Les relacions entre política lingüística I comportament lingüístic: apunts des dels casos del francès al canadà a fora de Quebec

Els ¹ grups lingüístics que viuen mesdats amb d'altres en el mateix territori presenten -en especial, si demogràficament també són proporcionalment minoritaris- una problemàtica especial pel que fa a l'èxit de les possibles intervencions de política lingüística favorables al seu manteniment. En ser de caràcter global i hoíístic el processament interpretatiu que, de la realitat, en fan els individus -és a dir que tenen en compte integradament una multitud de factors i d'elements a l'hora de determinar moltes de les seves decisions- la influència de mesures positives de política ligüística pot veure's reduïda per la presència simultània d'altres variables de caràcter econòmic, demogràfic, ideològic, tecnològic o d'altre tipus. Entendre, per tant, els processos d'evolució sociolingüística de grups diferents en contacte implica una aproximació multidimensional i transversal que ens permeti de veure les interrelacions ecològiques que sostenen els elements presents en la situació, i, molt especialment, tal com aquestes són sintetitzades i recollides en les representacions mentals, en les reaccions emocionals, i en les decisions lingüístiques dels individus afectats.

En la configuració social de barreja grupal, a més, les mesures de política lingüística esdevenen complexes i no són pas fàcils d'encertar per talPage 194 com han de tenir en compte els dos (o més) grups (co)existents, els quals poden sostenir construccions de la realitat diferents i de difícil adequació mútua. A més a més, les influències de les mesures de política lingüística poden ser de caràcter limitat, en la pràctica, pel que fa al camp de les comunicacions públiques de dependència no-oficial i, encara més clarament, al de les comunicacions interpersonals no-formals. Vol dir això que, malgrat que hagin estat adoptades pel poder polític mesures adequades de política lingüística respecte de la protecció dels conjunts globalment més febles, aquests, en viure en un marc complex d'interrelació de diferents forces -sovint contraposades- poden no tenir garantida completament la seva estabilitat i la seva reproducció lingüístiques futures i poden evolucionar -més o menys lentament- cap a una disminució no volguda en nombre de parlants (ex.: suecs a Finlàndia)

Tot i que potser no n'hi ha encara gaire consciència -per les teoritzacions històriques que partien més d'una tipologia de contacte lingüístic 'vertical' que no pas de contacte 'horitzontal'- l'actual situació sociolingüística a Catalunya ja no és només un cas típic de 'normalització lingüística' tal com havíem definit aquest terme tradicionalment, sinó clarament una complexa situació en la qual el fet de la coexistència quotidiana de, com a mínim, dos grans grups de llengua primera diferent ha esdevingut un fet sobresortint i determinant de la caracterització del cas i de la seva evolució futura.

Esdevé urgent, doncs, complementar les aproximacions tradicionals basades en les experiències de països que emprenien processos de dignificació i estandardització de la llengua 'nacional' amb d'altres perspectives que parteixin de casos en què el factor sobresortint sigui també la coexistència territorial de grups diferents en un marc en el qual els dos conjunts veuen reconegudes oficialment les seves llengües i els poders públics tracten de dur a la pràctica polítiques d'igualtat lingüística efectiva en el conjunt de la societat. Així, doncs, com les legislacions i actuacions del Govern del Quebec respecte del francès han estat sovint font d'inspiració per al cas català, prenen ara rellevància d'altres tipologies que ens poden mostrar amb més claredat les dinàmiques socioculturals globals que es posen en marxa en el tipus de contacte que es dóna actualment a Catalunya. Si tornem a predre el cas canadenc com a base, ens cal mirar ara, doncs, no només el francès al Quebec -on les condicions demosociopolítiques han permès de crear ja una societat de clar predomini francòfon- sinó també el francès a fora de Quebec, on aquesta llengua continua amb el seu caràcter globalment minoritari i dependent, malgrat la igualtat federal i disposicions positives dels diversos governs provincials en matèria educativa i enPage 195 d'altres aspectes. Fóra convenient, per tant, conèixer les dinàmiques ecològiques d'aquestes tipologies de contacte llengua minoritària/llengua majoritària caracteritzades també per la seva 'minoritat' -o, en tot cas, simplement igualtat- demolingüística en la seva pròpia àrea subestatal de residència ja que seran aquestes, molt probablement, les que decidiran les tendències evolutives del(s) cas(os) català(ans) -i, de fet, les de moltes altres situacions de contacte horitzontal registrades per tot el planeta.

El cas dels francòfons al Canadà a fora de Quebec presenta una situació favorable de recerca si el que es tracta de veure són els determinants del manteniment o de la substitució lingüístics en una situació de protecció lingüística oficial però, en canvi, de desigualtat pel que fa a d'altres aspectes també pertinents en les decisions humanes, ja que aquesta població habita un país en què la seva llengua té garanties constitucionals importants, però en canvi resideix majoritàriament integrada en societats i àmbits comercials i mediàtics de predomini anglòfon. Es en aquest tipus de situacions on més clarament poden veure's els límits de les actuacions de política lingüística i on més podem comprendre les interrelacions transdependents no planejades que poden exercir una important influència contrària al manteniment del conjunt subordinat, fins i tot en el marc de polítiques i de discursos ideològics positius per al manteniment de l'idioma minoritari.

Comprendre les distintes evolucions dels casos de contacte lingüístic horitzontal o -més acuradament en aquest cas- horitzontal/vertical, implica haver arribat a conèixer les interrelacions dinàmiques entre els factors fonamentals de la situació i entre aquests i les interpretacions i accions dels individus. Les diferents situacions del francès al Canadà a fora de Quebec permeten millor que altres casos l'observació d'aquestes dinàmiques i, doncs, l'aprofundiment teoricopràctic útO per saber on i com mirar en altres casos, com ara, per exemple, els actuals de l'àrea lingüística catalana.

Protegits constitucionalment per la igualtat lingüística federal del francès i l'anglès i amb accions importants per part del Govern d'Ottawa i dels governs d'algunes de les seves províncies -com, per exemple, Nova Brunswick, Ontario o Alberta- que els forneixen en francès serveis administratius, sistemes educatius, mitjans de comunicació, etiquetatge i retola-ció, etc, la situació dels francòfons a fora del Quebec no és pas estable ni assegurada en el futur sinó que poden registrar-se desequilibris importantsPage 196 en la continuïtat dels seus efectius demolingüístics. Descobrir les causes de la inestabilitat, les seves interdependències, les accions dutes a terme per contrarrestar-Ies i veure'n els resultats ofereix un programa de recerca enormement interessant per a l'aprofundiment d'una teoria ecodinàmica del contacte lingüístic i alhora d'enorme utilitat per guiar els tipus d'intervenció en les situacions catalanes, cada dia més caracteritzades per aquesta doble característica d'estatus oficial però alhora de continuació d'un grau important de 'minoritat' en molts d'altres aspectes.

Els índexs de continuïtat lingüística del francès al Canadà mostren diferències importants segons si les poblacions examinades viuen a Quebec, Nova Brunswick o Alberta, per exemple. Mentre la gran majoria de població quebequesa d'origen francòfon mostra un molt alta continuïtat en l'ús de la seva llengua primera francesa a casa,² és menor a Nova Brunswick -on els francòfons constitueixen un terç de la població de la província- i molt menys a Alberta, amb població francòfona per sota del 5% de la població total de la zona. Si bé és cert que hi ha diferències importants en les polítiques aplicades pels governs provincials en cada un dels tres casos,³ el grau mínim de protecció oficial inclou, per exemple, a AJberta, el dret a au-togestionar-se les pròpies escoles on l'ensenyament és íntegrament en francès, fita tradicionalment desitjada per molts dels grups considerats minoritaris i vista com a garantia de la seva continuïtat cultural. A Nova Brunswick, a més, el francès té també caràcter igualitari amb l'anglès, amb usos oficials de caràcter administratiu i fins i tot estructura universitària. Fins i tot a Alberta, malgrat la proporció inferior de la població, els francò-Page 197 fons disposen també d'una secció en francès -la Faculté Saint-Jean- en el marc de la Universitat de la província, de caràcter públic. Cal no oblidar que, a més de tot això, el francès és present per llei en l'etiquetatge comercial i disposa de serveis de ràdio i de televisió mantinguts pel Govern federal amb caràcter general i per les emissores locals creades en el si de les seves comunitats, i tot això en el marc d'un discurs federal oficial de reconeixement igualitari dels «dos pobles fundadors», és a dir, anglòfons i francòfons.

Com és, doncs, que malgrat aquesta atmosfera que podríem qualificar de políticament favorable, la continuïtat intergeneracional del francès es debilita gradualment en les zones de fora de Quebec? Per què els francò-fons abandonen progressivament la seva llengua primera? És a causa d'au-toodi i, doncs, de representacions negatives envers el seu propi grup i el seu propi codi, com hem teoritzat des de la sociolingüística catalana per al fenomen de la substitució lingüística?

Una mirada atenta a les situacions canadenques fa veure amb claredat que la causació d'aquest fet cal cercar-la més aviat a partir del fenomen aparentment paradoxal dels resultats negatius produïts en un sistema per decisions vistes, en canvi, com a lògiques i necessàries en un dels seus sub-sistemes. Dispersa i poc concentrada la població d'origen francòfon a Alberta, les seves xarxes de relacions socials esdevenen formades àmpliament per persones de llengua primera anglesa, les quals, amb el creixement de l'aparellament exogàmic, forniran un alt nombre dels progenitors dels futurs descendents dels francòfons. Tenint en compte que en aquesta situació demosociolingüísticament minoritària el grup més petit tendirà a ser molt més bilingüitzat socialment que no pas el conjunt més nombrós, les interaccions entre els cònjuges tendiran molt majoritàriament -i, de formal «natural»- a produir-se en anglès, tot i que es donin alguns pocs casos a la inversa a causa de la bilingüització escolar voluntària d'alguns anglòfons, atrets per la utilitat laboral de l'oficialitat del francès a nivell federal. Molt probablement és aquesta la causa fonamental de les diferències que es registren entre la llengua primera dels individus i la més utilitzada posteriorment a casa, una vegada ja s'han aparellat.

És ben cert que la llengua triada per la parella per parlar-se no té perquè ser automàticament la llengua primera dels fills, però és això el que ocorre en un altíssim nombre de famílies canadenques d'origen mixt an-glofrancòfon. A causa probablement de la incomprensió fluïda del francès per part de la majoria dels anglòfons canadencs de fora de Quebec, esdevé difícil el fet que el progenitor francòfon parli al fill en francès, ja que es produirien situacions d'incomprensió per part de l'altre cònjuge present, fetPage 198 aleshores viscut incòmodament per aquest darrer i, per tant, ja descartat molt sovint per la persona francòfona. El resultat, doncs, és que per a molts progenitors francòfons -amb desig de continuïtat lingüística- l'únic recurs que els queda per tal de 'transmetre' als fills la llengua francesa és dur-los a escoles que funcionin en aquest codi, dret legalment reconegut per als individus d'aquest origen. Molt sovint, però, i a causa d'aquest alt índex d'ús únic de l'anglès a la família entre els progenitors i els seus fills, es donarà el cas de ser centres per a individus amb ascendència francòfona però ja de llengua primera anglesa, amb la qual cosa el codi sovint més utilitzat en la interacció personal no-formal tendirà més a ser l'anglès que no pas el francès, la llengua que s'intenta desenvolupar i mantenir.

Malgrat, doncs, una vivència identitària positiva i no pas vergonyant, i en un marc polític de reconeixement lingüístic -tot i que, per exemple a Alberta, en el pla de les competències del Govern provincial el francès no és reconegut estrictament com a llengua cooficial-7 les condicions demo-sociolingüístiques imposen la seva constricció en els esdeveniment comunicatius i produeixen un resultat de discontinuïtat cultural, sense que cap dels participants l'hagi cercat de manera planejada i conscient.

En el cas de Nova Brunswick l'índex de continuïtat és clarament superior i respon molt probablement a l'alta concentració de la població en parts específiques del territori, fet que no només ajuda a la possibilitat d'un ple ús quotidià del francès sinó també un menor grau d'aparellament exogàmic, fet que afavorirà clarament la continuïtat familiar de la llengua intragrupal i la transmissió com a primer codi dels fills. En els casos d'e-xogàmia, però, la dinàmica tendirà en general a ser la mateixa que a Alberta, si bé potser amb alguns casos més de fills familiarment bilingües pel fet d'una major comprensió del francès per part d'alguns dels anglòfons d'aquesta província -més en contacte amb els francòfons que no pas els d'Alberta-, la qual cosa podrà permetre eliminar la incomoditat de la incomprensió de les comunicacions en francès entre l'altre cònjuge i els fills. D'altra banda, el fet del caràcter oficial igualitari del francès a Nova Brunswick -amb possibilitats de treball en els àmbits administratius provincials- també pot afavorir l'acceptació de la continuïtat del francès pel progenitor anglòfon, que hi pot veure avantatges laborals per als fills. El fet, per tant, de disposar o no de plena oficialitat també en un nivell de Govern provincial -a part del federal- és un factor que intervé certament en l'evolució de la situació, tot i que les constriccions demosociolingüístiques continuaran tenint una influència realment important.Page 199

Les dinàmiques sociolingüístiques dels casos canadencs suara exposades -que podem trobar també en els suecs a Finlàndia i, tot i que en un context diferent, en els romanxos suïssos, entre d'altres- fan veure la necessitat d!adonar-se de les limitacions de les polítiques d'oficialitat lingüística tradicionals davant dels fenòmens produïts 'espontàniament' en el pla demosociolingüístic. Intentar salvar comunitats lingüístiques en situació minoritària pot ser de vegades molt difícil a causa dels processos engegats per la pròpia estructura de la situació, i d'intervenció governamental no gens fàcil ni clara. Hom farà molt millor, doncs, de prendre'ls en consideració i de conèixer-ne el funcionament més que no pas d'ignorar-los i de centrar-se només en la reivindicació de determinades mesures polítiques l'impacte de les quals pot ser feble o mal dirigit.

Per al cas català, doncs, crec que aquests casos posen damunt de la taula la necessitat de considerar els usos lingüístics no-formals com el pla fonamental de la transmissió lingüística intergeneracional. Influït potencialment pel pla de les comunicacions públiques de determinació oficial, el comportament comunicatiu «espontani» té, no obstant això, una dinàmica pròpia i específica capaç d'escapar-se amb facilitat de les intervencions en els diferents fronts de la política lingüística. Les formes de les interaccions dels individus no són, doncs, no només directament determinades des del pla polític, sinó que poden presentar resistències importants als objectius oficials i tendències absolutament contràries als propòsits públics explícits, tot i podent-hi estar la població majoritàriament d'acord.

Seria suïcida per a la continuïtat de la comunitat lingüística catalana ignorar els comportaments lingüístics no-formals tot esperant que les intervencions en política lingüística ja asseguren el futur i garanteixen l'estabilitat dels usos del català. Essent necessàries absolutament, les intervencions polítiques en els comportaments socials sovint no són suficients ni tenen sempre els seus èxits assegurats. Al costat del desenvolupament i l'aplicació de la nova Llei de política lingüística a Catalunya, que haurà d'estendre l'ús del català en les comunicacions de les organitzacions oficials i no-ofi-cials, cal prestar una atenció important a la dinàmica de la comunicació entre els individus, on cap llei ni cap actuació constrictiva dels poders públics no pot aconseguir una influència directa i automàtica.

La dinàmica demosociolingüística ha de ser prioritzada com a camp d'estudi i com a assaig d'imaginar nous camins per a la intervenció pública, a part dels tradicionals ja implantats o en vies d'aplicació. L'avaluació última dels èxits o fracassos de la política lingüística es jugarà en els compor-Page 200 taments no-formals dels individus, els únics capaços finalment de decidir o bé l'extensió del català com a Llengua habitual -i, amb el temps, primera, si així ho vol- de la majoria de la població o bé la reducció del nombre dels seus parlants quotidians i la consegüent secundarització com a llengua dels individus del seu grup històric.

Allard, Real i Landry, R. 1987 «Étude des relations entre les croyances envers la vitalité ethnolín-guistique et le comportement langagier en milieu minoritaire fran-cophone», a: Théberge, R. i J. Lafontant (ed.), Demain, lafran-copbonie en milieu minoritaire. Winnipeg: Centre de recherche du Collège de Saint-Boniface, pàg. 15-41.1992 «Ethnolinguistic Vitality Beliefs and Language Maintenance and Loss», a: Fase, W. K. i Kroon, S. (dir.), Maintenance and Loss of Minority Languages. Amsterdam: John Benjamins, pàg. 171-195.

Aunger, Edmund 1981 In Search o/Political Stability: A Comparative Study ofNew Brunswick and Northern Ireland. Montreal: McGill-Queen's University Press. 1989 «Language and Law in the Province of Alberta», a: Pupier, P. i

Woehhling, J. (ed.), Language and Law. Montreal: Wilson & La- Oeur, pàg. 203-229. 993 «The Decline of a French-SpeakingEnclave: A Case Study of Social Contact and Language Shift in Alberta», Canadian Etbnic Studies, núm. 25 (2), pàg. 65-83. 1996 «Dispersed Minorities and Segmental Autonomy: French-Langua-ge School Boards in Canadà», Nationalism and Etbnic Polítics, núm. 2 (2), pàg. 191-215.

Bastahdas i Boada, Albert 1997 «Substitutíon linguistique vers us diglossie dans la perspective de la planétarisation», a: Bouchard, G, i Lamonde, Y. (dir.), La nation dans tous ses États. Montréal/París: Harmattan, pàg. 112-129.

Bernard, Roger 1994 «Les enjeux de l'exogamie», a: Actes du mini-colloque national sur l'exogamie (RockL·nd, Ontario). Ottawa: Fédération des Commu-nautés Francophones et Acadienne du Canada/Commissariat aux Langues Officielles.Page 201

Brandon, John V. 1992 Permisie vs. Swan Valley Scbool Division N. 35: a case study in the polítics of second language. Tesi doctoral, Universitat de Manitoba.

Cardinal, L. (dir.) 1993 Une langue quipense: la recherche en milieu minoritaire francopho-ne au Canadà. Ottawa: Les Presses de l'Université Laval.

Castonguay, Charles 1994 Vassimilation linguistique: mesure et évolution, 1971-1986. Quebec: Publications du Quebec, Dossiers du Conseil de la Langue Française.

Commissioner Of Official Languages 1994 Annual Report 1993/Rapport Annuel 1993. Ottawa: Minister of Supply and Services.

Cohen, L.; Smith, P. i Warwick, P. 1987 The Vision and the Game. Making the Canadian Constitution. Calgary: Detslig Enterp. Ltd.

Congrés International des Lingüistes 1993 Les langues menacées: actes du XVe Congrés International des Lingüistes. Quebec: Presses de l'Université Laval.

De Vries(John 1986 Towards a Sociology ofLanguages in Canadà. Quebec: cirb.

Dlrection Générale De La Promotion Des Langues Officielles 1991 L'état des communautés minoritaires de langue offiaelle: indicateurs de développement. Ottawa: Direction Générale de la Promotion des Langues Officielles.

Dubé, P. 1993 «Une étude cas portant sur la genèse et les resultats de la judicalisa-tion des droits scolaires: le cas Bugnet en Alberta», Revue cana-dienne des langues modernes I Canadian Modern Language Review, núm. 49 (4), pàg. 704-715.

Fédération des Francophones Hors Quebec 1990 La Francophonie à l'heure des choix. Ottawa.

Gouvernement Du Canada 1984 La Charte des droits et libertés. Guide à l'intention des Canadiens. Ottawa: Ministère des Approvisionnements et Services.

Gagnon, Marc 1974 Atíitude linguistique des adolescents francophones du Canadà. Quebec: Centre International de Recherche sur le Bilingüisme/International Center for Research on Bilingualism.Page 202

Hamers, Josiane 1989 «Les réseaux sociaux et le maintien de la langue ancestrale», Revue Québécoise de Linguistique Théorique et Apliquée, vol. 8, 2 d'abril, pàg. 103-114.

Harrison, Brian 1990 Mesures de L· vitalité de la langue matemelle pour les langues autres que les langues officielles au Canadà. Ottawa: Multiculturalisme et Citoyenneté Canadà.

Haríuson,.B. i Marmen, L. 1994 Les langues au Canadà, Ottawa: Statistique Canadà.

Heljler, Mònica 1984 Strategic ambiguity: code-switching in the management of conflict,

Toronto: Centre de Recherche en Éducation Franco-ontarienne. 1986 The role of language in the formation of etbnic identüy: an ethnographic approach. Toronto: Centre de Recherches en Éducation

Fran co-onta rienne. Heller, M. i Lévy, L. 1992 «Mixed Marriages: Life on the Lingüístic Frontier», Multilingua, núm. 11, 1, pàg. 11-44.

Joy, Kichard J.1972 Languages in Conflict. Toronto: McClelland and Stewart Ltd.

Juli en, R. 1993 «The Evolution of Francophone Schools: The Case of Alberta (1982-1993)», Revue canadienne des langues modernes/Canadian Modern Language Review, núm. 49 (4), pàg. 716-733.

Kimpton, Lise1984 The Historical Development and the Present Situation of the French

Canadian Community of Ontario. Ottawa: Dept. of Sociology and Anthropology, Carleton University. Laberge, Yvon 1994 Regard sur nos défis: les couples exogames et l'école distincte en Alberta. Rapport soumis à la Fédération des Parents Francophones de l'Alberta.

Lacombe, Sylvie 1997 «La comparaison pour quoi faire? À la recherche des 'totalités sociales' dans le contexte canadien», a: Bouchard, G. i Lamonde, Y. (dir.), La nation dans tous ses états. Montreal/París: Harmattan, pàg. 205-220.Page 203

Landry, Rodrigue i Allard, R. 1984 «Bilingüisme additif, bilingüisme soustractif et vitalité ethnolin-guistique», Recherches Sociològiques, núm. 15 (2-3), pàg. 337-358. 1985 «Choix de la langue d'enseignement: une analyse chez des parents francophones en milieu bilingüe soustractif», The Canaiian Modern Language Review/La revue canadienne des langues vivantes, núm. 41,3, pàg. 480-500. 1987 «Développement bilingüe en milieu minoritaire et en milieu majo-ritaire», a: Péronnet, L. (ed.), Vécole contribue-t'elle à mantenir k vitalité d'une langue minoritaire? Moncton: Centre de Recherche en Linguistique Appliquée, pàg. 11-30. 1988a «L'assimilation linguistique des francophones hors Quebec, le défi de l'école française et le problème de l'únité nationale», Revue de l'Association Cannadienne d'éducation de langue française, núm. 16 (3), pàg. 38-53. 1988b «Can Schools promote addïtive bilingualism in minority group children?, a: Malave L. i Duquette, G. (ed.), Language, Culture, and Cognition: A collection ofstudies infirst andsecond language ac-quisition for educators in Canadà and the United-States. Clevedon, England: MultilinguaJ Matters. 1989 «Vitalité ethnolinguistique et diglossie», Revue Québécoise de Linguistique Théorique et Appliquée, núm. 8 (2), pàg. 73-101. 1990a «The Acadians of New Brunswick: Demolinguistic Realities and the Vitality of the French Language», International Journal of the Sodology of Language (Special Issue), en premsa. 1990b «Contact des langues et développement bilingüe: un modèle ma-croscopique», The Canadian Modern Language Review/La revue ca-nadienne des langues vivantes, núm. 46 (3), pàg, 527-553. 1991 «School and Family French Ambiance and the Bilingual Develop-ment of Francophone Western Canadians», Canadian Modern Language Review, núm. 47, pàg. 878-915. 1994 «Diglòssia, Ethnolinguistic Vitality and Language Behavior», International Journal of the Sodology of Language, núm. 108, pàg. 15-42. 1997a «Lingüístic Landscape and Ethnolinguistic Vitality: An Empirical Stuày», Journal ofLanguage and Sodal Psychology, núm. 16,1, març de 1997. 1997b «L'exogamie et le maintien de deux langues et de deux cultures: le ròle de la francité familioscolaire», Revue des Sdences de l'Éduca-tion, núm. 23, 3, pàg. 561-592.Page 204

Laponce, Jean A. 1984 Langue et territoire. Quebec: Les Presses de l'Université Laval. 1989 «L'aménagement linguistique et les effets pervers», a: Pupier, P. i Woehrling, J., Langue et droit/Language and Law. Montreal: Institut International de Droit Linguistique Compare.

Légault, Josée 1992 L'invention d'une minorité: les anglo-québécois. Montreal: Les Édí-tions du Boreal.

Martel, Angéline 1991 Les droits scolaires des minorités de langue officielle au Canadà: De l'instruction à la gestioní Offidal Language Minority Education Rights in Canadà: From instruction to management. Ottawa: Com-missariat aux Langues Officielles.1995 «L'article 23 de la Charte Canadienne et les effectifs scolaires des minorités francophones 1982-1995. Constats démolinguistiques d'une émancipation structurelle», Revista de Llengua i Dret, núm. 24, pàg. 165-187.

Martin-Jones, Marilyn 1989 «Language, power, and lingüístic minorities: the need for an alter-natíve approach to bilingualism, language maintenance and shift», a: Grillo, R, Social Anthropology and the Polítics of Language. Londres/Nova York: Routledge.

Mossiman-Barbier, Marie-CIaude 1992 lmmersion et bilingüisme en Ontario. Rouen: Université de Rouen. Nelde, Peter 1986 Plurilinguisme en Europe et au Canadà. Perspectives de Rechercbe.

Bonn: Dümmeler. Pendakur, Ravi 1990 Situtation linguistique au Canadà. Conservation de la langue ances-trale et transferí à une autre hngue. Ottawa: Multiculturalisme et Citoyenneté Canadà.

Ravault, René-Jean1983 Perception de deux solitudes: étude sur les relations entre les deux communautés de langues. Quebec: cirb. Saint-Jacques, Bernard 1976 Aspects sociolingüístiques du bilingüisme canadien. Quebec: cikb/icrb.

Smiley, Donald 1992 «Language Policies in the Canadian Political Community», a: Lapierre, J.W. et alií (ed.), Etre contemporain: MéUnges en l'bonPage 205 neur de Gerard Bergeron. Sillery: Les Presses de l'Université de Quebec.

Tremblay, Daniel 1987 Les enjeux jurídiques et sociopolitiques des confitis lingüístiques au Nouveau-Brunswick. Quebec: cirb.

Taylor, Charles 1993 Reconàling the Solitudes. Essays on Canadian Vederalism and Natio-nalism. Montreal/Kingston: McGill-Queen's University Press.

Wade, Mason 1966 Les Canadiens français, de 1760 à nosjours. Vol. I. Ottawa: Le Cercle du Livre de France.

--------------------------------

[1] Aquest treball s'emmarca en el projecte de recerca sobre «Transdependències ecològiques entre política lingüística i comportament lingüístic: el francès al Canadà a fora de Quebec» que comptà amb un ajut del Comissionat per a Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya (1998).

[2] La major part dels estudis sobre la continuïtat lingüística dels francòfons al Canadà es basen en les dades censals, les quals contenen la resposta a les preguntes de quina és la llengua inicial de l'individu encara entesa i quina és la llengua més utilitzada ara a la llar. La diferència entre les respostes a aquestes dues qüestions és sovint la dada presa com a índex de continuïtat lingüística. No cal dir com pot ser d'imperfecte aquest índex, atès que no preveu la possibilitat de distinció de la llengua entre la parella, la llengua amb els fills i entre els fills.

[3] Cal tenir sempre present que el Canadà és un país federal on cada «província» té un ampli ventali de competències pròpies i on e! Govern federal no pot tenir pas una participació directa. Vol dir això que malgrat que la Constitució canadenca declari la igualtat de l'anglès i el francès en el pla federal, aquesta no és aplicada ni automàticament ni de la mateixa manera pels governs provincials, en especial pels de les zones amb menys nombre de població francòfona.