«El sistema jurídic entre l’Estat i la societat. Sobre el paper de l’autoregulació social i l’arbitratge previ»
| Autor | Mercè Darnaculleta i Gardella |
| Cargo | Àrea de Dret Administratiu del Departament de Dret Públic de la Universitat de Girona |
| Páginas | 313-316 |
«EL SISTEMA JURÍDIC ENTRE L’ESTAT
I LA SOCIETAT. SOBRE EL PAPER
DE L’AUTOREGULACIÓ SOCIAL
I L’ARBITRATGE PREVI»
Crònica del Seminari dut a terme
a l’Acadèmia Diplomàtica de Viena
els dies 30 i 31 de març de 2000
Mercè Darnaculleta i Gardella
Àrea de Dret Administratiu del Departament
de Dret Públic de la Universitat de Girona
Els dies 30 i 31 de març de 2000 va tenir lloc a Viena el Seminari «El sistema ju-
rídic entre l’Estat i la societat. Sobre el paper de l’autoregulació social i l’arbitratge
previ» (Das Rechtssystem zwischen Staat und Zivilgesellschaft. Zur Rolle gesellschaftli-
cher Selbstregulierung und vorstaatlicher Schlichtung). El contingut de les ponències
presentades serà publicat per l’editorial «Passangen», en una obra col·lectiva en què
qui subscriu aquesta crònica ha col·laborat amb un article sobre el règim jurídic de
l’autocontrol de la publicitat a Espanya.
Aquest Seminari va ser organitzat per la Comunitat Austríaca d’Investigació
(Österreiche Forschungsgemeinsachft), en col·laboració amb l’Acadèmia Diplomàtica
de Viena, en el marc de la línia de recerca oberta pel grup de treball Wege zur Civil
Society in Österreich (Camí cap a una societat civil a Àustria). Aquest grup es va cons-
tituir a iniciativa de l’esmentada Comunitat Austríaca d’Investigació amb la finalitat
de fomentar estudis interdisciplinaris sobre la societat civil i incentivar a Àustria el
desenvolupament d’una plataforma sobre aquest tema. Els debats organitzats fins a
la celebració d’aquest darrer Seminari han estat publicats en la nova col·lecció Reihe
Civil Society der Österreichen Forschungsgemeinschaft de l’editorial Passagen. D’aques-
ta manera, entre els anys 1998 i 2000 han sortit a la llum les obres col·lectives que re-
cullen el contingut dels Seminaris sobre la llibertat de la competència i el control es-
tatal del mercat (Zwischen Wettbewerb und Protektion. Zur Rolle staatlicher Macht
und wettbewerblicher Freiheit in Österreich im 20. Jahrhundert), la revolució austríaca
de 1848 i les seves conseqüències per la democràcia («Dürfen’s denn das?». Die fort-
dauernde Frage zum Jahr 1848), i l’organització d’interessos privats a través d’associa-
cions (Organisierte Privatinteressen. Vereine in Österreich).
La utilització de la noció de «societat civil» com a eix central d’aquestes troba-
des explica l’interessant enfocament d’un seminari que tractava un tema ja clàssic,
és a dir, el relatiu a la resolució extrajudicial de conflictes. Tal com es desprèn fàcil-
ment del títol, el principal objecte d’anàlisi va ser la institució arbitral des de la seva
consideració com a mecanisme d’autoregulació o, el que és el mateix, en aquest cas
concret, com a sistema de control social per part de la pròpia societat. Malgrat que
en les diverses sessions no es va oferir cap aproximació conceptual a la noció d’auto-
Autonomies, núm. 26, desembre de 2000, Barcelona.
regulació, els participants en el debat coincidien que el concepte deriva de la trans-
formació actual de les relacions entre l’Estat i la societat.
Amb l’anàlisi de l’arbitratge com a instrument d’autoregulació es pretenia des-
tacar el protagonisme de la societat civil en àmbits tradicionalment monopolitzats
per l’Estat. No debades la resolució de conflictes i el control de l’aplicació de la lega-
litat formen part del nucli essencial de la potestat jurisdiccional. En exercici d’a-
questa potestat i, per tant, a través d’instruments públics d’actuació, l’Estat regula
la conducta dels ciutadans. L’autoregulació, en sentit estricte, seria el revers de la re-
gulació estatal i es caracteritzaria per ser una activitat de regulació portada a terme
per la societat mitjançant instruments juridicoprivats. Aquesta aproximació, que va
servir de marc a l’estudi de la resolució extrajudicial de conflictes, també seria vàlida
per a l’autoregulació en l’àmbit del dret administratiu, és a dir, aquella que substi-
tueix l’activitat administrativa de reglamentació i control.
Segons els ponents, l’augment de les manifestacions autoregulatives està direc-
tament relacionat amb el desenvolupament de la societat civil. L’existència d’una
«societat civil» requereix, d’una banda, un reconeixement i garantia de llibertats bà-
siques, com la llibertat d’associació i, de l’altra, un àmbit material en què la persecu-
ció de l’interès públic no sigui monopolitzada per l’Estat. Més enllà d’aquests dos
requisits, no obstant això, sembla que no existeix un consens sobre aquest concepte.
En el que sí existeix consens és a afirmar que el desenvolupament de la societat civil
està directament relacionat amb el desenvolupament de l’Estat. En aquest sentit, se-
gons va assenyalar el professor Jurgen Nautz, l’estat que hem conegut en les darreres
dècades, i que es troba encara molt present a Àustria, ha estat un Estat paternalista,
caracteritzat per monopolitzar la definició de l’interès públic, la regulació de les re-
lacions socials i el control de l’aplicació del dret. Enfront d’aquest model, i a causa,
entre d’altres raons, de limitacions financeres i territorials, cada vegada són més
nombrosos els sectors regulats per la societat. Així, per una part, i sobre la base de la
llibertat d’associació reconeguda constitucionalment, s’observa un procés d’autoor-
ganització progressiva de la societat civil amb l’objecte de desenvolupar una autore-
gulació i un autocontrol d’un sector d’activitat concret. Per una altra, i competint
directament amb el monopoli jurisdiccional de l’Estat, l’aplicació del principi d’au-
tonomia de la voluntat permet articular sistemes de resolució extrajudicial de con-
flictes. Després d’una anàlisi econòmica de la situació, el professor Bernhard Nagel
va arribar a la conclusió que aquestes iniciatives representen una solució molt posi-
tiva a la situació de crisi de l’Estat del benestar. Aquestes reflexions s’inscriuen en el
primer bloc de conferències, titulat «Història i teoria» (Geschichte und Theorie).
El segon bloc de conferències va estar dedicat a «La solució extrajudicial de con-
flictes» (Konfliktlösungen ohne Gerichte). En aquest cas es van analitzar, entre altres
temes, el procediment de mediació a Àustria; la figura del defensor del poble com a
institució arbitral, i l’estructura arbitral en l’àmbit de l’esport. Es va posar de mani-
fest en general el relatiu retard d’Àustria, en relació amb altres països de la Unió Eu-
ropea, en la utilització de mecanismes de resolució extrajudicial de conflictes.
Aquesta dada té a veure amb l’escàs desenvolupament de la societat civil austríaca i
la seva dependència de l’Estat. En aquest sentit, els esdeveniments ocorreguts en
aquest país durant la primera meitat del segle XX van aconsellar els governants
adoptar una política tendent a evitar conflictes i aconseguir el consens i l’estabilitat
AUTONOMIES · 26
314
internes. Amb aquesta finalitat, la formació política estatal es va assentar en un sis-
tema basat en estructures corporatives dependents del govern, en l’establiment de
procediments formals de solució de conflictes i en la progressiva assumpció de posi-
cions de poder per part de grups polítics i de professionals. El fort corporativisme
existent i la seva dependència de l’Estat no han permès desenvolupar, doncs, una
societat civil austríaca amb capacitat autoregulativa. Aquest fet va ser considerat per
la major part dels ponents com una realitat que ha de ser modificada. Així ho va po-
sar de manifest el professor Bernd Schilcher, de la Universitat de Graz, qui va tancar
aquest segon bloc temàtic amb una visió de conjunt sobre el paper de la justícia es-
tatal en el futur. En una ponència certament provocadora, aquest professor va refle-
xionar en veu alta sobre la possibilitat de privatitzar la justícia i la policia. Natural-
ment, va arribar a la conclusió que aquesta solució era impracticable des d’un punt
de vista constitucional. No obstant això, va recomanar potenciar els fenòmens
d’autoregulació social i va recriminar els poders públics per l’escassa atenció que de-
diquen a les manifestacions de revitalització de la societat civil a Àustria.
Les dues sessions restants van estar dedicades, respectivament, a «Els creixents
mercats en l’àmbit de la resolució de conflictes» (Wachstummärkte im Bereich der
Konfliktlösung) i «Els problemes dels grans sistemes autoregulatius» (Probleme gros-
ser selbstregulativer Systeme). Les perspectives de la resolució extrajudicial de conflic-
tes en l’àmbit de l’economia obren la porta al sorgiment de noves professions. Pot-
ser per això entre el públic es trobaven diversos professionals de la mediació,
l’arbitratge i la conciliació. A aquests professionals estava dedicada especialment la
conferència pronunciada per la mediadora Christine Lenz, qui va presentar una ex-
posició pràctica sobre com s’ha de portar a terme l’activitat de mediació per aconse-
guir realment la conciliació d’interessos contraposats.
Pel que fa als continguts, el denominador comú de les conferències d’aquest se-
gon dia va ser la relació existent entre el desenvolupament dels instruments d’auto-
regulació i el procés de globalització de l’economia. En l’àmbit de les transaccions
comercials internacionals, l’autoregulació no és només un substitut voluntari de
l’actuació estatal sinó un element indispensable per tal de suplir els límits derivats
de la sobirania. Les conferències, doncs, van emmarcar la institució arbitral en l’àm-
bit de la globalització i la necessitat de solucionar els conflictes derivats de les opera-
cions transnacionals. A aquestes coordenades correspon la conferència pronunciada
per la professora de dret processal de la Universitat de Viena Ena-Marlis Bajons, so-
bre l’arbitratge internacional: «La jurisdicció arbitral comercial internacional en un
món globalitzat: demandes d’autonomia i tendències de desregulació» (Internatio-
nale Handelsschiedsgerichtsbarkeit in einer globalisierten Welt.— Autonomieanspruch
und Deregulierungstendenzen). La professora Bajons va descriure les repercussions
que està tenint la globalització de l’economia en el procés de progressiva pèrdua de
control estatal pel que fa a l’aplicació del dret i la justícia.
El curs es va clausurar amb una taula rodona sobre «Dret i societat civil en la ges-
tió internacional de crisis» (Recht und Zivilgesellschaft im internationalen Krisenma-
nagement). Les organitzacions no governamentals i el seu paper en la resolució de
conflictes en l’àmbit internacional foren el principal objecte de debat en aquest Po-
diumsdiskussion. Van ser especialment interessants les reflexions sobre les nocions de
Mercè Darnaculleta, «El sistema jurídic entre l’Estat i la societat... 315
poder públic i societat civil. Es va posar de manifest, per exemple, que una organitza-
ció estatalitzada, dotada de poder públic o governamental, no pot ser una ONG, ja
que aquestes institucions, en tant que manifestacions autoregulatives, tenen el seu
origen en la societat civil i no en l’Estat. L’aproximació més completa als elements de
definició d’una societat civil a nivell internacional, la va oferir el professor Franz
Nuscheler. Per a ell, el desenvolupament de la societat civil coincideix amb la ma-
terialització de la capacitat autoregulativa de la societat a nivell internacional
mitjançant la creació d’organitzacions sense finalitat de lucre. Aquesta mena d’orga-
nitzacions es caracteritzen per ser fruit de l’autoorganització espontània dels ciuta-
dans i per la seva vinculació a finalitats d’interès general. Normalment aquesta mena
d’organitzacions es troben vinculades al desenvolupament de la pau, a la protecció
del medi ambient o dels drets humans. Malgrat que aquestes organitzacions no te-
nen poder de decisió, el valor de les ONG radica en la seva capacitat per reunir diver-
ses sensibilitats i mobilitzar el capital ètic i moral de la societat. Aporten, doncs, una
perspectiva ètica a la resolució de conflictes en l’àmbit internacional.
La diversitat de temes i d’institucions que van ser analitzats en aquest seminari
—l’arbitratge civil i mercantil, l’arbitratge internacional, la mediació, o el paper de
les ONG en les crisis internacionals— ens permet fer-nos una idea de la multitud
de sectors en què la resolució extrajudicial de conflictes posa en qüestió el monopo-
li estatal de l’activitat de regulació de la societat. L’extensió d’aquestes coordenades
a l’àmbit d’actuació de les administracions públiques deixa entreveure la importàn-
cia que pot arribar a tenir l’autoregulació social en el camp del dret administratiu.
AUTONOMIES · 26
316
