Información jurídica inteligente
 España | 900 649 672

Contratos regulados por la costumbre foral

Document Citas 1 Citado por Relacionados
Vincent
AutorJosé Cerdá Gimeno
Páginas464-467

Page 464

Contratos agrarios

Recojo aquí las aportaciones recientes de algunos investigadores locales, luego mencionados.
· BARQUERA o BARQUEROL.

“Sobre la paraula barquerol ens va indicar que tenia un sentit paregut a majoral i, efectivament, hi està emparentada. Aquest treball [J.COSTA RAMÓN] al capítol VII, dedicat a la parceria, dei neix la barquera o el barquerol com un tipus de contracte entre el propietari d’una i nca i el majoral que se sol pactar de tres o de quatre parts, una a cobrar en espècie.

Un informador de la zona de Sant Joan, el senyor Joan Ferrer, ens ha dit que aquest tipus de tracte es podia limitar a una faceta de la producció determinada: per exemple donar les garroves a barquerol, és a dir collir, plegar i ensacar; en aquest cas, es donaria, segons el costum, una quarta part de la producció. Avui en dia ens ha dit que és un tipus de tracte completament en desús.

Un altre ús de la paraula barquera que s’havia fet servir era el d’un petit furt en espècie que feia una persona que treballava en una explotació agrícola per treure uns sous extres, per tant era un tracte “a barquerol” sense consentiment ni del majoral ni del propietari”.

· “A ESCARADA”.

“L’escarada és un tipus de contracte de treball a preu fet, en què es paga a tant la feina feta i no la unitat de temps. Així trobam expressions com anar a escarada (=treballar a preu fet, popularment tenim expressions com “pareix que van a escarada” en el sentit de treballar amb gran intensitat, amb presses, sense distracció) o donar a escarada (=encarregar feina a preu fet).

L’origen d’aquesta expressió és ben curiós, prevé del genovès antic scaro (avui italià comú), que ha donat abans d’escarada la paraula escar en la nostra llengua, que és el mateix que un varador, és a dir, un lloc a la vora de la mar on poden ser avarades o retirades de l’aigua les embarcacions.

La forma a escar que en un principi només feia referència a un lloc, a un varador, va anar prenent sentit de la feina que feien els diferents operaris (calafats, mestres d’aixa...) que hi treballaven quan la nau estava varada, ja que en aquest tipus de feina el contracte solia ser a preu fet, no pels jornals que s’hi poguessin fer servir.

Page 465

Ja formada la paraula amb aquest sentit es va anar estenent a altres activitats: a Eivissa, com a la resta de les Balears, es va aplicar a la...

Para continuar leyendo

Solicita tu prueba
Índice de navegación
Documentos relacionados

Búsquedas relacionadas:

Otros documentos interesantes:

VLEX utiliza cookies de inicio de sesión para aportarte una mejor experiencia de navegación. Si haces click en 'Aceptar' o continúas navegando por esta web consideramos que aceptas nuestra política de cookies. ACEPTAR