La intervenció lingüística de l’administració en l’àmbit socioeconòmic

L’experiència de la política lingüística de la Generalitat de Catalunya i l’observació de les polítiques lingüístiques afins a favor de la recuperació de llengües històricament minoritzades ens permet d’entrada fer algunes afirmacions que creiem que són vàlides per a tots els casos:

Page 148

• Les llengües que no disposen d’un aparell estatal que les aboni són una riquesa que cal mantenir i transmetre com la resta del patrimoni que la nostra generació ha heretat.

• Per a la recuperació de l’ús d’una llengua minoritària en la indústria, el comerç, el turisme i en tots els sectors econòmics de la societat calen tots els mitjans i recursos acceptables en una societat democràtica i moderna.

• Aquestes mesures han d’incloure un règim jurídic adequat i específic.

• Aquest règim jurídic ha d’incloure tant mesures de foment com obligacions jurídiques. Les mesures de foment poden consistir en subvencions, ajudes, desgravacions o exempcions fiscals, convenis de col.laboració, premis i incentius de tota mena que es distingeixen de les obligacions establertes per la llei en el sentit que les mesures de foment premien l’ús de la llengua però no obliguen legalment a usar-la.

• Les obligacions establertes per la llei poden, en canvi, imposar l’ús de la llengua minoritària de manera que es poden imposar sancions als qui no l’usin. Per exemple, des dels anys trenta del segle XX els rètols dels establiments públics i privats del cantó suís del Ticino han d’estar en italià.

• Allà on els poders públics han aplicat mesures de protecció d’una llengua determinada no hi ha hagut oposició dels operadors econòmics basada en el fet que la protecció de la llengua interfereix en la llibertat de mercat.

A més de les afirmacions anteriors, que creiem vàlides per a les diferents polítiques a favor de les minories lingüístiques, podem afegir altres conclusions de l’experiència de la Generalitat de Catalunya en aquests 25 anys d’actuació institucional a favor de la normalització del català en els sectors econòmics:

• En tots els àmbits s’han aplicat mesures que permetessin avançar en l’ús del català sense provocar cap classe de fractura social per causa de la llengua.

• Des de la recuperació de l’autogovern, en els sectors econòmics s’han aplicat mesures de foment i de col.laboració amb les empreses.

• Les disposicions que garanteixen una certa presència obligatòria del català en les empreses i el dret dels consumidors i usuaris a usar el català són moderades, mesurades i raonables, i no han generat cap oposició per part dels sectors econòmics afectats.

• Les empreses, catalanes o no, accepten majoritàriament els deures lingüístics sense qüestionar-los davant la justícia (excepte en alguns casosPage 149 particulars que les empreses espanyoles de fora de Catalunya han atacat alguns aspectes de la legislació com les quotes de doblatge, subtitulació i exhibició de pel.lícules o la possibilitat d’etiquetar en llengües diferents del castellà), i els ciutadans aproven majoritàriament la política lingüística del Govern, però hi ha un percentatge significatiu d’incompliment de les obligacions legals a favor de la llengua catalana.

D’entre els diversos tipus de mesures que els governs i les administracions poden dur a terme per a la recuperació d’una llengua minoritària o en procés de substitució lingüística, sembla un lloc comú que les mesures de foment són les més acceptades per tothom. La pràctica dels governs de Catalunya i dels altres territoris amb llengua pròpia diferent del castellà mostra com fins i tot les posicions polítiques i ideològiques menys favorables a la normalització lingüística han acceptat i fins i tot aplicat actuacions de foment de la llengua pròpia gairebé sense oposició ni discussió rellevants. En general, a Espanya aquest tipus de mesures han estat les més utilitzades, fins i tot per l’Estat, per afavorir l’ús de les llengües pròpies diferents del castellà, en contraposició a les escasses normes que obliguen a la presència obligatòria de la llengua pròpia i a les també escasses clàusules lingüístiques en la contractació pública que veurem a continuació.¹

Tant a l’anterior Llei 7/1983, de 18 d’abril, de normalització lingüística a Catalunya² (articles 1.2.a, 23, 25, 26; d’ara endavant lnl), com a la vigent Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística³ (articles 1, 2.3, 5.2, 6, 27, 28, 29, 32, 35, 36 i 37; d’ara endavant, lpl), apareix reiteradament regulat el deure que la Generalitat té de fomentar l’ús del català en àmbits que afecten tots els sectors econòmics, com per exemple l’atenció al públic (article 32.2 lpl); en la publicitat, especialment la que es fa a la via pública (article 35.2 lpl); en les activitats professionals, els centres de treball, les relacions laborals i els convenis col.lectius i els contractes de treball (article 36 lpl), i, en general, en les activitats laborals, professionals, mercantils, publicitàries, culturals, associatives, esportives, lúdiques i de qualsevol altre tipus (article 37.1 lpl).

Page 150

En una primera etapa de la política lingüística de la Generalitat es van fer nombroses campanyes de sensibilització lingüística de la població o de determinats sectors oficials o econòmics.⁴ En els primers anys de la dècada dels vuitanta del segle passat, el primer govern català elegit després de la dictadura va llançar campanyes generals per sensibilitzar la població a favor del català i del seu ús mitjançant lemes com: «El català és cosa de tots», «Que aquí es parli català, depèn de vostè», entre d’altres. Juntament amb aquestes campanyes o en èpoques més recents s’han realitzat accions destinades a sectors específics: per a la divulgació de la lnl (1983-84), «Català sobre rodes», promovent l’ús de català en les escoles de conducció, o «El català, eina de feina», adreçada a l’àmbit socioeconòmic. Hi ha hagut altres campanyes a favor de l’ús del català en programes d’ordinador, retolació pública dels establiments comercials, hostaleria i restauració (menús, rètols, atenció a la clientela), supermercats, els esports en ocasió dels jocs olímpics de Barcelona, vocabularis i informació bàsica sobre la llengua catalana destinats als turistes i, actualment, als immigrants, etc. En general, les campanyes consistien i consisteixen en anuncis en mitjans de comunicació, als carrers, en difusió de cartells, de fullets i adhesius, edició de la terminologia, realització de conferències, etc. Per a l’execució de les campanyes se cerca la cooperació dels sectors socials més directament lligats a l’objectiu de la campanya. La realització de campanyes globals va ser un sistema de sensibilització a favor de l’ús del català que es va anar deixant de fer, però evidentment es mantenen algunes actuacions com ara la convocatòria i concessió de subvencions, ajudes i premis per l’ús del català, l’elaboració de cartells i de vocabularis on es recull el lèxic d’un sector econòmic determinat, etc. Aquesta última activitat és deguda sobretot a l’existència del Centre de Terminologia termcat.⁵

Actualment està en marxa una nova campanya de conscienciació general sobre la importància d’usar lliurement el català per promoure l’ús interpersonal de la llengua, i contrarestar els hàbits encara arrelats com el de dirigir-se als desconeguts en castellà, o passar automàticament al castellà quan l’interlocutor parli aquesta llengua. El lema de la campanya és «Dóna corda al català».⁶ Al costat d’aquesta campanya continua una important actuació iniciada el 2003 anomenada «Voluntaris per la llengua», consistent en la ini-Page 151ciativa que algunes institucions, sobretot el Consorci per a la Normalització Lingüística (d’ara endavant, CpNL), promouen trobades de parelles lingüístiques per practicar el català.⁷ Una altra campanya desenvolupada al llarg de l’any 2003, igualment destinada a afavorir els usos interpersonals i així facilitar la integració de la nova immigració va ser la campanya «Tu ets mestre/a».⁸

Una activitat de foment que sempre s’ha dut a terme i que va augmentar considerablement després de l’aprovació de la lpl de 1998 va ser la signatura de convenis amb grans empreses, grups d’empreses, col.legis professionals, etc. Aquests convenis tenen com a finalitat l’impuls de l’ús del català en el sector més enllà de les obligacions que estableix la legislació lingüística. Els convenis poden crear fins i tot serveis lingüístics específics per al sector professional de què es tracti. Els convenis amb empreses són promoguts tant des de la Generalitat com des del CpNL.⁹

Una altra mesura a favor de l’ús del català en general i que té un paper destacat en el seu impuls en les empreses i establiments oberts al públic és l’existència d’una xarxa de serveis lingüístics, la majoria d’ells acollits al CpNL que compleixen una funció primordial en l’assessorament lingüístic a ciutadans, organitzacions i empreses, en l’organització de cursos i d’altres sistemes d’ensenyament de la llengua catalana als adults per tot el territori català i en la realització de tota classe d’activitats de dinamització per a l’extensió de l’ús del català.

Des de la vigència de la lnl de 1983 s’han succeït així mateix nombroses mesures de foment de la llengua catalana i de l’occità d’Aran mitjançant convocatòries aparegudes en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, que han adoptat diverses modalitats:¹⁰

Page 152

— Convocatòries de subvencions i premis específicament destinades al foment de la llengua catalana, tant en tots els àmbits en general com per a determinats sectors.¹¹

A banda dels exemples ja tradicionals de convocatòries de subvencions que apareixen en la nota de l’encapçalament d’aquest subapartat, escau de remarcar que la recent immigració ha generatPage 153 noves línies de subvenció com la prevista en l’Ordre edc/314/2004, de 2 de setembre, per la qual es convoca concurs públic per a la concessió de subvencions en els centres docents privats concertats, per a la realització de cursos de suport per a l’aprenentatge de la llengua catalana, destinats a alumnes estrangers de nova incorporació al sistema educatiu.¹²

D’altra banda cal assenyalar l’activitat d’ensenyament del català fora de l’àmbit lingüístic català a través de l’Institut Ramon Llull.¹³ Aquest Institut promou l’ensenyament del català a través del finançament i suport de lectorats en universitats de tot el món, però també mitjançant la subvenció a entitats sense finalitat de lucre, principalment els «casals» de catalans d’origen repartits pel món.¹⁴

D’altra banda, existeixen premis que no estan directament destinats al foment de la llengua catalana però que en tractar-se de guardons destinats a treballs escrits, aquests han d’estar redactats en català o en aranès.¹⁵

— Desgravacions fiscals en l’impost sobre la renda de les persones físiques.

En aplicació de l’article 37.2 lpl, que preveu la possibilitat d’establir desgravacions fiscals per als actes relacionats amb el foment de l’ús de la llengua catalana, l’article 1 de la Llei 21/2001, de 28 de desembre, de mesures fiscals i administratives,¹⁶ va establir per primera vegada una deducció, a aplicar en l’impost sobre la renda de les persones físiques, per donatius a favor de fundacions i associacions que tinguin per finalitat el foment de la llengua catalana i que figurin en el cens d’aquestes entitats que elaborava la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura, i actualment la Secretaria de Política Lingüística del Departament de la Presidència. La disposició addicional tercera de la mateixaPage 154 Llei ordena l’elaboració i revisió anual del cens d’entitats els donants de les quals poden beneficiar-se de la desgravació.

Amb la finalitat de complir la citada disposició, el conseller de Cultura va dictar l’Ordre clt/82/2002, de 15 de març, sobre el Cens d’entitats que tenen per finalitat el foment de la llengua catalana.¹⁷

— Clàusules lingüístiques en les convocatòries de subvencions per a activitats educatives i culturals, incloent-hi les audiovisuals.

Per exemple, les convocades per la Institució de les Lletres Catalanes,¹⁸ la qual té com a objectiu fonamental vetllar per la promoció de les obres dels autors catalans dins i fora de les terres de parla catalana. Amb aquest fi atorga subvencions a creadors, traductors, guionistes, empreses editorials, etc., programa campanyes de promoció dels escriptors en les escoles i centres culturals com els «itineraris de lectura» i «Al vostre gust», fa exposicions sobre temes literaris, manté contactes a l’estranger amb editors, agents literaris i centres d’escriptors i traductors, elabora i manté el «Qui és qui», l’Arxiu de traduccions del català i l’Arxiu de literatura contemporània sobre els escriptors catalans i les seves traduccions, participa en les fires del llibre i, en general, col.labora en aquelles activitats i amb aquells centres que duen a terme activitats de difusió de la literatura, el llibre i la lectura. Aquesta Institució té el seu antecedent històric en un organisme homònim creat en 1937, en plena guerra civil, pels escriptors fidels a la República.

Entre les subvencions que la Institució de les Lletres Catalanes concedeix a la premsa cal destacar l’ajuda a la premsa escrita en català o en aranès. Altres subvencions que recauen sobre productes culturals i no convoca la Institució citada sinó la Direcció General de Promoció i Cooperació Cultural del Departament de Cultura van destinades a edicions en llengua catalana o aranesa d’especial interès cultural.

Quant a les subvencions destinades a empreses del món cinematogràfic i audiovisual, que convoca anualment l’Institut CatalàPage 155 de les Indústries Culturals o la Secretaria de Política Lingüística, es poden consultar les aparegudes en el Diari Oficial de la Generalitat en la crònica legislativa de Catalunya de la Revista de Llengua i Dret, actualment a cura de Santiago Vilardell i Codina. A la llista següent es descriuen els tipus d’ajudes i subvencions corresponents a l’any 2004, que han aparegut referenciades en els números 42 i 43 de la Revista de Llengua i Dret. Les convocatòries subvencionen:

• l’estrena i l’explotació en versió catalana de llargmetratges cinematogràfics i de produccions en format Imax

• iniciatives destinades a augmentar la presència en videoclubs, llibreries i altres circuits comercials de produccions cinematogràfiques en suport dvd i videogràfic doblades i/o subtitulades en llengua catalana.

• iniciatives destinades a augmentar les estrenes comercials de llargmetratges doblats o subtitulats en llengua catalana.

• producció de llargmetratges cinematogràfics dirigits per nous realitzadors i per a obres de decidit contingut artístic i cultural.

• iniciatives destinades a augmentar la presència en videoclubs, llibreries i altres circuits comercials de produccions cinematogràfiques en suport dvd i videogràfic doblades o subtitulades en llengua catalana durant l’any 2004.

• augmentar l’exhibició comercial de llargmetratges doblats o subtitulats en llengua catalana.

• exhibició en versió catalana de llargmetratges produïts per productores independents establertes a Catalunya.

• empreses de distribució cinematogràfica per a la distribució en versió catalana de llargmetratges produïts per productores independents establertes a Catalunya.

Segons la naturalesa de l’activitat cultural o audiovisual, l’ús del català no és una condició obligatòria per obtenir la subvenció sinó un element a valorar entre d’altres.¹⁹

Page 156

En el cas de les beques, trobem convocatòries tant del Departament d’Educació com del d’Universitats, Investigació i Societat de la Informació en què s’exigeix als becaris l’aportació de «els do-Page 157cuments acreditatius del coneixement del català» o de la llengua que correspongui, si s’escau.²⁰

— Clàusules lingüístiques en convocatòries de subvencions i ajudes destinades al suport de determinades empreses i entitats

A banda de l’aplicació directa de les disposicions de caràcter obligatori que veurem més endavant, els diferents departaments de l’Administració catalana també tenen en compte l’acreditació del compliment de la normativa lingüística en les disposicions aprovades que estableixen mesures de foment.

En general aquestes clàusules lingüístiques preveuen que per a la concessió d’ajudes es compleixin les obligacions lingüístiques que estableix la lpl.²¹ Segons la nostra opinió, les convocatòriesPage 158 haurien d’incloure totes les obligacions lingüístiques de la legislació, i no sols algunes. Aquesta condició constituiria un mecanisme més, entre d’altres, de prevenció de l’incompliment de la legislació lingüística, amb els beneficis que això comporta d’augment del percentatge del seu compliment i la consegüent presència i ús del català o si s’escau de l’aranès. Qualsevol mesura preventiva té efectes beneficiosos ja que evitarà motius de denúncia per incompliment de la llei i per tant reduirà procediments i resolucions sancionadors.

Seria recomanable que les clàusules lingüístiques anessin més enllà de les obligacions lingüístiques legalment establertes, ja que tractant-se de mesures de foment res no hauria d’impedir que l’activitat discrecional de l’Administració no directament dirigida al foment de l’ús de la llengua promogués indirectament aquest ús dins de límits sostenibles. Podem trobar alguns exemples en aquest sentit, però creiem que les institucions haurien de genera-Page 159litzar aquest tipus de clàusules.²² En relació amb les mesures de foment, les obligacions lingüístiques que la llei estableix per a totes les empreses no constitueixen un límit per dalt sinó per sota. Totes les convocatòries d’ajudes de qualsevol mena haurien de preveure almenys el compliment de les obligacions lingüístiques previstes per la llei. Les convocatòries haurien de preveure, a més, altres obligacions lingüístiques addicionals raonables en funció dels diferents elements que concorren entorn de cada convocatòria en qüestió.

En relació amb la inclusió de la clàusula mínima, segons el nostre punt de vista, de compliment dels articles obligatoris de la lpl, cal citar l’Acord de 4 de febrer de 2003, del Govern de la Generalitat, pel qual s’aproven noves mesures per impulsar l’ús de la llengua catalana. Aquest acord inclou en l’annex titulat «Mesures addicionals per incrementar l’ús social del català» un apartat 1.2 titulat «En l’àmbit de les subvencions en empreses»²³ que ordena «Incloure en les bases de les subvencions de la Generalitat destinades a establiments oberts al públic la declaració de l’empresa conforme l’establiment compleix els requisits establerts en els articles 32.1, 32.3 i 36.4 de la Llei de política lingüística. Les convocatòries del darp²⁴ faran referència a l’article 34.2 i també es tindrà enPage 160 compte en els préstecs i crèdits de l’Institut Català de Finances i l’Institut Català de Crèdit Agrícola. (Tots els departaments)».

És una llàstima que la llista d’articles que l’empresa sol.licitant de la subvenció ha de declarar complir no inclogui l’article 33 lpl, que està específicament destinat a les empreses concertades i a les subvencionades.²⁵ Igualment hauria d’haver-se inclòs l’article 15.3²⁶ a fi que les empreses que ofereixin contractes d’adhesió, normats, contractes amb clàusules tipus o amb condicions generals els redactin en la llengua escollida pels consumidors i els tinguin a disposició immediata dels clients en exemplars separats en català i en castellà. Perquè la declaració de compliment, per part de l’empresa, de les obligacions lingüístiques previstes per la legislació vigent tingués una redacció encara millor, s’hauria d’haver previst una clàusula de tancament que digués que l’empresa declara complir les altres disposicions lingüístiques previstes per l’ordenament jurídic, ja que afortunadament han anat apareixent previsions lingüístiques de compliment obligat en les disposicions sectorials, com veurem més endavant.

El compliment formal d’aquesta clàusula se satisfà en principi amb l’aportació per part de l’empresa d’una declaració de compliment de les disposicions lingüístiques citades en les bases, de manera que la comprovació de la falsedat d’aquesta declaració teòricament podria donar lloc a un expedient de devolució de la subvenció.²⁷

Page 161

La cosa més preocupant és que encara es publiquen convocatòries que incompleixen l’esmentat Acord de 4 de febrer de 2003, del Govern de la Generalitat, o no exigeixen l’ús del català en ajudes que afecten fins i tot l’àmbit educatiu.²⁸

L’esmentat Acord inclou altres mesures d’informació des de la Generalitat cap a totes les empreses a fi que aquestes coneguin lesPage 162 obligacions lingüístiques establertes per la lpl, i promou l’establiment «de nous acords amb les entitats financeres, asseguradores i de subministraments perquè promoguin de manera activa l’ús del català al camp de la publicitat, de la senyalització i de la documentació (...)».²⁹

Així mateix, les convocatòries d’ajudes per a la realització de treballs d’investigació haurien de preveure, tal com algunes ja fan,³⁰ que aquests treballs han de presentar-se en llengua catalana o en occità d’Aran, d’acord amb la previsió de l’article 4 del Decret 107/1987, de 13 de març, pel qual es regula l’ús de les llengües oficials per part de l’Administració de la Generalitat de Catalunya,³¹ que prescriu que «els estudis, projectes i treballs anàlegs que la Generalitat encarregui a tercers dins de l’àmbit territorial català hauran de ser-li lliurats en català, llevat que la seva finalitat exigeixi la redacció en una altra llengua».

En relació amb el paràgraf anterior, les convocatòries d’ajudes que representin activitats de formació haurien d’incloure exigències lingüístiques que condicionessin la llengua de l’activitat de formació. En aquest sentit és absolutament exemplar la Resolució uni/2770/2004, de 22 de setembre, per la qual s’aproven les bases i s’obre la convocatòria d’ajudes per desenvolupar projectes de formació en tecnologies de la informació i la comunicació orientats a fomentar l’accés a la societat del coneixement a Catalunya. Aquesta Resolució no només preveu les exigències lingüístiques legalment obligatòries per a totes les empreses, sense oblidar els articles 15.3 i 33 lpl, sinó que condiciona les ajudes que les activitats formatives (cursos, seminaris) finançades amb elles es desenvolupin en català, o en aranès a la Vall d’Aran.³²

Page 163

Poden trobar-se també, entre les convocatòries de Catalunya, algunes mesures de foment curioses com la valoració del coneixement del català en una convocatòria de cursos per a metges forenses, de manera que com més alt sigui el nivell de català acreditat pels metges aspirants a assistir a aquests cursos, majors possibilitats tenen de ser seleccionats com a alumnes.³³ Recordem que els metges forenses constitueixen un cos estatal per al qual la normativa de l’Estat únicament preveu la valoració com a mèrit del coneixement de les llengües oficials del lloc de destinació diferents del castellà.

Després d’aquesta curiositat positiva, la negativa: les convocatòries d’ajudes que ha de publicar la Generalitat pel que fa a programes europeus relacionats amb l’ensenyament de llengües no tenen més remei que excloure’n el català.³⁴ Fins i tot quan aquestes convocatòries prioritzen les llengües minoritàries, s’ha d’entendre que n’exclouen les llengües minoritàries no oficials de la Unió Europea, de manera que es refereixen només a les més minoritàries de les llengües oficials de les institucions de la Unió o fins i tot d’entre les llengües oficials dels països de l’Associació Europea de Lliure Comerç i de l’Espai Econòmic Europeu (aelc/eee) participants, o dels països en procés d’adhesió a la Unió Europea.

Quant a la jurisprudència relativa a les mesures de foment de la llengua pròpia diferent del castellà, i sense haver efectuat una investigació minuciosa sobre això, ens limitem a citar una sentència positiva una mica antiga relativa a una mesura de foment com és la condició que els premis de cinematografia de la Generalitat de Catalunya «s’atorguin exclusivament a les produccions cinematogràfiques estrenades en català». La Sentència del Tribunal Suprem de 19 de gener de 1988 confirma la de l’antiga Audiència Territorial de Barcelona de 25 de juny de 1987. Totes dues consideren quePage 164 no existeix discriminació lingüística per aquest fet perquè «la convocatòria que anuncia l’Ordre impugnada³⁵ (...) persegueix uns fins legals, que tenen plena empara constitucional i legal d’acord amb el que manifesta el nostre Text fonamental, l’Estatut autonòmic i la normativa de desenvolupament. Mitjançant una tècnica de foment, de signe positiu i contingut econòmic, l’administració propicia en forma adequada l’obtenció d’uns objectius i aspiracions no només lícits, sinó imperats pel mandat constitucional». Segons el fonament de dret tercer de la sentència del Tribunal Suprem, el foment de la llengua catalana «ha de comportar, necessàriament (sic) mesures afavoridores respecte de l’altra llengua cooficial —el castellà— la qual cosa sempre ha de comportar un tractament desigual o desequilibrat que no té per què traduir-se en la vulneració del dret a la igualtat (...)». En el mateix fonament de dret el Tribunal considera que una mesura com la impugnada dota precisament de «contingut material» l’article 3.3 de la Constitució.³⁶

En un altre àmbit que pot afectar el foment d’una llengua espanyola diferent del castellà, cal lamentar les successives sentències del Tribunal Suprem, provocades per impugnacions de l’advocat de l’Estat, que semblen excloure el foment de l’ús de l’èuscar dels fins propis dels ens locals.³⁷ Aquesta jurisprudència contrasta vivament amb la permanent activitat de foment portada a terme pels ajuntaments catalans tant per iniciativa pròpia com a través del CpNL.

Per reforçar el caràcter preceptiu de la incorporació de clàusules lingüístiques en les convocatòries que preveuen mesures de foment, l’Acord del Govern de 30 de novembre de 2004 inclou noves previsions en aquest sentit. En l’esmentada data el Govern català ha adoptat una sèrie d’acords³⁸ entre els quals figuren «mesures per fomentar l’ús del català mitjançant la contrac-Page 165tació pública, les subvencions i els crèdits i avals atorgats per l’Administració de la Generalitat i les entitats que hi estan adscrites o vinculades.»

L’Acord preveu el següent:

(...) els òrgans competents de l’Administració de la Generalitat i de les entitats que hi estan adscrites o vinculades han d’incorporar les previsions següents en les condicions d’atorgament de les subvencions públiques:

— En el cas de les subvencions destinades a empreses amb establiments oberts al públic:

• Les empreses i els establiments dedicats a venda de productes o a la prestació de serveis que desenvolupen la seva activitat a Catalunya han d’estar en condicions de poder atendre els consumidors i consumidores quan s’expressin en qualsevol de les llengües oficials a Catalunya.

• La senyalització i els cartells d’informació general de caràcter fix i els documents d’oferta de serveis per a les persones usuàries i consumidores dels establiments oberts al públic han de ser redactats, almenys, en català. Aquesta norma no s’aplica a les marques, als noms comercials i als rètols emparats per la legislació de la propietat industrial.

• Els rètols i les informacions de caràcter fix i que continguin text que han de constar a l’interior dels centres laborals dirigits a les persones que hi treballen han de figurar, almenys, en català.

— En el cas de les subvencions destinades a empreses que no estiguin obertes al públic caldrà que els rètols i les informacions de caràcter fix i que continguin text que han de constar a l’interior dels centres laborals dirigits a les persones que hi treballen figuri, almenys, en català. — En el cas de les subvencions destinades a productes catalans que gaudeixin de distintius d’origen i de qualitat i dels productes artesanals que es distribueixin en l’àmbit territorial de Catalunya, ha de ser requisit per optar a la subvenció que les dades obligatòries i les informacions voluntàries addicionals que figuren en l’etiquetatge d’aquests productes sigui necessàriament, com a mínim, en català.

L’Acord ordena, doncs, que les convocatòries exigeixin el compliment de les obligacions previstes en la lpl però desgraciadament torna a oblidar l’article 33 lpl, específicament destinat a les empreses concertades i subvencionades, precepte que ja hem comentat més amunt que també haviaPage 166 oblidat l’Acord de 4 de febrer de 2003, del Govern de la Generalitat, pel qual s’aproven noves mesures per impulsar l’ús de la llengua catalana.

Oportunitats i amenaces

Les mesures de foment constitueixen sens dubte un tipus d’activitat habitualment usat pels poders públics a favor de determinada llengua, ja sigui respectivament l’oficial de l’Estat o les pròpies diferents del castellà. És una activitat comunament acceptada pacíficament i només està limitada pel cost econòmic en els casos de subvencions i ajudes directament relacionades amb el foment de la llengua. El problema a Catalunya ha estat la dificultat d’establir uns criteris mínims per a tots els departaments de la Generalitat, la dificultat d’eliminar l’incompliment d’aquests criteris mínims, la dispersió i la varietat de criteris que es poden trobar en les convocatòries específiques i la falta de convicció per augmentar els criteris mínims i condicionar les ajudes i subvencions amb objectius no lingüístics a obligacions lingüístiques que superin les estrictament legals, i que siguin adequades al tipus d’ajuda o subvenció amb la finalitat de normalitzar lingüísticament el sector del qual siguin objecte.

Entenem que la mera declaració d’oficialitat d’una llengua minoritària en general i del català en particular ha de tenir forçosament algunes conseqüències en relació amb les empreses:

• Dret a ser comprès (atenció passiva). Entenem que de la mera declaració formal d’oficialitat sense més es deriven ja unes conseqüències materials sempre positives per als consumidors i usuaris. De la mera declaració d’oficialitat hauria de derivar almenys la possibilitat d’usar la llengua declarada oficial, de manera que els consumidors i usuaris tinguin vàlidament i puguin exigir que es respecti eficaçment el dret a ser compresos quan es dirigeixin oralment o per escrit a una empresa establerta en el territori on la llengua és oficial. Per tant, l’oficialitat d’una llengua minoritària d’entrada sempre hauria de tenir efectes positius per als consumidors i usuaris, ja que almenys podran optar per l’ús d’una llengua més i fer valer aquesta opció. Els consumidors i usuaris que ho prefereixinPage 167 sempre tindran l’opció d’usar la llengua oficial majoritària, el castellà en el cas de Catalunya.

• Possibilitat o en alguns casos obligació legal de les empreses i dret dels consumidors a usar la llengua minoritària oficial en tots els àmbits (indivisibilitat de l’oficialitat). De la mera declaració d’oficialitat hauria de derivar la possibilitat d’usar la llengua minoritària declarada oficial en tots els casos, tant les empreses en les seves relacions amb l’Administració, amb els proveïdors i amb els clients com els clients davant tota mena d’empreses, sense que sigui admissible l’existència de sectors que quedin al marge d’aquesta oficialitat.

• En aquest sentit els drets lingüístics són només atribuïbles als ciutadans o als consumidors i usuaris, i no als funcionaris i als empleats de les institucions o empreses. A Catalunya, els funcionaris legalment han d’usar el català i només tenen l’obligació d’usar el castellà si els ho demana un ciutadà o una ciutadana.³⁹ El personal dels establiments privats oberts al públic ha d’usar la llengua d’acord amb les instruccions que pugui rebre de l’empresari sempre que aquestes no es considerin discriminatòries. En principi l’empleat que atén el públic hauria de comprendre les dues llengües oficials, català i castellà, però legalment no està obligat a usar una llengua determinada.⁴⁰

• De la mera declaració d’oficialitat hauria de derivar la possibilitat d’usar la llengua minoritària declarada oficial sense necessitat d’anar acompanyada de la llengua majoritària (autonomia de l’oficialitat). Constitueix una burla a l’oficialitat tota norma que permet usar la llengua minoritària però que en aquest cas obligui a aportar una traducció a la llengua majoritària. Les necessitats de traducció han d’anar a càrrec de la part que té la posició dominant o la que ha de prestar serveis o ven béns: l’Administració i les empreses, no els administrats i els clients.

Page 168

Entenem que menyscaben l’oficialitat de les llengües diferents del castellà establerta pels estatuts d’autonomia:

— aquelles normes estatals espanyoles que, en imposar l’ús del castellà en les etiquetes dels productes industrials o els comercialitzats en qualsevol lloc d’Espanya com a norma bàsica, exclouen la possibilitat d’usar el català en les etiquetes dels productes comercialitzats a Catalunya.

— aquelles empreses que amb l’excusa que tenen centralitzats telèfons o centres d’informació amb un servei unificat per a tot l’Estat, fan impossible el dret de dirigir-se a aquests telèfons o centres d’informació centralitzats en les llengües oficials diferents del castellà.

La legislació a favor de les llengües minoritàries no només beneficia els drets dels consumidors individualment, sinó que també pot tenir en compte els drets col.lectius de la comunitat de parlants en tant que minoria lingüística. En aquest sentit, l’Estatut d’autonomia de Catalunya distingeix oficialitat versus propietat, de manera que a més de les mesures de foment legitima mesures que obliguen a usar el català i no el castellà. Aquestes mesures no es basen en la lliure opció del consumidor davant dues llengües oficials, sinó en la necessitat de protegir activament la llengua minoritària com a llengua pròpia del país. Si les conseqüències de la doble oficialitat fan que l’ús de la llengua depengui de la lliure elecció sense tenir en compte que una llengua és forta i l’altra feble, l’aplicació del principi de propietat de la llengua implica l’existència de mesures a favor de la llengua feble amb la pretensió que aquesta predomini dins del seu territori fins i tot per damunt de la llengua forta, que té assegurada la seva força com a llengua oficial i majoritària de l’Estat. Això es pot esquematitzar aprofitant els clàssics conceptes de personalitat versus territorialitat, interès privat versus interès públic i drets individuals versus col.lectius amb el següent paral.lelisme:

LO Personalitat Interès privat Drets individuals

LP Territorialitat Interès públic Dret col.lectiu

essent lo llengües oficials (oficialitat) i lp llengua pròpia (propietat).

L’article 3.3 de l’Estatut d’autonomia⁴¹ té un cert paral.lelisme amb el 3.3 de la Constitució⁴² i, de la mateixa manera que aquest, legitima que laPage 169 Generalitat prengui mesures de suport a favor de l’ús del català com a llengua oficial pròpia i, si escau, del castellà com a llengua oficial. A fi no només de superar la situació de proscripció que pesa sobre la llengua catalana sinó d’aconseguir que la seva presència sigui l’adequada com a llengua pròpia, creiem que tant la Constitució com l’Estatut d’autonomia o altres disposicions com ara la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries⁴³ legitimen l’aprovació dels instruments jurídics adequats que inclouen la imposició de l’ús de la llengua minoritària, el català, sempre que hi hagi raons d’interès públic que les justifiquin i que no es restringeixi el dret dels ciutadans a usar la llengua majoritària també oficial.

Finalment l’article 3.4 de l’Estatut d’autonomia preveu l’aplicació de mesures de protecció per a l’aranès. Aquesta previsió ha estat desenvolupada principalment per la Llei 16/1990, de 13 de juliol, sobre règim especial de la Vall d’Aran⁴⁴ (articles 2, 20.2 i disposició final 2a) i per la lpl (article 7).

Sense voler entrar en tota la casuística sobre possibles mesures, permeteu-nos d’esmentar el cas del pla de funcionament en català de les oficines judicials de Catalunya, on davant la impossibilitat d’aconseguir la modificació de la Llei orgànica del Poder Judicial⁹⁹ per exigir el coneixement de la llengua oficial pròpia de la seu judicial de destinació del personal, i la consegüent impossibilitat que els procediments judicials es desenvolupin en aquesta llengua, almenys quan així ho demanin els justiciables,¹⁰⁰ el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya va implantar el sistema següent.¹⁰¹ El personal de les oficines judicials que s’aculli al pla de normalització cobra un sobresou a canvi que l’oficina funcioni íntegrament en català, de manera que els justiciables rebran tota la documentació en català. L’Administració ha d’utilitzar la imaginació per establir mesures de foment adequades a la situació específica, fins i tot contrarestant la falta de col.laboració de l’Estat, en el nostre cas, i de la seva legislació. L’alt cost d’aquest pla, la incessant rotació a nivell estatal del personal al servei de l’Administració de Justícia i el fracàs del Govern català en els seus successius intents de convèncer el Govern espanyol perquè exigeixi el coneixement del català per accedir a les places de Catalunya, entre d’altres motius, han provocat la recent suspensió del pla.

• En el cas del català, la seva progressiva reintroducció en tots els àmbits i també en el socioeconòmic és vista majoritàriament amb simpatia tant per part dels consumidors i usuaris com per les empreses.

• Malgrat els nous problemes lingüístics (immigració, centralització de serveis a distància, fusions d’empreses, noves tecnologies, etc.), no es detecta una disminució de l’ús del català en el sector socioeconòmic.

• Els avenços en aquest sector són lents i probablement les mesures de protecció, que d’altra banda ja estan adoptant les llengües estatals enfront de l’anglès, continuaran essent necessàries indefinidament.

Page 199

• No només és legítim sinó indispensable que les administracions adoptin mesures de protecció dels drets lingüístics dels usuaris i consumidors, acompanyades amb mesures que garanteixin la presència i ús de les llengües minoritàries en el món socioeconòmic.

• La pràctica d’aquests anys demostra que la població catalana no practica una militància activa en general exigint l’ús del català a les empreses, però quan aquestes utilitzen el català per pròpia voluntat, com a conseqüència d’estudis de mercat, com a conseqüència de l’acció de les institucions o per la pressió de les ong, les enquestes als consumidors mostren la satisfacció d’aquests per la presència del català.

• La presència del català en els productes augmenta la satisfacció del client i no representa una despesa significativa per a les empreses.

• L’aprofitament de la contractació i les compres per part de l’Administració, per introduir clàusules que garanteixin el compliment de la legislació lingüística i l’ús de la llengua que es tracta de protegir, constitueix una mesura no només legítima sinó absolutament recomanable en el marc de qualsevol política de protecció d’una llengua minoritària o la supervivència de la qual corri perill.

-------------

[1] Sobre l’oposició doctrinal a les polítiques de catalanització i els límits de la intervenció pública en matèria lingüística, v. Albert Branchadell, «L’oposició a les polítiques de catalanització i els límits de la intervenció pública en matèria lingüística», Grenzgänge (2000) núm. 14, pàg. 65-79.

[2] http://www6.gencat.net/llengcat/legis/lleinl.htm; http://www.racocatala.com/~cat1714/llengua/llei071983.htm.

[3] http://www6.gencat.net/llengcat/legis/lleipl.htm.

[4] Un bon resum i valoració de les diferents campanyes institucionals a favor del català dels Països Catalans es pot trobar a . Sobre les primeres campanyes de la Generalitat, v. Strubell i Trueta, Miquel, «Les campanyes de normalització lingüística de la Generalitat de Catalunya (1980-1990)», Revista de Llengua i Dret, núm. 18 (Generalitat de Catalunya, Escola d’Administració Pública de Catalunya), desembre de 1992, pàg. 181 a 192.

[5] http://www.termcat.net/.

[6] http://www6.gencat.net/llengcat/corda/.

[7] http://www.cpnl.org/immigracio/; http://www6.gencat.net/llengcat/voluntaris/index.htm.

[8] http://www.cercle21.org/butlleti/02/campanyes.htm#cat.

[9] http://lin.cpnl.org.

[10] Totes les mesures de foment de les llengües espanyoles que apareixen en els diaris i butlletins oficials estan referenciades en les cròniques legislatives corresponents de la Revista de Llengua i Dret, que publica des de 1983 l’Escola d’Administració Pública de Catalunya. En el moment de presentar aquest treball, la pàgina web de la Revista, , permet de consultar gratuïtament els dos primers números de la Revista, a banda dels sumaris de tots els números i alguns articles més recents. Els consells de Direcció i de Redacció de la Revista, als quals pertany l’autor d’aquest treball, tenen la intenció de digitalitzar progressivament tots els números de la Revista i posar-los a disposició dels subscriptors en format electrònic. Per a l’elaboració d’aquest treball hem analitzat les mesures de foment publicades en el Diari Oficial de la Generalitat al llarg de l’any 2004, i per tant les citacions es referiran a convocatòries publicades aqueix any.

[11] Per exemple:

— l’Ordre pre/231/2004, de 21 de juny, per la qual s’aproven les bases que han de regir la concessió de subvencions per al manteniment de serveis lingüístics per al foment de la llengua catalana en organitzacions i entitats privades sense finalitat de lucre, , i la corresponent Resolució pre/2136/2004, de 22 de juliol, per la qual es convoca concurs públic per a la concessió de subvencions per al manteniment de serveis lingüístics per al foment de la llengua catalana en organitzacions i entitats privades sense finalitat de lucre durant l’any 2004. http://www.gencat.net/diari/4186/04189083.htm.

— la Resolució pre/2228/2004, de 29 de juny, per la qual es convoca concurs públic per a la concessió de subvencions per a iniciatives dirigides a augmentar el coneixement i l’ús social de la llengua catalana durant l’any 2004. http://www.gencat.net/diari/4197/04177099.htm.

— Resolució pre/1856/2004, de 28 de juny, per la qual es convoca concurs públic per a la concessió de subvencions a organismes de l’àmbit socioeconòmic i entitats privades sense finalitat de lucre, destinades a iniciar o mantenir un procés de formació lingüística de la llengua catalana durant el període d’octubre de 2003 a juny de 2004. http://www.gencat.net/diari/4168/04177074.htm.

Existeixen ajudes per a les activitats que tinguin per objecte el foment i la difusió de la llengua catalana en les universitats:

— Resolució uni/371/2004, de 19 de gener, per la qual s’obren les convocatòries per a la concessió de beques i ajudes en matèria d’universitats per a l’any 2004. http://www.gencat.net/diari/4081/04030111.htm.

— Ordre pre/232/2004, de 21 de juny, per la qual s’aproven les bases que han de regir la concessió de subvencions a les universitats catalanes per al manteniment de centres d’autoaprenentatge de la llengua catalana, , i Resolució pre/2229/2004, de 22 de juliol, per la qual es convoca concurs públic per a la concessió de subvencions en les universitats catalanes per al manteniment de centres d’autoaprenentatge de la llengua catalana durant el període d’octubre de 2003 a juny de 2004. http://www.gencat.net/diari/4197/04189084.htm.

— Resolució uni/1857/2004, de 28 de juny, per la qual s’aproven les bases i s’obre la convocatòria d’ajudes a l’edició i la difusió de llibres de text o manuals universitaris, en suport paper o en suport electrònic, escrits en llengua catalana. http://www.gencat.net/diari/4168/04180103.htm.

— Resolució uni/1858/2004, de 22 de juny, per la qual s’aproven les bases i s’obre la convocatòria d’ajudes en les universitats de Catalunya per a projectes i activitats de normalització lingüística. http://www.gencat.net/diari/4168/04177083.htm.

[12] http://www.gencat.net/diari/4219/04246044.htm.

[13] http://www.llull.com/llull/.

[14] Resolució de 10 de juny de 2004, de l’Institut Ramon Llull, sobre concessió de subvencions. http://www.gencat.net/diari/4180/04201120.htm.

[15] L’annex 9 de la Resolució uni/370/2004, de 19 de gener, , per la qual s’obren les convocatòries per a la concessió de beques i ajudes en matèria d’investigació per a l’any 2004, convoca els premis cirit per fomentar l’esperit científic de la joventut 2004.

[16] http://notícies.juridicas.com/base_datos/CCAA/ca-l21-2001.t1.html#a1. La desgravació fiscal per foment de l’ús del català ja estava prevista a l’article 25.2 lnl, i alguns ajuntaments van arribar a posar-la en pràctica.

[17] http://www.gencat.net/diari/3603/02045145.htm. Es pot consultar informació sobre aquest cens a . La llista més recent d’entitats que forma part del cens que figura en aquesta pàgina web va ser publicada per la Resolució pre/2463/2004, de 9 d’agost, del Departament de la Presidència, sobre la inclusió d’entitats en el Cens d’entitats que tenen per finalitat el foment de la llengua catalana. http://www.gencat.net/diari/3919/03155059.htm.

[18] http://cultura.gencat.net/ilc/.

[19] Per exemple, donen suport a l’ús del català de diferents formes, sense condicionar l’atorgament de la subvenció, les resolucions següents:

— clt/2289/2003, de 17 de juliol, per la qual s’obre convocatòria pública per a la presentació de projectes dels àmbits de les arts escèniques, de les arts plàstiques, del món editorial, del multimèdia, del discogràfic i musical i de la premsa, a efectes de participar en el concurs públic per a la concessió d’aportacions reintegrables de l’Institut Català de les Indústries Culturals. Apartat 5.f) de l’annex 2. http://www.gencat.net/diari/3934/03192147.htm.

— clt/601/2004, de 4 de març, per la qual es convoca concurs públic per a la concessió de subvencions per a activitats de dansa de caràcter professional durant l’any 2004. Base 9.d. http://www.gencat.net/diari/4095/04043095.htm.

— clt/1613/2004, de 25 de maig, per la qual s’obre convocatòria per a la concessió de subvencions a empreses de producció independents per a la realització de llargmetratges televisius de ficció destinats a ser emesos per televisió. Base 2. http://www.gencat.net/diari/4150/04132114.htm.

— clt/602/2004, de 4 de març, per la qual es convoca concurs públic per a la concessió de subvencions per a activitats teatrals i de circ de caràcter professional durant l’any 2004. Base 10. http://www.gencat.net/diari/4095/04043094.htm.

— clt/605/2004, de 4 de març, per la qual es convoca concurs públic per a la concessió de subvencions per a activitats musicals de caràcter professional durant l’any 2004. Base 9.b. http://www.gencat.net/diari/4095/04026123.htm.

— clt/636/2004, de 5 de març, per la qual es convoca concurs públic per a la concessió de subvencions per a l’edició de fonogrames durant l’any 2004. Base 8.b. http://www.gencat.net/diari/4097/04049076.htm.

— clt/637/2004, de 5 de març, per la qual es convoca concurs públic per a la concessió de beques per a la realització de pràctiques relacionades amb els diversos processos de la restauració de béns culturals mobles per a l’any 2004. Bases 6.g i 9. http://www.gencat.net/diari/4097/04037109.htm.

— clt/1851/2004, de 25 de juny, per la qual es convoca concurs públic per a la concessió de subvencions per a produccions unitàries de teatre de caràcter professional que s’estrenin entre l’1 d’agost de 2004 i el 31 de març de 2005. Base 9.d. http://www.gencat.net/diari/4172/04159139.htm.

— Ordre pre/313/2004, de 27 d’agost, d’aprovació de les bases reguladores per a la concessió d’ajudes a l’ampliació d’estudis superiors relacionats amb les religions i la laïcitat, fora de Catalunya, a Europa. Base 10.d. http://www.gencat.net/diari/4219/04233051.htm.

— Resolució int/3286/2004, de 29 d’octubre, per la qual es convoquen dues beques de col.laboració en tasques de catalogació pròpies del Centre de Documentació Policial de l’Escola de Policia de Catalunya. Apartats 8 i 10 de l’annex. http://www.gencat.net/diari/4273/04320071.htm.

Altres ajudes que no estan condicionades a l’ús del català però sí que el valoren són les següents del Departament d’Ensenyament, actualment denominat d’Educació:

— Ordre ens/61/2004, de 3 de març, de convocatòria de concurs públic per a l’atorgament de subvencions per al finançament d’activitats i per al funcionament de federacions i confederacions d’associacions de pares d’alumnes de centres docents no universitaris. Base 6.c. http://www.gencat.net/diari/4093/04055044.htm.

— Ordre ens/62/2004, de 3 de març, de convocatòria de concurs públic per a l’atorgament d’ajudes destinades al finançament d’activitats i per al funcionament d’associacions, federacions i confederacions d’associacions d’alumnes de centres docents no universitaris de Catalunya. Base 6.c. http://www.gencat.net/diari/4093/04055051.htm.

— Ordre ens/121/2004, de 14 d’abril, per la qual es fa pública la convocatòria per a la concessió d’ajudes a centres docents del Principat de Catalunya sufragats amb fons públics per a la realització d’intercanvis escolars entre alumnes de centres docents de les terres de parla catalana, per al curs escolar 2003-2004. Bases 1 i 6.a. http://www.gencat.net/diari/4118/04104113.htm.

— Ordre ENS/141/2004, de 28 d’abril, de convocatòria de concurs públic per a la concessió de subvencions destinades a la realització de les escoles d’estiu per a l’any 2004. Base 3. http://www.gencat.net/diari/4129/04113024.htm.

— Resolució jus/3423/2004, de 14 de desembre, per la qual es convoquen sis beques de col.laboració en tasques d’investigació i formació en matèries pròpies del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada. Bases 7 i 10. http://www.gencat.net/diari/4284/04342006.htm.

[20] Per exemple, en les convocatòries següents:

— Resolució uni/1880/2004, de 5 de juliol, per la qual s’obre convocatòria per a la concessió de beques i ajudes en matèria d’investigació. http://www.gencat.net/diari/4171/04183109.htm.

— Ordre edc/413/2004, de 10 de novembre, per la qual es convoquen beques de col.laboració en tasques de formació en tecnologies de la informació aplicades a l’educació, pròpies del Departament d’Educació, per a l’any 2005. En les bases 3.1 i 8.1 s’exigeix als becaris l’aportació de «els documents acreditatius del coneixement del català» de nivell C o equivalent. http://www.gencat.net/ense/dogc/20041103/04.315.026.htm.

— Resolució uni/3551/2004, de 16 de desembre, per la qual s’aproven les bases i s’obre la convocatòria d’ajudes per a la concessió de beques de cooperació internacional i desenvolupament. Annex 1.Bases 3.1.c, 3.2.d i 16.2. http://www.gencat.net/diari/4292/04356028.htm.

[21] Per exemple, les resolucions següents:

— ctc/832/2004, de 16 de març, sobre convocatòria per a la concessió d’ajudes per a la renovació de l’activitat comercial i el foment de la cooperació empresarial en els comerços de Catalunya, gestionats mitjançant l’Agència per a la Promoció del Comerç. Bases 6.4.2 i 7.3.c.b. http://www.gencat.net/diari/4105/04077059.htm.

— uni/1891/2004, de 28 de juny, per la qual s’aproven les bases i s’obre la convocatòria per a la concessió d’ajudes per donar suport al desenvolupament de projectes d’investigació i innovació en matèria educativa i d’ensenyament formal (reglat) i no formal (no reglat). Annex, base 4.a. http://www.gencat.net/diari/4207/04209010.htm.

— Ordre tri/235/2004, de 21 de juny, per la qual s’aproven les bases per a l’atorgament d’ajudes per a la sol.licitud d’acords previs de valoració o d’informes motivats en relació amb la deducció fiscal de projectes de R+D+IT i s’obre la convocatòria per a l’any 2004. Articles 7.2.i i 8.f. http://www.gencat.net/diari/4174/04166009.htm.

— Ordre tri/290/2004, de 4 d’agost, per la qual s’aproven les bases reguladores d’incentius a la inversió industrial en investigació, desenvolupament i innovació tecnològica per a sectors altament exposats a la competència internacional, i s’obre la convocatòria per a l’any 2004. Bases 3.j i 6.1.h de l’annex http://www.gencat.net/diari/4197/04212082.htm.

— Ordre tri/292/2004, de 4 d’agost, per la qual s’aproven les bases reguladores d’incentius per a projectes conjunts d’investigació i desenvolupament tecnològic (R+D), i s’obre la convocatòria per a l’any 2004. Bases 3.j i 6.1.g de l’annex http://www.gencat.net/diari/4197/04212069.htm.

— Ordre tri/293/2004, de 4 d’agost, per la qual s’aproven les bases reguladores d’incentius a projectes empresarials en investigació, desenvolupament i innovació tecnològica en sectors estratègics, i s’obre la convocatòria per a l’any 2004. Bases 3.j i 6.h de l’annex. http://www.gencat.net/diari/4197/04212084.htm.

— Ordre tri/291/2004, de 6 d’agost, per la qual s’aproven les bases reguladores per a l’atorgament d’ajudes per a la recerca, el desenvolupament i la innovació tecnològica i s’obre la convocatòria per a l’any 2004. Articles 6.2.e i 7.f. http://www.gencat.net/diari/4197/04216091.htm.

[22] Per exemple, i només referint-nos a la Generalitat, la base 7 de la Resolució ctc/832/2004, de 16 de març, citada anteriorment, que preveu una línia de foment per a «impulsar les iniciatives que portin a terme les empreses per a la promoció i la comercialització dels seus productes, serveis o imatge mitjançant la confecció o l’optimització de pàgines web», estableix, entre les característiques mínimes del web que sigui l’objecte de la sol.licitud de l’ajuda, el fet que el web disposi, «com a mínim, d’una versió íntegra en llengua catalana». Podem considerar que aquesta condició va més enllà de les obligacions lingüístiques de la lpl, que només obliguen a oferir en català els serveis de l’empresa, però no la resta d’elements de la pàgina web. Del comentari que fem més endavant es desprèn que en aquest cas aquesta condició lingüística ens sembla perfectament adequada per al tipus d’ajuda de què es tracta. Precisament el que hagués estat de difícil justificació és que aquesta condició no figurés en una convocatòria per a aquest tipus d’ajudes. En el mateix sentit la Resolució mah/2159/2004, de 27 de juliol, , per la qual es fa pública la convocatòria d’ajudes per a iniciatives en matèria de residus a entitats sense ànim de lucre que treballin per a la inserció sociolaboral, preveu, en la base 12 (altres obligacions dels beneficiaris), «d) Elaborar els materials en llengua catalana. Si cal elaborar-los en més d’una llengua, el català ha d’ocupar el lloc o la posició preferent». Certament aquestes convocatòries resulten exemplars respecte a la proposta que defensem en aquest apartat.

[23] Dins de l’apartat 1 titulat «En relació amb el compliment de la Llei de política lingüística».

[24] Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca. La nota és nostra.

[25] «Les empreses que han subscrit un concert o un conveni de col.laboració amb la Generalitat o amb les corporacions locals de Catalunya, o són beneficiàries d’ajuts o subvencions d’aquestes, han d’utilitzar, almenys, el català en la retolació, en els avisos i en la documentació adreçats al públic, com a mínim quan estiguin vinculats a l’objecte de l’ajut o el conveni.» http://www6.gencat.net/llengcat/legis/cat/lpl_cap5.htm.

[26] http://www6.gencat.net/llengcat/legis/cat/lpl_cap1.htm.

[27] V. per exemple la previsió relativa als articles a què es refereix l’Acord del Govern de 4 de febrer de 2003 (base 7.e) i l’obligació d’aportar una declaració en aquest sentit (base 8.2.g) en l’Ordre tri/349/2004, de 29 de setembre, per la qual s’aproven les bases reguladores que han de regir el programa d’inserció laboral de persones amb disminució i persones amb dificultats d’inserció laboral, i s’obre la convocatòria per a l’any 2004. http://www.gencat.net/diari/4233/04252068.htm. En el mateix sentit:

— Ordre tri/404/2004, de 8 de novembre, per la qual s’estableixen les bases reguladores que han de regir les subvencions destinades a la realització de les accions complementàries i d’acompanyament a la formació que promou el Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya. Articles 8.c i 9.3.i. http://www.gencat.net/diari/4259/04313176.htm.

— Ordre tri/357/2004, de 27 de setembre, per la qual s’estableixen les bases reguladores de les subvencions públiques per a la realització d’accions relatives a programes experimentals en matèria d’ocupació, i s’obre la corresponent convocatòria per a l’any 2004 per a la concessió d’aquestes subvencions. Articles 7.c i 9.4.i. http://www.gencat.net/diari/4235/04266050.htm.

— Ordre tri/376/2004, de 25 d’octubre, per la qual s’estableixen les bases reguladores que han de regir les subvencions destinades als contractes programa per a la formació de treballadors/ores que promou el Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya. Articles 8.c i 17.3.i. http://www.gencat.net/diari/4249/04295102.htm.

[28] Per exemple, només per esmentar-ne algunes i sense ser de cap manera exhaustius, es pot comprovar aquesta absència de referències lingüístiques en les resolucions següents:

— uni/1891/2004, de 28 de juny, per la qual s’aproven les bases i s’obre la convocatòria per a la concessió d’ajudes per donar suport al desenvolupament de projectes de recerca i innovació en matèria educativa i d’ensenyament formal (reglat) i no formal (no reglat). http://www.gencat.net/diari/4171/04183109.htm.

— ctc/2272/2004, de 9 d’agost, per la qual s’obre la convocatòria i s’aproven les bases reguladores de concessió d’ajudes en les empreses turístiques que són susceptibles de finançament amb càrrec a la línia de préstecs de l’Institut Català de Finances. http://www.gencat.net/diari/4204/04223064.htm.

— Ordre edc/315/2004, de 8 de setembre, de convocatòria pública per a la concessió de subvencions a entitats sense finalitat de lucre per a la realització de programes i actuacions de formació de persones adultes. http://www.gencat.net/diari/4222/04250001.htm.

— Ordre pre/351/2004, de 28 de setembre, per la qual s’aproven les bases per a la concessió d’ajudes a nivell de l’educació física i l’esport, dins del marc dels plans de formació complementària, formació en la investigació i formació en la docència d’alumnes i postgraduats. http://www.gencat.net/diari/4233/04272085.htm.

— Resolució uni/2799/2004, de 4 d’octubre, per la qual s’obre convocatòria per a la concessió d’ajudes per al finançament d’actuacions a nivell de la comunicació i de la divulgació científica. http://www.gencat.net/diari/4242/04275110.htm.

— Acord 100/2004, de 22 de setembre, del Ple del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, pel qual s’obre la II convocatòria per a la concessió d’ajudes a projectes d’investigació sobre comunicació audiovisual. http://www.gencat.net/diari/4250/04272097.htm.

— Acord 101/2004, de 22 de setembre, del Ple del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, pel qual s’obre la convocatòria dels II Premis El cac a l’escola. http://www.gencat.net/diari/4250/04272098.htm.

— Ordre ctc/445/2004, de 24 de novembre, per la qual es convoquen els premis de la Generalitat de Catalunya a la iniciativa comercial i els premis de la Generalitat de Catalunya en els establiments comercials centenaris. http://www.gencat.net/diari/4285/04322105.htm.

[29] Apartat 1.4 «En l’àmbit de la informació».

[30] Per exemple, així ho fa la Resolució jus/3263/2004, de 19 de novembre, per la qual s’obre la convocatòria per a la concessió d’ajudes econòmiques per a la realització de projectes d’investigació en els àmbits de l’execució penal, la mediació penal, l’atenció a la víctima, l’Administració de justícia i el dret civil català. Bases 5.4 i 12. http://www.gencat.net/diari/4272/04320047.htm.

[31] Versió consolidada: http://www6.gencat.net/llengcat/legis/docs/gc_decret107_ 1987.pdf. Versió oficial no consolidada: http://www.gencat.net/diari/4272/04320047.htm.

[32] Base 1.5: «La llengua que s’utilitzarà en les exposicions orals dels cursos i en els materials didàctics per a la seva realització ha de ser el català. La llengua del software que s’utilitzi en aquests cursos, tant del sistema operatiu com de les aplicacions, haurà de ser el català sempre que existeixi versió en aquesta llengua. En l’àmbit territorial de la Val d’Aran (sic) s’haurà d’utilitzar l’aranès o el català. L’entitat beneficiària podrà fer ús, a més, d’altres llengües amb la finalitat d’afavorir la integració social i l’aprenentatge del català de qualsevol dels grups a qui va dirigida la convocatòria, particularment immigrants i discapacitats». Base 1.6: «Els ens locals hauran de complir la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, i la resta de disposicions lingüístiques que les afectin, i les entitats sense finalitat de lucre han de complir el que estableixen els articles 15.3, 32.1, 32.3, 33 i 36.4 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, per a empreses i establiments.» http://www.gencat.net/diari/4239/04272116.htm.

[33] Resolució jus/3557/2004, de 28 de desembre, de convocatòria dels cursos de formació per a la capacitació a nivell de la medicina forense, en les àrees de patologia i psiquiatria forenses, dirigida als funcionaris del cos de metges forenses destinats a l’Institut de Medicina Legal de Catalunya. Bases 4.4. http://www.gencat.net/diari/4292/04359155.htm.

[34] Ordre edc/460/2004, de 20 de desembre, de convocatòria d’ajudes corresponents a les accions descentralitzades de la segona fase del Programa Sòcrates de la Unió Europea, per al període comprès entre l’1 de juny de 2005 i el 31 de juliol de 2006. http://www.gencat.net/diari/4290/04352047.htm.

[35] Es tracta de l’Ordre del Departament de Cultura de 19 de febrer de 1987 per la qual es convoquen els premis de cinematografia de la Generalitat de Catalunya corresponents a 1987 i se n’aproven les bases d’adjudicació. La citació textual és del fonament jurídic tercer de la sentència apel.lada.

[36] http://www.constitucion.es/constitucion/index.html. V. també en un sentit positiu les stc de 4 de febrer de 1999 (Secció 3a CA Ar. 723), que culmina la jurisprudència positiva a què van anar conduint les stc de 25 de març de 1998 i 2 de juny de 1998, i la stc de 20 d’abril de 1999 (Secció 3a ca, Ar. 4146).

[37] V. per a totes la més recent de què tenim notícia, la Sentència 2001/8753 del Tribunal Suprem (Sala Contenciosa Administrativa, Secció 4a) de 9 de juliol de 2001, que anul.la l’acord municipal de Munitibar d’aprovació definitiva dels estatuts de la Mancomunidad de Municipios Euskaldunes, on en el fonament de dret segon s’afirma que «el foment i desenvolupament de l’ús de l’euskera no és competència dels municipis per tal com de manera inequívoca aquesta competència correspon a la Comunitat Autònoma.».

[38] http://www10.gencat.net/gencat/binaris/AG_301104_tcm32-20445.pdf.

[39] Decret 107/1987, de 13 de març, pel qual es regula l’ús de les llengües oficials per part de l’Administració de la Generalitat de Catalunya. Article 14. http://www6.gencat.net/llengcat/legis/docs/gc_decret107_1987.pdf.

[40] Article 27 de la Llei 3/1993, de 5 de març, de l’estatut del consumidor. http://www6.gencat.net/llengcat/legis/docs/em_llei3_93.pdf, reproduït posteriorment per l’article 32.1 LPL. http://www6.gencat.net/llengcat/legis/docs/em_llei1_98.pdf.

[41] http://www6.gencat.net/llengcat/legis/docs/ng_lleiorg4_1979.pdf.

[42] http://www6.gencat.net/llengcat/legis/docs/ng_constitucio.pdf.

[43] http://www6.gencat.net/llengcat/legis/docs/cartaeur.pdf.

[44] http://www6.gencat.net/llengcat/legis/docs/al_llei16_90.pdf. Lamentablement la versió castellana de la llei també tradueix el topònim.

[45] http://www.olf.gouv.qc.ca/charte/charte/index.html.

[46] http://www.admin.ch/ch/f/rs/c101.html. No tenim notícies de la protecció jurídica del francoprovençal.

[47] http://catala.andorra.ad/CatalaAnd/Llei.htm.

[48] http://www6.gencat.net/llengcat/legis/docs/cartaeur.pdf.

[49] La ratificació de l’Estat espanyol a la Carta europea de llengües regionals o minoritàries, ciemen, mercator, dret i legislació lingüístics, documents de treball 8, Barcelona, 2002, pàg. 8. http://www.ciemen.org/mercator/pdf/wp8-cat-def.pdf.

[50] http://www.boe.es/boe_catalan/dies/2001-10-01/pdfs/A02320-02336.pdf.

[51] La disposició actualment vigent és l’article 16 de la Directriu 2000/13/ce del Parlament Europeu i del Consell de 20 de març de 2000, relativa a l’aproximació de les legislacions dels estats membres en matèria d’etiquetatge, presentació i publicitat dels productes alimentaris (do l 109 de 6.5.2000, p. 29). http://europa.eu.int/eur-lex/pri/es/oj/dat/2000/l_109/l_10920000506es00290042.pdf.

[52] http://www.gencat.net/ctc/doc/doc_74143314_1.pdf.

[53] Excloem d’aquest estudi, per la seva especificitat, la normativa reguladora de quotes en mitjans de comunicació, audiovisuals i en l’àmbit educatiu, excepte la referència breu que farem més endavant al Decret 237/1998, de 8 de setembre, sobre mesures de foment de l’oferta cinematogràfica doblada i subtitulada en llengua catalana. (dogc 2725, de 16-9-98), que desenvolupava l’article 28.3 lpl, i a l’Acord 118/2004, de 17 de novembre, pel qual s’aprova la Instrucció general del Consell de l’Audiovisual de Catalunya sobre la presència de la llengua i la cultura catalanes i de l’aranès en els mitjans de comunicació audiovisuals. Aquestes normes es poden consultar, com la majoria de les que citarem, a .

[54] http://www6.gencat.net/llengcat/legis/docs/tr_ordre18_2_86.pdf

[55] http://www6.gencat.net/llengcat/legis/docs/tr_decret166_90.pdf.

[56] http://www6.gencat.net/llengcat/legis/docs/tr_decret78_91.pdf. L’ús incorrecte de la toponímia no sembla sancionable directament, però sí que ho podria ser quan comportés la infracció de l’obligació de l’ús del català en els casos prescrits per la Llei (per exemple, des de la lpl de 1998 han de ser en català els rètols fixos no protegits per la legislació de la propietat industrial i els documents en què s’ofereixin serveis), o en la mesura que existeixi una obligació legal de fer constar la raó social o una direcció ja que aquesta direcció ha de contenir les denominacions toponímiques oficials. Així, per exemple, l’ús de toponímia indegudament traduïda podria contravenir l’article 19 del Decret 213/2001, de 24 de juliol, de protecció dels drets del consumidor i usuari en la prestació de serveis sobre els béns de naturalesa duradora, que sota l’epígraf «Publicitat dels serveis» disposa que «Qualsevol mena de forma de comunicació publicitària o promocional dels establiments subjectes a aquesta disposició ha d’incorporar la raó social i el domicili de l’empresa, on es puguin fer efectives les posteriors reclamacions i consultes per part de l’usuari. (...)», o a l’article 8 de la Llei 3/1993, de 5 de març, de l’estatut del consumidor, que regula la veracitat i la suficiència de la publicitat i la informació i obliga que (2) «Tota la informació continguda en els envasos, els embalatges i les etiquetes dels productes i la que es proporcioni mitjançant la publicitat en els punts de venda ha de ser veraç i suficient en relació amb els aspectes següents: h) Origen».

[57] http://www6.gencat.net/llengcat/legis/docs/em_ordre25_6_92.pdf.

[58] http://www6.gencat.net/llengcat/legis/docs/em_llei3_93.pdf. Segons la disposició final 1a, el 26.a) no és aplicable directament sinó a través d’un desplegament que queda reforçat legalment per aquesta disposició.

[59] http://www6.gencat.net/llengcat/legis/docs/tr_decret298_93.pdf.

[60] http://www6.gencat.net/llengcat/legis/docs/tr_rd1457_86.pdf.

[61] http://www6.gencat.net/llengcat/legis/docs/em_d53_94.pdf.

[62] http://www6.gencat.net/llengcat/legis/docs/em_d168_94.pdf.

[63] http://www6.gencat.net/llengcat/legis/docs/em_d317_94.pdf.

[64] http://www6.gencat.net/llengcat/legis/docs/em_d290_95.pdf.

[65] http://www6.gencat.net/llengcat/legis/docs/em_llei18_97.pdf.

[66] Seguim en part el capítol XIV El món socioeconòmic http://www6.gencat.net/llengcat/informe/catala/cap14_03.pdf de l’Informe sobre política lingüística 2003 elaborat per la Secretaria de Política Lingüística, presentat i aprovat durant el mes de desembre de 2004 en el Ple del Consell Social de la Llengua Catalana i al Parlament de Catalunya. Segons la pàgina web on està exposat , conté les actuacions més rellevants en matèria de política lingüística realitzades durant l’any 2003 i un conjunt de dades que permeten conèixer la situació de la llengua catalana en diversos àmbits de la societat. Sobre els aspectes de la lpl que afecten les empreses es pot trobar informació addicional a i sobre la presència de la llengua catalana en les activitats econòmiques a .

[67] L’Ordre tic/385/2003, de 21 d’agost, per la qual s’estableixen normes dirigides a millorar la informació al consumidor en determinats contractes, , es va limitar a repetir, quan es refereix a l’obligació de disposar de contractes en català i en castellà en exemplars separats, cosa que ja va establir l’ec i la lpl, desaprofitant així l’ocasió per ordenar, per exemple, l’oferta per defecte de la versió catalana dels contractes. És cert que les infraccions d’una obligació d’aquest tipus són de comprovació difícil, però hauria estat una previsió raonable, de fàcil compliment, que segurament hauria contribuït a augmentar en alguna mesura l’ús del català en els contractes.

[68] Article 4 de la Llei 1/1990: «Infraccions en matèria de transaccions comercials i condicions tècniques de venda i en matèria de preus. Són infraccions en matèria de transaccions comercials i condicions tècniques de venda i en matèria de preus: f) La negativa injustificada a satisfer les demandes del consumidor, de l’usuari, dels expenedors o dels distribuïdors, i qualsevol mena de discriminació respecte a les demandes referides.» http://www.gencat.net/ctc/doc/doc_74143314_1.pdf.

[69] Article 5 de la Llei 1/1990: «Infraccions en matèria de normalització, documentació i condicions de venda i en matèria de subministrament o de prestació de serveis. Són infraccions en matèria de normalització, documentació i condicions de venda i en matèria de subministrament o de prestació de serveis: d) L’incompliment de les disposicions que regulen el mercat, l’etiquetatge i l’envàs de productes, la publicitat sobre béns i serveis i els preus d’aquests».

[70] V. el capítol 3 de la Llei 1/1990.

[71] V. el capítol 5 de la Llei 1/1990.

[72] V. el capítol 6 de la Llei 1/1990.

[73] V. per exemple la notícia de 12 de febrer de 2004 en el Diari de Girona, http://www.knosys.net/llengcat/docs/04020160.pdf, El Punt, http://www.knosys.net/llengcat/docs/04020161.pdf i altres diaris de la mateixa data.

[74] Article 23: «Publicitat de les sancions -1 En el cas d’infraccions greus o molt greus, l’autoritat que ha resolt l’expedient pot acordar, per raons d’exemplaritat i en previsió de futures conductes infractores, la publicació de les sancions imposades d’acord amb aquesta Llei, una vegada s’hauran convertit en fermes en la via administrativa.»

[75] http://www.knosys.net/llengcat/docs/04090173.pdf, http://www.knosys.net/llengcat/docs/04090187.pdf, http://www.knosys.net/llengcat/docs/04090142.pdf i http://www.avui.com/avui/diari/04/set/13/pdf/04s13d18.pdf.

[76] http://www.avui.es/avui/diari/05/mar/11/pdf/05m11d29.pdf.

[77] «Política lingüística a les empreses multinacionals i empreses de serveis públics a Catalunya», a Noves SL, hivern de 2005. http://www6.gencat.net/llengcat/noves/hm05hivern/sole1_4.htm; http://www6.gencat.net/llengcat/noves/hm05hivern/a_sole1_4.htm.

[78] http://www6.gencat.net/llengcat/legis/docs/em_ordre16_12_99.pdf.

[79] http://www6.gencat.net/llengcat/legis/docs/em_d213_01.pdf. «Tots els establiments han d’estar en disposició de lliurar a l’usuari tota la informació i documentació prevista» en el mateix decret almenys en català. Es refereix a informació de preus, fulls de reclamació, pressupostos, resguards de dipòsit, factures i publicitat. Es consideren béns de naturalesa duradora electrodomèstics, aparells de gas, de telefonia i electrònics, material informàtic, joguines i material esportiu, entre d’altres.»

[80] http://www6.gencat.net/llengcat/legis/docs/em_d348_01.pdf. «Tota la informació dirigida a les persones usuàries, tant en els bancs solars, com en el local, de consells d’instruccions d’ús, així com d’informació de preus, ha d’estar com a mínim en català.»

[81] A l’hora d’escriure aquest article, els departaments s’han dividit en Comerç, Turisme i Consum, d’una banda, i Indústria i Treball, de l’altra.

[82] http://www.gencat.net/diari/4340/05055064.htm.

[83] http://www.gencat.net/diari/4182/04188069.htm.

[84] http://www.gencat.net/diari/4281/04329128.htm i http://www6.gencat.net/llengcat/legis/docs/mc_acord118_2004.pdf.

[85] http://www6.gencat.net/llengcat/legis/docs/gc_decret107_1987.pdf.

[86] Creada pel Decret 396/1983, de 8 de setembre, i substituïda per l’actual Comissió Tècnica de Política Lingüística, regulada pel Decret 36/1998, de 4 de febrer, de mesures per a l’aplicació de la lpl. http://www6.gencat.net/llengcat/legis/docs/gc_decret36_1998.pdf.

[87] http://www.gencat.net/economia/jcca/idr/docs/2003-02-rec.pdf.

[88] http://www.gencat.net/economia/jcca/idr/docs/2003-03-rec.pdf.

[89] http://www.iniciativa.info/popups/acordgovern.pdf, http://www.elperiodico.es/info/documents/cas/pacto.pdf.

[90] http://www6.gencat.net/llengcat/dgpoling/pla.htm inclou un enllaç al text del Pla d’acció de política lingüística 2004-2005, http://www6.gencat.net/llengcat/dgpoling/pla_2004.pdf, a un resum de dades del balanç del Pla http://www6.gencat.net/llengcat/dgpoling/pla_2004_aval.pdf, al Pla d’acció de política lingüística 2005-2006, http://www6.gencat.net/llengcat/dgpoling/pla_2005.pdf, i a un document de presentació d’aquesta últim, http://www6.gencat.net/llengcat/dgpoling/pla_2005_present.pdf.

[91] http://www10.gencat.net/gencat/binaris/AG_301104_tcm32-20445.pdf.

[92] http://www10.gencat.net/pls/ecofin_jcca/p02.dadesDoc?xidi=1&v_any=2005&v_num=51&v_tipus=3 i http://www10.gencat.net/ecofin_jcca/idr/docs/2005-02-rec-cat.pdf.

[93] http://www.gencat.net/economia/jcca/rjca/docs/rdl2-00-13.pdf.

[94] V. per exemple http://www.spl.gouv.qc.ca/langue/pdf/francais_langue_commune.pdf.

[95] http://www.tresor.gouv.qc.ca/fr/marxi/acheteur/politique.asp.

[96] Per exemple, es pot consultar un document sobre la política lingüística de la Universitat de Quebec a Montreal, aprovat el 6 d’abril de 2004, en l’article 5 del qual es fa referència a la política de compres. http://www.instances.uqam.ca/politiques/Politique_40.html.

[97] http://www.linguapax.org/congres/taller/taller5/Salvail.html.

[98] En aquest sentit ens vam pronunciar en 1999 davant un plec de clàusules que exigia als licitadors l’ús del català en tota la documentació, de manera que vam proposar eximir de tal exigència la documentació prèvia a l’objecte contractual com per exemple els estatuts de la societat licitadora.

[99] http://www.igsap.map.es/cia/dispo/24465.htm.

[100] Aquest últim dret entenem que ja existeix des de l’entrada en vigor a Espanya de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries, http://www.coe.int/T/E/Legal_Affairs/Local_and_regional_Democracy/Regional_or_Minority_languages/, però el seu exercici normal es fa impossible a causa de la no-exigència del coneixement de la llengua pròpia oficial diferent del castellà i dels inconvenients que comporta la presència de sistemes de traducció.

[101] http://www.gencat.net/justicia/adjucat/inf-general/Normalitzacio.htm.