Mesures alternatives a l'aplicació de la pena privativa de llibertat en les imprudències per excés de velocitat
| Autor | Antonio Fernández Laborda |
| Cargo | licenciat en dret, doctorat i secretari judicial substitut |
| Páginas | El Lligall: Publicación del I·lustre Col·legi d'Advocats de Granollers |
[Artículo publicado en "El Lligall: Publicación de l' Il· lustre Col· legi d'Advocats de Granollers", Núm. 26, juliol-setembre 2006]
Durant els darrers mesos els mitjans de comunicació han destacat la tragèdia que significa la sinistralitat a les carreteres espanyoles. Tan sols recordar a títol d"exemple: el bombardeig constant de xifres, estadístiques, referències a legislacions d"altres països, recompte de morts cada cap de setmana i de cada període vacacional, propostes polítiques per evitar els accidents... que els informatius ens ofereixen. Arran de l"ofensiva mediàtica, el govern ha elaborat una sèrie de mesures legislatives i se"n parla d"altres per tal de reduir la xifra d"accidents.
A diferència del que succeeix en altres àmbits del dret com és el de la violència domèstica o violència de gènere (1) les propostes per baixar els índex de mortalitat es limiten de moment a canviar lleis i reglaments. Cal veure si s"assoliran així els objectius que es pretenen. En el mes de gener, la consellera de governació i el cap dels fiscals del TSJC decideixen que les penes que sol.licitin els fiscals, en els casos de conductors "suïcides" o en els que incorrin en excessos de velocitat, seran de més de dos anys de presó, valorant els casos concrets (2). Això es tradueix a la pràctica, en un augment qualitatiu de les penes i que un conductor pot anar a presó per haver fet un mal ús del cotxe. La base legal es troba a l"article 381 i següents del codi penal, que preveuen penes d"entre un i quatre anys.
Abans de recórrer a la pena privativa de llibertat cal aplicar la tecnologia disponible actualment, millorar les infraestructures viàries, aprofundir en l"educació vial, aplicar mesures per què el parc automobilístic estigui en bones condicions i desenvolupar i aplicar el dret administratiu sancionador.
Cal, donar un gir copernicà a l"actual situació i treure profit, primer, dels avenços que la tecnologia ofereix al servei de la seguretat. El següent pas seria adaptar les legislacions a aquesta nova situació, per tal que les noves incorporacions tècniques tinguin viabilitat i es protegeixi millor el dret a la vida i a la integritat física de les persones.
Segueix estant vigent, al meu entendre, un dels principis clàssics del dret penal com a última ratio. Només quan no hi hagi més recursos és oportú fer caure sobre el ciutadà el dret penal i, en especial, la seva llosa més pesada, la de la pena privativa de llibertat. Acollir les tesis de l"anomenada tolerància zero en l"aplicació de les penes per excés de velocitat resulta, al meu parer, contraproduent i poc efectiu, donat que existeixen alternatives possibles.
I és que, avui dia, amb l"actual nivell de desenvolupament tècnic, resulta incomprensible i ineficient que se li demani al dret penal i, especialment, aplicant la pena privativa de llibertat, que garanteixi allò que haurien d" assegurar l"Estat o la ciutadania per altres vies.
A l"època dels airbags, dels navegadors GPS, de les barres protectores d"alguns vehicles, dels aparells limitadors...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba