El pacte de resolució per impagament de pensions a la Llei 6/2000, de 19 de juny, de pensions periódiques
| Autor | Lidia Arnau Raventós |
| Cargo | Professora Ajudant de Dret Civil de la Universitat de Barcelona |
| Páginas | 397-402 |
-
PLANTEJAMENT
La Llei 6/2000, de 19 de juny, de Pensions Periódiques disciplina, amb ánim d'ac-tualització a la realitat catalana vigent i, en conseqüéncia, amb esperit de modernitza-ció, «(...) els drets de crédit apercebre una pensió periódica, establerts amb carácter indefinit o amb carácter vitalici(...)» (article 1.1) que ha conegut el dret civil cátala. El censal i el violan o pensió vitalicia son les dues modalitats en qué es desglossa aquesta genérica descripció de la institució legislada, caracteritzant-se, fonamentalment, el primer per la seva durada indefinida i esdevinguent el tret definitori del segon la seva duració limitada, com a máxim, a la vida d'una persona o de mes d'una, sempre que, en aquest darrer supósit, totes visquin en el moment de constitució del dret (arg. ex ar-ticles 2,3 i 10). En qualsevol cas, la prestació deguda a 1'ampara d'ambdues modalitats participa de la mateixa naturalesa: pagar o donar una pensió periódica (arg. ex articles 3, 9 i 14).
La Compilado de Dret civil de Catalunya, aprovada per la Llei 40/1960, de 21 de juliol, regulava els esmentats drets de crédit al Capítol IV (rubricat Deis censáis i els violaris per la rao de la modificació introduída per la Llei 6/1990, de 16 de marg, de Censos) del seu llibre quart. En concret, s'esmer§aven sis preceptes ais efectes de disciplinar ambdues modalitats, regulant-se el censal des de l'article 330 fins al 333 i des-tinant les dues disposicions següents a la institució del violari (articles 334 i 335). Amb una simple lectura d'aquesta normativa, hom pot verificar que la Compilació no disci-plinava la contingencia de Y incompliment de Y obligació de satisfer la pensió periódica, fent-se esment només de l'eventual incompliment, per part del deutor o censan, del pacte de millora o de Y obligació de prestar o millorar les garanties que, en el seu cas, s'haguessin promés o constituit en garantía del pagament del censal. En aquest supósit, es facultava al creditor a compeHir al seu deutor a restituir el capital del censal; en al-tres termes, se li atribuía la facultat de provocar, a instancia seva, la redempció de l'o-bligació contreta (article 331). Peí que fa a la regulació del violari, i tot i que es decre-tava l'aplicació per remissió del régim del censal (article 335 infiné), ni tan sois es pot afirmar que es preveien també les conseqüéncies d'aquella eventual irregularitat en la dinámica ordinaria de Tobligació ates que, a diferencia de la nova Llei 6/2000, de 19 de juny, de Pensions periódiques, la Compilació establia expressament, d'acord amb els precedents histories, que el violari no es podia garantir mitjan^ant l'estipulació d'un pacte de millora (article 335 infiné). Curiosament, aquesta mancan?a normativa no s'a-precia, en aquest particular, en la llei que s'anaHitza: en el Capítol III, relatiu a la Pensió Vitalicia, l'article 15, sota la rubrica de L'incompliment i les garanties, estableix el dret del perceptor de les pensions a reclamar judicialment el pagament de les pensions vengudes i no satisfetes i la garantía de les futures; atorga a les parts la facultat de constituir garantía real per assegurar el dret a la pensió i, en darrer terme, atorga validesa al pacte de resolució del contráete per impagament de la pensió. Així mateix, l'article 16. 3 proscriu que el deutor que ha incomplert pugui aprofitar-se de la restitució del capital que segueix a la resolució del vincle.
-
EL PACTE DE RESOLUCIÓ PEL CAS D'IMPAGAMENT DE PENSIONS
Sabuda quina era la regulació que del violan feia la Compilació de Dret Civil de Catalunya, sembla poc arriscat afirmar que la introducció a la nova Llei de Pensions Pe-riódiques d'una norma com la que es conté a l'article 15 respon, mes que al pes deis an-tecedents, a la voluntat innovadora i d'actualització que, segons s'assenyala expressament a l'Exposició de Motius, rau en el fons de la nova regulació(1).
Literalment, el precepte a que es fa esment disposa: «És válid el pacte exprés de resolució del contráete de constitució a títol onerós de la pensió vitalicia per manca de pagament de les pensions. La resolució definitiva del contráete comporta la restitució del capital o preu lliurat préviament» (article 15).
Una primera aproximació al contingut de la disposició transcrita permet assenyalar que el legislador quasi s'ha limitat, merament, a dotar de coherencia a la disciplina del violan d'acord amb la seva naturalesa d'obligació periódica, de tráete successiu i, quan es constitueix a títol onerós, recíproca de la que consisteix en entregar un capital en béns mobles o immobles (article 11.1). I es diu que quasi el sentit del precepte ha estat sois el d'atendré a la naturalesa de les obligacions contretes perqué, al nostre entendre, s'ha fet quelcom mes: així, no només remetre's implícitament al régim general de les obligacions reciproques (del que...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba