Aproximació als aspectes jurídics de la qüestió lingüística als jocs olímpics de Barcelona 1992
| Autor | Antoni Bover i Hidiroglu |
| Cargo | Advocat |
| Páginas | 179-186 |
- Publiquem una part del treball encarregat l'any 1987, poc després de la nominació de Barcelona com a seu dels Jocs de la XXV Olimpíada, per la Generalitat de Catalunya i el Comitè Organitzador dels Jocs Olímpics de Barcelona.
Page 179
L'objectiu d'aquest treball és el de tractar el problema idiomàtic que es planteja en l'organització i el desenvolupament dels Jocs de la XXV Olimpíada a Barcelona, des del seu vessant jurídic.
Per assolir-lo creiem necessari remarcar que l'estudi haurà d'anar per dues vies:
- D'una banda la legislació espanyola i l'esquema lingüístic vertebrat a l'Estat espanyol.
- D'altra banda la Carta Olímpica i les seves previsions sobre l'aspecte que ens ocupa.
(...)
Fins ara el nostre estudi s'ha centrat en la legislació pròpia però, com ja anunciàvem al començament, hem d'esbrinar quina reglamentació existeix en la Carta Olímpica.
Page 180
Aquesta part del treball és cabdal i per una raó molt senzilla: tota ciutat candidata a la nominació ha d'assegurar al COI1 que cap disposició legal o reglament no podrà contradir el que preveuen les regles olímpiques.
En conseqüència, en el dossier de la candidatura podem llegir que davant la pregunta següent:
(Pueden ustedes garantizar que su Gobiemo estarà de acuerdo en observar prioritariamente las Normas del Comitè Olímpica Internacional y los Textos de Aplicación de las mismas duranle tol·la duració
de los Juegos Olímpicos?» es va contestar afirmativament i es va aportar un acord del Consell de Ministres del Govern espanyol, de 29 de gener de 1986, que es definia en aquest sentit.
En el mateix contracte signat amb el COI el 17 d'octubre de 1986 es recull aquest extrem en la segona estipulació:
La Ville et le CNO ayant presenti avec leur candidature la garantie de leur gouvemement naüonal du respect des dispositions de la Charte Olympique
,
L'observança de les normes del Comitè Olímpic Internacional és, doncs, inqüestionable.
Així el COOB haurà d'adaptar-se a les normes del COI sobre la llengua dels Jocs, tenint en compte que la darrera paraula la té la comissió executiva del COI amb competència exclusiva per interpretar les regles olímpiques.
Passem ara a l'estudi de la Carta Olímpica2 que, cal dir-ho, és parca en la regulació del tema lingüístic.
Trobem la primera menció sobre els idiomes en la regla 12, on es condiciona l'elecció d'un membre del COI al fet que conegui el francès o l'anglès.
Page 181
En la régla 18, es déclara mes explfcitament:
Les langues officielles du CIO sont le français et l'anglais. A toutes les sessions du CIO, excepté pour les sessions extraordinaires, la traduction simultanée doit être également prévue en espagnol, en russe et en allemand.
En cas de desaccord entre les textes français et anglais de ces règles, le texte français fera autorité
.
Amb relacio al COI, els idiomes oficials es tan clarament fixât s. No obstant aixô, s'estableix una certa jerarquitzacio del francès sobre l'anglès en cas de dubte.
A part, sensé la categoria d'oficial, es preveu la traduccio simultània en espanyol, rus i alemany, com a llengùes de treball.
Hem de dir que la llengua del pais organitzador, tant de les reunions de! COI com dels Jocs, té, segons les circumstàncies, diferent reUevància en la Carta Olimpica.
Aixï, en les reunions del COI, com hem vist, la traduccio simultània s'haurà de preveure en els idiomes alemany, rus i espanyol (castellà) oblî-gatôriament. No obstant aixo, en les instruccions donades als CON que acullen les sessions es preveu que «éventuellement» la traduccio simultània es podrà preveure per a «la langue du pays hôte».
Hem de dir que la politica de prioritats idiomatiques no es certament clara perquè també en les reunions del COI i en relacio amb els comuni-cats de premsa que desitgi fer el président s'han de poder traduir imme-diatament al francès i a l'anglès i a la llengua del pais amfitrio sensé que hi hagi l'obligacio d'assegurar la traduccio a les altres llengùes de treball (instruccio III).
Parlant especificament de la celebracio dels Jocs, en el seu apartat «Administration et organisation des Jeux Olympiques» i mes concretament en la seva régla 52, la Carta Olimpica atorga una importància diferent a la llengua del pais:
- El programa explicatiu de cada esport haurà d'ésser éditât «en français et en anglais, ainsi que dans la langue du pays où se déroulent les Jeux Olympiques».
- El rapport complet de la celebraciô dels Jocs estarà redactat dans les deux langues officielles du CIO, le français et l'anglais, et even-
Page 182
tuettement dans la langue du pays ou les Jeux Olympiques se sont déroulés».
Amb l'articulat que hem posat en relleu fins ara, hem de fer Ja distinció entre els idiomes oficials del COI, els idiomes de treball i els idiomes dels Jocs Olímpics.
Els primers, el francès i l'anglès, són oficials del COI com a associació de Dret internacional amb personalitat jurídica pròpia i durada il·limitada i tenen les característiques que hem donat de l'oficialitat al començament del treball, o sigui, que són les llengües jurídicament vàlides en tot tipus de relació del COI i amb el COI (vegeu, per exemple, el text d'aplicació de la regla 24, on s'estipula que els estatuts dels CON s'hauran de trametre al COI en anglès o francès i la necessitat que l'informe final dels Jocs s'editi obligatòriament en francès i anglès i només potestativament en l'idioma del país organitzador).
Les llengües de treball, atès el gran nombre de persones que les coneixen, serveixen d'ajuda i d'instrument de comprensió entre el COI i els CON, periodistes..., i per això es preveu la necessitat de la traducció simultània.
La llengua del país organitzador, amb un valor diferent segons el supòsits, tot i que no és idioma oficial del COI en particular, ho és dels Jocs. Com a idiomes dels Jocs tenim els oficials del COI que, tenint en compte la indisponibilitat de les normes olímpiques, no es poden obviar i la llengua del país organitzador, que hauran de trobar un tracte igualitari durant el període de l'Olimpíada en els recintes olímpics.
Creiem necessari clarificar el terme «pays», que pot provocar algun problema d'interpretació, ja que la Carta Olímpica parla, sense cap matís, de «langue du pays bóte», «langue du pays ou se déroulent les jeux Olympiques».
Què entén per «pays» el COI?
En el segon paràgraf de la regla 8 se'ns defineix com a:
... Etat, territoire ou portion de territoire que le CIO considère selon sa discrétion absolue comme zone de jurisdiction du CNO qu'il a reconnu
.
Complementant aquesta, i tenint en compte el reconeixement del COI al Comitè Olímpic Espanyol, en l'article 31 de la Llei general de la cultu-
Page 183
ra física i de l'esport, de 20 de març de 1980, trobem clarament que «co-rresponde al Comitè Olímpïco Espanol la representarien de Espana ante el Comitè Olímpico Internacional».
Si adaptem l'expressió al supòsit que ens ocupa, podem dir que «la langue du pays hóte» és la «langue de l'Etat Epagnol».
En aquest moment es podria plantejar el problema següent:
La Carta Olímpica només preveu, en singular, l'idioma de l'Estat de la ciutat organitzadora.
La qüestió es planteja només a efectes dialèctics perquè seria fruit d'una interpretació literal, tancada i poc sistemàtica que digués que a l'Estat espanyol hi ha una única llengua oficial a tot l'Estat: la llengua castellana.
Seria una conclusió errònia perquè deixaria de banda un principi que, per oblidat, no és menys important; els Jocs Olímpics s'atorguen a una ciutat i no a un Estat.
Així, la regla 4 diu que:
L'honneur d'organiser les Jeux Olympiques est confié à une ville.
Toute candidature pom l'organhation des Jeux doit étre faite par l'entre-mise de l'autorité competents de la ville concemeé.»
La importància de tot plegat ve confirmada pel fet que és la ciutat i el CON qui signa el contracte amb el COI, després de la nominació.
A l'Estat espanyol, l'existència de la cooficialkat idiomàtica en determinades comunitats autònomes és un fet indiscutible, i es dóna el cas que Barcelona té una llengua pròpia, el català, cooficial al costat del castellà.
S'imposa, doncs, una interpretació àmplia, recolzada per la pràctica anterior, com és el cas d'Hèlsinki, amb quatre llengües oficials als Jocs.
El català i el castellà, idiomes cooficials a Catalunya, amb el francès i l'anglès com a cooficials del COI, passen a ser les llengües oficials dels Jocs.
Aquesta cooficialitat haurà d'estendre's, territorialment, a tota «l'en-ceinte olympique», que segons la regla 53 inclou «terrains d'entrainements, villages olympiques et pistes de compétitions» i materialment a tot tipus d'expressió escrita i oral. En resum, en totes les incidències dels Jocs els quatre idiomes podran emprar-se amb tracte d'igualtat.
Cal fer esment dels compromisos adquirits per la candidatura de Barcelona en el seu dossier de respostes al qüestionari del COL
Page 184
És important aquest aspecte des del moment que la ciutat pot veure's vinculada a les seves declaracions.
En l'aspecte de la llengua la candidatura de Barcelona no va agafar cap decisió que limiti la cooficialitat en els Jocs dels dos idiomes coexistents a Catalunya.
Així, trobem que el COOB procedirà a editar totes les publicacions que preveu la Carta Olímpica, com totes les publicacions oficials del mateix COOB, en «els idiomes oficials de la XXV Olimpíada» (condició ll.a).
Els responsables de la promoció de Barcelona també van assegurar que els comunicats es difondrien mitjançant la megafonia en «els idiomes oficials» (condició 15.a).
L'informe final de la XXV Olimpíada s'editarà en «els idiomes oficials» d'aquesta (comentari a la proposta de contracte núm. 41).
Podem deduir del que hem vist que no hi ha cap restricció per prendre una decisió en aquest aspecte donaida la neutralitat dels termes emprats.
No només això, sinó que cal dir que la candidatura, en respondre el qüestionari del COI, en el punt 11, introdueix indirectament el català i hi fa referència directament, encara que en el seu vessant literari.
La decisió d'adoptar el castellà i el català com a llengües de la XXV Olimpíada al costat de l'anglès i el francès és competència del COOB i, en darrera instància, si hi haguessin discrepàncies, del COI.
Si l'acord es prengués mitjançant convenis amb entitats de caire polític o tècnic, els esborranys haurien d'ésser autoritzats pel COI tal com es desprèn de la regla 40 i deJ compromís adquirit per la candidatura de presentar els models de contractes a l'aprovació del COI i una còpia d'aquest en el termini de 10 dies a partir de la seva signatura, com també de tota modificació que se'n pogués fer.
Un cop hagi estat pres l'acord, ens trobarem amb les dificultats normals de la pluralitat lingüística.
Passem a analitzar, encara que sense ànim de ser exhaustius, alguns supòsits conflictius:
- Regla 63 i text d'aplicació:
... Les delégations défilent dans l'ordrealpbabétique de la langue du pays ou sont organisés les Jeux Olympiques, sauf celle de la Grèce qui ouvre h marche et celle du pays hóte que la clot
.
Page 185
S'haurà de preveure en quin ordre passaran:
XILE-Chile
XINA-China
XIPRE-Chipre
Etc.
També haurà d'estudiar-se, si no s'adopten les dues ortografies, quina s'emprarà:
MÈXIC-Méjico
PARAGUAI-Paraguay
Etc.
Aquestes qüestions hauran d'ésser decidides pel COOB, tot i que cal tenir en compte que la regla 69 preveu que els detalls de les cerimònies seran sotmesos a l'aprovació de la comissió executiva del COI.
- Regla 38:
«Pour faciliter la collaboration entre le COJO et les CNO ceux-ci désig-neront un «attaché» pour leur pays, après avoir consulté le COJO. L'attaché devra parler h langue du pays auquel il est affecíé».
Hauran de conèixer el català i/o el castellà.
- Regla 64 i text d'aplicació:
Medalles, diplomes, medalles commemoratives.
- Regles 63 i 66 i textos d'aplicació:
Discursos protocolaris en les cerimònies d'obertura i de clausura.
- Rodes de premsa:
També en aquests supòsits s'ha de preveure una política lingüística.
La cooficialitat dels quatre idiomes als Jocs comporta la possibilitat d'escollir-ne un qualsevol, però també implica, segons el principi de no-discriminació, emprar-los tots, amb tracte d'igualtat i preveure la infrastructura necessària per a això.
Page 186
És, doncs, important que, dins les possibilitats materials, s'utilitzin tots quatre idiomes.
Això implica un planejament equitatiu per preveure quin idioma s'utilitzarà en cada un dels estrictes actes protocolaris i, si se n'empra més d'un, quina serà la prelació establerta.
Malgrat una important tasca de previsió, és necessari tenir una fórmula general per als casos en què no sigui possible utilitzar-ne més d'un dels previstos i, sobretot, en el cas de conflicte entre el català i el castellà.
En aquests supòsits, proposem:
- Si es tracta d'un cas previst en la legislació interna, fer-ne ús, encara que ja hem vist que les solucions legals són suficientment eclèctiques, tot i que marquen pautes de comportament.
- Si es tracta d'un problema purament intern d'organització i desenvolupament dels Jocs, el conflicte hauria de díctaminar-se a favor de la llengua catalana.
Això ho diem tenint en compte que el català, segons l'Estatut d'Autonomia i la Llei de normalització lingüística, és la llengua pròpia de Catalunya i, alhora, de Barcelona.
Aquest argument s'ha de posar en relació amb el protagonisme que té la ciutat, enfront de l'Estat, en l'ideari olímpic.
Però també ho diem perquè la reconeguda inferioritat de la llengua catalana enfront de les altres justifica la utilització de, en paraules del Consell Consultiu, «l'antiga fórmula aristotèlica»: tractar de forma desigual situacions desiguals.
Tenint en compte que, segons el Tribunal Europeu dels Drets Humans, la igualtat de tractament és violada només quan la distinció manca de justificació objectiva, no trencarem per res la igualtat dels idiomes coo-ficials de l'Olimpíada de Barcelona.
Al nostre entendre, en punts conflictius o dubtosos s'ha de recórrer al principi d'ígualtat material recollit pel Tribunal esmentat i pels tribunals espanyols, que no és contrari al principi d'igualtat formal.
Afegirem que la vinculació del COI i del COOB a aquesta idea pot ésser objecte de discussió, però que quedi aquí, com a idea, aquesta proposta.
-------------------------
[1] El Comitè Olímpic Internacional (COI), constituït pel Congrés de París del 23 de juny de 1894, és una associació de Dret internacional amb personalitat jurídica de durada il·limitada i amb seu a Suïssa.
[2] La Carta Olímpica es compon primordialment de les regles, dels textos d'aplicació i d'instruccions per temes concrets. Les regles són les normes bàsiques del moviment olímpic (només poden modificarse si 2/3 dels membres del COI són presents a la sessió i com a mínim 30 membres voten a favor de la modificació). Els textos d'aplicació que poden ésser modificats per majoria simple desenvolupen el contingut de les regles.
