La justícia a la Corona d'Aragó i a Catalunya
| Autor | Tomàs de Montagut Estragué |
| Cargo del Autor | Coordinador de l'obra. Catedràtic d'Història del dret i de les institucions a la Universitat Pompeu Fabra |
| Páginas | 16-45 |
Per a comprendre el significat històric dels drets privat, penal i processal de Catalunya, cal tenir en compte que estan íntimament lligats a una noció de jurisdicció, entesa com a potestat pública, que va donar forma, a partir del segle XII i fins a la codificació, a la forma de producció, d'aplicació i d'interpretació d'aquests drets.
Tanmateix, el concepte de jurisdicció, elaborat per la doctrina dels juristes del ius commune, presenta alhora un caràcter plural i jerarquitzat que ens porta, en el cas de Catalunya, a analitzar la jurisdicció general o superior del monarca, que resulta ser una jurisdicció universal que s'estén sobre tots els regnes i terres que formen la Corona d'Aragó.
D'aquesta manera, hem d'iniciar aquest capítol estudiant la relació que hi ha entre la Corona d'Aragó i Catalunya, des del punt de vista polític i jurídic, i esbrinant què és la jurisdicció universal en cadascuna d'aquestes dues comunitats, per a continuar examinant la noció de jurisdicció universal i la seva traducció orgànica, que consisteix en l'existència permanent d'un sol consell reial suprem i d'una audiència reial única per a tota la Corona d'Aragó fins al 1493, i d'una audiència reial privativa de Catalunya des d'aquesta data fins a l'establiment i nova planta de la Reial Audiència de Catalunya pel Decret filipista de 9 d'octubre de 1715.
Els objectius bàsics que heu d'haver assolit una vegada treballats els continguts d'aquest capítol són els següents:
1. Comprendre la forma d'integració política de Catalunya dins la Corona d'Aragó.
2. Analitzar i entendre la noció de jurisdicció elaborada pel ius commune i la seva projecció a la Corona d'Aragó i a Catalunya.
3. Entendre en què consistia l'Audiència única del rei a la Corona d'Aragó a partir de la seva normativa inicial decisionista i de les posteriors reformes pactistes.
4. Conèixer els trets fonamentals de la Reial Audiència de Catalunya.
També podeu aprofundir els aspectes següents:
* Entendre les doctrines que expliquen la naturalesa jurídica de la unió de regnes i terres del rei d'Aragó i comte de Barcelona.Page 17
* Analitzar la noció de justícia que es recull a les Leges Palatinae i relacionarla amb el pensament jurídic medieval.
* Establir les diferències que hi ha entre les vies de gràcia, de govern i de justícia que s'utilitzaven a l'Audiència per a processar-ne l'activitat.
Des del segle XIII, denominem Corona d'Aragó la comunitat de regnes i terres del rei d'Aragó, el qual era senyor d'altres regnes (València, Mallorca, etc.) i d'altres terres (Principat de Catalunya, comtats de Rosselló i de Cerdanya, etc.).
La Corona d'Aragó es configurà com una comunitat de comunitats, que va tenir el seu origen en les esposalles (1137) que van dur a la unió matrimonial entre Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, i Peronella, la filla i hereva del rei d'Aragó Ramir II. Aquesta unió dinàstica o monàrquica comportà alhora la unió dels comtats i de les terres del comte de Barcelona amb el regne del rei d'Aragó.
La unió s'amplià posteriorment amb la incorporació d'altres regnes conquerits en el segle XIII (Mallorca, primer el 1229 i definitivament el 1344, i València, 1232-1245) o amb la d'altres terres (el Principat de Catalunya a partir de la segona meitat del segle XII, i els comtats de Rosselló i de Cerdanya, definitivament el 1344).
Fins a la mort de Ferran el Catòlic (1516), la Corona d'Aragó es va regir per una monarquia unida i privativa. A partir d'aquesta data, compartí amb altres pobles hispànics (Castella, Navarra, Portugal, etc.) la persona del mateix monarca, per bé que a títol institucional diferent, atès que a la Corona d'Aragó el règim jurídic de la monarquia continuà essent el tradicional i privatiu, força diferent del vigent de manera simultània per a altres comunitats (Castella, Navarra, etc.).
La unió personal de la monarquia assolida amb el matrimoni dels Reis Catòlics (1469) deixà intactes la independència i la situació històrica peculiar dels ordenaments jurídics de cadascun dels regnes i terres, fins que Felip IV de Catalunya i Aragó (V de Castella) va imposar la seva unificació política i forçà la unitat jurídica quant al dret públic. Amb diversos decrets, Felip IV va reduir la diversitat juridicopública anterior i la transformà en unitat mitjançant la imposició expansiva del dret castellà.Page 18
La política uniformitzadora i centralitzadora de Felip IV fou possible gràcies a la conquesta militar que les armes del rei (francocastellanes) van fer dels regnes i terres de la Corona d'Aragó, amb motiu de la guerra de Successió al tron de la monarquia universal dels Àustria, al començament del segle XVIII (1705-1714). Tanmateix, aquests canvis no van abrogar els drets privats, criminals ni processals d'Aragó, de Catalunya i de Mallorca. Així, doncs, aquest capítol, referit al dret polític i al que regula l'administració de justícia universal a la Corona d'Aragó i a Catalunya, comprèn un període que s'estén des de la primera meitat del segle XII fins al començament del segle XVIII, i els altres dos capítols d'aquest manual, referits a la història dels drets criminal, processal i privat de Catalunya, s'estenen en el temps fins al moment codificador i compilador (segles XIX-XX).
Pel que fa a aquest capítol, convé distingir els nous territoris incorporats a partir de la darreria del segle XIII a la Corona d'Aragó (Sardenya, Sicília i Nàpols) -anomenats dellà el mar (ultra marem)- dels que integren el nucli matriu o originari anterior (Catalunya, Aragó, València i Mallorca) -anomenats deçà el mar (citra marem)-. Només respecte a aquests darrers podem parlar amb propietat de la Corona d'Aragó com a regne unit o comunitat política universal.
La Corona d'Aragó s'ha qualificat, amb tipologia actual, de confederació, d'unió personal o d'unió real. Jesús Lalinde la qualifica de "fórmula pluralista coordinada de poder", ja que hi havia una pluralitat de centres polítics situats en pla d'igualtat i no de subordinació. La primacia donada a Aragó és de caràcter honorífic i representatiu, però sense cap altre tipus de significació jurídica ni política.
"Es una «unión personal» en cuanto el vínculo entre las dos entidades lo constituye una «persona», que es el rey, aunque si esto es adecuado para el momento de su nacimiento, no lo es tanto para los momentos posteriores, pues, lógicamente, la evolución histórica ha conducido a ampliar los vínculos, y con ello, a que aparte de la Corona, hayan nacido otras instituciones conjuntas. Es una «confederación», en cuanto con absoluta independencia han actuado unidas frente al exterior, pero ningún pacto ha establecido la fe común que las haya ligado obligatoriamente."
J. Lalinde (1996, pàg. 320).
La Corona d'Aragó era una comunitat unida, una unió de regnes o senyorius, de comunitats polítiques, de "coses públiques" o de repúbliques, etc. Mentre que cadascuna de les comunitats o repúbliques inferiors tenia un nom gentilici propi (Aragó, Catalunya, València, etc.), la comunitat o república universal de totes n'estava mancada, de manera que per a designar-la ens hi referim enumerant els títols del monarca que l'encapçala. El monarca s'intitulava reiPage 19 d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya, de Còrsega; comte de Barcelona, de Rosselló i Cerdanya, etc. i no rei de la Corona d'Aragó.
Tanmateix, quan ens referim a la comunitat universal per mitjà de la seva assemblea política representativa o cort general, on estaven convocats els representants de tots els estaments de cadascuna de les repúbliques deçà el mar i de Mallorca, es parla de la Cort General dels regnes i terres del rei. Aquests regnes i terres, en la seva unitat política, van ser també designats com a Senyoria, Corona reial i Corona d'Aragó. Des de la baixa edat mitjana, els regnes i terres del rei es van configurar amb una personalitat juridicopública i una unitat política que els juristes i les Corts s'encarregaren de teoritzar i d'interpretar.
En les Corts Generals de Montsó de 1382-1389, per exemple, es parlà, en un primer moment, d'una cosa pública (república universal) integrada pel rei com a cap, i els vassalls i súbdits del rei com a membres; però també es parlà, més endavant, del cos místic dels regnes i terres del rei (república universal), integrat pel rei com a cap i per la cosa pública ('general' de la república universal) com a membre. En el primer cas, es configurà una forma d'organització política en què va predominar el rei (cap) sobre els seus súbdits i vassalls (membres); en el segon cas, s'establí un cert equilibri entre el rei (cap) i la unió dels regnes i terres en general de la república (membre).
En definitiva, aquestes Corts Generals de Montsó van donar testimoni, amb les seves diverses doctrines jurídiques, de l'existència d'una república universal o regne unit dels regnes i terres del rei que més endavant va ser coneguda com a Corona...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba