Col.loqui internacional sobre polítiques I legislacions lingüístiques comparades
| Autor | Mònica Perena i Pérez |
| Cargo | Responsable de Seguiment i Suport de !'Ús Lingüístic en l'Àmbit Oficial |
| Páginas | 139-141 |
Page 139
Els dies 4, 5 i 6 d'octubre de 1999 va tenir lloc el Col·loqui Internacional sobre Polítiques i Legislacions Lingüístiques Comparades fruit de la cooperació cultural i lingüística entre la Generalitat de Catalunya i el Govern de Quebec.
Aquest Col·loqui, organitzat conjuntament per ambdós governs, tenia com a objectiu l'estudi comparat de les polítiques lingüístiques de països capdavanters en l'organització de la convivència de dues llengües en un mateix territori amb voluntat clara de promoure la que els és pròpia, i d'estudiar específicament les experiències de Quebec i de Catalunya, i compa-rar-les amb actuacions d'altres comunitats amb característiques sociolingüístiques semblants.
El Col·loqui es va plantejar com una reunió d'experts invitats directament pels dos governs per tal d'afavorir el debat, el diàleg i la comunicació entre els participants sobre aquells aspectes que es consideraren de més interès i no com una conferència d'abast més general, la qual hauria conduït, inevitablement, a una simple exposició de temes.
Així doncs, entre els participants al Col·loqui hi havia els màxims responsables de la política lingüística dels governs de Catalunya, Quebec, Andorra, Estonià, Lituània, Noruega, Bèlgica, França, Finlàndia, Gran Bretanya, Irlanda, Suïssa i de diversos territoris de l'Estat espanyol: País Basc, Galícia i Illes Balears.
El Col·loqui es va estructurar en tres àrees temàtiques:
-
La legislació lingüística com a peça bàsica de la política lingüística.
-
Models, procediments i experiències d'aplicació de polítiques lingüístiques.
Page 140
-
Els mètodes d'avaluació dels resultats de les polítiques lingüístiques.
En la primera es van analitzar les legislacions de Quebec i de Catalunya mitjançant les ponències de la senyora Louise Caron i del senyor Josep M. Puig Salellas, respectivament. El senyor Jean-Michel Eloy, de la Universitat d'Amíens (França), va presentar la comunicació «França i la legislació lingüística»; les lleis lingüístiques de Lituània van ser comentades per la presidenta de la Comissió Estatal de la Llengua Lituana, Danguole Mikulenie-ne; Ilmar Tomusk, director general de l'Oficina d'Inspecció de la Llengua Estoniana, va parlar de la legislació i les polítiques lingüístiques a Estonià, i la senyora Krístina Wikberg i el professor Peter Nelde van comentar les legislacions lingüístiques de Finlàndia i les Illes Àland i de Bèlgica, especialment el cas de Brussel·les, respectivament.
El segon dia es va treballar sobre la segona àrea i es van presentar diverses experiències d'aplicació de polítiques lingüístiques: concretament, sobre la introducció de la llengua francesa en les tecnologies de la informació va parlar la presidenta del Conseil de la langue française de Quebec, Nadia Assimopoulus; sobre l'elaboració, difusió i implantació de la terminologia versaren les intervencions d'Ester Franquesa per part de Catalunya, Loïc Depecker en relació amb França, Nicole René pel que fa a l'experiència de Quebec i Johan Myking de la Universitat de Bergen pel que fa a Noruega; sobre els programes i mètodes d'ensenyament a adults de la llengua catalana va parlar Mercè Solé, del Consorci per a la Normalització Lingüística; de la llengua basca, Jokin Azcue, i de la francesa Nicole Bro-deur; i sobre la col·laboració amb les empreses per a la implantació de la llengua catalana en el món socioeconòmic a Catalunya va versar la presentació de la subdirectora general de política lingüística, Yvonne Griley.
Finalment, i dins el marc del tercer bloc, es van analitzar diferents indicadors per conèixer l'evolució del coneixement o de l'ús social tant del català, de l'èuscar com del francès, i es va presentar el mapa sociolingüístic de Galícia. D'aquestes qüestions, en van parlar els professors Francesc-Xa-vier Vila, de la Universitat de Barcelona, Miquel Strubeil, de la Universitat Oberta de Catalunya, Modesto Rodríguez Neira, de la Universitat de Santiago de Compostella, Bernard Salvail i Pierre Georgeault, de l'Office de la langue française i del Conseil de la langue française de Quebec, respectivament, i Xabier Aizpurua, en nom del Govern basc.
Cal destacar la qualitat de les ponències i comunicacions que s'hi van presentar i, sobretot, l'alt nivell de participació dels assistents i la riquesa del debat.
Page 141
Com a primeres conclusions del Col·loqui podem assenyalar les que van avançar el director general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Lluís Jou, i el viceministre de Política Lingüística de Quebec, Jean-Claude Corbeil, en Tacte de cloenda:
-
La legislació és un marc imprescindible per impulsar una política lingüística. La majoria dels països amb més d'una llengua han arribat a la mateixa conclusió: el lliure mercat de les llengües sempre juga a favor de la més forta i l'única solució és intervenir políticament i legislativament.
-
Només amb governs convençuts que el suport a la llengua pròpia és imprescindible per garantir-ne la continuïtat és possible aplicar polítiques lingüístiques que permetin equiparar una llengua feble a una de més forta.
3 .EJ Col·loqui ha permès millorar el coneixement sobre les actuacions, la situació, l'organització i les persones responsables de les polítiques lingüístiques de Catalunya, Quebec i altres països amb experiències i situacions properes.
Les actes del Col·loqui seran publicades l'any 2000 en català i en francès, amb abstractes en castellà i en anglès, per la Generalitat de Catalunya i el Govern de Quebec.
