Notes sobre documents administratius dels segles XVI I XVII
| Autor | Caries Duarte i Ramón Torrents |
| Cargo | Del Grup de treball sobre la documentado histórica del Ilenguatge administratiu |
| Páginas | 7-11 |
Page 7
En el núm. 4 de la Revista de Llengua i Dret aparegué la primera part d'aquest treball, referida a la documentado medieval, que reprenem ara amb textos dels segles xvi i xvn.
Els textos triats per a la realització d'aquest estudi son fragments de les Ordinacions de la universitat de la vila i terme de Sabadell¡Segle XVI, del Llibre del mostassaf de Mallorca, del Llibre dels mostassaf s de Juneda, de les Ordinations e nou redreg jet per instaurado, reformado e reparatió de la Universitat del Studi General de la Ciutat de Barcelona, de la Practica, forma y stil de celebrar Corts Generáis en Catalunya, de documents de la Selva del Camp, de l'Alguer, de Barcelona (per exemple, entre d'altres, la Justificado de la pretendo del Molt Iliustre Consistori de la visita, en la assisténcia que demana al Excelentíssim Senyor Uocbtinent General, y Real Audiencia, ...), del Llibre d'Establiment de la Universitat de la vila de Peníscola, etc.
Tot i la limitado dels fragments a partir dels quals hem treballat, el pe-ríode estudiat mereix un interés notable, si bé diferent de ranterior: en aquell trobávem una llengua incomparabletnent mes neta de manlleus; aquí, en can-vi, una vadHació ben expressiva, tant en la designació de conceptes nous com antics, que trobem sota mots, locucions o perífrasis no própiament catakns. Que no en fem esment en aquesta ressenya, ens sembla justificat tant per la brevetat que ens imposem com per la discutible utilitat de deixar-ne constancia -vist que no ens hem proposat de fer un treball arqueológic sobre l'evolució histórica de la puresa i la propietat amb qué es descabdella el nos-tre Ilenguatge jurídic i administratiu. Les referéncies, dones, s'orienten clara-ment a dos objectius: subratllar els elements susceptibles de ser reincorporatsPage 8 al patrimoní deis llenguatges jurídic i administratiu, i, d'altra banda, ressus-ciíar a la memoria deis usuaris d'avui alguns recursos de que, si calla, es podría fer un cert ús.
Son naturalment copiosíssims els casos en qué trobem solucions i recursos que ja incloíem dins la comunicado anterior -elements que, com és lógic, no han pas de desaparéixer peí simple pas d'uns anys o d'unes centúries. Així, la riquesa de qué parlávem en l'article aparegut en el núm. 4 encara és un fet ben vistent, tot i que esquitxat de solucions que avui hem de consi^ derar dubtoses des del punt de vista de la legitimitat i la genuinitat en la for-mació de recursos propis, molt sovint a causa del decantament natural de la llengua per unes determinades solucions en perjudici d'unes al tres.
En certs aspectes cal dir que hem obert els ulls i que hem parat esment a unes qüestions sobre les quals encara no havíem reparat: n'és un exemple el sistema de datacions i referéncíes a determinacions temporals. No recordem ara cap cas en qué la preposició aparegui entre mesos i anys, d'on podem sospitar que el nostre sistema clássic de datado no incorporava aqüestes par-tícules, que, probablement, han fet aparició entre nosaltres de resultes del contacte amb la llengua espanyola.
No son freqüents els aspectes en qué vegem solucions clares i segures que puguin contribuir a resoldre casos conflictius o en qué manquem de solució.
Així mateix, algún d'aquests casos ja havia estat objecte de propostes auto-ritzades, i aquí en trobem una confirmació mes: pronunciar, amb el valor de l'espanyol fallar, d'acord amb el que sosté Joan Coromines a Usures i converses d'un filbleg.
Els resultats que oferim tot seguit contenen, amb tot, noms, adjectius, verbs, locucions, perífrasis i altres recursos que poden fer claror a la conso-lídació del patrimoni dels nostres llenguatges específics.
No ens cal insistir en el carácter del nostre estudi, que aspira simplement a aportar recursos nous -si bé antics-, que, en tot cas, han de rebre la confirmació de la Comissió Assessora de Llenguatge Administratiu i dels usuaris que hi voldran reconéixer la imprescindible utilitat que en justifiqui el re-vifament.
El sufix -or amb el valor de «susceptible d'ésser + participi d'un verb transitíu» és d'una aparició constant i abundosa -elegidor, judicador, jura-Page 9 ment prestador, promovedor, actes faedors, querelles faedores, coses declaradores, etc.- en la major part deis documents llegits. La productivitat d'a-quest recurs no hautia de ser ignorada i podría reportar una gran utilitat, la majoria de vegades al costat d'un altre sufix de valor setnblant pero no ben bé exacte, -able. Entre l'un i l'altre no hi ha, com diem, identitat perfecta; comptable, per exemple, pot teñir un valor tot diferent de comptador, vist que, a part el valor de substantiu diferent del d'aquest darrer, també com a adjectiu se'n distingeix: documents comptables (i no pas comptadors) contra efectes comptables i venciments comptadors.
Amb aquest exemple semblen dones ben iHustrats els casos que volem deixar indicats i també s'hi veu prou clara la comoditat de servir-se'n.
-
Determinacions de temps
La diversa documentació estudiada fins ara confirma el que indiquen els treballs polémics de Rovira i Virgili i de Coromines sobre í'oportunitat o la necessitat d'acompanyar els anys de Particle determinat masculí. El treball aparegut en el número 4 d'aquesta revista i preparat peí nostre collega Rai-mon Alamany ja era prou dar en el que volem tornar a dir: en les datacions compostes de día, mes i any, no trobem mai l'any acompanyat de la prepo-sició de ni tampoc de la preposició i de l'article, sino una simple juxtaposició de l'element mes amb Pelement any: ais 5 de Noembre 1686 -així sempre. No veiem cap motiu insalvable perqué aquesta solució no pugui ser -sense carácter exclusiu- la que posi fi a la polémica (encara viva) sobre aquella qüestió que tant Rovira com Coromines reconegueren que tenia poc gruix.
A propósit d'aquest mateix assumpte, trobem que la majoria de datacions van introduides de la preposició a o de la preposició i 1'article determinat masculí (singular o plural) per indicar el dia, com a l'exemple que hem posat mes amunt: a 26 del present mes de juny corrent any 1666, ais vint-i-dos de setembre mil sis-cents seixánta-dos, etc. Fins ara hem estat partidaris de prescindir positivament i amb tota decisió d'aquesta preposició introductoria, si bé no de l'article, i no creiem pas que els exemples anteriors -demostratius d'un ús ben estés ais segles xvi i xvii, pero també d'una afectado fora de dubtes (a 26 del present mes de juny del corrent any...)- puguin justificar amb el fonament necessari un canvi de parer sobre aquesta qüestió. Dones, en documents com és ara convenís, contractes, escriptures, etc., hem proposat i proposem d'adoptar la fórmula mes simple: «A la ciutat de Balaguer, el dia 10 d'octubre de 1961, ...». Fet i fet, aquí com en tantes altres coses, el que cerquem no és sino una convenció cómoda i de la máxima acceptabilitat entre els usuaris.
Afegim-hi un esment de les construccions temporals amb el verb comptar del tipus «vui que comptam a .........», «dilluns primer vinent que comptarem a .........», etc.Page 10
-
Usos de la preposició «de»
Es constata que la llengua d'avui sembla ignorar en gran mesura una so-lució económica en certes construccions en qué la influencia de la llengua veina ens encomana un ús impropi, innecessari, un abús, de la preposició composta per a: «consentir (concedir) licencia de instituir...». Afegim-hi altres usos preposicionals, com els que trobem en construccions com ara «elegir en rector», «nomenar per vice-rector», vendré «en gros» (en oposició a vendré «a la menuda»), etc.
-
Relatiu «de/per qué»
Els textos estudiáis confirmen la correcció, avalada per una tradició indiscutible, d'una solució que, tot i haver adoptat en alguna ocasíó, ens ha fet dubtar per l'escassa circulado que avui n'observem: les combinacions de qué i per qué, no referides a antecedents masculins ni femenins, sino justament neutres, que resolen a tota satisfacció construccions castellanes de la mena de «de todo lo cual», peí que £a a la primera, o «por todo lo cual» o «en su virtud» respecte a la segona, que altrament -volem dir sense aquest re-curs- caldria traduir amb una acumulado d'elements engavanyosos, separats de la realitat de la llengua que parlem («de totes les quals coses»), que creiem innecessária en la mesura que hi ha construccions mes genuínes i directes, com la que comentem.
-
Ates
És remarcable l'ús que trobem en els documents estudiats de construccions amb ates, com ara «atesa la poca aigua...», «ates que han espatllada i arrencada...». També el verb atendré en la frase «attenent y considerant que en la vila se necessita de ordenar nous establiments que...».
-
Di verses qüestions terminológiques
Agrupem aquí, seleccionats entre molts d'altres que han suscitat també el nostre interés, alguns termes o formules: albara de guia o crédit en el text següent: «ja posant en son crédit major quantitat per son salari, ja falsíficant los albarans de guia»; paper volant: «que llegís la suplicado" -la terminado -(c)ió era forc.a freqüent en mots en qué avui és inusual, com ara aquest o com prorrogado, denunciado, dispensado, responúó> etc.- escrita en paper volant del tenor següent»; crida pública i nunci i corredor públic en el text següent: «A 31 del mes de juliol, 1701, fonch convocat convelí particular enPage 11 la Casa del Convelí de la precent vila de Paníscola, ab 50 de trompeta y veu de crida pública feta en dita vila y lloch acostumats de aquella per Joseph Avil, nuncio y corredor públic de dita vila»; ¡esta 'festiu' i ferial: «y si per cas tos que lo dit digous será festa, volent que en tal cas sia lo feriat en lo endemá si festa no será, y si será festa que sia lo primer dia que no será festa», tancadura «han espatllada i arrencada la tancadura del portal de Barcelona», pronunciar (amb valor absolut equivalent a pronunciar sentencia) i proferir sentencia: «Soplega instantment que ans que pronunciéis en lo dit contrast», «de la sentencia per V.M. proferida en favor de esta part»; enan-tar: «Jutges e Inquisidors, en abséncia o contumacia deis dits ólim Officials y altres personas damunt ditas inobedients a les presents citacions i amones-tacions, procehiran y enantaran contra los dits Oficiáis»; vagar «los Jurats y Prohomens ques trabaran puguen fer la inseculació deis lochs que vagaran»
