Notes sobre la fungibilitat de l´objecte de la penyora a l'ordenament civil català
| Autor | M.a Elena Lauroba Lacasa |
| Cargo | Professora Dept. Dret Civil UB |
| Páginas | 365-378 |
-
PRESENTACIO
La llei 22/91, de garanties possessóries sobre cosa moble (DOGC núm. 1530, de 16 de desembre, -en endavant LGPSCM-) es va aprovar amb la pretensió de «respondre a la necessitat social de regular les garanties reals mobiliáries a Catalunya adaptant al tráfic jurídic actual les figures del dret de retenció i de la penyora» (Pr.I,2). D'aquesta manera s'incorporava a l'ordenament jurídic cátala una regulació vocacionalment com-plerta d'ambdues institucions. En seu de penyora cal subratllar, com a novetats especifiques vinculades a la penyora «tradicional», la denominada «penyora de máxim» i la «penyora de coses fungibles», com va destacar el conseller de Justicia, Agustí Bassols(2), en presentar el Projecte. Giménez duart -un deis autors del primer esborrany del text- encara estableix una precisió, en emfasitzar la incorporado de l'anomenada «penyora flotant», com a subtipus de la penyora de máxim (art. 9.3 LGPSCM) i de la «penyora de cartera», com a subtipus de la penyora de cosa fungible (art. 11.3 i 12.1)(3).
Deu anys després de l'entrada en vigor de la llei, el Projecte de Llei de Drets reals de garantía -en endavant PLDRG (BOPC núm. 255, de 21 de gener de 2002), que integra també les garanties immobiliáries, en concret el dret de retenció d'immobles i l'anticresi- manté sense modificacions la regulació de la penyora de coses fungibles(4). En aquest text -o millor, aqüestes notes- es volen assenyalar alguns aspectes de l'institut i, específicament, la facultat que s'atorga al deutor de substituir l'objecte del dret de garantía, regulats a l'art. 12 LGPSCM (art. 14 PLDRG).
L'art. 12 LGPSCM estableix:
Si s'hagués pactat així expressament, el deutor pot substituir la totalitat o una part de les coses fungibles donades en penyora, entenent per coses fungibles aque-lles que es poden substituit per d'altres de la mateixa especie i qualitat
.
La regulació correspon, com establia l'epígraf de 1'article al Projecte de la llei del 1991, a la «penyora de coses fungibles»(5), figura que, segons especifica el Preámbul (III § 3) «té com a base elpas del concepte de "penyora d'objecte" al de "penyora de valor". Aixó significa la possibilitat de substituir la totalitat o una part de les coses do-nades en penyora per d'altres de la mateixa especie i qualitat; sempre que s'hagués pactat expressament, la qual cosa implica el manteniment de la garantía».
Completa la construcció l'art.12.2 LGPSCM, que contempla com objecte específic d'aquesta «penyora de coses fungibles» els valors(6). La connexió entre ambdós pará-grafs es destaca en el Preámbul (III § 4): «Aquesta regulació [la de la penyora de béns fungibles] té una transcendencia especial en el cas de la penyora d'un conjunt o pa-quet de valors, com ara accions, obligacions, bons, crédits o efectes en general, operado freqüent en el tráfic jurídic actual. Aquests valors, que poden constituir un únic objecte de penyora, poden ésser substituías com a objecte de dret real de penyora, sempre que la substitució es fací d'acord amb els criteris que marca aquesta Llei».
-
EL CONCEPTE DE FUNGIBILITAT A LA LGPSCM
Poc després de l'aprovació de la LGPSCM, feia notar Badosa Coll que la definido de fungibilitat adoptada peí legislador cátala (art. 12.1 LGPSCM) era «ben diferent de l'art. 337 CC»(7). Es sabut que els redactors del Codi civil amb el suport del Projecte de 1851 i del Code francés, van adoptar la definició propia deis béns consumibles (art. 337: «aquellos de que no puede hacerse el uso adecuado a su naturaleza sin que se consuman»). El legislador cátala ha separat ambdós conceptes, ates que al-ludeixen a pers-pectives diferents: la dicotomia consumible/no consumible es formula des de l'econo-mia mentre que el parámetre fungible/no fungible és estrictament jurídic.
La condició de fungible es fixa des de dos elements: a) la substituibilitat dintre de la mateixa especie i qualitat de la cosa presa en consideració; b) la determinado, a partir de la seva pertinen^a a un genere, per criteris «numérics»: mesura, cómput, pes... Unint tots dos, les coses fungibles es defineixen com les que es pesen, conten o mesuren i poden ser substituides per d'altres de la seva mateixa clase»(8).
Ara bé, la primera aproximació al concepte de coses fungibles es troba a l'art. 11.2 LGPSCM: «Es considera com un únic objecte de penyora el conjunt de coses el valor de les quals en el tráfic es determina en consideració al seu nombre, pes o mida» (res quae pondere numero mensurave constat), un article que no pretén la regulado, o la presentació de les coses fungibles, sino la conformado de l'objecte del dret real de penyora, com avalava l'epígraf del precepte al Projecte inicial de la LGPSCM: «Art. 11: El seu objecte»(9). D'aquesta manera, i malgrat que l'art. 12.1 conté una definició expres-sa («entenent per coses fungibles...»), la construcció ha de completar-se amb l'art. 11.2.
Ab initio, la consideració d'un bé com a fungible comporta una serie de conseqüén-cies jurídiques. La fonamental és la pérdua de la titularitat sobre els béns un cop s'integren en el nou patrimoni, on l'objecte perd la seva identificabilitat(10). Aquests trets son contestats peí legislador cátala: a la LGPSCM, la condició de fungible no tipifica la penyora com a irregular: «no dona lloc a una confusió en el patrimoni del creditor pignora-tici, ni sembla convertir aquest en propietari amb la correlativa obligado de restituir el tantundem»(11). Estem davant del que podríem anomenar una fungibilitat asimétrica ex conventione(12). El carácter natural o convencionalment fungible de l'objecte no altera la posi-ció del creditor, el qual posseeix com si fos infungible; per contra, el deutor pot actuar la substitució emparant-se en la irrelleváncia de l'objecte en si mateix, sempre que en el seu lloc proveeixi un altre de la mateixa especie i qualitat (fungible) ergo del mateix valor.
-
L'ESPECIFITAT DE LA PENYORA DE VALORS
La penyora de valors s'ha revelat un instrument útil per satisfer les necessitats de fi-nangament deis diferents operadors jurídics(13), d'ací que sigui una «operado freqüent en el tráfic jurídic actual» (Pr. III § 4). La LGPSCM contempla específicament els valors en seu de penyora fimgible i, en relació a l'objecte de la penyora a l'art. 11.3, per establir que els conjunts o paquets de valors (accions, obligacions, crédits o efectes en general) poden «configurar-se com a objectes unitaris de penyora». En el Preámbul, (El § 4) el legislador uneix la possible considerado unitaria de l'art. 11.3 amb la ñingibilitat de l'art. 12.2 i 3.
-
El concepte «ampli» de valor. Els títols-valors i les anotacions en compte
L'art. 11.3 LGPSCM presenta una enumeració no preclusiva de diferents especies de valors: «accions, obligacions, bons, crédits o efectes en general...». Aquesta enumeració s'ha de completar amb la distinció entre valors cotitzables i no cotitzables (art.12.2), en funció de si poden o no ser objecte de comer? ais mercats secundaris. S'ha pretés una relació d'instituts a partir de la seva pertinen9a a la categoría «valors» que integraría tant els títols en serie (accions, obligacions...) com els singulars, és a dir, els efectes de comer? (aquests «efectes en general»)(14). La llei tracta escaridament de «valors»e implícitament enlla§a amb la categoría «valor negociable» que desenvolupa la Ley 24/1988, de 28 de julio del Mercado de Valores (LMV)(15)'(16).
Malgrat aqüestes puntualitzacions, d'atenir-nos a la literalitat del Títol de la llei («Garanties possessóries sobre cosa moble») s'hauria de deduir que es vincula estricta-ment ais «títols-valors»(17). Aquesta categoría, jurídicament considerada com un bé moble (art. 336 CC) permet l'efectiva traditio, i resulta evident que es regula la penyora des del pressupósit del desplagament possessori (art. 8.1b): «La transmissió de la pos-sessió de la cosa.. .»)(18). Així i tot, s'han d'incloure també els valors representáis peí sistema de les anotacions en compte(19), desenvolupat a partir de les prescripcions de la Dis-posició 10 apdo.5.1 LSA i de la LMV(20). Ara bé, es tracta d'una categoría aliena ais títols, integrable en els «drets valors», entesos com drets incorporáis. Aixó implica un mecanisme transmissiu diferent, la inscripció que, ex art.10.2 LMV, substitueix el des-plagament possessori(21).
Aquesta precisió permet situar-nos en l'ámbit de la llei; no s'está davant un supósit de penyora sense desplagament (del tipus de la Ley de hipoteca mobiliaria y prenda sin desplazamiento de 16 de diciembre de 1954). No es tracta que el deutor romani en pos-sessió del bé, sino de béns que per la seva propia natura no son susceptibles de posses-sió. I és aquesta característica la que permet adaptar-los a les normes substantives de la LGPSCM. Responen al mateix principi garantista. No fóra congruent que la facultat es limites a uns efectes i no a d'altres, quan a la segona categoría el mecanisme de publi-citat també és -en els registres informátics- la dita «oportuna menció escrita» (art. 12.2)(22).
-
La doble considerado de la fungibilitat en relació ais valors mobiliaris
En funció de les categories que estem utilitzant, és possible entendre la fungibilitat deis valors (i ens limitem ais valors com a títols en serie) des de dos criteris: estríete i ampli, i ambdós apareixen recollits a l'ordenament jurídic. En sentit estríete, els títols que representen els valors mobiliaris son fungibles des que pertanyen a una mateixa categoría i procedeixen d'una mateixa emissió(23). Així ho fixava l'art.2.4 Decret de 25 d'a-bril de 1974, n°l 128/74 [Sistema de liquidación y compensación de operaciones en Bolsa y depósito de los mobiliarios](24): «A los efectos del sistema que se establece, y con el alcance que resulta de los artículos siguientes, se considerarán fungibles los títulos valores que, puestos en circulación por el mismo emisor, sean de la misma clase, tengan el mismo valor nominal y confieran idénticos derechos, cualquiera que sea su...
-
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba