Crònica legislativa: País Valencià
| Autor | Mercè Teodoro |
| Páginas | 326-335 |
Page 326
(Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, juliol - desembre de 2001)
Sense dubte, la notícia més important d’aquest període és la constitució de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. En efecte, des de l’aprovació de la Llei 7/1998, de 16 de desembre, romania sense constituir-se, per manca d’acord polític, el nou ens normativitzador valencià. Finalment, després d’una sèrie d’intents infructuosos per part dels líders del pp i del pspv, Zaplana i Pla respectivament, s’ha tancat una «llista de consens» amb els noms de les vint-i-una persones que seran acadèmiques de «l’idioma valencià» per quinze anys.
D’acord amb la informació publicada a la premsa local (Levante, El País, de 15 de juny), començarem dient que Eduardo Zaplana i Joan Ignasi Pla compareixien conjuntament i visiblement satisfets el passat 14 de juny de 2001, a les 21.30 hores al pati de la Generalitat Valenciana per anunciar l’acord. Aleshores, Zaplana va declarar que «estamos en un día importanísimo, histórico, que se recordará siempre. Hemos sido capaces de encontrar puntos de entendimiento y consenso para desarrollar la AVL». Pel seu costat, Pla va manifestar que «malgrat les dificultats i les diferències que ens separen, que en són moltes, hi ha, per damunt de tot, un punt en comú, que era buscar definitivament el tancament d’un procés que va començar fa uns anys i que dificultava que la nostra llengua tinguera força i possibilitat de perdurar en el temps».
Tanmateix aquestes declaracions, la negociació havia estat dura i difícil. Al procediment de negociació, s’hi va acordar preparar separadament tres llistes: una, formada pels 10 acadèmics designats pel pspv; una altra, pels 6 acadèmics nomenats pel pp —incloent-hi la quota obertament secessionista— i finalment, la constituïda pels 5 candidats populars, consensuats amb el pspv però sense possibilitat d’introduir-hi modificacions. Les dificultats de la tasca es feren ràpidament paleses. En primer lloc, hi havia diversos obstacles en la llista consensuada. Un d’ells, la voluntat de Zaplana d’incloure persones directament vinculades al pp, i sobretot la inclusió de Manuel Tarancón, conseller d’Educació i notori secessionista com a president de l’ens. Però també hi va haver problemes en les respectives llistes partidistes. D’una part, l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, que en principi hauria d’haver cobert amb 9 dels seus membres la quota de 10 del pspv, no va arribar a cap acord fins a les 17 hores de la vesprada, immers en una discussió interna gens clara a hores d’ara sobre noms, nombrePage 327 de membres a designar, pressions, interessos, etc., de tal manera que el pspv va trencar l’acord inicial i va incloure en la seua proposta membres de l’Institut Interuniversitari juntament amb d’altres externs a aquest organisme. Paral.lelament, la llista del pp patia les reticències a l’acord del sector secessionista, abanderat per Xavier Casp, Maria Consuelo Reyna (ex directora del diari Las Provincias), Carles Recio i Juan Alfonso Gil Albors entre d’altres, els quals, finalment, després d’una reunió convocada pel president de la Diputació de València, Fernando Giner, i una persona de la seua confiança, Ascensión Figueres, manifestaren l’acord d’inclusió de Xavier Casp, per a continuar treballant per la secessió lingüística dins l’Acadèmia: «Si se tiene que perder la guerra, al menos, es mejor alguna cosa», va declarar Casp.
Les llistes varen quedar tancades amb els noms següents:
-
Llista proposada pel pp:
— Xavier Casp, 85 anys, poeta, degà de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana. A la dècada dels setanta va ser un dels impulsors de la llengua i cultura catalanes; posteriorment, en un canvi radical de direcció, es va convertir en el màxim exponent intel.lectual del blaverisme i del secessionisme lingüístic.
— Vicente Gascó Pelegrí, 88 anys, ex militar, cronista del Regne i membre de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana.
— Ramón Ferrer, catedràtic d’història medieval, director de publicacions de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana.
— Artur Ahuir, 36 anys, filòleg i poeta, membre de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana. Guanyador dels Jocs Florals de Lo Rat Penat.
— Ramón Arnau, canonge, degà de la catedral de València i membre de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana.
— Alfons Vila, catedràtic d’institut, historiador i pedagog, membre de la Junta de Govern de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana.
-
Llista consensuada pp-pspv:
— Ascensión Figueras, llicenciada en filologia hispànica, professora de secundària, militant del pp, subsecretària de la Conselleria d’Educació del Govern Zaplana i persona de confiança del president de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra.
Page 328
— Pere Maria Orts i Bosch, historiador. Autor de la Història de la senyera al País Valencià. Premi Lletres Valencianes en 1995.
— Juan Alfonso Gil Albors, autor teatral, nomenat director de Teatres de la Generalitat Valenciana per Eduardo Zaplana.
— Maria Soledat González Felip, filòloga i poetessa, assessora d’Ascensión Figueras a la Conselleria d’Educació.
— Alfred Aiza, cap de l’Àrea de Política Lingüística a la Conselleria d’Educació.
-
Llista proposada pel pspv:
— Antoni Ferrando, catedràtic de filologia catalana de la Universitat de València, director de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i membre de l’Institut d’Estudis Catalans.
— Albert Hauf, catedràtic de filologia catalana de la Universitat de València i membre de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i de l’Institut d’Estudis Catalans.
— Carme Barceló, professora d’àrab a la Universitat de València i membre de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana.
— Rafael Alemany, catedràtic de filologia catalana a la Universitat d’Alacant, té nombroses publicacions sobre qüestions lingüístiques. És membre de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana.
— Jordi Colomina, catedràtic de filologia catalana a la Universitat d’Alacant i membre de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana.
— Lluís Messeguer, catedràtic de literatura catalana a la Universitat Jaume I de Castelló i escriptor. També és membre de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana.
— Josep Palomero, professor i escriptor, militant del pspv. Ha estat el secretari de Cultura a l’executiva del pspv.
— Honorat Ros, ex cap de l’Àrea de Política Lingüística de la Generalitat Valenciana durant l’època socialista. Destacat militant del pspv.
— Verònica Cantó, filòloga, autora de llibres de text i d’altres sobre qüestions lingüístiques. Presidenta de l’Associació d’Editors del País Valencià.
— Josep Lluís Domènech Zornoza, professor, autor de més de 40 títols entre els cuals destaca la temàtica lingüística: assaig, poesia i llibres de text. Militant del pspv.
Com és de veure, la composició de l’avl no respecta la Llei de creació, segons la qual, havia d’estar formada per «vint-i-un acadèmics elegits perPage 329 les Corts Valencianes, dels quals, almenys dues terceres parts haurien de ser experts en valencià amb una competència científica i acadèmica segons criteris d’avaluació objectiva, i la resta, destacades personalitats de les lletres o de l’ensenyament, amb una competència lingüística o una producció reconeguda en el camp del valencià». Tanmateix, el resultat és el d’un acord polític on el que ha prevalgut, davant la «competència científica i acadèmica exigida» és l’equilibri entre els sectors secessionistes representats per la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, que utilitzen l’ortografia «valenciana» de les anomenades «Normes del Puig», els polítics del pspv i el pp i els membres de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana en representació del sector que suposadament defensa la unitat de la llengua catalana.
I prova que és un acord polític és la signatura paral.lela i condicionada a l’acord de composició de l’avl de l’anomenat «pacte pel valencià» entre el pp i el pspv, pacte en què el pspv ha renunciat públicament a exigir dues reivindicacions importantíssimes dels sectors intel.lectuals: la supressió del Decret 187/1994, pel qual s’estableix la censura prèvia als llibres de text, i la derogació de l’ordre de deshomologació dels certificats administratius de valencià amb els seus equivalents dels governs balear i català.
Immediatament després d’aconseguit el pacte, es va convocar una sessió extraordinària del Ple de les Corts Valencianes per a l’endemà, on finalment es va procedir al nomenament formal dels acadèmics.
Pel que fa a la resta de disposicions publicades al dogv, no hi ha cap novetat remarcable. La constitució de l’avl i la signatura del «Pacte pel valencià» no sembla haver animat el Govern de la Generalitat a introduir cap canvi en la seua política lingüística i la tònica general és la dels últims temps: un seguit de reproduccions actualitzades de convocatòries anuals que tot seguit passem a comentar.
Page 330
Decret 8/2001, de 27 de juny (dogv núm. 4.036, de 5 de juliol), del president de la Generalitat Valenciana, pel qual es nomenen els membres de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.
L’acord sobre el nomenament dels acadèmics, és a dir, el pacte polític entre els dos partits majoritaris a la cambra legislativa, es va formalitzar al Ple de les Corts Valencianes, en la sessió del dia 15 de juny de 2001, on es va procedir a l’elecció dels membres de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. L’elecció s’hauria d’haver fet d’acord amb el que disposa l’apartat primer de l’article 11 de la Llei 7/1998, de 16 de desembre, de la Generalitat Valenciana, de creació de l’avl, i així es fa constar al mateix Decret. Tanmateix, com tot seguit veurem, els acadèmics incompleixen en molts casos els requisits exigits per la llei de creació.
Així, es van nomenar acadèmics per un període de 15 anys a les persones següents:
— Artur Ahuir López.
— Rafael Alemany Ferrer.
— Ramón Arnau García.
— Alfred Ayza i Roca.
— Carmen Barceló Torres.
— Verónica Cantó Doménech.
— Xavier Casp i Vercher.
— Jordi Colomina Castanyer.
— Josep Lluís Doménech Zornoza.
— Antoni Ferrando i Francés.
— Ramón Ferrer Navarro.
— Ascensión Figueres Górriz.
— Vicente Gascó Pelegrí.
— Juan Alfonso Gil Albors.
— Maria Soledat González Felip.
— Albert Hauf i Valls.
— Lluís Meseguer Pallarés.
— Pere Maria Orts i Bosch.
— Josep Manuel Palomero Almela.
— Honorat Ros Pardo.
— Alfons Vila Moreno.
Decret 10/2001, de 31 de juliol (dogv núm. 4.057, de 3 d’agost), del president de la Generalitat Valenciana, pel qual es nomena la presidenta de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. El Ple de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua va procedir, en la sessió del dia 31 de juliol de 2001, a l’elecció del seu president, d’acord amb l’article 18 de la Llei 7/1998, de 16 de setembre, de creació de l’avl, resultant elegida la senyora Ascensión Figueres Górriz per un període de cinc anys.
Acord de 30 d’octubre de 2001 (dogv núm. 4.119, de 2 de novembre), de la Junta de Govern de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, de delegació d’atribucions de la Junta de Govern en la seua Presidència. Segons l’a-Page 331cord, la delegació es du a terme per tal de dotar de major agilitat la gestió necessària per al funcionament de l’Acadèmia, atenent al principi d’eficàcia de les administracions públiques. Es deleguen formalment les atribucions contingudes als apartats e i f de l’article 17 de la Llei.
La realitat, però, és que de moment i mentre no s’aprove el reglament intern de l’avl, l’única persona que sap quin rang i per tant quin sou tindrà és la presidenta, que, segons declaracions del president Zaplana, tindrà tractament de consellera i cobrarà 9,8 milions de pessetes per any. Així, de moment, mentre els acadèmics discuteixen el reglament, miren de fer les comissions oportunes —quantes més millor, perquè ja han acordat que cobraran en funció de la dedicació, és a dir, de la seua adscripció a una o diverses comissions—, s’habilita temporalment la presidència per al funcionament ordinari. Com a curiositat destaquem que una de les primeres propostes de la presidenta al Ple va ser la de contractar un «assessor lingüístic». La proposta va ser desestimada per por al ridícul: suposadament els acadèmics són experts i no necessiten assessors en matèria lingüística.
Decret 119/2001, de 26 de juny (dogv núm. 4.033, de 2 de juliol), del Govern valencià, pel qual s’aprova el canvi de denominació del municipi de Benisoda per la forma en valencià de Benissoda.
Decret 151/2001, de 5 d’octubre (dogv núm. 4.105, d’11 d’octubre), del Govern valencià, pel qual s’aprova el canvi de denominació del municipi de Rotglá y Corberá per la forma en valencià Rotglà i Corberà.
Decret 152/2001, de 5 d’octubre (dogv núm. 4.105, d’11 d’octubre), del Govern valencià, pel qual s’aprova el canvi de denominació del municipi de Villavieja per la forma en valencià Vilavella.
Decret 150/2001, de 5 d’octubre (dogv núm. 4.106, de 15 d’octubre), del Govern valencià, pel qual s’aprova el canvi de denominació del municipi de San Jorge per la forma bilingüe Sant Jordi/San Jorge.
Decret 183/2001, de 15 de novembre (dogv núm. 4.131, de 20 de novembre), del Govern valencià, pel qual s’aprova el canvi de denominació del municipi de Chilches per la forma bilingüe de Chilches/Xilxes.
Page 332
Resolució de 14 de juny de 2001 (dogv núm. 4.046, de 19 de juliol), de la Direcció General d’Ordenació i Innovació Educativa i Política Lingüística, per la qual es resol la convocatòria d’ajudes de les accions descentralitzades del Programa Sòcrates de la Unió Europea: «Comenius, Acció 1. Associacions entre centres escolars per a l’elaboració d’un projecte educatiu europeu» i «Lingua Acció E. Projectes educatius conjunts per a l’aprenentatge de llengües».
Resolució de 15 de juny de 2001 (dogv núm. 4.048, de 23 de juliol), de la Direcció General d’Ordenació i Innovació Educativa i Política Lingüística, per la qual es resol la convocatòria d’ajudes de les accions descentralitzades de la segona fase del Programa Sòcrates de la Unió Europea: Comenius 2.2.C. Cursos de Pràctiques (Formació Contínua del Professorat) i Grundtvig 3. Mobilitat per a la Formació d’Educadors d’Adults.
Resolució de 14 de juny de 2001 (dogv núm. 4.051, de 26 de juliol), de la Direcció General d’Ordenació i Innovació Educativa i Política Lingüística, per la qual es fa pública la llista de centres beneficiaris de la convocatòria d’ajudes per a la realització d’intercanvis escolars entre l’alumnat dels centres sostinguts amb fons públics de la Comunitat Valenciana per a afavorir la integració lingüística.
Resolució de 24 de setembre de 2001 (dogv núm. 4.112, de 23 d’octubre), de la Direcció General d’Ordenació i Innovació Educativa i Política Lingüística, per la qual es resol la convocatòria d’ajudes de les accions descentralitzades del Programa Sòcrates de la Unió Europea: Comenius 3.2. Beques individuals de participació en activitats i cursos de formació contínua europea.
Resolució de 15 d’octubre de 2001 (dogv núm. 4.116, de 29 d’octubre), de la Direcció General d’Ordenació i Innovació Educativa i Política Lingüística, per la qual es convoca l’activitat d’Escoles Viatgeres per a l’any 2002.
Resolució de 16 de juliol de 2001 (dogv núm. 4.053, de 30 de juliol), de la Conselleria de Cultura i Educació, per la qual s’adjudiquen els premis de la Generalitat Valenciana per les activitats de promoció de l’ús del valenciàPage 333 realitzades per les comissions de Fogueres en l’àmbit de la Comunitat Valenciana.
Informació pública de 18 de juliol de 2001 (dogv núm. 4.058, de 6 d’agost), de la Presidència de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, de les bases per les quals es convoquen ajudes econòmiques per als ajuntaments i les mancomunitats de municipis, per a la realització d’activitats de promoció de l’ús del valencià.
L’import màxim previst per a les ajudes, com a conseqüència de la signatura del Conveni subscrit entre la Conselleria de Cultura i Educació i la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, serà per un import màxim de setanta-sis milions cinc-centes mil pessetes, que es distribuiran entre els ajuntaments i les mancomunitats sol.licitants.
Les activitats subvencionades són: les retolacions i senyalitzacions dels indicadors urbans, de carrers, camins, edificis municipals...; cursos d’ensenyament de valencià per a funcionaris i empleats públics i en determinats supòsits per a la població adulta en general; campanyes municipals de sensibilització i promoció de l’ús del valencià i creació i/o funcionament de l’oficina municipal de promoció de l’ús del valencià.
Resolució de 20 de juliol de 2001 (dogv núm. 4.096, de 28 de setembre), de la Conselleria de Cultura i Educació, per la qual es concedeixen les ajudes econòmiques per a les associacions cíviques sense finalitat lucrativa per a la realització d’activitats de promoció de l’ús del valencià, les quals havien estat convocades per Ordre de 23 de febrer de 2001 (dogv núm. 3.966, de 26 de març). L’import total és de seixanta-sis milions quatre-centes vuitanta-una mil pessetes.
Ordre de 17 de desembre de 2001 (dogv núm. 4.156, de 27 de desembre), de la Conselleria de Cultura i Educació, per la qual es convoquen els premis de la Generalitat Valenciana per les activitats de promoció de l’ús del valencià realitzades per les comissions de falles en l’àmbit de la Comunitat Valenciana.
Ordre de 17 de desembre de 2001 (dogv núm. 4.156, de 27 de desembre), de la Conselleria de Cultura i Educació, per la qual es convoquen els premis de la Generalitat Valenciana per les activitats de promoció de l’ús del valencià realitzades per les comissions de fogueres en l’àmbit de la Comunitat Valenciana.
Ordre de 17 de desembre de 2001 (dogv núm. 4.156, de 27 de desembre), de la Conselleria de Cultura i Educació, per la qual es convoquen elsPage 334 premis de la Generalitat Valenciana per les activitats de promoció de l’ús del valencià en les festes de la Magdalena en l’àmbit de la Comunitat Valenciana.
Resolució de 17 de setembre de 2001 (dogv núm. 4.097, d’1 d’octubre), de la Subsecretaria del Secretariat del Govern i Relacions amb les Corts de la Presidència de la Generalitat, per la qual es disposa la publicació de l’Acord de col.laboració entre la Generalitat Valenciana i l’Institut Nacional d’Administració Pública, per a la promoció del coneixement del valencià entre els funcionaris de l’Administració de l’Estat a la Comunitat Autònoma Valenciana l’any 2001. Aquesta resolució deriva del conveni signat entre l’inap i la Generalitat Valenciana el 28 de desembre de 1995 i prorrogat automàticament fins a hores d’ara. Així doncs, la resolució es limita a fixar les aportacions econòmiques de cadascuna de les parts, les quals suposen un total de 21.500.000 pessetes.
Resolució de 10 de setembre de 2001 (dogv núm. 4.086, de 14 d’octubre), de la Direcció General d’Ordenació i Innovació Educativa i Política Lingüística, per la qual es convoquen cursos extraordinaris de valencià. Els cursos van dirigits a les persones que no tenen acreditat el certificat de grau mitjà de coneixements de valencià i siguen doctors, enginyers, enginyers tècnics, arquitectes, llicenciats, diplomats, mestres o persones que disposen de titulacions equivalents a efecte de docència. El motiu de la convocatòria especial és que aquestes persones puguen acreditar els coneixements de llengua per a accedir a les places de personal docent que convocarà la Conselleria de Cultura i Educació.
Resolució de 22 de juny de 2001 (dogv núm. 4.037, de 6 de juliol), del president de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià, per la qual es fan públiques les llistes de resultats provisionals de la prova de grau elemental de coneixements de valencià.
Resolució de 29 de juny de 2001 (dogv núm. 4.040, d’11 de juliol), del president de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià, per la qual es fan públiques les llistes de resultats provisionals de la prova de capacitació tècnica, llenguatge als mitjans de comunicació.
Page 335
Resolució d’11 de juny de 2001 (dogv núm. 4.045, de 18 de juliol), del president de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià, per la qual convoca proves extraordinàries per a l’obtenció de certificats oficials administratius de coneixements de valencià.
Resolució de 9 de juliol de 2001 (dogv núm. 4.051, de 26 de juliol), del president de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià, per la qual es fan públiques les llistes de resultats provisionals de la prova de grau mitjà de coneixements de valencià i de la prova de capacitació tècnica, llenguatge administratiu.
Resolució de 16 de juliol de 2001 (dogv núm. 4.053, de 30 de juliol), del president de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià, per la qual es fan públiques les llistes de resultats provisionals de la prova de grau superior de coneixements de valencià i de la prova de capacitació tècnica, correcció de textos.
Resolució de 12 de novembre de 2001 (dogv núm. 4.131, de 20 de novembre), del president de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià, per la qual convoca proves extraordinàries per a l’obtenció del certificat de grau mitjà de coneixements de valencià que expedeix la Junta Qualificadora.
Resolució de 13 de novembre de 2001 (dogv núm. 4.131, de 20 de novembre), del president de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià, per la qual es fan públiques les llistes de resultats provisionals de la prova de coneixements orals de valencià.
Resolució de 26 de novembre de 2001 (dogv núm. 4.148, de 14 de desembre), del president de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià, per la qual es fan públiques les llistes de resultats provisionals de la prova de grau elemental de coneixements de valencià i de les proves de capacitació tècnica, llenguatge administratiu i mitjans de comunicació.
Resolució de 10 de desembre de 2001 (dogv núm. 4.149, de 17 de desembre), del president de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià, per la qual es fan públiques les llistes de resultats provisionals de la prova de grau mitjà de coneixements de valencià.
Resolució de 13 de desembre de 2001 (dogv núm. 4.153, de 21 de desembre), del president de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià, per la qual es fan públiques les llistes de resultats provisionals de la prova de grau superior de coneixements de valencià i de la prova de capacitació tècnica, correcció de textos. 335
