El règim de comunitat de béns. Concepte i naturalesa jurídica
| Autor | Adolfo Lucas Esteve |
| Páginas | 47-77 |
Page 47
El règim de comunitat de béns es caracteritza per la creació d'un patrimoni comú. El matrimoni origina una comunitat de vida i en el règim de comunitat també origina una comunitat de béns53. La constitució d'aquest règim econòmic crea un patrimoni comú que servirà per fer front a les càrregues familiars, és a dir, per satisfer les despeses d'alimentació, habitatge, vestit i assistència mèdica dels integrants de la família, entesa en un sentit ampli. És un fons al servei de les necessitats de la família.
Aquest patrimoni comú està constituït pels esposos amb l'aportació dels seus béns propis existents abans de la constitució del règim i amb els altres béns que obtinguin durant la seva vigència i, quan es dissol el règim, el patrimoni es redistribuirà novament entre els cònjuges (o els seus hereus)54.
El règim de comunitat de béns té caràcter convencional, no legal. Per tant, l'acord constitutiu del règim de comunitat de béns s'ha d'establir en capítols matrimonials (art. 66.2 CF), que podem definir com el negoci jurídic ordenador Page 48 de la família matrimonial55. La constitució d'aquest règim depèn exclusivament de la voluntat dels cònjuges, els quals poden acollir el règim de comunitat regulat pel Codi o modificar-ne la regulació. En aquest sentit, la voluntat dels esposos és la primera font reguladora del règim de comunitat56.
El sistema de fonts del règim de comunitat de béns és molt senzill, segurament massa senzill per la complexitat de la matèria. La primera font és la voluntat de les parts recollida en capítols matrimonials, i la segona font, per a tot allò que no s'estableixi, són les disposicions del capítol VI del Títol II del Codi de família, reguladores del règim de comunitat de béns (art. 66.2 CF). En aquest cas, el Codi de família abandona la pauta d'establir llistes, més o menys llargues, que enuncien el sistema de fonts del règim de comunitat i solament descriu dues possibilitats: La voluntat de les parts i la regulació del Codi. Aquesta simplicitat i la preferència de l'acord dels cònjuges confereix una preeminència essencial als capítols matrimonials, ja que els esposos poden modificar àmpliament la regulació legal.
Els cònjuges o els futurs cònjuges hauran de convenir expressament la constitució del règim de comunitat de béns en capítols matrimonials. En aquest sentit, per a l'atorgament dels capítols matrimonials i llurs modificacions és obligatori l'atorgament d'escriptura pública (article 17.1 CF)57. Es tracta d'un requisit ad solemnitatem i la seva manca suposa la nul-litat dels capítols58. Page 49
En els capítols matrimonials han de comparèixer com a mínim dues persones, els cònjuges o futurs cònjuges. Es tracta fonamentalment d'un acord entre els cònjuges, la presència dels quals és necessària i imprescindible; però també poden actuar altres persones, normalment els pares o, fins i tot, altres parents de la parella (art. 18.1 CF)59. Així, en temps no gaire llunyans, era freqüent la compareixença dels pares del matrimoni per regular diferents aspectes del matrimoni i de la família, ja que, històricament, els capítols han tingut una gran importància en la família catalana, no solament per establir el règim econòmic matrimonial, sinó també per regular l'organització familiar60.
Els capítols matrimonials poden atorgar-se abans o després del casament (article 15.2 CF)61. Per tant, el règim de comunitat es pot pactar abans o després del matrimoni. Naturalment, els capítols atorgats abans de casar-se només produiran efectes des de la celebració del matrimoni; en aquest cas, el matrimoni es regirà des del començament pel règim de comunitat de béns62. En canvi, els capítols atorgats després del matrimoni impliquen que el règim inicial Page 50 del matrimoni és, si no s'ha establert el contrari, el règim de separació de béns i un cop atorgats els capítols matrimonials s'inicia el de comunitat. Al mateix temps, també és possible i vàlid el pacte que estableixi l'eficàcia del règim de comunitat a partir d'un moment posterior al de la celebració del matrimoni, com per exemple, a partir del naixement d'un fi ll63. El moment d'entrada en vigor del règim de comunitat no té excessives repercussions jurídiques, ja que des de l'inici tots els béns anteriors es fan comuns (excepte els que hagin estat exclosos pels cònjuges). Amb tot, s'han de respectar els drets adquirits per terceres persones, especialment quan el règim entri en vigor durant el matrimoni.
Juntament amb la possibilitat d'atorgar capítols en qualsevol moment, la llei permet modificar els capítols una vegada atorgats o, simplement, deixarlos sense efecte64. Així, l'article 18.1 CF permet modificar els capítols amb el consentiment de totes les persones que els han atorgat o dels seus hereus, amb excepció que es vulgui modificar el règim econòmic matrimonial, ja que, en aquest cas, únicament és necessari el consentiment dels consorts (art. 18.2 CF). D'aquesta forma, s'evita la immobilització del règim i els esposos poden modificar el règim econòmic matrimonial, encara que hagin atorgat capítols amb altres persones "contingents"65.
L'estudi dels capítols matrimonials ha estat tractat abundantment per la millor doctrina que ha analitzat la forma, els subjectes, la capacitat, els objectes i el contingut dels capítols. En aquest treball, no crec necessari estudiar en profunditat aquest tema i prefereixo centrar-me en els aspectes relacionats amb el règim de comunitat de béns. Page 51
El règim econòmic matrimonial no només afecta els cònjuges, sinó també els tercers que tinguin relacions jurídiques amb ells; per aquesta raó, la constitució d'un nou règim o la seva modificació han de tenir una publicitat suficient. En aquest sentit, l'article 17.2 CF disposa que tant els capítols matrimonials com les modificacions del règim econòmic matrimonial, no són oposables a terceres persones mentre no es facin constar en el Registre Civil i, si és el cas, en els altres registres públics que estableixi la legislació66.
En cas que no es publiciti cap modificació del règim econòmic, els tercers han de considerar que no hi ha capítols i que el règim del matrimoni és el legal, és a dir, el de separació de béns. Així doncs, la inscripció del canvi de règim econòmic en el Registre Civil i en els altres registres públics serveix per informar els tercers i per evitar-ne el seu desconeixement (o millor per evitar que puguin al-legar el desconeixement)67. Aquesta publicitat permet oposar davant de tercers qualsevol modificació del règim econòmic que sigui anterior a un determinat negoci jurídic; en canvi, si la modificació és posterior, no afecta els drets adquirits per terceres persones (art. 19 CF).
El Codi de família configura com un dels principis essencials el de la llibertat civil per elegir el règim econòmic més convenient i per configurarlo i modificar-lo a la seva voluntat, fins i tot durant el matrimoni68. L'element clau d'aquesta autonomia de la voluntat són els capítols matrimonials, on el matrimoni (o el futur matrimoni) pot pactar el règim matrimonial que s'adapti millor a les seves necessitats (art. 10.1 i 15.1 CF)69. Page 52
El principi de llibertat de pacte presideix la regulació dels règims econòmics en el Codi de família i permet als cònjuges adequar la normativa legal a les seves circumstàncies personals. En conseqüència, aquesta llibertat, serveix per satisfer diferents funcions:
- Funció creadora: elegir el règim més adequat entre les regulacions del Codi; per exemple, el règim de comunitat de béns o l'agermanament.
- Funció reguladora: modificar la regulació legal oferta pel Codi de família en totes aquelles normes que no tinguin caràcter imperatiu i, fins i tot, establir una regulació pròpia i original d'un règim matrimonial, sigui comunitari o no70.
Amb caràcter general, el Codi de família admet la possibilitat de modificarne la regulació als articles 10.1 i 15.1 CF. A més, de forma específica per a tot el règim de comunitat de béns, es torna a reiterar aquesta possibilitat a l'article 66.2 CF, que disposa que aquest règim es regeix, en tot allò que no s'estableixi en capítols, per les disposicions del Codi. I finalment, amb caràcter particular, també s'admet la possibilitat modificar diferents aspectes de la regulació del règim de comunitat. Per exemple: el percentatge de participació en el règim de comunitat de béns o la possibilitat d'excloure determinats béns de la comunitat (art. 66.1 CF), la decisió de fer comuns els fruits i els productes dels béns privatius (art. 67.2 CF), la determinació de nous béns privatius (art. 68.1.a CF), la forma de gestió dels béns comuns (art. 69.1 CF), la forma de disposició dels béns comuns (art. 70 CF) i el percentatge en la divisió dels béns comuns (art. 75 CF). En aquests casos, la regulació del Codi ve acompanyada d'expressions com "llevat que es pacti altrament", "si no hi...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba