La Llei 4/2003 de 7 d'abril d'ordenació del sistema de seguretat pública de Catalunya
| Autor | Dolors Puig i Puig |
| Cargo | Llicenciada en dret |
| Páginas | Ilustre Colegi d'Advocats de Granollers |
El 15 d’abril de 2003 es publicà al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (núm. 3865) la Llei 4/2003, de 7 d’abril, d’ordenació del sistema de seguretat pública de Catalunya, que té per objecte “contribuir al desenvolupament de polítiques de prevenció i protecció eficaces en l’assegurament dels drets i llibertats dels ciutadans, la preservació de la convivència i el foment de la cohesió social”.(art.1.3)
Amb l’aprovació l’any 1.979 de l’Estatut d’Autonomia, Catalunya recuperà competències en matèria de seguretat pública. De llavors ençà, tant el poder legislatiu català (Parlament) com el poder executiu (Generalitat) han dictat tot un seguit de disposicions i resolucions pròpies del camp de la seguretat pública: protecció civil, trànsit, joc i espectacles, protecció de persones i béns, ordre públic, policia de la Generalitat-mossos d’esquadra, coordinació de les policies locals, etc. Tota aquesta dispersió normativa calia agrupar-la, essent necessari instaurar un sistema coordinat i únic de seguretat pública de Catalunya, que finalment ha vist la llum amb aquesta llei.
La llei consta de 36 articles, desglossats en 5 Capítols, 6 Disposicions Addicionals (competències de les autoritats per sancionar en matèria de seguretat ciutadana), 1 Disposició Transitòria, 4 Disposicions Derogatòries i 2 Disposicions Finals.
Per tal de poder dur a terme els objectius de la llei, el Sistema de Seguretat Pública de Catalunya (en endavant SSPC) es regirà pels següents principis:
· Prevenció i risc d’amenaces
· Adequació del servei públic a la demanda social
· Proximitat als ciutadans i descentralització dels serveis públics.
· Eficàcia de l’acció pública i eficiència en l’assignació de recursos i mitjans
· Planificació i avaluació d’actuacions
· Proporcionalitat de la intervenció pública. En aquest punt cal recordar el contingut de l’article 5 de la Llei 2/86, de 13 de març, de Forces i Cossos de Seguretat, que en el seu apartat 2.c estableix que l’actuació dels membres de les Forces i Cossos de Seguretat ha de regir-se pels principis de congruència, oportunitat i proporcionalitat en la utilització dels mitjans que estiguin al seu abast.
· Coresponsabilitat i complementarietat d’autoritats i administracions.
· Coordinació i cooperació entre autoritats, administracions i serveis, aquest principi troba el seu reflexa a l’article 103.1 de la Constitució Espanyola.
· Transparència i informació als ciutadans.
El SSPC es compon per les autoritats de seguretat, pels cossos policials i pels òrgans de coordinació i participació en matèria de seguretat.
Una de les majors fites de la llei que estudiem ha estat la de fixar els òrgans de coordinació policials i participació, a fi i a efecte de poder dur a terme amb el màxim rigor i eficàcia la gènesi de la llei, que no és altre, que la de vetllar, en el marc de les seves competències, per la seguretat pública de Catalunya. En aquest sentit destaquem:
Consell de Seguretat de Catalunya:
És l’òrgan consultiu i de participació superior a Catalunya en matèria de seguretat. És presidit pel conseller/a del departament amb competències de seguretat pública. Composició: representants de les entitats ciutadanes, de les administracions locals i de la Generalitat, i si així ho acorda l’Estat, representants de l’Administració de l’Estat, de la judicatura i fiscalia. D’entre les funcions del Consell destaquem:
a).- Analitzar, estudiar i avaluar la situació de la seguretat a Catalunya, i emetre un informe anual sobre la seva evolució, així com la confecció dels informes que consideri convenients.
b).- Promoure i proposar...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba