Reglament (UE) núm. 1259/2010 del Consell, de 20 de desembre de 2010, pel qual s'estableix una cooperació reforçada en l'àmbit de la llei aplicable al divorci i a la separació judicial.
| Autor | Elisabeth García Cueto |
| Cargo | Notària de Santa Coloma de Queralt |
| Páginas | 133-135 |
Page 133
La Unió Europea s’ha marcat com a objectiu mantenir i desenvolupar un espai de llibertat, seguretat i justícia que garanteixi la lliure circulació de les persones, sobre la base del que estableix el Tractat Constitutiu. Per això s’han volgut adoptar mesures en l’àmbit de la cooperació judicial en els afers civils amb repercussió transfronterera, entre els quals es troba el divorci i la separació judicial.
El Reglament (UE) núm. 1259/2010 del Consell, de 20 de desembre de 2010, pel qual s’estableix una cooperació reforçada en l’àmbit de la llei aplicable al divorci i a la separació judicial és un pas més en aquesta matèria, després que la Comissió adoptés, el dia 14 de març de 2005, un Llibre Verd sobre la legislació i la competència en afers de divorci, amb la qual cosa donava resposta a una necessitat social.
Page 134
Cada dia és més freqüent la mobilitat dels ciutadans d’un país a un altre, i això requereix, d’una banda, una normativa amb més flexibilitat i, d’una altra, més seguretat jurídica. Per això, així ho fa aquest Reglament, deixant, no obstant això, un ampli marge a l’autonomia de la voluntat, ja que primer dóna la possibilitat que els cònjuges designin aquella llei aplicable amb què tinguin vincles estrets. I és quan es produeix la falta d’elecció quant a la llei aplicable, quan el Reglament estableix normes harmonitzades de conflicte de lleis basades en una escala de criteris de vinculació successius fundats en l’existència d’un vincle estret entre els cònjuges i la llei de què es tracti.
El Reglament no s’aplica als següents afers, encara que es plantegin com a mera qüestió prejudicial en el context d’un procediment de divorci o separació judicial:
a) la capacitat jurídica de les persones físiques;
b) l’existència, validesa o reconeixement d’un matrimoni;
c) la nul·litat matrimonial;
d) el nom i cognoms dels cònjuges;
e) les conseqüències del matrimoni als efectes patrimonials;
f) la responsabilitat parental;
g) les obligacions alimentàries;
h) els fideïcomisos o successions.
L’elecció de la llei aplicable es deter-mina a l’article 5, i s’estableixen les alternatives següents:
a) la llei de l’Estat en què els cònjuges tinguin la seva residència habitual en el moment de la celebració del conveni;
b) la llei de l’Estat de l’últim lloc de residència habitual dels cònjuges, sempre que un d’ells encara resideixi allí en el moment en què se celebri el conveni;
c) la llei de l’Estat la nacionalitat de la qual tingui un dels cònjuges en el moment en què se celebri el conveni, o
d) la llei del fòrum.
Sense perjudici del que disposa l’apartat c, el conveni pel qual es designa la llei aplicable pot formalitzar-se i modificar-se en qualsevol moment, però com a molt tard en la data en què...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba