L’actuació de l’expert i l’auditor de comptes davant la Llei de modificacions estructurals
| Autor | Donato Moreno González |
| Cargo | Soci Director de Pràctica Professional Audihispana Grant Thornton |
| Páginas | 28-38 |
Page 28
La complexitat de les operacions regulades per la Llei 3/2009, de 3 d’abril, sobre modificacions estructurals de les societats mercantils necessita la coordinació de totes les parts que participen en aquestes operacions societàries, empreses, administradors, advocats, notaris, registradors, auditors i experts, cadascú en el seu paper i amb la seva responsabilitat. En aquest article es plasma el punt de vista de l’auditor i de l’expert davant les actuacions que li poden ser requerides en l’àmbit d’aquesta norma.
Com a continuació d’unes reeixides sessions de formació celebrades a la històrica i impressionant seu del Col·legi de Notaris de Catalunya, aquest m’ha concedit l’honor de sol·licitar-me un article per a la seva prestigiosa revista, que recull una gran quantitat d’estudis i escrits de juristes il·lustres. No és el meu cas, no sóc jurista, ni il·lustre, però per la meva carrera i professió, economista i auditor, he de relacionar-me amb notaris, registradors i advocats, sempre en interès de tercers, generalment empreses, intervenint, bé com a auditor bé com a expert independent en les seves activitats mercantils. En aquest article intentaré plasmar quin és el punt de vista de l’auditor i de l’expert davant les actuacions que li poden ser requerides en l’àmbit de la
Page 29
Llei 3/2009, de 3 d’abril, sobre modificacions estructurals de les societats mercantils.
En primer lloc, destacaré una obvietat: la funció i els objectius de l’auditor no són els mateixos que els de l’expert, encara que un auditor pugui actuar en determinades operacions com a expert. No succeeix el mateix en sentit contrari, l’expert no pot exercir com a auditor, llevat que disposi de l’habilitació legal oportuna, que a Espanya es concreta en la seva inscripció com a «exercent» en el Registre Oficial d’Auditors de Comptes (R.O.A.C.).
En la seva funció, en general, l’auditor expressarà la seva opinió professional sobre si uns estats financers presenten la imatge fidel de la situació financera i patrimonial d’una empresa d’acord amb un marc establert de normes comptables. És a dir, en termes col·loquials, l’auditor «certificarà» (terme odiat pels auditors) la bondat d’uns comptes preparats pels administradors de les societats.
En canvi, l’expert, també en general, ja comentaré més endavant les diferents casuístiques, expressa unes conclusions sobre determinades circumstàncies que han de ser avaluades mitjançant el seu parer professional, sense estar encotillat per unes normes tan rígides com les comptables. És convenient, per tant, distingir les actuacions d’un i de l’altre:
La Llei 3/2009 recull tres operacions mercantils en les quals ha d’intervenir un auditor (i en una d’elles no intervé com a tal). Vegem-les:
- Segons l’art. 9, apartat 1.3, en les transformacions de societats s’ha d’auditar el balanç presentat si la societat està obligada a sotmetre els seus comptes a auditoria, llevat que l’acord de transformació s’adopti en junta universal i per unanimitat.
Les empreses petites, les que formulen comptes abreujats, no estan obligades a fer auditar el seu balanç.
— En el context de les transformacions, l’art. 15 regula el dret de separació dels socis disconformes amb la transformació (que deuen haver votat en contra) i ens remet a la Llei de Societats de Responsabilitat Limitada (L.S.R.L.) per determinar com s’efectuarà la valoració de les parts socials corresponents a aquests socis. La L.S.R.L. indica que, a falta d’acord sobre el valor, o sobre qui ha de ser el valorador, la valoració citada la realitzarà un auditor diferent al de la societat, nomenat pel Registre Mercantil. En aquest cas, si bé el designat per valorar és un auditor, aquest actua com a expert independent que ha d’aplicar les tècniques de valoració que consideri oportunes per determinar el valor raonable de la societat en el seu conjunt, no dels diferents components individuals dels estats financers.
— També en les transformacions, l’art. 18, apartat 3, ens diu que «Si les normes sobre la constitució de la societat el tipus de la qual s’adopti així ho exigissin, s’incorporarà a l’escriptura l’informe dels experts independents sobre el patrimoni social». Entenc que la sol·licitud d’informe d’expert equipara la transformació a les operacions d’aportació no dinerària. En el cas de les societats anònimes (S.A.), segons l’art. 38 del Text Refós de la Llei de Societats Anònimes (T.R.L.S.A.) és precís un informe d’expert independent, que contindrà: la descripció de l’aportació, amb les seves dades registrals, si existissin, i la valoració de l’aportació, en la que s’expressin els criteris utilitzats i si es correspon amb el valor nominal i, si escau, amb la prima d’emissió de les accions que s’emetin com a contrapartida. La pràctica habitual és que, per a aquesta actuació, els registradors designin un auditor. Aquí, com veurem més endavant, en general l’auditor actua com a tal, però circumscrit a les partides no dineràries del balanç de situació amb l’objectiu primordial de constatar si els actius nets aportats cobreixen suficientment el capital social de la societat transformada.
— L’última referència a l’auditor en la Llei 3/2009 es produeix a l’art. 37, a la secció III referent al balanç de fusió. L’esmentat article diu: el balanç de fusió i les modificacions de les valoracions contingudes en el mateix hauran de verificar-se per l’auditor de comptes de la societat, quan existeixi obligació de auditar,….
No hi ha cap secret ni aspectes significatius per destacar en les actuacions de l’auditor quan actua com a tal (art. 9.1.3 i 37). El treball que realitza i l’informe que emet és el propi d’una auditoria completa del balanç de situació, en el que expressi una opinió respecte a la seva imatge fidel a una determinada data.
Tal com he avançat, més endavant comentaré l’actuació de l’auditor com a expert independent en relació amb el que s’indica indirectament a l’art. 18.3.
Encara que només sigui a efectes dialèctics, crec que convé analitzar el concepte i la utilitat del «balanç de fusió» que, segons l’art. 39 s’ha de posar a disposició dels socis, obligacionistes, dels titulars de drets especials i dels representants dels treballadors. Per què és obligatori establir l’esmentat balanç? Per a què serveix?
En principi, segons ens indica l’art. 36, apartat 1, pot considerar- se balanç de fusió l’últim balanç d’exercici aprovat que faci referència a una data no anterior a sis mesos a la data del projecte de fusió. S’entén, per tant, que és el balanç que forma part dels últims comptes anuals aprovats.
Page 30
En conseqüència, es tracta d’un balanç formulat que segueix les normes i els principis comptables establerts en el Pla General de Comptabilitat que estigui en vigor.
Si se supera aquest període de sis mesos, els administradors hauran d’elaborar un balanç tancat amb posterioritat al primer dia del tercer mes precedent a la data del projecte de fusió, mitjançant els mateixos mètodes i criteris de presentació de l’últim balanç anual. És a dir, sembla que el legislador diu que s’han d’aplicar les mateixes normes i principis comptables que els utilitzats per formular els comptes anuals (despista la referència a «mètodes», què vol dir? Utilitzar el mateix sistema informàtic? Utilitzar el mateix programari de comptabilitat? Millor no aprofundir en la concreció del legislador a l’hora de redactar.).
L’única utilitat del balanç de fusió, modificat o no per recollir el valor raonable dels seus components, és informativa: perquè els socis coneguin la situació patrimonial a una data determinada
Fins aquí sembla clar, però les coses prenen un camí diferent quan, a continuació, l’apartat 2 de l’esmentat article ens diu: «podran modificar-se les valoracions contingudes en l’últim balanç per recollir modificacions importants del valor raonable». Sembla clarament contradictori, aquí ens està permetent que fem cas omís de les normes i dels principis comptables recollits en la nostra ordenació jurídica general, però amb quin motiu?
L’única explicació plausible és que el legislador pensi que el balanç de fusió serveix per establir el tipus de canvi, quan això no és, en absolut, cert. El tipus de canvi s’estableix, com és lògic, en funció dels valors «reals» dels patrimonis (art. 24.1), és a dir, a partir dels valors reals de les societats que intervenen en la fusió, no del valor dels seus actius i passius (encara que estiguin a un valor raonable), la diferència dels quals no ha de ser necessàriament el valor raonable -«real»- de la societat en el seu conjunt, que contemplarà la seva potencialitat futura.
Veiem, per tant, que no serveix per establir el tipus de canvi. Tampoc no és útil a efectes comptables en les societats que es fusionen, perquè les normes comptables que s’han d’aplicar difereixen segons qui siguin els que intervenen en la fusió i la seva vinculació prèvia, igual que, pel mateix motiu, poden ser diferents les dates d’efectes comptables (que, a més, en...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba