Administrative

La Revue Administrative

Revue du Droit Public et de la Science: Politique...

Revue Française d'Administration Publique

Revue Générale de Droit International Public

Revue Politique et Parlamentaire

GRAN BRETANYA

Public Administration

ITÀLIA

Democràcia e Diritto

Diritto e Practica Tributaria

Le Regioni

Quaderní Constituzionale

Quaderno Regionali

Rivista di Diritto Finanziario e Scienza delle Finanze

Rivista Trimestrale di Diritto Pubblico

Rivista Trimestrale de Scienze della Aminitrazione

Espanya

Documentación Administrativa (Madrid, INAP) Núm. 200, gener-març de 1984

Santiago Mufioz Machado. «Las deformaciones del Ordenamiento jurídico y la aplicación de las leyes en el nuevo sistema constitucional», pàgs. 43-72.

Hacienda Pública Espanola (Madrid, IEF) Núm. 89, 1984

Alfredo Iglesias Suàrez,, Pedró Puy Fraga, Celso Rodríguez Padrón. «Comentario en torno a la financiación de la autonomia en Galícia (ingresos)», pàgs. 127-144.

Sumari: I. Introducción. II. Ingresos procedentes del campo impositivo. III. Ingresos procedentes del recurso al crédito. IV. Ingresos procedentes del principio de solidaridad. V. Otros ingresos. VI. Consideraciones finales.

Presupuesto y Gasto Publico (Madrid, IEF) Núm. 19, 1984

Juan Capdevila Sarda. «El ambito del sector publico en la autonomia. La fiscalización externa y la Sindicatura de Comptes de Catalunya», pàgs. 45-63.

Sumari: I. El ambito del sector publico. II. El ambito del sector publico en la autonomia. III. El control externo del sector publico en las Comunidades autónomas. IV. Los órganos de control extemo de las Comunidades autónomas. V. La Sindicatura de Comptes de Catalunya. VI. Conclusiones.

Néstor Fernandez Feijoo. «Transferència de los servicios de Hacienda a las Comunidades autónomas», pàgs. 65-75.

Manuela Fernandez Junquera. «Notas sobre el Tribunal de Cuentas y las Comunidades autónomas», pàgs. 77-84.

Sumari: 1. EI Tribunal de Cuentas en las Comunidades autónomas. 2. Los órganos propios de control. 3. Dualidad de controles y reparto de competencias.

Vicente Querol Bellido. «La coordinación de la política presupuestaria de las Comunidades autónomas con la del Estado», pàgs. 91-105.

Sumari: 1. Aproximación general al tema. 2. La coordinación. 3. Obstaculos que se oponen a la coordinación.Page 203 4. EI campo de la coordinación. 5. Conclusiones.

Revista de Administración Pública. Núm. 104, maig-agost de 1984.

P. Escribano i J. L. Rivero Isern, «La provincià en los Estatutos de Autonomia y en la LOAPA», pàgs. 79-120.

Anàlisi-crítica de la relació Comunitats Autònomes/Diputacions Provincials en el projecte de LOAPA i en els diferents Estatuts.

Revista de las Cortes Generales Núm. 2, segon quadrimestre de 1984.

Piedad García-Escudero Màrquez i Benigno Pendàs García, «El Senado en el sistema constitucional espanol: realidades y perspectivas», pàgs, 51-112.

Estudi global del Senat a la Constituació espanyola amb una part dedicada al Senat com a cambra d'integració territorial.

Serveis Jurídics de la Secretaria General del Senat, «Dictamen sobre la representación de senadores que corresponde a la Comunidad Autònoma de Cataluna, en aplicación de lo dispuesto en el articulo 69.5 de la Constitución», pàgs. 133-143.

Interpretació de l'article 69.5 CE i procediment parlamentari per a la seva aplicació.

Serveis Jurídics de la Secretaria General del Senat, «Nota sobre la duración del mandato de los senadores designades por la Comunidades Autónomas en aplicación del articulo 69.5 de la Constitución», pàgs. 145-150.

Estudi comparatiu dels diferents Estatuts d'Autonomia.

Lluís Aguiló Lucia, «Las Cortes Valencianas. Asentamiento y actividad de una institución recuperada», ps. 195-205.

Balanç des de juny de 1983 a juny de 1984.

Antonio Bayona, Imma Folchi, Joan Vintró: «La I legislatura del Parlamento de Cataluna», ps. 207-209.

Balanç de la primera legislatura 1980-1984.

Jesús Arroyo Domínguez, «El primer ano de las Cortes de Castilla y León», pàgs. 231-248.

Anàlisi institucional i balanç de l'activitat parlamentària.

Revista de Derec h o Político

Núm. 21, primavera de 1984.

Número monogràfic dedicat a «Los principios del Estado Autonómico».

Pablo Lucas Murillo de la Cueva, «Normas programàticas, estatutos y autonomia comunitària», pàgs. 7-30.

El treball s'ocupa de les normes programàtiques, el seu valor i significat, especialment en els Estatuts d'autonomia d'Itàlia i Espanya, Això permet de connectar el concepte d'autonomia amb el d'Estat democràtic pluralista.

José Antonio Alonso de Antonio, «El principio de solidaridad en el Estado Autonómico, Sus manifestaciones jurídicas», pàgs. 31-81.

Idees generals sobre els principis d'unitat i autonomia, aprofundint especialment en el principi de solidaritat com a element clau per a comprendre la naturalesa jurídica de l'Estat autonòmic.

Pablo Santolaya Machetti, «En torno al principio de cooperación», pàgs. 83-109.

Descripció de les tècniques més usuals del federalisme cooperatiu i la seva possible aplicació en el sistema espanyol. És una versió ampliada de les conclusions de la tesi doctoral de l'autor, publicada per l'Institut d'Es-Page 204tudís d'Administració Local sota el títol Descentralización y cooperarien, Madrid, 1984.

Francisco Javier García Roca, «El principio de voluntariedad autonòmica: teoria y realidad constitucíonales», ps. 1111-140.

Anàlisi del principi de voluntarie-tatjen l'accés a la autonomia en el cas espanyol. S'estudia la potencialitat jurídica de tal principi i es constata la seva escassa rellevància en la configuració de l'Estat Autonòmic.

Javier García Fernandez, «Los grupos territoriales del Senado», pàgs. 141-160.

Origen, naturalesa jurídica, funcions i relació amb les Comunitats autònomes dels grups territorials del Senat.

Joan Subirats, «La actividad legislativa de los parlamentos de Cataluna y el País Vasco al final de la primera legislatura (1980-1984)», pàgs. 161-

Balanç de l'activitat legislativa dels parlament català i basc.

Garmen Vila Miranda, «Concreciones sobre Ja función estatal de alta inspección como supervisión», pàgs. 179.

Comentari a la jurisprudència del Tribunal Constitucional sobre el tema de 'l'alta inspecció dins del marc general de les relacions de l'Estat amb les Comunitats autònomes.

José-Gonzalo de la Huerga Fidalgo, «Ld jurisdiccíón contencioso-administrativa y los Tribunales Superiores de las Comunidades autónomas», pàgs. 185-192.

Sobre l'organització i funcions dels Tribunals Superiors en relació amb la jurisdicció contencioso-administrativa.

Maria Victoria García Atance, «Crònica parlamentaria de la Constitución de Í1978», pàgs. 195-221.

Crònica de l'elaboració legislativa de les lleis més importants en relació amb les autonomies: LOAPA, LOF-CA, Llei del fons de cooperació inter-territorial i Llei reguladora de la cessió de tributs de PEstat a les Comunitats autònomes.

Pilar Mellado y Yolanda Gómez, «Crònica parlamentaria sobre las Comunidades autónomas», pàgs. 223-251.

Crònica dels treballs parlamentaris d'elaboració de la Constitució espanyola pel que fa a les Comunitats Autònomes.

José Antonio Alonso de Antonio, «Bibliografia jurídica sobre la organización territorial del Estado en la Constitución espanola de 1978», pàgs. 303-349.

Bibliografia sistematitzada sobre el tema.

Revista de Derec h o Publico (Madrid, EDERSA) Núm, 98, gener-març de 1985

José Manuel Pelaez Morón, «La participación de las Comunidades autónomas en la celebración y ejecución de los Tratados internacionales», pàgs. 69-100.

Sumari: I. Introducción. II. La presencia de los Entès autonómicos en la celebración de los Tratados internacionales. III. Las Comunidades autónomas y el control de la constitucionalidad de los Tratados, IV. Las Comunidades autónomas y la ejecución de los Tratados.

Revista Espanola de Derecho administrativo

Núm. 42, abril-juny de 1984.

Sebastian Martín Retortillo Baquer, «La actuación de las Corporaciones locales (Acotaciones al Proyecto de LeyPage 205 de regulación de las bases del Régimen Local)», pàgs. 329-347.

Comentari al projecte de llei de les bases del Règim local partint dels pressupostos constitucionals.

Luis Morell Ocana, «Raíces históricas de la concepción constitucional de la provincià», pàgs. 349-365.

Consideracions sobre els antecedents històrics de la creació de les províncies.

Francisco Gonzalez Navarro, «La regla constitucional del "mas valer" y el problema de la anomía en derecho administrativo espanol», pàgs. 367-399.

Interpretació de les clàusules de prevalença i supletorietat previstes a l'article 149.3 de la Constitució espanyola .

Luis Corno Caparrós, «El Estatuto legal del munícipio turístico: apuntes para una propuesta», pàgs. 423-433.

Estudi dels principals problemes jurídico-administratius que planteja un municipi situat en una àrea turística.

E. Cobreros Mendazona, «Cooficialidad lingüística y discriminación por razón de la lengua», pàgs. 461-476.

Comentari a la sentència de 25 de gener de 1984 de la Sala Tercera del Tribunal Suprem quant al recurs interposat pel Col·legi d'Enginyers de Madrid a les bases d'un concurs convocat per la Diputació Foral de Guipúscoa per proveir una plaça de Cap del Servei Foral de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvament, en el qual es preveu una prova sobre coneixements de l'euskera.

Revista Espanola de Derecho Constitucional

Núm. 12, setembre-desembre de 1984.

Aurelio Guaita, «La Administración de la Comunidad Foral de Navarra», pàgs. 67-86.

Comentari a la llei del Govern i Administració de Navarra d'li d'abril de 1983, dins del marc de les altres lleis autonòmiques que regulen els mateixos òrgans.

German Fernandez Farreres, «El sistema de conflictos de competència entre el Estado y las Comunidades autónomas en la jurisprudència del Tribunal Constitucional», pàgs. 105-152.

Comentari crític a determinats aspectes processals (possibilitat de promoure conflictes positius de competència en relació a les lleis o disposicions amb força de llei, valor de les sentències del Tribunal Constitucional en els conflictes de competència, etc.) de la jurisprudència del Tribunal Constitucional en relació als conflictes de competència entre l'Estat i les Comunitats autònomes.

Revista de Estudiós Regionales (Màlaga, Facultad de Ciencias Económicas y Empresariales - U. de Màlaga) Núm. 11, 1983.

J. Bueno Lastra, A. Ramos Barrado, «La reproducción de los desequilibrios regionales», pàgs. 15-46.

Sumari: 1. Marco institucional. 2. Hipòtesis sobre los mercados. 3. Diferencias entre un contexto regional y uno internacional. 4. Causas internas. 5. Causas externas o interregionales. 6. Conclusiones. S. Boisier, «Un difícil equilibrio: centralización y descentralización en planificación regional», pàgs. 157-193.

Sumari: I. Introducción. 2. La descentralización como cuestión política y como cuestión tècnica. 3. Aspectos metodológicos e institucionales de la planificación regional descentralizada. 4. Conclusiones.

Page 206

Revista de Estudiós de la Vida Local (Madrid, IEVL) Núm. 224, octubre-desembre de 1984

Aurelio Guaita, «Perspectiva de la Administrarien local desde los Estatutos de autonomia. Castilla-La Mancha», pàgs. 409-430.

Sumari: I. Introducción. II. Qué se reserva el Estado. III. Diversidad de las] Comunidades Autónomas. IV. Integración territorial de las Comunidades: las provincias. V. Mas sobre las provincias en los estatutos. VI. Alusión municipal. VII. Las comarcas, VIII. Castilla-la Mancha. IX. Modificaçiones en la provincià de Cuenca. X. Addenda.

Raúl Bocanegra Sierra, «La función pública en el proyecto de Ley Reguladora de las Bases del Régimen Local», pàgs. 431-461.

Sumari: I: Introducción. II. Los funcionarios locales con habilitarien nacional. III. La selección, formación y provisión de puestos de trabajo de los funcionarios con habiütación nacional. IV, Los funcionarios propíos dejlas corporaciones locales. V. Disposiciones comunes a los funcionarios de carrera.

Antonio Embid Irujo, «La potestad reglamentaria de las Corporaciones Locales en el proyecto de Ley reguladora de Jas Bases del Régimen Local», pàgs 463-474.

Sumari: I. Generalidades. Los defectos del sistema preconstitucional. II. La declaración de autonomia municipal por la Constitución. III. La evòlución legislativa posterior. IV. El proyecto de Ley reguladora de Bases del Régimen Local.

German Fernandez Farreres, «El control por el Estado y las Comunidades autónomas de los actos y acuerdos de las En «dades Locales en el proyecto de Ley reguladora de las Bases de Régimen Local», pàgs. 475-502.

Sumari: I. Observación prèvia. II. La problemàtica general de la suspensión de los actos locales tras la Constitución de 1978 y su vigente regulación en los artículos 8 y 9 de la Ley 40/1981, de 28 de octubre. III. La incidència de la distinción entre actos dictados en el ejercicio de competencias propias o delegadas en la amplitud de las técnicas de control. IV. Características del sistema de control de los actos locales previstos en el proyecto de ley reguladora de las Bases del Régimen Local de 1984. V. El deber de comunicación de los actos y acuerdos locales a las administraciónes del Estado y de las Comunidades autónomas. VI. La legitimación de los miembros de las Corporaciones Locales para impugnar los actos que hubieren votado desfavorablemente. VII. Conclusiones.

Revista de Hacienda Autonòmica y Local (Madrid, Ed. Derecho Financiero) Núm. 42, setembre-desembre de 1984.

M. Lueiro Lores, «La autonomia tributaria de las Comunidades autónomas», pàgs. 441-456.

Sumari: 1, Los Entès Locales, las Comunidades Autónomas y la autonomia tributaria. 2. Poder tributario originario y derivado. 3. La autonomia tributaria de las Comunidades en la LOFCA. 4. La autonomia tributaria de las Comunidades Autónomas en sentido estricto. 5. Conclusión,

Francisco Javier Cors Meya, «El principio de capacidad econòmica y los impuesto municipales en su situacíón actual», pàgs. 457-478.

Sumari: Introducción. 1. Contribución territorial urbana. 2. Contribución territorial rústica y pecuària. 3.Page 207 Impuesto sobre solares. 4. Impuesto de plusvalía. 5. Impuesto municipal sobre circularien de vehículos. 6. Licencia fiscal. 7. Impuesto de radicación. 8. Impuesto municipal sobre publicidad. 9. Impuesto municipal sobre gastos suntuarios.

Revista Jurídica de Catalunya (Barcelona, Col·legi d'Advocats de Barcelona). Núm. 4, 1984.

José Juan Ferreiro Lapatza, «Constitución y Haciendas Locales», pàgs. 925-938.

Revista de Llengua r Dret (Barcelona, Escola d'Administració Pública de Catalunya).

Lluís J. Segura i Guínard, «Comentari sobre el règim jurídic lingüístic de l'Estatut d'autonomia de les illes Balears», pàgs. 43-57.

Sumari: I. Introducció. II. La regulació del multilingüisme a la Constitució espanyola de 1978. III. El règim jurídic previst per a la llengua a l'estatut d'autonomia de les illes Balears. IV. Consideració final.

Albert Bastardas i Boada, «Integració dels immigrats i legislació lingüística a Catalunya», pàgs. 59-72.

Sumari: 1. L'assimilació dels immigrats. 2. El procés de subtitulació lingüística. 3. El procés de bilingüització. 4. La segona generació immigrant. 5. La bilingüització de la segona generació immigrant a Catalunya. 6. La Llei de Normalització Lingüística i la política d'integració. 7. La Llei i el procés de bilingüització a Catalunya. 8. Conclusions.

Revista Vasca de Administración Pública (Onati, IVAP). Núm. 9, maig-agost de 1984.

Ignacio Lasagabaster Herrarte, «La Administración y federalismo en la República federal aletnana», pàgs. 91-131.

Sumari: I. Introducción. II. Organización administrativa. III. El articulo 83 de la Ley Fundamental de Bonn. IV. Administración federal. Articulo 86 de la Ley Fundamental de Bonn. V. La actuación de la Federación sobre los Estados. VI. Colaboración entre la Federación y los Estados. VII. Ejecución por la Federación de las leyes estatales. J. Recasens Calvo, «El Control sobre los municipios en la legislación dictada después de la Constitución», ps, 133-157.

Sumari: 1. La adecuación de nuestro Régimen local a la Constitución de 1978. 2. La ausencia de una nueva ley de Régimen local y la «legislación-puente». 3. Criterios constitucionales informantes de los controles sobre los municipios. 4. El cuadro de controles sobre los municipios en la legislación de la etapa constitucional. 5. Es aplicable esta legislación sobre controles en las Comunidades autónomas con competencias exclusivas en matèria de Régimen local?

Rafael Jiménez Asensio, «La reforma del Estatuto de Autonomia del País Vasco: Problemas de su tramitación parlamentaria», pàgs. 159-179.

Sumari: 1. Introducción. 2. Tramitación endògena de la reforma del estatuto: la intervención del Parlamento vasco. 3. Tramitación exògena de la reforma del Estatuto: la intervención de las Cortes Generales. 4. Conclusiones.

França

Revue Administrative (París, Bureau 203, 2 rue de Viarmes)

Page 208

Núm. 222, novembre-desembre de 1984.

J.-L. Forel, «Les aspects fonction-nels et financiers de la décentralisation de l'action sociale et de santé», ps. 551-557

Revue du Droit Public et de la Sicience Politique en France et á l'étranger (Paris, Libr. Générale Droit et Jurisprudence).

Jean-Marie Pontier, «Semper Manèt. Sur une clause générale de competence», ps. 1443-1472.

Gran Bretanya

Public Administration (London, AJdvisory Board). Hivern 1984.

Barrie Houlihan, «The regional of-fices of the DOE-policemen or mediators? A study of local housing policy», ps. 401-421.

J. V. Townshend, «A mayor for Paris - an early example of decentralization», ps. 455-472.

Itàlia

Democràcia e Diritto

(Roma, CRS) Núm. 6, novembre-desembre 1984

Pietro Ingrao, «Un progetto per la nuove regioni», ps. 5-11.

Francesca Bruni, Antonio La Forgià, «I requisiti di una nuova legislazióne autonomistica», ps. 75-93.

Lé Regioni (Milano, ISGRE) Num. 5, 1984, setembre-octubre.

Luisa Torchia, «La collaborazione fra Stato e Regioni nella politica di intervento straordinario nel Mezzogiorno», ps. 863-974.

QUADERNI REGIONALI

Núm. 2-3, abril-setembre 1984.

Fausto Cuocolo, «I nodi delle Regioni», ps. 453-465.

Dins d'un marc molt més ampli, l'últim any s'observa a Itàlia un obert escepticisme i desconfiança ver la institució regional, que s'ha demostrat incapaç de marcar un canvi en l'organització de l'Estat. Les arrels han de cercarse en l'activitat o/i inactivitat de l'Estat, però també en errors i insuficiències de les mateixes Regions.

La legitimitat de les Regions es troba ara en l'exigència del pluralisme institucional, expressió i garantia de llibertat. Aquestes, de cara a un futur, poden millorar el funcionament de l'Administració utilitzant les seves competències de direcció i programació.

Giannini Massimo Severo, «Regioni e riforma istituzionale; note introduttive», ps. 467-476.

L'autor centra l'atenció en dos temes fonamentals: Les Regions des d'una perspectiva de revifament, i la reforma institucional.

Opina que les Regions no són més que un fragment minúscul dins el gran disseny que perfilà el legislador. Però, fixant-se en el sistema dibuixat l'any 1977 i en les previsions de la llei n. 616, conclou que es troba veritablement incomplet i necessitat d'una reforma urgent.

El problema és decidir si es dóna prioritat a les qüestions de complement de l'ordenament regional o a les de reforma institucional. Finalitza afirmant que aquestes darreres són avui per avui un núvol, però que és obvi que ambdues no es poden dur a terme al mateix temps.

Page 209

Temistocle Martines, «Legislazione regionale e riforme istituzionali», ps. 477-500.

Davant l'ambigüitat remarcable de la Constitució italiana, és difícil saber si el constituent ha volgut un estat regional, un estat de les autonomies, o bé un estat amb Administració local i estructura regional. L'existència d'una pluralitat de fonts regionals, i l'experiència demostrada d'aquests Ens, ha portat que el problema regional, i el problema de les relacions amb l'Estat hagin tingut poc ressò a la Comissió bicameral per a la reforma institucional, encara que no hagin mancat veus a favor d'una més gran descentralització legislativa.

Conclou dient que «l'affaire» de la reforma institucional relatiu a l'activitat legislativa de les Regions pot sol-ventar-se amb l'actuació de les normes constitucionals ja existents i amb altres que, si fos convenient, haurien de tenir el mateix rang.

Giorgio Pastori, «Amministrazione regionale e riforme instituzionali», ps. 501-517.

Per tal d'examinar aquest tema, l'autor exposa a la llum de les normes constitucionals i del quadre legislatiu ordinari quins són els punts crítics que l'experiència de les Regions ha mostrat.

Conclou afirmant que el problema creat entorn del binomi Regions/Administració pot reconduir-se a dues qüestions que anirà desenvolupant en tot l'article: 1) la de la identitat de la posició i del rol de les Regions en el poder públic, i II) el problema de la configuració de l'Administració en la Constitució.

Aldo Bardusco, «L'autonomia finanziaria regionale», ps. 519-550.

De forma exhaustiva, i partint de les relacions existents entre autonomia financera de les Regions i reforma de les finances regionals, l'autor tracta els següents apartats: Relacions entre Estat i Regions en el document de 12-11-1980, l'informe de la Comissió Bas-sanini de 1982, el document del President de les Regions sobre reforma de les finances regionals de 1982, línies de revisió del tema, transcendència per les regions d'Estatut ordinari...

Franco Bassanini, «II Rapporti Regioni-Parlamento», ps. 551-573.

Sosté l'autor que la institució d'una Cambra de les Regions i de l'autonomia sobre el model del Bundesrat tedesc-federal resoldria els problemes de participació i interlocució de les Regions, i del sistema de l'autonomia en la formació de les decisions legislatives centrals, que conformen l'objecte principal del debat sobre les relacions entre Parlament i Regions.

Elio Gizzi, «II rapporto fra Governo e Regioni», ps. 575-605.

Aquest professor remarca en la seva exposició del tema els següents punts: El rol de les Regions envers la reforma de l'Estat i del Govern, la Conferència Permanent Estat-Regions, el control de les lleis regionals i el rol del Govern, la funció d'aquest últim de direcció i de coordinació, i en darrer terme, la preocupació que suposa la possible intervenció substitutòria del Govern i el control extraordinari.

Pietro Virga, «Le Regioni innanzi alia Corte Constituzionale», ps. 605-618.

Aquest article no és una altra cosa que una labor de resum de la'direcció de la Cort Constitucional en el tema de l'autonomia regional en els darrers cinc anys, sobretot sota el període de direcció del Sr. Elia, Resulta remarcable l'intent de conquerir un rao-Page 210nable equilibri en les relacions Estat/ Regions. Així, es pot considerar tancada la tendència dels últims vint anys tant desvaforable.

Serio Galeotti, «La Regioni e la riforma instituzionale», ps. 619-644.

Pjartin d'un possible canvi per avivar la situació actual de les Regions, que convergeix amb la ja ventilada iniciativa popular per una reforma institucional, i afegint el canvi que es produiria en l'estructura central de l'Estat, ; afirma l'autor que les Regions hauran de postular més la seva identitat institucional i cercar una posició fixa i equilibrada al nivell de l'aparell de lí'Estat.

Les Regions han d'ésser presents a la reforma institucional per defendre i ampliar el seu propi espai vital, i per obtenir un ingrés estable dins la seu constitucional del circuit de decisió política.

Per començar, el Senat ha de tenir una base regional.

RIVISTA TRIMESTRALE Dl DIRITTO PUBLICO

Núm. 3, 1984.

Achille Chiapetti, «L'esperienza del decentramento infracomunale e la riforma del governo locale», ps. 718-734.

De la Constitució, i de la mateixa democràcia a Itàlia, sorgeix la necessitat d'introduir el fenomen participatiu en tots els nivells de la vida pública. La participació administrativa ha estat tradicionalment la més problemàtica, però trobem ja un intent innovador i reformista en l'àmbit municipal i provincial a la llei n. 278, de 8 d'abril de 1976, sobre «descentralització i participació dels ciutadans en l'Administració municipal», iniciativa que no pot subvalorar-se.

Sabino Cassese i Gaetano D'Auria, «Cronache administrative 1983», ps. 811-829.

Aquesta crònica administrativa de l'any 1983 pren en consideració fonamentalment les lleis, els decrets del President de la República i els del President del Consell. Destaquem que s'esmenta legislació sobre: relacions Estat-Regions, Funció Pública i Finances locals.