El dret patrimonial en el futur Codi Civil de Catalunya
| Autor | Antoni Mirambell i Abancó |
| Cargo | Catedrátic de Dret Civil de la Universitat de Barcelona |
| Páginas | 19-32 |
-
INTRODUCCIÓ
D'entrada, certament, no puc pas amagar que és un goig poder fer aquesta conferencia inaugural, la qual, a més, coincideix amb el nom de tot aquest congrés; pero tampoc no puc pas amagar que parlar del «dret patrimonial en el futur codi civil de Catalunya» és un tema difícil, que em produeix un cert neguit.
Efectivament, es tracta d'intentar respondre a dues qüestions fonamentals relatives al futur codi civil de Catalunya i, dins d'ell mateix, a la part de dret patrimonial: com es pot fer? i qué es pot fer? Les respostes -i no crec que sigui una afirmació que els sorprengui- presenten dificultáis notables i, a més, pot resultar que no totes aqüestes dificultats siguin superables, i encara menys totes de cop i de manera immediata.
En conseqüéncia, m'hauré de referir al com, al qué i, finalment, si m'ho permeten tot i que es tracta d'unes consideracions personáls, al perqué; o, si es vol, dit d'una altra manera, als procediments, als continguts i a les actituds.
-
ELS PROCEDIMENTS
En relació amb el com, només cal recordar que el Decret 190/2000, de 29 de maig, sobre l'Observatori de Dret Privat de Catalunya (DOGC núm. 3156 - 7.6.2000) va crear l'Observatori i el seu consell rector, la Comissió de Codificació i el seu plenari, i quatre Seccions (Successions, Familia, Patrimonial i Harmonització) amb la composició i durada corresponents.
La resolució de 13 de juny de 2000, de nomenament de presidents i vocals deis órgans de l'Observatori de Dret Privat de Catalunya (DOGC núm. 3180 - 11.7.200), completava les previsions del referit Decret.
D'altra banda, el Decret 68/2001, de 6 de marc, de modificació parcial del Decret 190/2000, de 29 de mar, sobre l'Observatori de Dret Privat de Catalunya (DOGC núm. 3348 - 15.3.2001) ha determinat la modificació del seu art. 2.3 per tal d'incorporar al Consell Rector de l'Observatori a la Consellera de Governació i Relacions Institucionals.
Amb posterioritat a la reunió constitutiva del Consell Rector de l'Observatori de Dret Privat de Catalunya, el 14 de juny de 2000, i a la constitució del Pie de la Comissió de Codificació, el 20 de juny de 2000, la Secció de Dret Patrimonial es va constituir, al seu torn, el 6 de juliol de 2000.
La Secció, a més del president, está integrada pels catedràtics de dret civil Drs. Carmen GeteAlonso i Pere del Pozo, pels registradors de la propietat Srs. Antoni Cumella i Josep Lluís Sarrate i pel notari Sr. Tomás Giménez Duart. El Sr. Giménez Duart, a causa de la manca de disponibilitat de temps per seguir els treballs de la Secció, ha estat substituït pel també notari Sr. Lluís Jou. Darrerament, s'ha incorporat un nou vocal a la Secció, el notari Sr. Francesc Torrent i Cufí (per nomenament del Conseller de Justicia amb resolució de 10 d'octubre de 2001 -DOGC núm. 3497 - 22.10.2001).
D'acord amb el Decret 190/2000 (art. 14.2c) les funcions de la Secció son: «revisar, examinar i debatre els treballs preparatoris sobre iniciatives legislatives que els sotmeti el titular del Departament de Justicia, així com la necessitat de modificar les lléis aprovades en aquest àmbit, i proposar la conveniencia d'altres iniciatives legislatives».
Per fer aixó, la mateixa disposició citada estableix que la durada de la Secció és de «dotze mesos, prorrogable a divuit mesos» i, de manera instrumental, l'art. 16.1 del mateix Decret 190/2000 determina que les sessions ordináries de treball han de ser quinzenals.
Aqüestes previsions inicials no només s'han anat complint, sino que s'han incrementat i, actualment, la Secció de Dret patrimonal es troba en fase de prórroga (tenint en compte que les Seccions de Dret de Familia i de Successions ja s'han extingit i que la Secció d'Harmonització s'ha vist ampliada amb els dos membres corresponents de les dues Seccions extingides, de manera que seria desitjable de trobar un bon sistema de coordinació entre les Seccions de Patrimonial i d'Harmonització en aquest tram final de coexistencia de les dues seccions, de cara a l'elaboració de propostes de projectes de llei).
El pla d'actuació de l'Observatori de Dret Privat de Catalunya, que va aprovar el seu Consell rector, en la reunió constitutiva indicada, era:
1. Revistó del codi de successions per causa de mort.
2. Revistó del codi de familia i de les altres lleis del mateix ámbit, recentment aprovades o pendents d'aprovació.
3. Índex de Dret Patrimonial.
4. Revisió dels textos legislatius per la seva posterior inclusió en l´índex de Dret Patrimonial sobre les matèries corresponents a lleis ja aprovades, tal com:
-
Modificació de la llei 13/1990, de Vacció negatòria, les immissions, les servituds i les relacions de veinatge.
-
Modificació de la llei 29/1991, de modificació de la CDCC en materia de venda a carta de gracia.
-
Modificado de la llei 22/1991, de garanties possessòries sobre cosa moble.
5. Preparado d'altres textos legislatius sobre matèries de Drets reals, Obligacions i Contractes que es troben en estudi.
6. Estudi de les altres institucions de l´àmbit dels Drets Reals, Obligacions i Contractes que es consideri necessari una regulado posterior i que estiguin incloses a l´índex de Dret Patrimonial.
7. Elaboració de l´índex del Codi Civil de Catalunya.
8. Dictamen sobre el contingut del Títol Preliminar del Codi Civil de Catalunya.
L'art. 12 c) del Decret 190/2000 preveu que entre les funcions del Pie de la Comissió de Codificació hi ha «examinar, debatre i aprovar les propostes d'informes i de treballs preparatoris sobre textos legislatius realitzats o revisats per les seccions».
En aquest sentit, i no per obvi menys necessari de dirho, aquesta Comissió haurà de prendre decisions importants sobre aspectes essencials (pensin, com un dels exemples i que ja es va plantejar en els debats de les darreres Jornades de Dret Català celebrades a Tossa, pel setembre del 2000, la qüestió relativa al sistema d'adquisició de la propietat i dels drets reals basat en la teoría del títol i el mode, de l'art. 609 CC espanyol, en relació amb l'art. 277 CDCC, quan aquest permet fonamentar el sistema adquisitiu en el mer consentiment).
El métode de treball que se segueix procura tenir en compte un aspecte formal i un aspecte material.
Des del punt de vista formal, en relació amb la confecció deis textos interns o externs a la Secció, s'exigeix una exposició de motius explicativa i un comentan exegétic de l'articulat que es proposa.
Des d'un punt de vista material, resulta imprescindible la utilització del material legislatiu vigent, la consulta dels materials prelegislatius immediats de la CDCC i el recurs al dret comparat, en el sentit de tenir present la regulació dels altres ordenaments jurídics coexistents a l'Estat espanyol i la regulació d'altres ordenaments jurídics estatals, especialment, el d'aquells que han revisat recentment la seva codificació civil.
Per tant, la Secció de Dret Patrimonial fa «propostes».
Es tracta, certament, de «propostes» que el Ple de la Comissió de Codificació ha d'informar i aprovar. Fet aixó, es convertiran en «avantprojectes» i, quan el Govern de la Generalitat ho cregui oportú i els aprovi, es convertiran en «projectes». Finalment, poden esdevenir llei si el Parlament de Catalunya ho considera convenient.
Fetes les lleis, la Secció d'harmonització ha de fer la resta, és a dir, incorporarles i sistematitzarles dins de 1'índex del Codi Civil; per tant, ha de fer el Codi Civil de Catalunya.
Aquest és el com i esperem que aquest métode sigui adequat per obtenir uns bons resultats amb celeritat i eficàcia, pero essencialment amb qualitat i rigor.
-
-
ELS CONTINGUTS
En relació amb el qué es pot fer, el tema fonamental és la confecció de 1'índex de matéries relatiu a la part de dret patrimonial.
Certament, a l'entorn d'aquest índex s'hi vinculen els altres aspectes que ha de desenvolupar la Secció, és a dir, la revisió de les lleis vigents, la preparació d'altres textos legislatius i la regulació d'institucions noves.
Les qüestions essencials que s'han suscitat en l'elaboració de l'índex i que, òbviament, caldrà resoldre, es poden resumir en tres punts:
1. La idea de «codi o part» de dret patrimonial
La preparació de l'índex no pot tenir només per objectiu la realització d'un «codi» relatiu a l'àmbit del dret patrimonial, sino que ha de tenir en compte la seva inserció en el futur Codi Civil de Catalunya.
Aixó fa que la Secció treballi sota el criteri, fixat també per la Comissió General de Codificació, que l'objectiu no és la realització d'un «codi» relatiu a l'ámbit del dret patrimonial, sino la confecció de lleis especials que tindran la seva inserció en el futur Codi Civil de Catalunya, ja que la previsió és aconseguir simultániament la preparació del Codi Civil de Catalunya, tal com es desprén dels art. 14.2 i 14.3 del Decret 190/2000.
En conseqüència, l'índex constitueix un document de treball bàsic, però sempre susceptible de ferhi modificacions (de fet, respecte de l´índex inicial, ja se n'han produït i suggerit algunes).
Aquesta provisionalitat, que en certa manera no es tancarà fins l´aprovació definitiva del Codi Civil de Catalunya, no havia d'impedir pero, de seguir treballant, de manera que l'elaboració de les propostes de regulació que fa la Secció teñen en compte l'índex operatiu de matéries.
De tota manera, per al cas hipotètic que es promulgués prioritàriament un text refós relatiu al dret patrimonial (des del meu punt de vista, una possibilitat for§a improbable, a causa del temps del qual es disposa en aquesta legislatura), les seves disposicions addicionals, finals i transitóries haurien de tenir molta cura respecte al contingut derogador i, si és necessari, modificador d'algunes expressions o normes deis codis de familia i de successions vigents.
Darrerament, en la legislado civil catalana -també en altres lleis, com la disposició final tercera de la llei 1/1998 de política...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba