La lletra petita
| Autor | Xavier Espina Sayol |
| Páginas | El Lligall: Publicación del I·lustre Col·legi d'Advocats de Granollers |
[Artículo publicado en "El Lligall: Publicación de l' Il·lustre Col·legi d'Advocats de Granollers", Núm. 28, desembre 2004]
EN ALGUNES LLEIS ES CONCEDEIX AL CONSUMIDOR L'EXCEPCIONAL POSSIBILITAT DE DESISTIR DEL CONTRACTE DESPRÉS D'HAVER-LO SIGNAT. PERÒ PER TAL QUE AIXÒ TINGUI EFICÀCIA, CAL QUE EN EL CONTINGUT DEL CONTRACTE EN QÜESTIÓ S'INFORMI EXPRESSAMENT D'AQUESTA POSSIBILITAT.
HI HA MOLTES FORMES D'INTENTAR APARENTAR QUE S'INFORMA DEL DRET AL LLIURE DESISTIMENT DEL CONSUMIDOR, SENSE FER-HO EN REALITAT. PER EXEMPLE, A TRAVÉS DE LA 'LLETRA PETITA' DEL CONTRACTE, O DE FÓRMULES IGUAL D'ENGINYOSES.
Llei 42/98 de 15 de desembre, sobre drets d'aprofitament per torn de béns immobles d'ús turístic i normes tributàries.
'RIIINGGG RIIING' - sona el telèfon -, despengem, i diuen: 'ha estat afortunat i ha obtingut el regal d'un apartament a Marbella, en una de les millors platges de la zona. Per tal que pugui gaudir-lo, i li puguem fer entrega del premi, el convidem a sopar i així podrà conèixer la nostra interessant promoció durant un mes.
Resulta evident que una oferta tan suculenta, en el món on vivim, no pot ser real, i que en ella s'amaguen infinites 'mitges veritats', per ser decididament generosos. I resulta evident que penjar el telèfon amablement seria la solució més fàcil, més còmode, i més saludable.
Però què passa si la persona que agafa el telèfon, pel motiu que sigui (entre d'altres, la ingènua credulitat que alguna gent té encara en un sistema de mercat transparent i sense trampes), deixa que continuï la conversa i es deixa portar per la meravellosa oferta que se li planteja? Què passa al final de la història?
Doncs bé, la resposta és que moltes vegades acaba acudint a un advocat, a l'OCU, o a una botiga d'armes (els més primitius), per tal de recuperar el que considera seu, que són 30.000 euros que ha pagat pel 'suculent regal', en el millor dels casos.
El que m'interessa posar de manifest, amb aquest escrit, no és tant el fet del propi engany en què es veu immersa alguna gent (força, jo diria, ja que d'altra manera el negoci no funcionaria tan bé), sinó de com es produeix aquest engany i com es materialitza contractualment, que, al cap i a la fi, és el que més pot atreure el potencial lector d'aquest escrit.
En el cas concret a què em refereixo (el de la trucada telefònica) és el de la cessió d'ús d'immobles per torns, regulat a la 'Llei 42/98 de 15 de desembre, sobre drets d'aprofitament per torn de béns immobles d'ús turístic i normes tributàries'.
En l'àmbit d'aquesta llei, podem trobar alguns contractes que se'n deriven, especialment interessants. I tot i que són redactats i pensats per grans empreses dedicades a la referida activitat de cessió d'ús d'immobles per torns, amb una clara intenció de no deixar cap sortida possible o marxa enrere al consumidor després de firmar-los, no deixen de cometre errors infantils a què els porta la pròpia llei, i sens dubte, la mala fe que els traeix al redactar-los, al deixar-se portar per una excessiva dosi d'ambició lucrativa.
La Llei esmentada 42/98 de 15 desembre, regula les condicions i paràmetres que han de regir la transmissió que fan algunes empreses propietàries del dret a fruir d'un allotjament durant un període determinat de cada any, justificat per la possibilitat que donen de gaudir de la utilització vacacional d'un immoble uns dies a l'any sense haverne de pagar la propietat i, per tant, a un...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba