Crònica legislativa: Unió Europea
| Autor | Narcís Mir |
| Cargo | Responsable de Seguiment Normatiu i Desenvolupament Estatutari en Afers UE. Secretaria per a la Unió Europea. |
| Páginas | 444-450 |
Page 444
Reglament (CE) núm. 607/2009 de la Comissió, de 14 de juliol de 2009, pel qual s’estableixen determinades disposicions d’aplicació del Reglament (CE) núm. 479/2008 del Consell en allò que fa a les denominacions d’origen i indicacions geogràfiques protegides, als termes tradicionals, a l’etiquetatge i a la presentació de determinats productes vitivinícoles. DOUE L 193, de 24.07.2009, p. 60. http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do uri=OJ:L:2009:193:006 0:0139:ES:PDF
El present reglament conté nombroses disposicions lingüístiques que es refereixen a diversos aspectes de la regulació de les denominacions d’origen i indicacions geogràfiques protegides (article 4.1), als denominats termes tradicionals (articles 31, 35.2 a) i b) i 40.2) i a les normes generals d’etiquetatge i presentació dels productes vitivinícoles (diverses disposicions del capítol IV).
Amb relació al primer aspecte, l’article 4.1 del Reglament assenyala que el nom que es desitgi protegir únicament es podrà registrar en la llengua o les llengües que s’utilitzen per descriure el producte en qüestió en la zona geogràfica delimitada.
Pel que fa al reconeixement d’un terme tradicional, l’article 31 es dedica de manera expressa a les qüestions relacionades amb la llengua; així, s’hi preveu que el terme objecte de protecció es redactarà en la llengua o llengües oficials o regionals de l’estat membre o del país tercer d’origen de terme (apartat 1.a) o en la llengua utilitzada comercialment per a aquest terme (apartat 1.b). A més, el terme es registrarà amb la seva ortografia original (apartat 2 del mateix article 31).
D’altra banda, l’article 35. 2 fa dependre l’acceptació del terme «ús tradicional» de manera distinta en els casos dels apartats 1.a i 1.b de l’article 31 esmentat: quant als primers, el període mínim serà de cinc anys, mentre que per als
Page 445
segons serà de quinze anys. Finalment, l’article 40 del Reglament, que estableix els criteris generals de protecció dels termes tradicionals, determina que estaran protegits únicament en la llengua i respecte de les categories de productes vitivinícoles que figurin en la sol·licitud administrativa corresponent.
Quant a les normes d’etiquetatge i presentació, que figuren en el capítol IV del present reglament, el seu article 52.2 disposa que, en el cas que es tracti de productes destinats a l’exportació, els estats membres podran permetre que les indicacions que entrin en conflicte amb les normes d’etiquetatge establertes per la legislació comunitària apareguin en l’etiqueta dels vins per a l’exportació quan així ho exigeixi la legislació del tercer país de què es tracti. Aquestes indicacions podran figurar en llengües distintes de les llengües oficials comunitàries.
D’altres disposicions en aquest mateix capítol IV preveuen el següent: la possibilitat de substituir o completar determinades expressions que ha de contenir l’etiquetatge en relació amb l’embotellador o en relació amb determinats tipus de vins, en funció de si la llengua utilitzada no distingeix per si mateixa determinats conceptes o, per contra, ja els inclou (articles 56.2.b i 60.1), i la possibilitat que dintre de la indicació dels símbols comunitaris les indicacions de «denominació d’origen protegida» i «indicació geogràfica protegida» puguin ser substituïdes per termes equivalents en una altra llengua oficial de la Comunitat.
Finalment, els diversos formularis administratius que s’hauran d’utilitzar per donar compliment al Reglament, i que figuren com a annexos de la present disposició, contenen les corresponents referències a les llengües que són objecte de la presentació de les sol·licituds de registre, oposició, modificació, conversió o cancel·lació de les denominacions d’origen i indicacions geogràfiques protegides i dels termes tradicionals.
Reglament (CE) núm. 723/2009 del Consell, de 25 de juny de 2009, relatiu al marc jurídic comunitari aplicable als consorcis d’infraestructures d’investigació europees (ERIC). DOUE L 206, de 8.08.2009, p. 1. http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do uri=OJ:L:2009:206:000 1:0008:ES:PDF
L’article 5.1 d’aquest reglament disposa que la sol·licitud a la Comissió Europea per crear un ERIC s’haurà de presentar en una de les llengües oficials de les institucions de la Unió. D’altra banda, l’article 10, dedicat als estatuts de
Page 446
l’ERIC, disposa en l’apartat j que aquests hauran de contenir la indicació de quina serà la seva llengua o llengües de treball.
Reglament (CE) núm. 713/2009 del Parlament Europeu y del Consell, de 13 de juliol de 2009, pel qual es crea l’Agència de cooperació dels reguladors de l’energia. DOUE L 211, de 14.08.2009, p. 1. http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do uri=OJ:L:2009:211:000 1:0014:ES:PDF
L’article 33 d’aquest reglament preveu que el consell d’administració de l’Agència decidirà sobre el seu règim lingüístic intern dintre del marc de les disposicions del Reglament núm. 1 del Consell, de 15 d’abril de 1958, pel qual es fixen les llengües de la Comunitat Econòmica Europea (actual Unió Europea).
Directiva 2009/81/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 13 de juliol de 2009, sobre coordinació dels procediments d’adjudicació de determinats contractes d’obres, de subministrament i de serveis per les entitats o poders adjudicadors en els àmbits de la defensa i la seguretat, i per la qual es modifiquen les directives 2004/17/CE i 2004/18/CE. DOUE L 216, de 20.08.2009, p. 76. http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do uri=OJ:L:2009:216:007 6:0136:ES:PDF
L’article 32.4 d’aquesta directiva disposa que els anuncis de licitació es publicaran en una llengua oficial de la Comunitat que esculli l’entitat o el poder adjudicador, essent el text publicat en aquesta llengua l’únic autèntic. D’altra banda, l’article 34.5.b assenyala que la invitació que hauran de formular els poders adjudicadors als candidats seleccionats per presentar ofertes haurà de contenir, entre altres dades, la llengua o les llengües en què aquestes estaran redactades i, quan es tracti d’un procés de negociació, la llengua o les llengües que es faran servir. Aquestes mateixes disposicions figuren també en els anne-xos de la Directiva que contenen els models dels formularis administratius corresponents.
Reglament (CE) núm. 810/2009 del Parlament Europeu i del Consell, de 13 de juliol de 2009, pel qual s’estableix un Codi comunitari sobre visats (Codi de visats). DOUE L 243, de 15.09.2009, p. 1. http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do uri=OJ:L:2009:243:000 1:0058:ES:PDF
Page 447
D’acord amb el que disposa l’article 11 d’aquest reglament, l’imprès de sollicitud que els consolats hauran de proveir estarà disponible en les llengües següents: a) la llengua o llengües oficials de l’estat membre per al qual se sollicita el visat; b) la llengua o llengües oficials del país d’acollida; c) la llengua o llengües oficials del país amfitrió i en la llengua o llengües oficials de l’estat membre per al qual se sol·licita el visat, o d) en cas de representació, la llengua o llengües oficials de l’estat membre de representació. A més, l’article 14.4 apartat g preveu que els estats membres elaborin un imprès en el qual els sollicitants demostrin tenir un patrocinador o un allotjament privat, el qual haurà d’estar redactat en la llengua o llengües oficials de l’estat membre i en almenys una altra llengua oficial de les institucions de la Unió Europea.
Directiva 2009/100/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 16 de setembre de 2009, relativa al reconeixement recíproc dels certificats de navegació expedits per als vaixells de la navegació interior. DOUE L 259, de 2.10.2009, p. 8. http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do uri=OJ:L:2009:259:000 8:0013:ES:PDF
El certificat de navegació al qual fa referència aquesta directiva es redactarà en una de les llengües oficials de les institucions de la Unió Europea, tal com ho disposa el seu article 2.3.
Directiva 2009/105/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 16 de setembre de 2009, relativa als recipients a pressió simples. DOUE L 264, de 8.10.2009, p. 12. http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do uri=OJ:L:2009:264:001 2:0029:ES:PDF
L’article 8.4 d’aquesta directiva preveu que els expedients i la correspondència relativa als procediments de certificació es redactaran en una llengua oficial de l’estat membre en el qual estigui establert l’organisme de control autoritzat o en una llengua acceptada per aquest estat.
Reglament (CE) núm. 976/2009 de la Comissió, de 19 d’octubre de 2009, pel qual s’executa la Directiva 2007/2/CE del Parlament Europeu i del Consell en allò que es refereix als serveis en xarxa. DOUE L 274, de 20.10.2009, p. 9. http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do uri=OJ:L:2009:274:000 9:0018:ES:PDF
Page 448
Els annexos II («Serveis de localització») i III («Serveis de visualització») del Reglament contenen les referències tècniques relatives, entre altres aspectes, als paràmetres relacionats amb les llengües en relació amb els criteris de cerca i de realització d’operacions en el marc d’aquests serveis.
Reglament (CE) núm. 987/2009 del Parlament Europeu i del Consell, de 16 de setembre de 2009, pel qual s’adopten les normes d’aplicació del Reglament (CE) núm. 883/2004, sobre la coordinació dels sistemes de seguretat social. DOUE L 284, de 30.10.2009, p. 1. http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do uri=OJ:L:2009:284:000 1:0042:ES:PDF
Amb relació a la comunicació de les decisions de les diferents institucions que afecten el sol·licitant de les prestacions, l’article 48 del Reglament disposa que l’autoritat de contacte n’elaborarà un resum i li remetrà en la llengua de la institució que l’hagi presa o, a instàncies del sol·licitant, en la llengua que esculli entre les reconegudes com a llengües oficials per les institucions comunitàries, d’acord amb l’article 290 del Tractat de la Comunitat Europea (actual article 342 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea).
D’altra banda, l’annex 4, que conté els detalls de la base de dades pública prevista pel Reglament, assenyala, a l’apartat 5 relatiu al seu règim lingüístic, que la llengua d’ús general de la base serà l’anglès, per bé que la denominació dels òrgans i les dades de contacte s’inclouran també en la(les) llengua(es) oficials de l’estat membre.
Reglament (CE) núm. 988/2009 del Parlament Europeu i del Consell, de 16 de setembre de 2009, pel qual es modifica el Reglament (CE) núm. 883/2004, sobre la coordinació dels sistemes de seguretat social, i es determina el contingut dels seus annexos. DOUE L 284, de 30.10.2009, p. 43. http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do uri=OJ:L:2009:284:004 3:0072:ES:PDF
El seu atès 11 indica que, per facilitar l’ús del Reglament de base (CE) núm. 883/2004 en aquesta matèria, als ciutadans que demanin informació o facin reclamacions a les institucions dels estats membres, les referències a la legislació dels estats membres en qüestió també s’hauran de presentar en la llengua original, quan escaigui, per evitar possibles malentesos.
Page 449
Directiva 2009/125/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 21 d’octubre de 2009, per la qual s’instaura un marc per a l’establiment de requisits de disseny ecològic aplicables als productes relacionats amb l’energia. DOUE L 285, de 31.10.2009, p. 10. http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do uri=OJ:L:2009:285:001 0:0035:ES:PDF
Amb relació al marcatge i declaració de conformitat CE, l’article 5.5 de la Directiva disposa que els estats membres podran exigir que la informació que s’hagi de presentar estigui en la seva llengua o llengües oficials quan el producte arribi a l’usuari final. D’altra banda, el seu article 8.4 preveu que els documents relatius a l’avaluació de la conformitat i a la declaració de conformitat CE s’hauran de redactar en les llengües oficials de les institucions de la Unió Europea.
Decisió marc 2009/948/JAI del Consell, de 30 de novembre de 2009, sobre la prevenció i resolució de conflictes d’exercici de jurisdicció en els processos penals. DOUE L 328, de 15.12.2009, p. 42. http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do uri=OJ:L:2009:328:004 2:0047:ES:PDF
L’atès 19 d’aquesta decisió marc fa una consideració sobre la necessitat d’incentivar els estats membres perquè quan facin una declaració sobre el règim lingüístic en aquesta matèria, a part de la seva llengua oficial incloguin almenys una altra llengua d’ús comú en la Unió Europea.
Ja en la seva part dispositiva, l’article 14 de la Decisió marc preveu que cada estat membre haurà d’indicar mitjançant una declaració que es dipositarà en la Secretaria General del Consell quines de les llengües oficials de les institucions de la Unió Europea es podran utilitzar en els procediment de contacte dels intercanvis d’informació entre les autoritats competents dels estats membres.
Directiva 2009/136/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 25 de novembre de 2009, per la qual es modifiquen la Directiva 2002/22/CE, relativa al servei universal i els drets dels usuaris en relació amb les xarxes i els serveis de comunicacions electròniques; la Directiva 2002/58/CE, relativa al tractament de les dades personals i a la protecció de la intimitat en el sector de les comunicacions electròniques, i el Reglament (CE) núm. 2006/2004, sobre la cooperació en matèria de protecció dels consumidors. DOUE L 337, de 18.12.2009, p. 11.
Page 450 http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do uri=OJ:L:2009:337:001 1:0036:ES:PDF
L’atès 48 d’aquesta directiva fa una referència a la necessitat d’incloure el llenguatge de signes entre els serveis complementaris que poden imposar-se per llei a determinats canals de programes de ràdio i televisió que permetin millorar els serveis destinats a millorar l’accessibilitat dels usuaris finals amb discapacitat.
Reglament (CE) núm. 1223/2009 del Parlament Europeu i del Consell, de 30 de novembre de 2009, sobre els productes cosmètics. DOUE L 342, de 22.12.2009, p. 59. http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do uri=OJ:L:2009:342:005 9:0209:ES:PDF
Pel que fa a les obligacions de les persones responsables, en els termes del que preveu l’article 4 del Reglament, el seu article 5 disposa que hauran de facilitar a l’autoritat nacional competent tota la informació i documentació necessàries per demostrar la conformitat del producte en una llengua que pugui comprendre fàcilment aquesta autoritat.
Quant a les obligacions dels distribuïdors, en aquest cas l’article 6, apartats 2 i 5, determina que abans de comercialitzar un producte cosmètic hauran d’assegurar-se que es compleixen els requisits en matèria de llengua que preveu l’article 19 del Reglament tot facilitant, si així són requerits, a l’autoritat competent tota la informació i documentació que aquesta els sol·liciti en una llengua que aquesta pugui comprendre fàcilment.
D’altra banda, en relació amb l’expedient d’informació que ha d’acompanyar la introducció en el mercat d’un producte cosmètic, l’article 11 preveu que la persona responsable de la seva elaboració el posarà a disposició de l’autoritat competent de l’estat membre on s’hagi de custodiar aquest expedient, el qual haurà d’estar disponible en una llengua que pugui ser fàcilment comprensible per l’esmentada autoritat.
Finalment, l’article 19.5 del Reglament, dedicat a l’etiquetatge dels productes cosmètics, preveu que la llengua de la informació bàsica que han de contenir serà determinada per la legislació dels estats membres en els quals el producte es posi a disposició de l’usuari final.
