La custòdia del territori en finques privades: Alguns aspectes jurídics

Autor:Antoni Mirambell
Cargo:Catedràtic de Dret Civil. Universitat de Barcelona
Páginas:77-91
RESUMEN

I. La relació jurídica II. Les limitacions voluntàries del dret de propietat III. El dret real d`aprofitament parcial 1. Els precedents 2. La regulació 2.1. El concepte i el règim jurídic 2.2. La constitució 1. La legitimació 2. La forma 3. La durada 2.3. La redempció 2.4. El dret d`adquisició preferent 2.5. El dret transitori

 
ÍNDICE
EXTRACTO GRATUITO

Page 77

I La relació jurídica

Aquest treball és conseqüència d`una ponència 1, la qual, al seu torn, ha estat el resultat derivat d`un Informe de data 2 d`octubre de 2003 i un Annex al mateix Informe de 10 de desembre de 2003, encarregat per la Direcció General d`Entitats Jurídiques i de Dret del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, que tenia per objecte la descripció de la relació jurídica civil entre una persona titular de drets sobre una finca, de naturalesa privada, i una entitat pública o privada, constituïda amb la finalitat principal de conservar, en general, el patrimoni natural i de protegir, en particular, el territori, els recursos i valors naturals, culturals i paisatgístics.

En el referit Informe es partia de la base que la relació jurídica civil que s`estableix té sempre la finalitat de custòdia i conservació del medi natural, però el contingut pot ser dual:

a) L`assessorament o la gestió de la finca per part de l`entitat de custòdia.

b) La cessió d`un dret sobre la finca per part de la persona titular a l`entitat de custòdia.

En funció, doncs, del contingut, la legislació civil vigent presenta diverses modalitats tipificades de relacions jurídiques possibles, tot i que no s`ha d`excloure l`eventualitat de constituir una relació jurídica atípica, atès que el títol de constitució es derivarà sempre de l`autonomia de la voluntat i consistirà en un acte unilateral del titular del dret sobre la finca o en un contracte entre el mateix titular del dret sobre la finca i una, o més d`una, entitat de custòdia.

En el moment de fer una anàlisi de la relació jurídica civil és convenient de diferenciar uns aspectes generals, relatius a qualsevol modalitat de relació jurídica, i uns aspectes particulars respecte de la relació jurídica constituïda.

Page 78

  1. Els aspectes generals es refereixen a:

    1.1. El títol de constitució

    La relació jurídica constituïda pot anar des d`un mer acord verbal d`assessorament fins la transmissió del dret de propietat de la finca i té el seu fonament en un acte unilateral del titular del dret sobre la finca o en un contracte entre aquest mateix titular i l`entitat; de manera, doncs, que el títol de constitució és aquest acte o contracte del qual es deriva la relació jurídica constituïda i es fonamenta sempre en l`autonomia de la voluntat, pel que fa a les característiques, durada, condicions o estipulacions que es tinguin per convenient.

    Això no obstant, l`autonomia de la voluntat està subjecta sempre a les limitacions derivades de la llei i, especialment en aquest cas, de la legislació urbanística, agrària o forestal.

    D`altra banda, el títol de constitució d`aquesta relació jurídica pot exigir en alguns casos una determinada forma. Efectivament, la constitució d`algunes relacions jurídiques exigeix la realització d`unes formalitats o d`uns requisits de forma, com pot ser la constància per escrit, la necessitat d`escriptura pública o document públic o la inscripció en el registre de la propietat.

    1.2. Les persones

    En relació amb les persones que intervenen en la relació jurídica, cal tenir en compte:

    La persona titular del dret sobre la finca serà, normalment, una persona física, però es pot tractar igualment d`una persona jurídica.

    La validesa de l`acte o del contracte exigirà en cada cas la capacitat d`obrar suficient per a realitzar-lo i, en el seu cas, el poder de disposició per a constituir o cedir el dret sobre la finca.

    L`entitat de custòdia, que normalment tindrà personalitat jurídica en qualsevol de les

    seves modalitats associatives, fundacionals o mercantils, haurà d`actuar per mitjà dels seus òrgans degudament acreditats i, en el cas d`una societat civil, caldrà conèixer si té o no personalitat jurídica d`acord amb els criteris de l`art 1669 CCespanyol, en el sentit que no tenen personalitat jurídica les societats els pactes de les quals es mantinguin secrets entre els socis, i en què cada un d`aquests contracti en el seu propi nom amb els tercers, de manera que aquesta classe de societats es regeix per les disposicions relatives a la comunitat de béns.

    En conseqüència, es parteix de la consideració que una "entitat de custòdia" és una entitat amb personalitat jurídica pròpia, la qual pot ser de caràcter públic o privat.

    D`aquesta manera, tenim que:

    a) Quan es tracti d`una persona jurídica de caràcter públic, haurà de ser constituïda i haurà d`actuar d`acord amb el règim jurídic de les administracions públiques.

    b) Quan es tracti d`una persona jurídica de caràcter privat, l`entitat de custòdia pot prendre qualsevol forma fundacional o associativa o mercantil, que permet l`ordenament jurídic.

    Page 79

    D`aquestes modalitats de persona jurídica de caràcter privat poden resultar, aparentment, més adequades aquelles que es constitueixen sense afany de lucre. Això no obstant, no hi ha res que impedeixi que una entitat de custòdia pugui tenir un ànim de lucre i, en aquest sentit, adoptar també la forma civil o mercantil, que s`escaigui. Certament, una o altra possibilitat dependrà sempre de la definició i concreció de l`activitat de custòdia, dels interessos de les persones que constitueixen l`entitat i, en definitiva, de l`objecte i finalitat de l`entitat de custòdia.

    Com és conegut, les entitats de custòdia sense ànim de lucre poden prendre la forma de fundació o d`associació; com també, poden establir entre elles formes de cooperació o col·laboració federativa o en xarxa.

    En canvi, les entitats de custòdia amb ànim de lucre poden prendre la forma civil o mercantil, corresponent; tot i que, segurament, les modalitats més adequades poden ser les societats mercantils en forma de societat anònima o de societat de responsabilitat limitada (sense excloure les altres modalitats, com pot ser una cooperativa).

    En l`àmbit civil, es pot constituir una societat civil, d`acord amb les característiques i els requisits establerts pels art. 1665 i seg. del Codi civil espanyol.

    En definitiva, cada entitat pot acollir-se a la fórmula més convenient a les seves necessitats d`organització jurídica, les seves possibilitats econòmiques i les seves finalitats de custòdia determinades.

    L`eficàcia de l`acte o del contracte requereix el poder de disposició del titular del dret, en el sentit d`aptitud del dret per a poder ser alienat o cedit.

    En aquest aspecte s`ha de remarcar que no només el titular d`un dret de propietat pot constituir la relació jurídica sinó també el titular d`un dret real possessori (ex. una persona usufructuària) o d`un dret personal possessori (ex. una persona arrendatària), tot i que, en aquests casos, la cessió no podrà excedir la durada i les limitacions del dret de la persona constituent.

    1.3. L`objecte

    Una finca rústica serà, normalment, l`objecte de la relació jurídica, però no es pot excloure el cas d`una finca urbana, d`acord sempre amb la legalitat urbanística.

    La cessió, d`altra banda, pot referir-se a una part o a la totalitat de la finca, com també a la mateixa facultat de custòdia inherent al contingut del dret de propietat, com a dret real que atorga el contingut més ampli de facultats, sense altres limitacions que les establertes per la llei.

  2. Els aspectes particulars es refereixen a les diferents possibilitats de relació jurídica, en funció del seu contingut:

    2.1. L`assessorament o la gestió

    a) Contracte de serveis.

    b) Contracte de mandat.

    Page 80

    2.2. La cessió del dret sobre la finca

    En aquests casos, el títol constitutiu pot comportar la creació d`un dret personal o d`un dret real:

    2.2.1. Constitució d`un dret personal

    a) Contracte d`arrendament.

    b) Contracte de precari.

    c) Contracte de comodat 2.

    2.2.2 Constitució d`un dret real en cosa aliena

    a) Dret d`usdefruit.

    b) Dret de servitud.

    c) Dret d`ús.

    d) Dret de superfície.

    e) Dret real d`aprofitament parcial.

    2.2.3. Transmissió del dret de propietat

    2.2.4. Constitució d`un patrimoni fiduciari o trust 3

    En definitiva, la custòdia del territori constitueix una finalitat, els instruments jurídics, que poden ser diversos i de naturalesa real o personal, només constitueixen elements externs per a la seva viabilitat i per a proporcionar seguretat jurídica a les persones interessades.

    D`aquesta manera, doncs, d`un títol de constitució, derivat de l`autonomia de la voluntat de les persones, en pot resultar un dret constituït, el qual pot consistir o bé en un dret de caràcter personal o de caràcter real i, en aquest darrer cas podrà tenir normalment accés al Registre de la Propietat.

II Les limitacions voluntàries del dret de propietat

El capítol V, art. 545-1 a 545-4, del Codi civil de Catalunya, segons la llei 5/2006, de 10 de maig, del llibre cinquè del Codi civil de Catalunya (DOGC núm. 4640 -24.5.2006), relatiu als drets reals, es dedica a les restriccions del dret de propietat.

Page 81

Les restriccions poden ser, com és conegut, en interès públic o privat, i poden consistir en límits o limitacions, que, respectivament, delimiten l`àmbit legal màxim de facultats del dret de propietat o la reducció voluntària, a més, d`aquell àmbit legal màxim de facultats.

L`art. 545-4 es dedica a les limitacions voluntàries del dret de propietat, de manera que es recorda que els titulars del dret de propietat poden establir de manera voluntària tots les limitacions que creguin oportunes sobre el seu dret de propietat i l`exercici de les facultats que li són inherents. En aquest sentit, el mateix precepte, també reconeix, segurament de manera innecessària (tenint en compte que poden haver-hi limitacions voluntàries que no són drets reals, com poden ser les prohibicions de disposar), que aquestes...

Para continuar leyendo

SOLICITA TU PRUEBA