Models de documents municipals
| Autor | Antònia Fernàndez |
| Páginas | 433-436 |
Models de documents municipals, Barcelona (Departament de Governació) 1989, 530 pàg., 17 X 24 cm, isbn 84-393-1210-5.
Page 433
La Direcció General d'Administració Local ha publicat el llibre Models de documents municipals, destinat a facilitar als ens locals de Catalunya la tasca administrativa. L'obra té un caire eminentment pràctic i l'objectiu principal és que esdevingui una eina útil per a l'activitat quotidiana dels funcionaris. Aquest recull d'expedients és fruit del minuciós treball portat a terme per quatre prestigiosos municipalistes amb una llarga experiència en el camp de l'administració local, que han realitzat una excel·lent tasca de recerca i de confecció dels expedients que més s'ajusten a les necessitats actuals dels nostres ens locals.
Tal com estableix la disposició final primera de la Llei 8/1987, de 15 d'abril, municipal i de règim local de:Catalunya: «Per tal de facilitar l'actuació administrativa dels ens locals (...) el Departament de Governació ha d'elaborar models tipus d'actes, acords, ordenances i reglaments, inventaris, plecs i expedients, i ha d'establir, així mateix, procediments que permetin sistemes simpli-ficats de comptabilitat i estructures pressupostàries.»
Així, doncs, aquesta publicació és la primera que la Direcció General d'Administració Local promou per donar compliment a l'esmentada prescripció legal, i segueix la línia iniciada per l'Escola d'Administració Pública de Catalunya amb I'edicíó d'obres com el Formulari de documentació municipal (1980 i 1982), el Formulari de procediment administratiu (1982) i el Manual de formularis per a ajuntaments (1985). Aquesta última és potser la que més s'apropa a l'estructura i el contingut del llibre que ara comentem. La normativa legal sobre la qual es basava el seu autor, però, ha estat en part substituïda per l'aprovació de noves, disposicions, i per això calia una actualització dels models, adaptats a la legislació vigent. Cal remarcar en aquest sentit el bloc normatiu de les-quatre lleis d'organització territorial aprovat l'abril de 1987, i en especial la Llei 8/1987, de 15 d'abril, municipal i de règim local de Catalunya.
Aquesta proliferació d'obres d'àmbit local destinades a orientar sobre la forma de redactar documents en català es deu al mandat legal d'usar la llengua pròpia de Catalunya en l'àmbit administratiu. En aquest sentit, la Llei de normalització lingüística de Catalunya és prou clara quan diu que: «EI català, com a llengua, pròpia de Catalunya, ho és també de la. Generalitat i de l'Administració' territorial catalana, de l'administració local i de les altres corporacions-públiques dependents de la Generalitat.»
Recollint aquest precepte, la Lleï 8/1987 abans esmentada estableix a l'article 5 que': «El català, com a llengua pròpia de Catalunya, ho és* també de la seva administració local. Tota la documentació derivada de les actuacions administratives dels ens-locals redactada en català té validesa oficial. Les convocatòries de les sessions dels òrgans de govern dels ens".
Page 434
locals, els ordres del dia, les actes i la resta d'escrits i documentació derivats de llur funcionament es poden redactar en català sense necessitat de cap mena de traducció.»
Segons la presentació del llibre, aquests Models de documents municipals van destinats, en un principi, a ens municipals de menys de 5.000 habitants. L'abast de la publicació, però, ha depassat aquest objectiu primer, i aquests exemples prototípics d'expedients tenen plena validesa per a la totalitat dels ajuntaments catalans.
Cal advertir que aquests documents són models de caràcter indicatiu, no preceptiu. El mandat de la Llei és solament «facilitar l'actuació administrativa», no dirigir o tutelar les competències dels ens locals.
L'obra consta en primer lloc d'una interessant introducció pel que fa als principis generals sobre procediment administratiu local. Amb una estructuració ordenada i coherent en el discurs, tracta entre d'altres els aspectes següents: a) les fonts normatives vigents que regulen el procediment administratiu local, i b) els principis generals de l'article 29 de la Llei de procediment administratiu (economia, celeritat i eficàcia), que han d'estar presents en tota tramitació administrativa. En aquest sentit, es promulga la simplificació dels expedients, és a dir, l'absència de tràmits inútils o repetitius, d'acord amb l'estil planer que caracteritza el llenguatge' administratiu català: «La tendència de l'Administració catalana és alleugerir els tractaments i simplificar les formes en les relacions entre les administracions. L'estil ampul·lós i carregat de circumloquis, que era propi de l'Administració espanyola, ha estat superat per les modernes tendències del llenguatge administratiu, especialment en la nova administració de la Generalitat, que ha tingut molta cura a adaptar les seves fórmules al sentit general dels administrats». També s'ha tingut en compte a l'hora d'elaborar els documents el procés d'informatització que s'està portant a terme actualment als municipis de Catalunya, la qual cosa permetrà la mecanització de la tramitació administrativa i el consegüent augment de l'eficàcia i de la rapidesa i, en definitiva, una major qualitat en l'atenció als ciutadans.
Després de la introducció comença el motllo del llibre, que es divideix en quatre blocs temàtics:
- La gestió dels béns dels ens locals,
- La contractació,
- El règim de la funció pública local,
- La prestació dels serveis.
Cadascun d'aquests blocs ha estat elaborat per un autor diferent, la qual cosa comporta un certa diferenciació en l'enfocament i fins i tot en la metodologia. Tot i amb això, els quatre capítols segueixen una estructura sistemàtica que cohesiona el conjunt de l'obra.
Cada bloc temàtic conté diversos expedients, i cadascun d'aquests expedients consta d'una breu introducció i d'un conjunt de documents. La
Page 435
nota introductòria a cada expedient conté: a) la definició de l'expedient de què es tracta, b) la legislació aplicable, i c) les consideracions pràctiques destinades a orientar els funcionaris municipals sobre la realització de cada expedient concret. Després d'aquesta breu introducció hi ha el formulari pròpiament dit, on es presenten tots els documents que constitueixen la tramitació administrativa (decrets de l'alcaldia, informes del secretari, l'interventor i el tècnic municipal, edictes, dictàmens de la comissió informativa, oficis, certificats, actes, resolucions, plecs de clàusules, estatuts, etc). Descriurem a continuació cadascun d'aquests apartats.
El primer bloc temàtic, a cura de Joaquim Llorens i Clos, cap del Servei d'Administració Local de la Delegació del Govern de la Generalitat a Girona, és el dedicat a béns. L'autor ha triat diversos models d'expedients que tracten de la declaració, l'alteració de la qualificació jurídica, la desafectació, l'adquisició, la venda, la cessió, la permuta i l'expropiació de béns, entre d'altres aspectes.
Els documents bàsics d'aquests tipus d'expedients són el decret de l'alcaldia que inicia l'expedient, els informes del secretari i l'interventor que justifiquen la procedència d'aquest tràmit, les propostes de les comissions informatives i la resolució de l'alcaldia que posa fi a l'expedient. ¦ '¦
Pel que fa al segon bloc, dedicat a la contractació, Jaume SAnchez i Isac, ex-cap del" Servei de Règim Jurídic de les Corporacions Locals de la Direcció General d'Administració Local i actual secretari de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, ha seleccionat un grup d'expedients sobre les diverses modalitats de contractació que poden gestionar els ens locals: contracte de treballs específics i concrets no habituals, contracte d'obra pública, adjudicació urgent d'obres, contractaci6 directa d'obres i contracte d'assistència tècnica, com també diverses modalitats d'expedients d'adjudicació directa (productes emparats per patent, de reconeguda urgència, obres declarades de notori caràcter artístic, contractació directa per manca de li-citadors i contractes que han estat resolts i que es continuen en els mateixos preus i condicions).
Alguns d'aquests expedients són constituïts per un únic document, el plec de clàusules o plec de condicions que regeixen el contracte de què es tracta; d'altres, en canvi, contenen un conjunt d'escrits, com ara decrets de l'alcaldia, informes del secretari, l'interventor o Farquitecte-tècnic, certificats, dictàmens de la comissió informativa, diligències, etcètera).
El "tercer bloc, elaborat per Aureli Rodríguez Resina, secretari general de l'Ajuntament de Premià de
Page 436
Mar, tracta del règim de la funció pública del personal al servei de les corporacions locals, i conté totes les modalitats de nomenaments, excedències, llicències i altres situacions en què es poden trobar els funcionaris locals al llarg de la seva carrera administrativa.
Obre aquest capítol un expedient sobre l'aprovació anual de la plantilla del personal de la corporació, la qual ha de comprendre tots els llocs de treball. Segueixen diversos expedients dedicats al nomenament de funcionaris interins i eventuals, l'adscripció de funcionaris en comissió de serveis, el reconeixement de triennis, l'atorgament de bestretes i la jubilació voluntària dels funcionaris. Tot seguit es presenten les diferents situacions administratives dels funcionaris: excedència voluntària (per tenir cura d'un fill o per interès particular) i les llicències (per estudis relacionats amb el lloc de treball, per assumptes propis, per malaltia, per matrimoni o per maternitat). El bloc dedicat a la funció pública local acaba amb els expedients disciplinaris als funcionaris.
Per últim, Jaume René i Alim-bau, oficial major de l'Ajuntament de Reus, ens presenta una sèrie d'expedients que tendeixen a simplificar les opcions i a flexibilitzar la implantació dels serveis. En aquest sentit, podem destacar la gestió directa, la concessió, el concert i l'arrendament, i també el desplegament de figures com l'organisme autònom local, la societat mercantil o la societat cooperativa.
Aquests expedients contenen els aspectes següents: els estatuts per a la prestació del servei municipal de parcs i jardins per gestió directa; els estatuts per a la prestació dels serveis socials i sanitaris mitjançant un organisme autònom local; els estatuts per a la creació d'una empresa municipal d'aparcaments pel sistema de societat mercantil; el plec de condicions per a la prestació del servei de recollida d'escombraries mitjançant la concessió, com també els supòsits de segrest, rescat i caducitat de la concessió; la prestació del servei de biblioteca municipal pel sistema de concert; el plec de condicions que regeix la prestació del servei de piscina municipal pel sistema d'arrendament; els estatuts per al tractament i l'eliminació de residus urbans mitjançant la creació d'una societat mercantil amb capital social mixt; els estatuts per a la creació d'una cooperativa; els estatuts per a la creació del consorci del museu municipal, i finalment els estatus d'una mancomunitat per a l'eliminació de residus.
El conjunt d'aquests 65 expedients cobreix d'una manera àmplia, encara que no exhaustiva, tot el ventall de possibilitats amb què els funcionaris locals es poden trobar en la seva tasca quotidiana al servei dels ciutadans.
Desitgem que aquesta publicació encoratgi els funcionaris locals a usar el català en la seva tasca administrativa i que sigui una petita aportació en el procés de normalització del llenguatge administratiu català.
