Pacto de sobrevivencia y parejas de hecho (A propósito de la Sentencia del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña de 13 de febrero de 2003)
| Autor | Ignacio Gomá Lanzón |
| Cargo | Notario |
| Páginas | 69-84 |
Esta sentencia extiende el pacto de sobrevivencia, previsto únicamente por la ley catalana para los cónyuges casados bajo el régimen de separación de bienes, a las personas que conviven juntas aunque no estén casadas.
Barcelona, 13 de febrer de 2003.
La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya formada pels magistrats que s?esmenten al marge ha vist el recurs extraordinari de cassació interposat per la representació de la Sra. Maria P.G., representada davant d?a- quest Tribunal pel procurador Sr. Francesc Ruiz Castel i dirigida per l?advocat Sr. Luis Jesús Sanchez Garrido, contra la Sentència dictada per la Secció 1ª de l?Audiència Provincial de Girona el 20 de setembre de 2002 en entendre del recurs d?apel·lació interposat contra la Sentència del Jutjat de primera instància núm. 3 de Girona de 19 de març de 2002 en les actuacions de judici de menor quantia 53/01. El Sr. Josep M.B., aquí part recorreguda, ha estat representat per la procuradora Sra. Maria José Bellsolà Casellas i defensat per l?advocat Sr. Pere Plantalech Dalmau.
ANTECEDENTS DE FET
PRIMER. Per la representació processal de Sra. Maria P.G. es va interposar en temps i forma recurs de cassació contra la sentència de data 20 de setembre de 2002 dictada per la Secció Primera de l?Audiència Provincial de Girona en el seu rotlle d?apel·lació núm. 349/02, que a la seva part dispositiva deia:
DESESTIMEM el recurs d?apel·lació formulat per la procuradora Esther Sirvent Carbonell, en representació de Maria P.G., CONFIRMEM íntegrament la decisió de la resolució de data 19 de març de 2002, que va dictar el Jutjat de Primera Instància núm. 3 de Girona en les actuacions de judici de menor quantia núm. 53/2001, de què dimana aquest rotlle, sense mencionar costes del recurs
.
SEGON. Per Interlocutòria d?aquesta Sala de data 12 de desembre de 2002 es va admetre a tràmit el present recurs i es va donar trasllat a la part recorreguda per oposar-se al mateix, que va efectuar-lo en el temps i la forma oportuns. Posteriorment es va assenyalar dia per a la votació i decisió del procediment que es va celebrar el passat 3 de febrer.
Ha estat ponent el magistrat d?aquesta Sala Il·lm. Sr. Lluís Puig i Ferriol.
FONAMENTS DE DRET
PRIMER. Per tal de centrar les qüestions que planteja el recurs de cassació, és oportú fer una referència breu als fets següents, que s?han acreditat en el decurs de les actuacions:
A) El senyor Ramón T. R. i la senyora Núria P.G. van contraure matrimoni el dia 18 de desembre de 1951, en data posterior no determinada es va produir una separació de fet entre el cònjuges i l?esposa va conviure amb el senyor Josep M.B. ...
B) El dia 21 de març de 1985 el senyor Josep M.B. i la senyora Núria P.G. van atorgar una escriptura pública de compravenda, en la qual manifestaven que s?havien casat en règim de separació de béns i que compraven per meitats indivises i amb pacte de supervivència una finca que es troba a Girona, segons resulta de la certificació registral aportada a les actuacions, ja que cap dels litigants ha aportat l?escriptura pública de compra-venda amb pacte de supervivència.
C) La senyora Núria P.G. va morir el dia 16 de desembre de 1985 i per interlocutòria de data 9 de març de 2000 dictada pel Jutjat de primera instància número 8 de Girona va ésser declarada hereva intestada la seva germana senyora Maria P.G. ...
D) Amb data 25 d?abril de 1997 el senyor Ramón T. R., que per acta de notorietat havia estat declarat hereu intestat de la seva esposa senyora Núria P.G., de la qual es trobava separat de fet a la mort de l?esposa, va interposar una demanda contra el senyor Josep M.B., en la qual interessava es declarés la nul·litat del contracte de compra-venda amb pacte de supervivència que s?havia convingut a l?escriptura pública abans esmentada de 21 de març de 1985, en base al fet de no tenir els compradors la condició de consorts. Aquesta pretensió va ésser desestimada en base a la manca de legitimació activa del marit i, també, perquè la sentència considera que la normativa catalana sobre compres amb pacte de supervivència es pot aplicar per analogia a les situacions d?unions estables de parella. La secció segona de l?Audiència Provincial de Girona va dictar sentència en grau d?apel·lació el dia 6 de novembre de 1999 (AC 1999, 2244), que confirmava la recorreguda per manca de legitimació activa del marit.
E) El mes de gener de 2001 la senyora Maria P.G., en la seva condició d?hereva intestada de la senyora Núria P.G., va interposar una demanda contra el senyor Josep M.B., en la qual interessava igualment la nul·litat del contracte de compravenda amb pacte de supervivència que s?havia convingut a l?escriptura pública abans esmentada de 21 de març de 1985. El Jutjat de primera instància número 3 de Girona va dictar sentència el dia 19 de març de 2002, que desestimava la demanda per considerar que la normativa catalana sobre compres amb pacte de supervivència s?aplica per analogia a les unions estables de parella.
F) La senyora Maria P.G. va interposar recurs d?apel·lació contra aquesta sentència, que va desestimar la secció primera de l?Audiència Provincial de Girona per sentència de 20 de setembre de 2002, decisió que fonamenta en l?article 1255 del Código civil (LEG 1889, 27), ja que el principi de llibertat contractual que estableix el precepte permet els cònjuges catalans i no catalans i a les parelles de fet sotmeses o no a la normativa catalana establir un pacte de supervivència plenament eficaç entre les parts contractants i, en qualsevol altre cas, vàlid com a donació mortis causa a la mort d?un dels adquirents segons l?article 620 del Código civil.
G) La senyora Maria P.G. ha interposat recurs de cassació contra aquesta sentència en base a l?interès cassacional per manca de jurisprudència establerta per la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que articula en dos motius, el primer dels quals al·lega infracció de l?article 61 de la Compilació del dret civil de Catalunya, text refós de l?any 1984, i el segon motiu del recurs al·lega infracció de l?article 97 de la mateixa Compilació.
SEGON. El motiu primer del recurs de cassació al·lega infracció de l?article 61 de la Compilació del dret civil de Catalunya, segons el qual «els cònjuges que en règim econòmic de separació de béns comprin béns conjuntament i per quotes iguals, podran pactar entre ells, en el mateix títol l?adquisició, que, a la mort d?un d?ells dos, el supervivent se?n faci seva la totalitat». Segons la part recurrent la sentència d?apel·lació fa una interpretació contra legem del precepte transcrit, ja que considera vàlid el pacte de supervivència convingut per persones que no estaven unides en matrimoni i, per tant, no estaven subjectes al règim econòmic matrimonial de separació de béns, amb la conseqüència que escau declarar la nul·litat de ple dret del contracte de 21 de març de 1985.
D?aquest plantejament en resulta que el problema fonamental que planteja el recurs de cassació, no és altre que determinar si la típica institució catalana de les compres amb pacte de supervivència sols poden convenirla les persones que tinguin la condició de cònjuges i que a més a més compleixin amb els altres requisits que estableix l?article 61 del text de la Compilació, o si també poden convenirla persones que han format una situació de parella estable que, per tant, no tenen la condició de cònjuges ni estan subjectes a cap règim econòmic matrimonial.
Les compres amb pacte de supervivència es regulen inicialment en el Llibre I de la Compilació del dret civil de Catalunya, que s?intitula «de la Familia», i el mateix criteri segueix el legislador català actual, que les regula en el Código de Familia, i més concretament, en els seus articles 44 al 47. Amb aquesta precisió es vol assenyalar que es tracta d?una institució de naturalesa familiar, directament relacionada amb el règim de separació de béns segons l?article 61,2 de la Compilació, que opera com un correctiu d?aquest règim econòmic matrimonial establert pels cònjuges a l?empara del principi d?autonomia privada, en contraposició doncs amb altres correctius del règim de separació de béns establerts per la llei. Des d?aquesta perspectiva les compres amb pacte de supervivència es poden qualificar de benefici derivat del règim econòmic matrimonial de separació de béns.
Una segona consideració que cal fer, una vegada precisada la naturalesa familiar de les compres amb pacte de supervivència, és que en el context de la Compilació de l?any 1960 tenen la finalitat concreta de protegir uns interessos familiars derivats del matrimoni, atès que en aquells moments de forma gairebé natural s?identificaven els conceptes de Familia i de Familia matrimonial, fet que fonamentaria el criteri dels compiladors de limitar als cònjuges la possibilitat de pactar unes compres amb pacte de supervivència. Però no hem d?oblidar ara que el contracte que ha originat el litigi es va convenir l?any 1985, és a dir, després de la vigència de la Constitució, que en el seu article 39.1 estableix que «els poders públics asseguren la protecció social, econòmica i jurídica de la Familia» i que segons la sentència del Tribunal Constitucional 222/1992, d?11 de desembre, «nuestra Constitución no ha identificado la familia a la que manda proteger con la que tiene su origen en el matrimonio, conclusión que se impone no sólo en la regulación bien diferenciada de una institución y otra, sino también, junto a ello, por el mismo sentido amparador y tuitivo con que la Norma fundamental considera siempre a la familia» (en el mateix sentit s?han pronunciat el Tribunal Constitucional en les seves sentències posteriors 6/1993, de 18 de gener i 47/1993, de 8 de febrer i la Sala Civil del Tribunal Suprem en les seves sentències de 22 de juliol de 1993 i 18 de novembre de 1994).
Si ens atenem, doncs a la situació actual ens trobem davant de relacions que es constitueixen per decisió lliure i espontània dels interessats que...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba