Sobre la protecció i reconeixement jurídics de l'expressió lingüística del català més desconeguda i abandonada de totes: la del Carxe, a la Regió de Múrcia (i II)
| Autor | Ángel Custodio Navarro Sánchez |
| Páginas | 86-102 |
SOBRE LA PROTECCIÓ I EL RECONEIXEMENT JURÍDICS DE L’EXPRESSIÓ
LINGÜÍSTICA DEL CATALÀ MÉS DESCONEGUDA I ABANDONADA DE TOTES: LA
DEL CARXE, A LA REGIÓ DE MÚRCIA (I II)*
Ángel Custodio Navarro Sánchez**
Resum
En el present article s’analitza la protecció de l’expressió lingüística valenciana/catalana de l’àrea oriental dels
municipis murcians de Favanella, Iecla i Jumella (l’àmbit del Carxe) en el marc de la Carta europea de les llengües
regionals o minoritàries, a partir del seu tractament en els informes de supervisió del compliment d’aquest tractat pel
Consell d’Europa. En segon lloc, s’examinen altres normatives internacionals i estatals que poden fonamentar també
aquesta acció de protecció. En els darrers apartats s’aprofundeix en els instruments jurídics i administratius que empra
que han trobat aquestes iniciatives.
Paraules clau: Minoria lingüística; patrimoni cultural; intent de protecció; Carxe.
ON THE LEGAL PROTECTION AND RECOGNITION OF THE LEAST KNOWN AND MOST
ABANDONED OF ALL CATALAN LINGUISTIC EXPRESSIONS: THE ONE SPOKEN IN
EL CARXE IN THE REGION OF MURCIA (AND II)
Abstract
This article analyses the protection of the Valencian/Catalan linguistic expression in the eastern area of the Murcian
municipalities of Abanilla, Yecla and Jumilla (the area of Carxe) in the framework of the European Charter for Regional
or Minority Languages, based on its treatment in the monitoring reports of compliance with this treaty by the Council
of Europe. Secondly, other international and state regulations that can also back this protection action are examined.
In the last sections, we delve into the legal and administrative instruments used by the Valencian Community to support
these initiatives.
Keywords: Language minority; cultural heritage; protection effort; Carxe.
* La primera part s’ha publicat així: Navarro Sánchez, Ángel Custodio (2018). Sobre la protecció i el reconeixement jurídics de
l’expressió lingüística del català més desconeguda i abandonada de totes: la del Carxe, a la Regió de Múrcia (I). Revista de Llengua
i Dret, Journal of Language and Law, (69), 176-209. DOI: 10.2436/rld.i69.2018.3093. Localitzable: http://revistes.eapc.gencat.cat/
index.php/rld/article/view/10.2436-rld.i69.2018.3093/n69-navarro-ca.pdf.
Ha estat difós a Internet així: Navarro Sánchez: “Cal protegir jurídicament la llengua pròpia del Carxe”. Diari de Balears, 8 de juliol
de 2018. Localitzable: https://dbalears.cat/horitzons/2018/07/08/317211/navarro-sanchez-cal-protegir-juridicament-llengua-propia-
del-carxe.html
Un nou treball nostre sobre el Carxe: El Carxe, territori i minoria catalanoparlant a la Regió de Múrcia: o la perifèria de les perifèries.
Dins:
identitat i usos polítics. Banyoles: CCEPC, Institut Ramon Muntaner, Centre d’Estudis Comarcals (Banyoles), Ajuntament de
Banyoles [en premsa].
** Ángel C. Navarro Sánchez és secretari habilitat nacional del Consell Insular de Formentera, professor associat de dret administratiu
de la Universitat de les Illes Balears i lletrat del Consell Insular d’Eivissa i Formentera, excedent. Recentment ha estat nomenat vocal
del Consell Assessor de Dret Civil de les Illes Balears. angel.navarro@uib.es
Citació recomanada: Navarro Sánchez, Ángel Custodio (2018). Sobre la protecció i el reconeixement jurídics de l’expressió
lingüística del català més desconeguda i abandonada de totes: la del Carxe, a la Regió de Múrcia (i II). Revista de Llengua i Dret,
Journal of Language and Law, (70), 86-102. DOI: 10.2436/rld.i70.2018.3094.
Ángel C. Navarro Sánchez
Sobre la protecció i el reconeixement jurídics de l’expressió lingüística del català més desconeguda ...
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 70, 2018 87
Sumari
1 Introducció
2 La Carta europea de les llengües regionals o minoritàries
3 Notícia breu sobre d’altra normativa –internacional i estatal– aplicable en pro del reconeixement del Carxe
com a minoria lingüística: la consideració com a patrimoni cultural immaterial
4 L’actuació de la Generalitat Valenciana amb l’Orde 65/2016, de 18 d’octubre
4.1 El valor de l’Orde 65/21016, de 18 d’octubre
4.2 L’execució concreta de l’Orde
5 La qüestió de l’àmbit lingüístic del qual forma part el valencià i el Carxe en el Decret 61/2017, de 12 de
de la Generalitat, i en els antecedents d’aqueix Decret
BIBLIOGRAFIA CITADA
Ángel C. Navarro Sánchez
Sobre la protecció i el reconeixement jurídics de l’expressió lingüística del català més desconeguda ...
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 70, 2018 88
1 Introducció
En la primera part d’aquest article hem tractat de la qüestió del reconeixement i la protecció de la minoria
aquest àmbit regional, sens perjudici del que puguin fer els tres ajuntaments en què es reparteix el territori
murcià de parla valenciana/catalana, segurament més actius, per apropament real a la causa.
En vista d’aquests precedents, l’acció de l’Administració murciana pot venir promoguda, fomentada o
impulsada en termes de quasi obligació envers la població del Carxe, com a conseqüència d’intervencions
internacionals, en el marc del Consell d’Europa, com a darrer remei respecte a la protecció d’una de les
llengües més amenaçades del conjunt d’Espanya (en paraules del mateix Consell d’Europa, segons l’Informe
fet públic el 20 de gener de 2016); d’intervencions de l’Administració de l’Estat, a propòsit d’altres
obligacions internacionals que té en l’àmbit de la protecció dels drets (entre els quals, els lingüístics) o, des
d’altres punts de vista, addicionals o paral·lels, d’accions que les administracions valencianes, concernides
i conscienciades pel Carxe, com a assumpte valencià o paravalencià, facin, sobre la base d’una idea de
Múrcia, però íntimament lligada a l’estricte territori i cultura valencians.
Doncs bé, a tot això darrer dedicarem aquesta segona part, que, ja podem avançar, ha tengut més èxit i vies
positives d’actuació que la primera –la murciana.1
2 La Carta europea de les llengües regionals o minoritàries
La Carta europea de les llengües regionals o minoritàries, de 5 de novembre de 1992 (en endavant, CELRM),
és un instrument normatiu d’aplicació al supòsit present. Per a l’Administració general de l’Estat en informar
sobre l’aplicació d’aqueixa Carta, a Espanya i per Espanya, és un fet no controvertit que a Múrcia –en una
part del territori murcià– es parla valencià.
La CELRM constitueix un tractat internacional –en el marc del Consell d’Europa– i, als efectes espanyols
2 i avui és dret intern espanyol, d’acord amb
els articles 94 i 96 de la Constitució (en endavant, CE), l’article 1.5 del Codi civil (en endavant, CC), i cànon
hermenèutic orientatiu en la interpretació dels drets fonamentals ex article 10.2 del mateix text constitucional,
en particular dels drets humans lingüístics, o el que és el mateix, la faç lingüística dels drets fonamentals.3
El valencià/català del Carxe se subsumeix dins l’article 1 de la CELRM, i té, conforme a aquesta norma, la
naturalesa de llengua regional o minoritària a la Regió de Múrcia, per les raons següents:
- La parlen tradicionalment murcians en una part del territori murcià, és a dir, ciutadans de la Regió
de Múrcia (conforme a l’article 6.1 de l’Estatut d’autonomia murcià, en tenir nacionalitat espanyola
i estar empadronats als termes municipals de Favanella, de Iecla i de Jumella, respectivament), els
quals constitueixen un grup numèricament molt inferior al de la resta dels ciutadans del territori de
la Regió de Múrcia (849 habitants al Carxe, i no tots ells valencianoparlants, respecte de 1.464.847
habitants a la Regió).
1 Possible, i jurídicament factible, i humanament desitjable, però molt improbable des del punt de vista sociopolític.
2 BOE núm. 222, de 15 de setembre de 2001.
3 Sobre aquesta qüestió, la Sentència del Tribunal Constitucional 56/2016, de 17 de març, a propòsit de la Llei 3/2013, de 9 de maig,
d’ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques d’Aragó (amb ponència de J. A. Xiol Ríos), en què s’estableix:
haya declarado que aunque la “Carta no puede erigirse en canon autónomo de validez del precepto legal cuestionado, podemos sin
166/2005, de 19 de abril, FJ 5). Ahora bien, los criterios hermenéuticos que puede aportar este tratado internacional solo pueden tener
de la CELRM.
Ángel C. Navarro Sánchez
Sobre la protecció i el reconeixement jurídics de l’expressió lingüística del català més desconeguda ...
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 70, 2018 89
-
- El territori concret en què es parla el valencià és l’ (sector oriental dels
tres municipis esmentats, amb minva actual respecte del passat, per la despoblació de la zona), on
de les diferents mesures de protecció i foment previstes en la mateixa Carta.
Fins i tot la CELRM resultaria d’aplicació indirecta o per al patrimoni lingüístic dialectal murcià, dins
el castellà com a llengua, en la resta de la Regió de Múrcia, per les molts especials característiques d’aquell,
com a realitat lingüística: per la notable distància al castellà estàndard i, ben al contrari, l’aproximació
o coincidència exacta, sobretot pel lèxic, a les llengües veïnes o de què procedeix, per substrat i adstrat
(l’aragonès i el català/valencià, les que donen al murcià el seu color característic).4
La idea de protecció del valencià del Carxe (tot i que expressament no estiga previst res en l’Estatut
d’autonomia de la Regió de Múrcia, però sí d’una manera implícita, com ja hem vist en la primera part
la CELRM, el 2 de febrer de 2001.5
això ha de tenir també especial repercussió a la Regió de Múrcia. Per descomptat, i és indubtable al mateix
Carxe, ja que el valencià (expressió d’aquesta llengua, al territori limítrof a la Regió de Múrcia i immediat
de llengua regional als efectes de la Carta. De tal manera que la CELRM protegeix de manera directa o
primigènia, sens dubte, el valencià del Carxe.
Per aquest motiu, si més no, els “objectius i principis” de l’article 7 de la CELRM –aplicables a totes les
del Carxe.
L’anterior fa que al valencià del Carxe s’hi hagin d’atorgar totes les mesures de protecció que estableix
l’article 7 de la CELRM, la més notòria i rellevant de les quals és la consistent a mantenir una especial
col·laboració (en pro d’aqueixa empresa), a partir del que puga suposar la intervenció de suport per part
de les autoritats valencianes, per tal de fer realitat el que estableix l’article 7.1.b de la Carta, en el sentit
d’acomplir l’objectiu de contigüitat lingüística relatiu a basar
de cada lengua regional o minoritaria, actuando de tal suerte que las divisiones administrativas ya existentes
o nuevas no sean un obstáculo para el fomento de dicha lengua regional o minoritaria.
Els mateixos òrgans de la CELRM (Comitè d’Experts i Comitè de Ministres), en el marc del Consell d’Europa,
a propòsit del tractament d’aquesta minoria lingüística –Valencian in Murcia, en el seu text original anglès,
4 Sobre aquesta qüestió, molt poc estudiada i prou rellevant per a algunes modalitats lingüístiques d’arreu de l’Estat (segons la seua
composició interna) protegides per l’article 3.3 de la CE, però sense conèixer exactament en què consisteix aqueixa protecció, i
primera aproximació, parcial: Navarro Sánchez (2017a).
5 El text de la Declaració és el següent:
España declara que, a los efectos previstos en los citados artículos, se entienden por lenguas regionales o minoritarias, las lenguas
Galicia, Valenciana y Navarra.
Asimismo, España declara, a los mismos efectos, que también se entienden por lenguas regionales o minoritarias las que los Estatutos
de Autonomía protegen y amparan en los territorios donde tradicionalmente se hablan.
[…]
A las lenguas citadas en el párrafo segundo se aplicarán todas aquellas disposiciones de la parte III de la Carta que puedan
razonablemente aplicarse en consonancia con los objetivos y principios establecidos en el artículo 7.
Ángel C. Navarro Sánchez
Sobre la protecció i el reconeixement jurídics de l’expressió lingüística del català més desconeguda ...
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 70, 2018 90
i valencien à Murcie, en el seu text original francès– hi fan prou referència en l’Informe fet públic el 20 de
gener de 2016. I s’hi inclou dins de la consideració de les llengües més amenaçades del conjunt d’Espanya.6
En el Quinto Informe sobre el cumplimiento en España de la Carta Europea de las Lenguas Regionales o
Minoritarias, del Consejo de Europa 2014 – 2016, emès per l’Administració general de l’Estat, la referència
al Carxe murcià i, per primera volta, un cert tractament de fons de l’assumpte, com a conseqüència de
l’actuació de la Generalitat Valenciana (com aquí descrivim i tractam), no és mínima o sintètica, com en
ocasions anteriors. Així es deriva de l’Informe enviat el desembre de 2017,7 en què es versa precisament
sobre l’aplicació de l’article 7.1.e de la CELRM, sobre el manteniment i el desenvolupament de relacions,
en els àmbits previstos per aquesta Carta, entre els grups que usen una llengua regional o minoritària i altres
grups del mateix estat que parlin una llengua usada en una forma idèntica o pròxima, així com l’establiment
de relacions culturals amb altres grups de l’estat que usin llengües diferents (i que transcrivim més endavant,
en l’apartat IV, en referir les actuacions de la Generalitat Valenciana envers el Carxe).
3 Notícia breu sobre d’altra normativa –internacional i estatal– aplicable en pro del
reconeixement del Carxe com a minoria lingüística: la consideració com a patrimoni cultural
immaterial
Convenció per a la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial, feta a París el 3 de novembre de 2003,
també amb consideració de tractat internacional, dictat a instàncies de la UNESCO. I, en qualsevol cas,
per Espanya fou el 6 d’octubre de 2006),8 amb tot un seguit de regles i concrecions d’absoluta evidència en
el supòsit present.9
La plasmació primera d’aqueixa Convenció la tenim, en l’àmbit espanyol, en el Pla Nacional de Salvaguarda
del Patrimoni Cultural Immaterial, del Ministeri de Cultura, d’octubre de 2011, que té un contingut inconcús
i molt revelador;10
6 Reproduïm el que diu l’original anglès:
There is a lack of adequate protection for the most endangered languages, like Arabic in Ceuta, Portuguese in Extremadura, Leonese
in Castile and Leon, Galician in Extremadura, and Valencian in Murcia. Consequently, increased attention and further action is
needed. Nevertheless, some progress has been made with regard to Tamazight in Melilla.
El text complet es troba a Internet: http://www.coe.int/t/dg4/education/minlang/Report/E_Reports/SpainECRML4_en.pdf
En idèntic sentit es pronuncia l’original francès: http://www.coe.int/t/dg4/education/minlang/Report/E_Reports/SpainECRML4_fr.pdf
En aqueix Informe, a propòsit del Carxe i des de diverses perspectives, en l’original francès es diu, el següent, del qual transcrivim
un fragment, per extens:
15. Les langues les plus menacées, telles que l’arabe à Ceuta, le portugais en Estrémadure, le léonais en Castille-et-León, le galicien
en Estrémadure et le valencien à Murcie
sont donc nécessaires dans ce domaine. Néanmoins, des progrès ont été réalisés en ce qui concerne le tamazight dans la ville
autonome de Melilla.
[…]
24. En outre, dans les trois rapports d’évaluation précédents, le comité d’experts observait que certaines langues qui n’étaient
dans la ville autonome de Ceuta, galicien en Estrémadure, portugais en Estrémadure et en Castille-et-León, tamazight (berbère) dans
la ville autonome de Melilla, valencien à Murcie.
7 Més informació aquí: https://rm.coe.int/spainpr5-es-docx/1680788433
8 BOE núm. 31, de 5 de febrer de 2007.
9 En concret, conforme a l’article 2.2.a de l’esmentada Convenció, “el «patrimoni cultural immaterial» [del Carxe] [...] es manifesta
en particular en els àmbits següents: a) tradicions i expressions orals, inclòs l’idioma [valencià] com a vehicle del patrimoni cultural
immaterial”.
10 En el concepte de patrimoni cultural immaterial s’inclou, en frase textual segons el Ministeri de Cultura, el següent: “la tradición
oral y particularidades lingüísticas”. I aquest àmbit es desenvolupa de la manera següent: “Tradiciones y expresiones orales, incluido
el idioma (lenguas y sus dialectos, jergas, léxicos y toponimias)”. També s’inclouen en aquest apartat: “La literatura popular
(literatura de cordel, romances, cuentos, leyendas, relatos míticos, canciones, refranes, proverbios, dichos, jaculatorias, oraciones,
dictados tópicos, humor, metáforas, formas conversacionales), la historia oral y los relatos de vida.”
Ángel C. Navarro Sánchez
Sobre la protecció i el reconeixement jurídics de l’expressió lingüística del català més desconeguda ...
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 70, 2018 91
la Llei estatal 10/2015, de 26 de maig, per a la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial, que explicita
11 el que es deriva de la referida
Convenció per a la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial, de 2003.12
D’aquesta darrera Llei es deriva, inclús, la possibilitat que, sens perjudici de la protecció que rebi o no
rebi el patrimoni cultural immaterial representat per les modalitats i particularitats lingüístiques murcianes
(esmentades) per part de l’Administració de la Regió de Múrcia o de les administracions de les altres
comunitats autònomes concernides –de parla murciana–, aquest patrimoni lingüístic immaterial, i també
considerat/protegit per l’Estat [article 12.1, lletres a, b i c de la Llei], quan no hi hagi instrument jurídic de
cooperació entre comunitats autònomes per donar-hi una protecció integral; quan ho sol·liciti la comunitat
tractament de conjunt o global, més enllà de la que hi atorgui –o no hi atorgui– la comunitat o comunitats
autònomes concernides. És més, la Llei estableix que aquest tipus de béns tendria possibilitat de rebre la
protecció estatal addicional mitjançant la seua consideració ad hoc per reial decret com a Manifestació
Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial.
cultural, com a patrimoni immaterial, segons les derivacions de tota la normativa que hem esmentat en relació
estricta amb la Llei 4/2007, de 16 de març, de patrimoni cultural de la Regió de Múrcia (sobre la qual es versa
en la primera part),13 per equivalència amb el que preveu la Llei 4/1998, d’11 de juny, del patrimoni cultural
valencià, en la qual, aquí sí, són nombrosos i explícits els béns d’interès cultural immaterial declarats per la
Generalitat Valenciana i que tenen una relació íntima amb la llengua i la cultura valencianes, segons el que
s’estableix en l’article 45 sobre “declaració i règim de protecció dels béns immaterials d’interès cultural”.14
11 En aqueix sentit, destaca l’article 2.a de la Llei, que diu el següent:
A efectos de esta Ley tendrán la consideración de bienes del patrimonio cultural inmaterial […] en particular: a) Tradiciones y
expresiones orales, incluidas las modalidades y particularidades lingüísticas como vehículo del patrimonio cultural inmaterial; así
El fonament de per què s’inclou la toponímia en la Llei el tenim en l’exposició de motius:
celebrada en Nueva York, en agosto de 2007, teniendo en cuenta dicha Convención, estimando que los topónimos forman parte
programa de salvaguardia y promoción de este patrimonio, de conformidad con el párrafo 3 del artículo 2 y el artículo 18 de la
Convención.
12
ho és la importantíssima Resolució del Parlament Europeu d’11 de setembre de 2013, sobre les llengües europees amenaçades de
desaparició i la diversitat lingüística a la Unió Europea (2013/2007 (INI)) –l’anomenada Declaració Alfonsi, pel nom del ponent.
13ad hoc
primera, de la qual es deriva que abans de 31 de desembre de 2018 el Govern murcià ha d’aprovar el Reglament de desenvolupament
de la Llei del patrimoni cultural de la Regió de Múrcia, la qual cosa pot resultar positiva, perquè és possible que s’hi introdueixin
especialitats (i novetats) a propòsit de la declaració de béns d’interès cultural immaterial, como ocorre i es pot subsumir amb el
patrimoni lingüístic, de tal manera que cal estar a aqueix desenvolupament futur.
14 Així es desprèn dels següents decrets, aprovats per la Generalitat Valenciana:
- Decret 44/2012, de 9 de març, del Consell, pel qual es declara Bé d’Interès Cultural Immaterial la Festa de les Falles de València.
(en endavant, DOGV) de 12 de març de 2012.
- Decret 142/2014, de 5 de setembre, del Consell, pel qual es declara Bé d’Interès Cultural Immaterial la pilota valenciana. DOGV
de 8 de setembre de 2014.
- Decret 222/2014, de 19 de desembre, del Consell, pel qual es declaren Bens d’Interès Cultural Immaterial les Fogueres de Sant Joan
d’Alacant. DOGV de 22 de desembre de 2014.
- Decret 43/2015, de 10 d’abril, del Consell, pel qual es declara Bé d’Interès Cultural Immaterial la representació dels miracles o
milacres de Sant Vicent Ferrer. DOGV de 13 d’abril de 2015.
- Decret 189/2016, de 16 de desembre, del Consell, pel qual es declaren Béns d’Interès Cultural Immaterial les Normes de Castelló.
DOGV de 23 de desembre de 2016.
Ángel C. Navarro Sánchez
Sobre la protecció i el reconeixement jurídics de l’expressió lingüística del català més desconeguda ...
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 70, 2018 92
4 L’actuació de la Generalitat Valenciana amb l’Orde 65/2016, de 18 d’octubre
4.1 El valor de l’Orde 65/21016, de 18 d’octubre
L’aportació rellevant que suposa aquesta Orde 65/2017, de 18 d’octubre,15 de la Conselleria d’Educació,
Investigació, Cultura i Esport, per la qual s’aproven les bases reguladores del procediment de subvencions a
ajuntaments, mancomunitats de municipis i entitats locals menors de la Comunitat Valenciana i municipis del
Carxe que realitzen activitats de promoció de l’ús del valencià, s’explicita en la mateixa exposició de motius:
D’altra banda, la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, en l’article 14, insta els estats, “en
en particular, entre les autoritats regionals o locals en el territori en què el mateix idioma s’utilitza de manera
idèntica o similar”. En el tercer informe d’avaluació, la Comissió d’Experts va considerar que el govern
una acció històrica de cooperació amb els municipis i les entitats locals de la zona coneguda com el Carxe,
de la Comunitat Autònoma de [la Regió de] Múrcia, on molta de la població té el valencià com a llengua
compartida amb la Comunitat Valenciana.
Des d’un punt de vista jurídic ens interessa fer ressaltar que l’aprovació de l’Orde va comptar amb l’informe
favorable de l’Advocacia de la Generalitat i del Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana
[CJCCV], amb el Dictamen núm. 515/2016, de 13 d’octubre (aprovat per unanimitat del Ple de la institució),16
i que a continuació anirem analitzant de manera desglossada.
En efecte, estam davant d’una novetat en el conjunt del dret lingüístic espanyol a propòsit de la protecció
del patrimoni lingüístic compartit entre territoris immediats: ja que la comunitat autònoma on es dona el fet
idiomàtic concret no el protegeix (ni hi ha probabilitat que ho faci), és la comunitat autònoma veïna la que
–plenament concernida–17 ho acaba fent. És, per se, aquesta acció de la Generalitat Valenciana l’autèntica
en la matèria: és la legislació no murciana (la dels veïns valencians) la que protegeix una riquesa existent
dins el mateix territori murcià.
La consideració jurídica 3a de l’esmentat Dictamen avalà plenament la legalitat d’aquesta actuació del Govern
valencià en l’estricte territori murcià, la qual cosa és objecte de tractament, per extens, en el desenvolupament
del Dictamen, per la naturalesa de l’actuació i pel fons jurídic que comporta.
El CJCCV ho tractà així:
Tercera.- Objecte i marc normatiu del text projectat.
[…]
I pel que fa al marc normatiu propi de l’àmbit material sobre el qual es preveu projectar aquella potestat
de foment, relatiu a la promoció de l’ús del valencià, llengua pròpia de la Comunitat Valenciana, el nostre
Estatut d’Autonomia preveu que s’atorgue una especial protecció i respecte a la seua recuperació (article 6.1
i 6.3) i que prompte ja va ser objecte d’un desplegament normatiu amb l’aprovació de la Llei 4/1983, de 23
de novembre, d’Ús i Ensenyament del Valencià.
15 Publicada al DOGV núm. 7900, de 20 d’octubre de 2016.
16 Podeu cercar el Dictamen 515/2016 a:
17 Amb anterioritat algunes actuacions valencianes a la zona, a través de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), varen provenir
confrontants –entre el Carxe i el territori estrictament valencià–, resulta que aquest seria el supòsit de “comunitat de valencians”
(seguint el que s’estableix en l’article 3.3 de l’Estatut d’autonomia valencià i la normativa que el desplega). A diferència, però,
d’altres casos de comunitats llunyanes, el cas analitzat –en què en molts de supòsits les vides d’aquestes persones del Carxe també
transcorren en el territori valencià– es pot concebre com un espai perifèric (murcià territorialment i administrativament), però
quasi pertanyent o annexat a la cultura valenciana, com a mostra viva d’una emigració amb uns 150-160 anys, de valencians a les
terres murcianes adjacents, tot passant a ser murcians de parla valenciana, just en la frontera o divisió interadministrativa. Deixam
estrictament del Carxe, però íntimament lligat), com és l’esmentat de Iecla.
Ángel C. Navarro Sánchez
Sobre la protecció i el reconeixement jurídics de l’expressió lingüística del català més desconeguda ...
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 70, 2018 93
de la Comunitat Valenciana: els municipis del Carxe: Yecla, Jumilla i Abanilla. Estos municipis formen
part de la comunitat autònoma contigua: la Regió de Múrcia. Si l’Orde projectada pretenguera establir
prescripcions normatives de compliment obligatori d’àmbit extraterritorial de la Comunitat Valenciana, tal
manera d’actuar no seria possible per falta de competència. No obstant això, en el present cas, el que es
s’articulen determinades ajudes que podran ser sol·licitades pels esmentats municipis voluntàriament, tenint
en compte l’existència de població valencianoparlant en ells. Per la qual cosa que s’estima que este procedir
sí que resulta possible, tenint en compte la falta d’obligatorietat i d’exigibilitat jurídica en relació amb la dita
població i les seues administracions municipals.
de les competències pròpies de la Generalitat.
L’objecte de l’Orde, segons l’article 1, en la versió valenciana, és el següent:
Article 1. Objecte
Aprovar les bases reguladores del procediment de subvencions a ajuntaments, mancomunitats de municipis i
entitats locals menors de la Comunitat Valenciana i als municipis del Carxe: Iecla, Jumella i Favanella18, que
realitzen activitats de promoció de l’ús del valencià.
Poden optar a les ajudes els municipis, les mancomunitats de municipis i les entitats locals menors de la
Comunitat Valenciana i els municipis del Carxe: Iecla, Jumella i Favanella19 que realitzen activitats de
promoció de l’ús del valencià d’acord amb el que s’indica en aquestes bases.
Les accions objecte de les subvencions s’estableixen a l’article 7 i abasten un objecte molt gran, en pro de la
normalització lingüística del valencià del Carxe i al Carxe.20
territori principal de referència, però en el supòsit del Carxe no es dona aquest reconeixement estatutàriament
administrativa formada pels municipis que el componen i que s’esmenten en el mateix títol de la disposició
al costat dels ens locals –amb referència als ajuntaments, les mancomunitats de municipis i les entitats locals
menors– de la Comunitat Valenciana. Del text de l’Orde publicada en el
Valenciana, en valencià i en castellà, sembla desprendre’s, amb efectes de futur i corporeïtat, un nou concepte
territorial, a efectes lingüístics i de política de subvenció i foment: la Comunitat Valenciana i el Carxe (i en
la versió en castellà la Comunitat Valenciana y El Carche).
A partir d’això s’introdueix una nova forma d’actuació jurídica envers la llengua compartida entre dos
la pròpia, la Comunitat Valenciana) i l’altre,
el del Carxe murcià, on la llengua no apareix reconeguda expressament per la normativa, sens perjudici del
reconeixement que es desprèn dels informes estatals a propòsit del grau de compliment de la CELRM.
El conjunt d’actuacions subvencionables, enfocades al Carxe, conformaren un desideràtum tan extens que no
semblant. En veritat, la importància de l’Orde en si mateixa deriva d’haver obert camí cap al futur, i posar en
evidència el que l’Administració autonòmica murciana no fa respecte a una llengua viva en el seu territori,
de tal manera que el valor de testimoni de l’Orde és màxim, però cal reconèixer que moltes actuacions
18
19 En la versió castellana la referència als topònims torna a ser en castellà: “[...] y los municipios de El Carche: Yecla, Jumilla y
Abanilla”.
20 No el reproduïm per ser tan i tan extens, amplíssim, que ocuparia molt d’espai. La simple lectura ja ens avisa que es tracta,
plenament, de la sencera normalització de la llengua, en molts i diversos camps, amb un desglossament gegantí, en estricta sintonia
i harmonia amb els postulats de l’article 7 de la mateixa CERLM, sobre el qual s’ha versat més amunt.
Ángel C. Navarro Sánchez
Sobre la protecció i el reconeixement jurídics de l’expressió lingüística del català més desconeguda ...
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 70, 2018 94
reconeixement legal de la llengua al Carxe, inclosa una política de protecció ad hoc) com el mateix CJCCV
en el seu Dictamen va palesar explícitament.21
Una cosa pareguda ocorre respecte a les obligacions a què quedaven sotmeses les entitats públiques
sol·licitants de les subvencions i a què es refereix l’article 13. Respecte als tres municipis del Carxe, el mateix
CJCCV així ho va dir (per ser unes exigències de compliment impossible, per no ser territori valencià), i la
mateixa Orde es va veure obligada a recollir-ho explícitament.22
Un altre aspecte rellevant des d’un punt de vista jurídic és que explícitament el CJCCV va fer una consideració
essencial respecte a l’obligació que l’Orde comptàs amb una referència expressa a la Llei de creació de
aqueixa normativa serà la que caldrà emprar al Carxe per tal de poder rebre les subvencions, i així queda
fora de l’estricte territori valencià, en aquest cas
al Carxe, territori murcià.
Això darrer suposa una innegable novetat dins del panorama del dret lingüístic. Ho dictaminà així el CJCCV:
Quinta.- Observacions de caràcter general al projecte d’Orde.
[...]
III.- Atès allò que disposa l’article 5 de la Llei 7/1998, de 16 de setembre, de creació de l’Acadèmia Valenciana
tracta d’una prescripció que hauria de recollir-se expressament en les bases, ja siga en els articles 1 o 2, ja
siga en l’apartat de les obligacions. Esta observació té caràcter essencial.
I, efectivament, així apareix en l’Orde aprovada, inclusivament les seues repercussions explícites al Carxe,
de facto, sinó de iure, per la Comunitat Valenciana i
els seus poders públics, amb efectes extraterritorials, amb vinculació això sí al fet lingüístic i cultural, la
del valencià i sobre el valencià del Carxe:
Article 13. Obligacions
[...]
col·laboració de la conselleria concedent de la subvenció de la Generalitat i han d’adequar-se a la normativa
Llei/1998, de 16 de setembre, de la Generalitat Valenciana, de creació de l’Acadèmia Valenciana de la
Llengua[...]
21 Així ho va dir respecte al projecte d’article 7, com a consideracions particulars:
Entre les accions susceptibles de ser subvencionades s’establix en l’apartat a) d’este article 7 del projecte d’Orde les retolacions i
senyalitzacions. En relació amb elles s’establix com subvencionable la retolació “exclusivament en valencià els indicadors urbans:
tindre en compte allò que disposa el Reglament general de circulació, aprovat pel Reial decret 1428/2003, de 21 de novembre, i
en concret en el seu article 138. Ha de tindre’s en compte que s’està fomentant la retolació de carrers en valencià en municipis que
supòsits o, eliminar-se la possibilitat de subvencionar amb estes bases a estos municipis.
22 Així per exemple, l’article 13 de l’Orde diu:
Article 13. Obligacions
[...]
11. Estar al corrent en el compliment de l’obligació de retre els comptes anuals davant de la Sindicatura de Comptes. Queden
exceptuats d’aquesta obligació els municipis que no pertanyen a la Comunitat Valenciana.
L’incompliment de les obligacions anteriors serà causa de l’exigència de les responsabilitats o sancions corresponents segons la
legislació vigent.
Ángel C. Navarro Sánchez
Sobre la protecció i el reconeixement jurídics de l’expressió lingüística del català més desconeguda ...
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 70, 2018 95
L’Administració general de l’Estat en el ja esmentat Quinto Informe sobre el cumplimiento en España de
la Carta Europea de las Lenguas Regionales o Minoritarias, del Consejo de Europa 2014 – 2016, emès
al desembre de 2017, versa sobre l’aplicació de l’article 7.1.e de la CELRM i l’actuació realitzada per la
Generalitat Valenciana (com aquí descrivim) envers el Carxe.23 Fins i tot també l’Estat versa sobre l’aplicació
de l’article 12 de la CELRM sobre “activitats i serveis culturals”, feta per la Generalitat Valenciana (amb
24
4.2 L’execució concreta de l’Orde
L’execució, per primera volta, de l’Orde es va fer per Resolució de 28 d’octubre de 2016 de la Conselleria
d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, per la qual es convoquen, per a 2016, les subvencions per al
foment del valencià destinades a ajuntaments, mancomunitats de municipis i entitats locals menors de la
Comunitat Valenciana i del Carxe.25
Tanmateix, pel que fa al Carxe, el resultat va ser decebedor, tal com es deriva de la Resolució d’1 de desembre
de 2016,26 atès que cap dels tres municipis murcians no va demanar cap subvenció.27
En canvi, demanaren les subvencions –i els les concediren– dos municipis valencianoparlants propers al
Carxe: el del Pinós (el de més a prop) i, una mica més allunyat, el de Novelda. També varen demanar-les
23 Ho diu així:
Desde julio de 2015 hasta la actualidad, la Dirección General se ha desplazado hasta en tres ocasiones a la región murciana de
El Carche
municipios de Yecla, Jumilla y Abanilla. El propósito de estas reuniones era reforzar los vínculos con las administraciones locales
habla valenciana mantiene relaciones con la Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), institución normativa del valenciano, a
través de la cual la Universidad Popular de Yecla ha organizado cursos de valenciano. De acuerdo con el informe facilitado por la
propia AVL, para el periodo objeto del presente informe se han celebrado seis cursos de valenciano.
Con el objetivo de reforzar este vínculo, en febrero de 2016 el director general de Política Lingüística y Gestión del Multilingüismo
se reunió con representantes municipales de Abanilla y Jumilla.
Precisamente, la voluntad de cumplir las recomendaciones de la Carta Europea impulsó a al gobierno valenciano a incluir
actividades para el fomento del valenciano (Orden 65/2016, de 18 de octubre, de la Conselleria de Educación, Investigación, Cultura
y Deporte).
24 Ho diu així:
En esta misma política de ayudas al fomento del valenciano, anualmente se publican las subvenciones destinadas al ámbito local
(ayuntamientos, mancomunidades y entidades locales menores): Orden 65/2016, de 18 de octubre, de la Conselleria de Educación,
Investigación, Cultura y Deporte, por la que se aprueban las bases reguladoras del procedimiento de subvenciones en ayuntamientos,
mancomunidades de municipios y entidades locales menores de la Comunitat Valenciana y municipios de El Carche que realizan
actividades de promoción del uso del valenciano.
25 Publicada en el DOGV núm. 7907, de 31 d’octubre de 2016. La repercussió en els mitjans de comunicació murcians, valencians
reconeixedors de l’acció valenciana com a plausible. És el cas de l’article intitulat “Iecla, Jumella i Favanella”, que tot i que aparega
en català, és redactat en castellà, per Joaquín Ángel de Domingo Martínez, al diari La Opinión de Murcia, del dia 28 d’octubre de
2016. Localitzable així: http://www.laopiniondemurcia.es/opinion/2016/10/28/iecla-jumella-i-favanella/778258.html. Però també
radicalment contraris i considerant-lo una espècie d’agressió i/o invasió: és el cas de l’article intitulat: “El Carche, la nueva Jerusalén”,
per Javier Orrico, al diari La Opinión de Murcia, del dia 17 de novembre de 2016. Localitzable així: http://www.laopiniondemurcia.
es/opinion/2016/11/17/carche-nueva-jerusalen/783665.html. També, mesos abans, en el blog d’aquest autor, hi ha referències al
tema, des d’un punt de vista i biaix polític (amb data 2 de març de 2016): “El catalanismo valenciano quiere entrar en la Región de
Murcia”, tal com es llegeix en aquest enllaç: http://blogs.periodistadigital.com/javierorrico.php/2016/03/02/p381230#more381230.
Un mateix també ha versat sobre aquest assumpte a la premsa valenciana: “Sobre el Carxe i la seua llengua pròpia”, publicat al diari
electrònic La veu del País Valencià, del 24 de desembre de 2016. Localitzable així: https://www.diarilaveu.com/veu/31428/sobre-el-
carxe-i-la-seua-llengua-propia-per-angel-custodio-navarro.
26 Publicada en el DOGV núm. 7931, de 5 de desembre de 2016.
27
las ayudas al valenciano que les ofreció el Consell”. Publicat a Alicanteplaza, del dia 7 de desembre de 2016. Localitzable així:
http://alicanteplaza.es/los-municipios-murcianos-ignoran-las-ayudas-al-valenciano-que-les-ofrecio-el-consell. A més, també
s’assenyalava el següent sobre els municipis del Baix Segura/Vega Baja del Segura que havien sol·licitat les subvencions, amb un
únic municipi valencianoparlant (Guardamar del Segura) a la zona: “Callosa de Segura, Rafal y Guardamar. Solo tres municipios de
la Vega Baja piden las ayudas del Consell para el valenciano”. Publicat a Alicanteplaza, del dia 11 de desembre de 2016. Localitzable
així: http://alicanteplaza.es/solo-tres-municipios-de-la-vega-baja-piden-las-ayudas-del-consell-para-el-valenciano.
Ángel C. Navarro Sánchez
Sobre la protecció i el reconeixement jurídics de l’expressió lingüística del català més desconeguda ...
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 70, 2018 96
dos municipis castellanoparlants del Baix Segura/Vega Baja del Segura (a més de Guardamar del Segura,
valencianoparlant), perquè anaven adreçades a tots els municipis valencians, de les dues zones lingüístiques
–i els les varen concedir: es tracta dels municipis de Callosa de Segura i de Rafal, la qual cosa explicita que,
a poc a poc, s’ha anat començant a fer camí a les terres valencianes de més al sud en aquesta matèria.
L’execució, per segona volta, de l’Orde esmentada la tenim en la Resolució de 12 de maig de 2017.28
Doncs bé, una altra vegada, i de cara al Carxe, tampoc no varen demanar cap subvenció cap dels tres
ajuntaments murcians, tal com resulta de la Resolució de 7 d’agost de 2017.29 Tanmateix, sí que en demanà (i
la hi concediren) el municipi de Novelda, on es registra alguna presència de carxers, que es desplacen entre
banda i banda de la frontera interautonòmica, si bé la premsa murciana ja es va encarregar de dir, a tall de
crítica solapada (15 de setembre de 2017), però efectiva, que “El Carche no quiere parlar valencià”.30 Pel que
fa als municipis del Baix Segura/Vega Baja del Segura, en varen demanar (i els les va concedir), Guardamar
del Segura –municipi valencianoparlant– i Rafal –municipi castellanoparlant.
Malgrat això, durant l’any 2017 varen tenir lloc al Carxe diferents activitats culturals: el concert del cantador
xativí Pep Gimeno, Botifarra, al Raspall o Carxe, que tengué lloc en el juliol de 2017, amb suport de la
Generalitat Valenciana i de l’Ajuntament de Iecla;31 i, en relació amb commemoració de la Diada del País
Raspai), es va fer un homenatge a
l’escriptor i assagista valencià Joan Fuster, amb intercanvis culturals i germanor entre el Carxe i les terres
veïnes del Vinalopó.32
Una altra volta, en el supòsit de la tercera execució de l’Orde, que convocà les subvencions segons Resolució
de data 8 de març de 2018,33 tampoc cap ajuntament de la zona del Carxe no s’hi ha presentat, com evidencia
la Resolució de 13 de juliol de 2018.34 Sí que se l’ha concedit a un municipi molt proper al Carxe com és el
de la Romana i als de Fondó de les Neus, Monòver i Novelda, tots de la zona valencianoparlant i relativament
propers, segons els casos, al Carxe. Al Baix Segura/Vega Baja només se l’ha concedit a Guardamar del
Segura, de la dita zona catalanoparlant.
5 La qüestió de l’àmbit lingüístic del qual forma part el valencià i el Carxe en el Decret
61/2017, de 12 de maig, pel qual es regulen els usos institucionals i administratius de les
La qüestió del Carxe va sorgir també en el procés d’elaboració del Decret 61/2017, de 12 de maig, pel
la Generalitat. Quan l’esmentat CJCCV aprovà el Dictamen previ núm. 165/2017, a propòsit del Projecte
de decret, la decisió majoritària, adoptada en sessió de 8 de març de 2017, fou la de formular algunes
observacions de caràcter essencial a l’esmentat Projecte que afectaven diversos aspectes del projecte.
28 Publicada en el DOGV núm. 8043, de 19 de maig de 2017.
29 Publicada en el DOGV núm. 8126, de 13 de setembre de 2017.
30 Es tracta d’una curiosa mescladissa de llengües, però amb informació sociolingüística més que interessant. En efecte, així es
deriva del que va escriure el diari La Opinión de Murcia, amb aqueix títol, que ajunta el castellà i el valencià: “El Carche no
quiere parlar valencià”, del 15 de setembre de 2017. I es desenvolupava així la notícia: “No parecen muy interesados, al menos
hasta ahora, los vecinos de la zona de El Carche en solicitar ayudas a la Comunidad Valenciana para fomentar el uso de la lengua
valenciana en esta comarca del Altiplano murciano. Hablarlo, parece que sí lo hablan, pero a su manera”. Localitzable així: http://
www.laopiniondemurcia.es/municipios/2017/09/15/carche-quiere-parlar-valencia/859925.html.
31 S’explicitava així: “Pep Botifarra: «Em fa molta il·lusió cantar a la part murciana del Carxe, on es parla valencià»”. Vilaweb, 15-
VII-2017. Localitzable així: http://www.vilaweb.cat/noticies/el-carxe-el-pais-de-llengua-catalana-de-murcia/.
32 Així es pot llegir a la premsa, a Internet del dia 7-X-2017: “Diada del País Valencià, 7 d’octubre de 2017. Homenatgem l’homenot
Fuster al Carxe (el Raspai). Celebrem el 9 d’octubre al Carxe”. Localitzable així: https://www.vilaweb.cat/noticies/celebracio-
historica-del-9-doctubre-al-carxe/. O també amb aquest altre titular fet pel diari electrònic La Veu del País Valencià, del mateix dia
7-X-2017: “El Carxe homenatjarà Joan Fuster per a celebrar el 9 d’Octubre”, organitzat per la Coordinadora per la Llengua Terres
del Vinalopó i l’Institut d’Estudis Catalans. Localitzable així: https://www.diarilaveu.com/noticia/76917/carxe-fuster-9octubre.
33 Publicada en el DOGV núm. 8254, de 14 de març de 2018.
34 Publicada en el DOGV núm. 8342, de 19 de juliol de 2018.
Ángel C. Navarro Sánchez
Sobre la protecció i el reconeixement jurídics de l’expressió lingüística del català més desconeguda ...
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 70, 2018 97
En el vot particular formulat al l’esmentat Dictamen35 per la Sra. A. Ventura Franch i la Sra. M. Soler Sánchez
(aquí en minoria), amb data d’11 de març de 2017, a més de dir que no compartien aqueixes observacions de
caràcter essencial al Projecte de Decret, entre d’altres qüestions, feren a més a més una referència expressa
al Carxe, a propòsit ni més ni menys que de la descripció –i els components– del sistema lingüístic del qual
forma part el valencià com a llengua. La qüestió és més que rellevant (i no un simple obiter dicta, perdut en
el text del vot particular), com a continuació es veurà, i dona solució completa a una mancança (o omissió)
del text aprovat per l’AVL el famós 9 de febrer de 2005, com a Dictamen sobre els principis i criteris per a la
defensa de la denominació i l’entitat del valencià (que a la volta es remet al Dictamen del Consell Valencià
de Cultura de 13 de juliol de 1998), documents d’extrema importància per al reviscolament del valencià.
En efecte, aqueixes dues juristes digueren, entre d’altres qüestions:
L’AVL va assenyalar que els criteris que han inspirat la redacció de la
són, amb caràcter general, els que assenyala l’article 4 de la Llei de Creació de l’Acadèmia Valenciana de
defensa de la denominació i l’entitat del valencià, aprovat unànimement en la reunió plenària de l’AVL del
9 de febrer del 2005. Estos, fonamentalment, són: “a) La llengua pròpia i històrica dels valencians és també
la que compartixen les comunitats autònomes de Catalunya i de les Illes Balears i el Principat d’Andorra,
així com altres territoris de l’antiga Corona d’Aragó (el departament francès dels Pirineus Orientals, la ciutat
sarda de l’Alguer i la franja oriental d’Aragó) i la comarca murciana del Carxe. Els diferents parlars de tots
estos territoris constituïxen una mateixa llengua o sistema lingüístic [...].”
Doncs bé, basta llegir el text original d’aquell Dictamen de l’AVL aprovat, com hem dit, el 9 de febrer de
200536 per comprovar que no incloïa cap referència “a la comarca murciana del Carxe”, sinó que això ho
han afegit ara aqueixes dues juristes com a millora d’aquell text; i no és que siga una alteració que rompi
o destrueixi el sentit de la descripció feta llavors, sinó que l’explicita més encara i la fa més completa i
encertada. En efecte, tot i que en aquell text no aparegués la referència a la comarca murciana del Carxe,
implícitament es pot entendre que hi era en parlar de “la llengua pròpia i històrica dels valencians”, en
tractar-se de murcians de parla valenciana.37 I segurament si en 2005 no es va esmentar explícitament el
35 https://www.dogv.gva.es/datos/2017/05/23/pdf/2017_4338.pdf.
36 Text publicat al DOGV núm. 4.983, de 12 d’abril de 2005; correcció d’errors al DOGV núm. 5000, de 6 de maig de 2005.
37valencià feta pel Diccionari normatiu valencià, redactat per l’AVL i no hi ha dubte
que innatament el que es parla al Carxe és valencià i que aquest territori s’inclou dins del domini o àmbit lingüístic del valencià. La
valencià -ana [valensiá].
2. m. LING. Llengua romànica parlada a la Comunitat Valenciana, així com a Catalunya, les Illes Balears, el departament
francès dels Pirineus Orientals, el Principat d’Andorra, la franja oriental d’Aragó i la ciutat sarda de l’Alguer, llocs on rep
el nom de català.
I tampoc no hi ha la més mínima referència al Carxe en la Llei catalana 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, que en la
disposició addicional segona parla de “convenis de col·laboració amb institucions d’altres territoris de llengua catalana”, i es refereix
explícitament a les comunitats autònomes aragonesa, balear i valenciana i als estats andorrà, francès i italià, però hom ho pot quasi
considerar subsumit dins de la consideració del que puga fer l’Administració valenciana, envers el Carxe. Ho diu així l’esmentada
Llei 1/1998:
Convenis de col·laboració amb institucions d’altres territoris de llengua catalana
1. La Generalitat [de Catalunya] ha de promoure acords, convenis i tractats amb les comunitats autònomes aragonesa, balear i
valenciana i amb els estats andorrà, francès i italià per a fomentar l’intercanvi cultural entre territoris i comunitats de parla catalana
i la coordinació i la cooperació entre comunitats o entre estats en matèria de política lingüística, per a assegurar, amb les mesures
adequades, la promoció, l’ús i la protecció de la llengua catalana i per a obtenir-ne la generalització i l’extensió del coneixement i
l’ús en tot l’àmbit lingüístic, amb respecte per totes les variants.
2. La Generalitat, per tal d’afavorir un espai català de comunicació, ha de promoure la difusió i la recepció dels mitjans de comunicació
en llengua catalana.
reconeixement de la unitat de la llengua catalana, aprovada el 17 de juliol de 2012. Entre d’altres qüestions es diu:
El català és una llengua parlada per més de nou milions de persones entre Catalunya, el País Valencià (tret d’algunes comarques de
l’interior), les Illes Balears, la Franja (Aragó), la ciutat de l’Alguer (a l’illa de Sardenya), les comarques històriques del Rosselló,
Més informació aquí: https://www.parlament.cat/web/activitat-parlamentaria/declaracions-institucionals/index.html?p_format=D&p_
id=118706252.
Ángel C. Navarro Sánchez
Sobre la protecció i el reconeixement jurídics de l’expressió lingüística del català més desconeguda ...
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 70, 2018 98
valencià.
En qualsevol cas, aquesta citació nova (ampliada i completa, dels components del sistema lingüístic del qual
forma part el valencià) evidencia, a la volta, una de nova derivada en la descripció del diasistema lingüístic,
fonamentadaterritoris de l’antiga Corona d’Aragó,38
quan resulta que el territori de la Regió de Múrcia –on s’ubica el Carxe– no va ser, amb continuïtat històrica,
Jumella) allà pel segle XIV sí que formaren part del Regne de València, després de tot allò ja no s’inclogueren
que és quan els repoblen els avantpassats dels actuals habitants de Carxe, i per això, allí, el valencià.
Això darrer ens permet considerar que la realitat actual del Carxe com a concepte (i minoria lingüística) fa
ultrapassar el valencià/català com a llengua pròpia més enllà dels territoris que en el passat formaren part
de l’antiga Corona d’Aragó: és una ampliació, per entendre’ns, d’aqueixos territoris, la darrera conquesta
territorial de la llengua catalana davant el seu contrari o reducció (el que va passar amb la vila de Cabdet, part
integrant de l’antic Regne de València en l’època foral, però envoltat per complet per Castella, tot i que de
llengua i expressió valenciana i que, després de 1707, deixà de formar part del Regne de València i avui, com
Caudete, sens perjudici d’una tradició valenciana evident en molts d’aspectes, i perduda la llengua al segle
XIX, forma part de la província d’Albacete i, per tant, de la comunitat autònoma de Castella-la Manxa). El
on s’estén, com a llengua pròpia, el sistema lingüístic del català.
com a Decret 61/2017, de 12 de maig, del Consell, pel qual es regulen els usos institucionals i administratius
39
Contra aquest Decret es varen interposar els corresponents recursos contenciosos administratius, i han estat
resolts per la secció 4a de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia Valencià,
que ha dictat les sentències 322/2018, 330/2018 i 333/2018, totes de 19 de juliol (avui objecte de recurs
de cassació) i que anul·len, entre d’altres determinacions, precisament les que aquí tractam sobre l’àmbit
lingüístic del qual forma part el valencià (o designacions similars). Per mor d’això, la relació d’aqueixes
sentències amb l’objecte del nostre estudi i amb el Carxe en general és manifesta i serà analitzada amb major
profunditat en un apartat ulterior.
Del Decret ens interessen, precisament, els articles 3, 12.3 i 14, en què es conté una referència expressa a
l’àmbit lingüístic del qual forma part el valencià, la qual cosa també té repercussions al Carxe i amb el Carxe,
si bé feim avinent que aqueixos incisos són, entre d’altres, els que, per ara (en espera que s’esmeni aquest
desgavell, en cassació), han estat anul·lats pel TSJCV. I els reproduïm, en part, a peu de pàgina.40
Ens demanam si, per exemple, allò que preveu l’article 12.3 (o una regla equivalent) valdrà abstractament per
38 Com fa el Diccionario català com a llengua: “4. m. Lengua romance que se habla en
Cataluña y en otros dominios de la antigua corona de Aragón”.
39 DOGV núm. 8046, de 23 de maig de 2017.
40 Diuen així aqueixos preceptes:
Article 3. Àmbit territorial. L’ús del valencià a què es refereix aquest decret fa referència a l’àmbit territorial de la Comunitat
Valenciana, sens perjudici que s’aplique en les relacions amb les comunitats autònomes del mateix àmbit lingüístic.
[...]
3. Quan hagen de tindre efecte fora del territori de l
valencià i en castellà, tret que es tracte de comunitats autònomes pertanyents al mateix àmbit lingüístic que el valencià, i en aquest
cas només es redactaran en aquesta llengua. Es redactaran també en castellà quan ho sol·licite la persona interessada.
Article 14. Còpia dels documents
Les còpies dels documents redactats en valencià per l’Administració de la Generalitat que hagen de tindre efecte en comunitats
autònomes no pertanyents al mateix àmbit lingüístic aniran acompanyades de la traducció corresponent al castellà.
Ángel C. Navarro Sánchez
Sobre la protecció i el reconeixement jurídics de l’expressió lingüística del català més desconeguda ...
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 70, 2018 99
bilingüe valencià i castellà) a persones residents al Carxe, atès que si bé el Carxe (com a part de la comunitat
mateix àmbit lingüístic que el valencià, està
per veure que l’esmentada comunitat autònoma de la Regió de Múrcia i l’Administració general de l’Estat
ho acceptin pel que fa al món estricte del dret i la normativitat jurídica, atès que el valencià/català del Carxe
no és objecte de cap mena de menció per la legislació murciana.
Davant les possibilitats que obriria l’article 3 d’aquest mateix Decret (abans transcrit), no sembla, però, que
la normativa bàsica estatal representada per la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu
comú de les administracions públiques, amb l’article 15 sobre la “lengua de los procedimientos” ho permeti,
l’article 15.3 de la Llei 39/2015 diu:
3. La Administración Pública instructora deberá traducir al castellano los documentos, expedientes o partes
de los mismos que deban surtir efecto fuera del territorio de la Comunidad Autónoma y los documentos
dirigidos a los interesados que así lo soliciten expresamente. Si debieran surtir efectos en el territorio de
traducción.
També volem remarcar, perquè té relació amb el Carxe, que el Decret 61/2017, de 12 de maig, dedica l’article
5 a la “normativa lingüística del valencià”. La redacció del precepte és la següent:
Article 5. Normativa lingüística del valencià
L’ús del valencià regulat en aquest decret s’ajustarà a la normativa lingüística establida per l’Acadèmia
Valenciana de la Llengua i, en el marc d’aquesta normativa, als criteris lingüístics de l’Administració de la
Generalitat.
Això mateix és el que diu –exactament– l’article 13.6 de l’esmentada Orde 65/2016, de 18 d’octubre, ja
tractada abans.
I, tant en un cas com en l’altre, dins de la unitat del català com a llengua, cal respectar pel que fa al fons
la tradició lingüística genuïna valenciana (també, per tant, al Carxe, per analogia), com es deriva del que
s’estableix en el preàmbul de la Llei 7/1998, de 16 de setembre, de la Generalitat Valenciana, de creació de
l’AVL.41
Finalment, cal recordar que la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport de la Generalitat
Valenciana ha aprovat els criteris lingüístics [de què tracta l’article 5 del Decret 61/2017, també amb
repercussió al Carxe, per una via indirecta, però certa, com explicam], en virtut de la Resolució de 23 de
novembre de 2016, del director general de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme, per la qual
s’aproven els criteris lingüístics d’aplicació a l’Administració de la Generalitat i els seus ens instrumentals.42
L’obligació de la protecció del valencià del Carxe i al Carxe, com hem vist, és un manament del dret intern
espanyol, del dret supranacional (comunitari europeu) i també del dret internacional. I, en particular, i per
tots els preceptes a tenir en compte, és una obligació derivada de l’article 3.3 de la Constitució, sobre especial
respecte i protecció de la riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya, com a patrimoni
cultural, una d’elles, i sense discussió possible, la valenciana manifestada en la Regió de Múrcia.43
41 Aqueix preàmbul diu:
El valencià, idioma històric i propi de la Comunitat Valenciana, forma part del sistema lingüístic que els corresponents estatuts
d’autonomia dels territoris hispànics de l’antiga Corona d’Aragó reconeixen com a llengua pròpia. Les anomenades Normes de
Castelló són un fet històric que constituïren i constituïxen un consens necessari. El Consell Valencià de Cultura reivindica l’esperit
de l’acord que les féu possibles l’any 32 i entén que eixes normes han sigut el punt de partida, compartit pels valencians, per a
la normativització consolidada de la nostra llengua pròpia. Aquella és un patrimoni lingüístic a preservar i a enriquir per l’ens
de referència
lingüística genuïna valenciana.
42 Text publicat al DOGV núm. 7923, de 23 de novembre de 2016.
43 A l’igual que també ho és, obligada i necessària, la protecció del fet lingüístic dialectal murcià, si bé amb exigències menors i
Ángel C. Navarro Sánchez
Sobre la protecció i el reconeixement jurídics de l’expressió lingüística del català més desconeguda ...
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 70, 2018 100
Tot això, a més a més, presenta una relació molt clara amb el preàmbul de la CE sobre la voluntat de “protegir
tots els espanyols i pobles d’Espanya en l’exercici dels drets humans, les seues cultures i tradicions, llengües
i institucions” i els següents preceptes constitucionals: article 10.1 –pòrtic de tots els drets i de l’ordenament
jurídic democràtic–, articles 20.1 i 3, article 27, article 44.1 i article 46.
A propòsit de l’article 10.1 de la CE, cal fer ressaltar que, ni més ni menys, qui va ser vicepresident del
Tribunal Constitucional, E. Gay Montalvo (al vot particular a la Resolució interlocutòria núm. 183/2011, de
14 de desembre de 2011, en el procés derivat del corresponent recurs d’inconstitucionalitat contra la Llei
del Parlament de Catalunya 35/2010, d’1 d’octubre, de l’occità, aranès a l’Aran, exemple extrem de llengua
minoritària al conjunt d’Espanya)44 va assenyalar, amb absoluta claredat que
[...] la lengua encauza a través de las palabras la expresión de la persona, fundamento de cualquier
ordenamiento jurídico democrático,
la qual cosa, aplicat al nostre exemple i, parafrasejant aqueixa citació, fa avinent que la llengua [el valencià,
al Carxe] canalitza a través de les paraules l’expressió de la persona, fonament de qualsevol ordenament
jurídic democràtic.
és, com a particularitat lingüística inqüestionable, valenciana també o, simplement, des del punt vista cultural
i idiomàtic és valenciana.
Una plasmació de la llengua com a símbol ple d’identitat i com l’expressió cultural més completa, que hauria
els primigenis reials decrets pel quals s’inicià el procés de normalització i recuperació de les llengües pròpies
(en matèria escolar) tot just aprovada la CE, com ara, en el Reial decret 2003/1979, de 3 d’agost, pel qual es
regula la incorporació de la llengua valenciana al sistema d’ensenyament del País Valencià, en l’exposició
de motius del qual es digué:
La Constitución protege a todos los españoles y pueblos de España en el ejercicio de los derechos humanos,
sus culturas y tradiciones, lenguas e instituciones.
La lengua es el símbolo y salvaguardia de una Comunidad y constituye uno de los vínculos más importantes
de unión entre sus miembros. El lenguaje se forma en el seno de la Sociedad y en ella lo aprende el individuo,
si aspira a integrarse plenamente en la misma. Precisamente por su sustancial valor simbólico, el lenguaje es
lo más peculiarmente humano en la vida social.
La protecció, avui, del valencià al Carxe, per part de les administracions murcianes, inclús amb suport de
les administracions valencianes, a més de referir-se a l’ensenyança de valencià i en valencià a l’escolaritat
obligatòria (dins el Carxe), s’hauria de vehicular i dirigir cap una pluralitat d’accions, com ja vàrem explicar
lege data, que ja
donen per a molt, sobretot a partir de l’aplicació exigent dels postulats de la CELRM.
Però la cosa no acaba aquí, sinó que és determinant per a la supervivència del valencià/català de les terres
murcianes del Carxe, lege ferenda, però no demorat in aeternum
murciana de protecció d’aquesta llengua, inclosa una política cultural activa a favor. I això exigeix la regulació
dels drets dels valencianoparlants carxers davant les administracions públiques de les quals depenen, com
ara l’Administració regional murciana i sobretot els tres ajuntaments de la zona, amb actuacions a l’estricte
àmbit del Carxe i a les tres capitals municipals (cosa que és impensable, per ara, a la mateixa ciutat de Múrcia).
educatius, culturals, socioassistencials, etc., que es prestin a l’altra banda de la frontera interadministrativa,
ja en terra valenciana, es podria establir, per equivalència, allò que regula (o similar) la Llei 3/2013, de 9
de maig, d’ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques d’Aragó per a les capitals
comarcals i les localitats de referència, fora de les zones d’utilització històrica predominant de l’aragonès
ben diferents en no ser aquest darrer una llengua distinta de la general majoritària, sinó ella mateixa, però modulada per mor de les
particularitats murcianes de tot ordre.
44 Així es digué a l’expedient de suspensió ex article 161.2 de la CE, contra l’esmentada Llei 35/2010, d’1 d’octubre, de l’occità,
aranès a l’Aran, de la qual dona compte el BOE núm. 308, de 23 de desembre de 2011.
Ángel C. Navarro Sánchez
Sobre la protecció i el reconeixement jurídics de l’expressió lingüística del català més desconeguda ...
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 70, 2018 101
i del català d’Aragó,45 com són els tres caps municipals, perquè el Carxe en depèn, si bé, com és notori, no
zona, no les capitals municipals murcianes, sinó les localitats valencianes veïnes i més properes, frontera
enllà).46
El que hem dit sobre l’Aragó o una bona part, per analogia, s’hauria d’aplicar simile modo al Carxe, amb una
normativa ad hoc, a propòsit de les tres capitals municipals, en una de les quals (Iecla), pel que sembla, el
valencià no només és conegut passivament sinó també usat, entre d’altres persones, per famílies originàries
del Carxe i amb residència a la mateixa localitat Iecla, i que han mantengut la llengua.47 Això exigiria un
estudi detallat i exhaustiu i determinar l’abast d’aquesta realitat, allí i en les altres poblacions.
Però, tot això a Múrcia, i de Múrcia estant (parlam de la ciutat de Múrcia, capital autonòmica), sobre la
regulació d’una altra llengua (el valencià, més que minoritària en el conjunt de la Regió), és quelcom més
que llunyà,48 malgrat que es tracta d’autèntica i genuïna població murciana.
drets estrictament lingüístics i culturals dels mateixos murcians a existir i perdurar com a col·lectiu no
apareguin reconeguts enlloc, i sí que estiguin reconeguts, a la Regió de Múrcia, alguns drets lingüístics dels
estrangers.49
Doncs bé, la idea de protecció plena de tot el patrimoni lingüístic al si del territori murcià esdevé una
necessitat incontrovertible (i ja hem vist que, en el fons, sí que és possible i obligada jurídicament), entre
45
refereix a l’aragonès i al català d’Aragó, en el precepte relatiu a les “llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó” amb nova
redacció de la l’article 4.1 de la Llei 3/1999, de 10 de març, del patrimoni cultural aragonès), i explicita el que, amb una perífrasi,
diuen tant l’Estatut d’autonomia aragonès com la Llei 3/2013.
46
el alumnado procedente de municipios de las zonas de utilización histórica predominante de lenguas y modalidades lingüísticas
propias” (article 12.2 de la Llei 3/2013, de 9 de maig). En la Llei 10/2009, de 22 de desembre, d’ús, protecció i promoció de les
llengües pròpies d’Aragó (avui derogada) es regulava això amb caràcter general, i no només per a l’educació, com a per exemple
en l’article 7.2. En aquesta mateixa Llei de 2009, l’anterior s’ampliava a la qüestió d’infraestructures culturals (article 20) i, per a la
qüestió educativa, es desenvolupava en l’article 22.2.
47 En aqueix sentit, el regidor de Cultura de l’Ajuntament de Iecla (Sr. Jesús Verdú) declarà que “el valencià no és estrany per
d’origen valencianoparlant (sobretot del Carxe), i residents en la mateixa ciutat de Iecla. En declaracions a Vilaweb, 15-VII-2017.
48 Al si de l’Assemblea Regional de Múrcia, amb seu a Cartagena, en la legislatura present, hi ha constituïda una Comisión Especial
para la Reforma del Estatuto de Autonomía, des de l’any 2015. I únicament en la sessió de 2016, segons el que es deriva de la web
de passada. Així es deriva de la sessió 3a, que va tenir lloc el dia 12 de setembre de 2016, en la qual es donà compte del següent:
“[...] Había una propuesta también del Grupo Parlamentario Ciudadanos-Partido de la Ciudadanía, que era el título del artículo
«Símbolo, tradiciones y patrimonio murciano», y ahí se proponía añadir un punto, que sería el punto 6, que es: «Se establece como
norma básica de la Comunidad Autónoma de la Región de Murcia la defensa y promoción de sus tradiciones, sus particularidades
lingüísticas y su patrimonio cultural, histórico, artístico y natural»”. Més informació a: http://hermes.asambleamurcia.es/comision-
especial/reforma-del-estatuto-de-autonomia/ix-legislatura/ano-2016/5201-2017-04-27-10-34-59. I no s’ha arribat a cap proposta, en
absolut. Més explícit, però en l’estricte àmbit polític, és el text que proposaren les Juventudes Socialistas de la Región de Murcia,
del PSOE-PSRM, al 15è Congrés Regional d’aquest partit, a l’octubre de l’any 2017, i que prosperà, com a ponència del partit, en
el sentit següent:
texto, o con otro parecido: “Las hablas y modalidades lingüísticas de la Región de Murcia en toda su riqueza y variedad, como
patrimonio cultural, histórico e idiomático común a todos los territorios de la cuenca del Segura serán objeto de especial respeto y
protección. A tal efecto, se adoptarán por la Comunidad Autónoma medidas legislativas y administrativas apropiadas, y se fomentará
Com es pot apreciar, el valencià no apareix esmentat, però almenys hi ha una referència al concepte modalidad lingüística i, com
a expressió de llengua d’abast minoritari i territori minúscul, el Carxe –i la seua llengua pròpia– serien susceptibles d’encabir-se,
segons la interpretació doctrinal de l’article 3.3 de la CE, que ja varen desglossar en la primera part.
49 En aqueix sentit es pronuncia l’article 20.1 de la Llei 3/2009, d’11 de maig, dels drets i deures dels usuaris del sistema sanitari
de la Regió de Múrcia, del tenor següent:
Artículo 20. Ciudadanos extranjeros. 1. Los ciudadanos extranjeros que accedan y utilicen las prestaciones y servicios del sistema
adecuada asistencia sanitaria y favorecer el cumplimiento de estos derechos, las Administraciones Públicas fomentarán actuaciones
para minimizar los obstáculos lingüísticos.
Ángel C. Navarro Sánchez
Sobre la protecció i el reconeixement jurídics de l’expressió lingüística del català més desconeguda ...
Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, núm. 70, 2018 102
d’altres per a la salut, per a la bona salut, present i futura, de la sencera cultura explicitada a la Regió de
Múrcia i de la seua pròpia expressió feta llenguatge, ja siga en castellà murcià, ja siga, com aquí tractam –al
Carxe– en valencià/català.
De manera que, resumint i resumint-nos, el conjunt de la normativa citada en aquesta segona part i en
la primera (normativa murciana i valenciana, estatal, supranacional i internacional) evidencia la realitat i
l’existència d’un patrimoni lingüístic a la Regió de Múrcia, dins el Carxe (en valencià) i fora del Carxe, en la
resta de la Regió (i més enllà),50 que ha de ser protegit i reconegut com a tal, en ser un exemple de vertadera
i autèntica diversitat cultural i humana.51
BIBLIOGRAFIA CITADA
A més de la citada en la primera part, la següent:
Navarro Sánchez, Ángel Custodio (2017a). Sobre la protección y reconocimiento del patrimonio lingüístico
valenciano de base castellano-aragonesa y murciana (inclusive la del patrimonio lingüístico emparentado
con aquél, como continuum dialectal, en el Sureste y Sur peninsular). Dins: Emili Casanova i César Salvo.
(ed.) Serres, identitats i paraules. III Jornades sobre els parlars valencians de base castellanoaragonesa,
valencianoaragonesa i castellanomurciana (p. 565-607). València: Denes Editorial.
Navarro Sánchez, Ángel Custodio (2017b). La protección y reconocimiento del patrimonio lingüístico del
Levante del antiguo Reino de Granada por la Ley Orgánica 2/2007, de 19 de marzo: ¿un revulsivo para la
Región de Murcia y su patrimonio lingüístico autóctono?”. Dins: IX Jornada del Murciano (2017). Las
. Actas (p. 113-136). Múrcia:
L’Ajuntaera. Universidad de Murcia.
Navarro Sánchez, Ángel Custodio (en premsa). El Carxe, territori i minoria catalanoparlant a la Regió de
Múrcia: o la perifèria de les perifèries. Dins: XI Congrés de la Coordinadora dels Centres d’Estudis de
Banyoles: CCEPC,
Institut Ramon Muntaner, Centre d’Estudis Comarcals (Banyoles), Ajuntament de Banyoles.
Quintana i Font, Artur (2018). Aragonesismos y fronteras en los territorios de lengua castellana de Aragón,
L’Ajuntaera pa la Plática, el’Esturrie y’el Escarculle la Llengua Murciana.
50 Com a fet lingüístic dialectal murcià, que també es dona en les comarques i territoris limítrofs a la Regió de Múrcia, d’Andalusia,
de Castella-la Manxa i de la mateixa Comunitat Valenciana. Una descripció de l’àmbit dialectal del murcià, i de la normativa sobre
la seua protecció, es pot trobar en el nostre article: Navarro Sánchez, Ángel Custodio (2017). La protección y reconocimiento del
patrimonio lingüístico del Levante del antiguo Reino de Granada por la Ley Orgánica 2/2007, de 19 de marzo: ¿un revulsivo para
la Región de Murcia y su patrimonio lingüístico autóctono? Dins: IX Jornada del Murciano (2017). Las hablas murcianas en la
(p. 113-136). Múrcia: L’Ajuntaera. Universidad de Murcia. Es correspon
amb la conferencia impartida a Múrcia, el 27 de novembre de 2017. Més informació a: http://www.regmurcia.com/servlet/s.
Sl?sit=a,0,c,373,m,0&r=AgP-39174-DETALLE_EVENTO.
51 Aqueixa diversitat cultural i humana del territori que descrivim (i aquell altre del qual procedeix, per substrat i per adstrat,
autèntica i vertadera Andalusia), ha estat descrita ben recentment en el si de la X Jornada del Murciano,
la ponència impartida per Artur Quintana i Font, intitulada: “Aragonesismos y fronteras en los territorios de lengua castellana de
Aragón, Valencia y Murcia”, amb especial atenció també al Carxe, com a territori valencianoparlant de la Regió de Múrcia; jornada
organitzada per l’entitat murcianista L’Ajuntaera pa la Plática, el’Esturrie y’el Escarculle la Llengua Murciana. Les actes d’aquesta
Jornada s’editaran l’any vinent. Més informació: http://www.regmurcia.com/eventos/42629
