Entrevista al Sr. Josep Cruanyes i Tor
Sr. Josep Cruanyes i Tor, President del Consell Assessor de l’Agència Catalana de Protecció de Dades Personals
El Sr. Josep Cruanyes i Tor és autor del llibre “Els papers de Salamanca”, membre de la Comissió de la Dignitat i de la Comissió d’experts per al retorn a Catalunya dels coneguts com els “papers de Salamanca”. L’entrevista es va realitzar al seu despatx de Barcelona, el 16 de desembre del 2004, tot just vuit dies abans que es fes públic el dictamen dels experts. A més, el Sr. Cruanyes va ser nomenat President del Consell Assessor de Protecció de Dades de Catalunya per Resolució de data 10 de maig del 2004, motiu pel qual li realitzem aquesta entrevista.
Comencem fent una mica de broma sobre la LOPD tot dient-li a l’entrevistat que segons allò establert a l’article 5 de la llei de protecció de dades personals li informem que la present gravació …
On va néixer i quan?
Vaig néixer al Masnou, una població del Maresme, el 22 de setembre del 1952.
On va estudiar?
Vaig estudiar al Masnou mateix, els estudis primaris a les monges del Masnou, ja que era l’única escola que hi havia, a part de l’escola nacional. Els estudis a partir dels 10 anys els vaig fer a Barcelona, ja que com que al Masnou no hi havia pràcticament escoles, s’havia d’anar a Mataró, a Premià o a Badalona. Jo en aquell moment, al ser prop de Barcelona, vaig seguir els estudis en aquesta ciutat.
Vàreu estudiar dret i història?
Sí, primer vaig fer història i després d’haver acabat la carrera d’història un any després vaig començar dret. La carrera d’història la vaig fer a l’Autònoma i la de dret també perquè era la universitat que tenia més a prop.
A qui recordeu com a professor a la facultat de dret en aquella època?
Per exemple, a la facultat recordo com a professor al Sr. Bricall, després l’Antoni Font que ens feia mercantil i després a civil a la càtedra del professor Luna, però recordo especialment, a veure si me’n recordo..., sí, al professor Maluquer, que és amb qui vaig fer el civil els diversos anys. Són tres professors que en aquest sentit recordo especialment.
Teniu antecedents en el món de l’advocacia?
Sí perquè el meu avi era advocat, el meu pare, que va morir fa pocs dies, era també advocat; i jo he seguit d’advocat. Nosaltres som sis germans, jo sóc el gran, i la meva germana petita també fa d’advocada.
Quan vàreu acabar la carrera teníeu clar que volíeu dedicar-vos a l’advocacia?
El món del dret sempre el vaig viure a casa, jo recordo de petit haver acompanyat al meu pare a alguna visita a la presó Model, ara seria impossible que un advocat entrés amb el seu fill a la Model, al locutori, però en aquell moment hi entrava. Quan després de molts anys hi vaig tornar recordava perfectament el locutori, que era exactament igual, l’únic que en el lloc on hi havia la reixa ara hi han posat un vidre.
A quines especialitats es dedicava el seu pare?
El meu pare portava fonamentalment civil, el que no vol dir que en ocasions portés alguna altra cosa, però ell és un civilista i és el que jo he seguit fent. Llavors, quan vaig acabar història, que és un tema en què sempre he seguit treballant, vaig pensar dedicar-me professionalment a l’àmbit del dret i per això vaig començar a estudiar lleis.
En la vostra activitat professional sou reconegut com un especialista en l’àmbit de la propietat intel·lectual. Quan vàreu acabar la carrera us vau dedicar a l’exercici de dret?
Sí, quan vaig acabar dret vaig començar a treballar aquí, al despatx del meu pare dins de l’àmbit del dret civil. Potser pel fet d’estar lligat a la història i, per tant, a la recerca en l’àmbit de la cultura, quan vaig acabar s’estava discutint en aquell moment la llei de propietat intel·lectual i em vaig incorporar a la Comissió de propietat intel·lectual que llavors presidia el Sr. Gual. Hi havia un grup d’advocats grans que d’alguna manera van ser els meus mestres, els que em van introduir en una matèria que a mi m’agradava, i allò va ser el començament per aprofundir en aquells aspectes i també pel meu lligam amb la història m’he dedicat molt a aquest àmbit dels drets d’autor i, també en general, al dret relacionat amb la cultura i això comporta tots els aspectes del dret a la llibertat d’expressió.
Ja parlant de l’Agència Catalana de Protecció de Dades Personals, creada per la Llei 5/2002, de 19 d’abril, d’Agència Catalana de Protecció de Dades i posteriorment el Decret 48/2003, de 20 de febrer, pel qual s’aprova l’Estatut de l’Agència Catalana de Protecció de dades; vostè és ara el President del Consell Assessor sobre Protecció de Dades de Catalunya que, conjuntament amb el director o directora l’Agència Catalana de Protecció de Dades, són els dos òrgans de govern de la mateixa. Però quan es va constituir vostè va ser designat pel Parlament, conjuntament amb el Sr. Enric Colet i Petit i el Sr. Lluís Sanz i Marco.
Cap a l’estiu es va crear el Consell Assessor. Del que es tractava en aquell...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba