Arbitrabilidad en derecho de la competencia en España
| Autor | Cristina Pellisé |
| Cargo | Vocal del Tribunal Català de Defensa de la Competència |
Page 19
La meva ponència versarà sobre l'arbitrabilitat en el dret de la competència. Per tant, intentaré limitar-me i no anar més enllà del que constitueix el nucli dur de la problemàtica. Cal indicar que l'arbitrabilitat d'una determinada matèria és una qüestió aparentment molt concreta, però la seva anàlisi porta a temes col·laterals també essencials que són molt amplis i que abraçarien molta més matèria. Per això, en alguns casos em limitaré a indicar l'existència d'aquesta vinculació.
L'arbitrabilitat és un concepte fonamental en el dret de l'arbitratge. Amb aquesta noció el que es vol dir és "si una matèria és susceptible de ser resolta per un tribunal arbitral", és a dir, si pot ser o no objecte d'un procediment arbitral. En aquest sentit, s'ha d'entendre que I'arbitrabilitat és un requisit de validesa de l'arbitratge. És un requisit material i, per tant, si un arbitratge porta sobre una qüestió no arbitrable tindrem la possibilitat que sigui declarat arbitratge nul.
El concepte d'arbitrabilitat és un concepte fonamental de l'arbitratge, però al mateix temps no té llindars clars, fins i tot actualment. De fet, hem de parlar de la relativitat de l'arbitrabilitat en el sentit que els llindars d'aquest concepte poden variar en funció dels interessos de cada estat. És cada estat qui determina quan una matèria és arbitrable o no. La delimitació de les matèries arbitrables per part d'un estat pot variar en el temps. L'arbitrabilitat també depèn de quins són els interessos concrets d'un estat a cada moment de la seva història.
Això què vol dir? Que no s'ha de buscar un contingut universal de l'arbitrabilitat. Per tant, no hi ha una arbitrabilitat internacional. Del que sí que es pot Page 20 parlar és d'un nucli dur de matèries arbitrables per part de gairebé tots els països que reconeixen l'arbitratge com un mecanisme de solució de litigis. Tot i aquest nucli dur, s'ha de tenir en compte que segons des d'on i de quin moment es valori l'arbitrabilitat s'arribarà a un resultat o a un altre. Això vol dir que en el tema de l'arbitrabilitat és rellevant qui ho ha de valorar i en quin moment del procediment ho ha de fer. Per tant, el que ens ha de quedar clar és la idea de la relativitat de l'arbitrabilitat.
Actualment, I'arbitrabilitat no pot ser desvinculada de l'ordre públic. Si fins fa un temps es considerava que només són arbitrables determinades matèries de dret dispositiu i que tot allò regulat pel dret imperatiu no era arbitrable, avui aquesta tesi està superada. L'arbitrabilitat com a concepte s'ha ampliat molt els darrers anys, de manera que també cobreix matèries regulades per normes imperatives, però això sí, sempre que els àrbitres respectin les normes d'ordre públic.
És a dir, que en certa manera s'ha posposat el judici de l'arbitrabilitat i al mateix temps s'ha vinculat el tema de l'arbitrabilitat a la noció d'ordre públic. Per això parlem d'una arbitrabilitat condicionada. És la idea que els estats (s'entén que els estats favorables a l'arbitratge, tot i que n'hi ha molts) diuen: "molt bé, acceptem ampliar l'àmbit de l'arbitrabilitat de manera que moltes més qüestions poden ser sotmeses a l'àrbitre, però ho condiciono a què els arbitres respectin les normes d'ordre públic". Per això parlem d'arbitrabilitat condicionada, i no d'una arbitrabilitat absoluta.
Com ja he esmentat, l'arbitrabilitat és un pressupòsit material de validesa de l'arbitratge. L'arbitratge es basa en la voluntat de les parts a sotmetre's a aquest sistema de solució de conflictes. Per això, l'àrbitre no pot anar més enllà del que les parts li han encomanat. En aquest sentit, hem de dir que I'arbitrabilitat, des d'aquesta òptica, també està limitada per la voluntat de les parts. Aquesta vessant de l'arbitrabilitat relacionada directament a la clàusula arbitral pertany a la ponència que es farà posteriorment. En qualsevol cas, el que no podia deixar d'advertir és que l'arbitrabilitat també depèn de la voluntat de les parts.
Passem a una segona qüestió que volia plantejar: l'arbitrabilitat en el dret espanyol vigent. Atesa la relativitat d'aquesta noció, és lògic que em cenyeixi a l'arbitrabilitat en el dret espanyol vigent. El primer és que tenim un article 2 de la Llei d'arbitratge, que en el seu primer apartat disposa que són susceptibles d'arbitratge les controvèrsies sobre matèries de lliure disposició d'acord amb el dret. Page 21
D'aquest precepte podem constatar que s'estableix una definició general, la qual cosa no exclou que pogués haver-hi alguna norma de caràcter específic que reguli l'arbitrabilitat en un sector determinat. Aquesta norma específica podria afirmar l'arbitrabilitat d'una determinada matèria, especificar si determinades qüestions són arbitrables o excloure'n d'altres. Pel que fa al dret de la competència, la llei actual i la resta de normes vigents no diuen res sobre l'arbitratge. Què passa amb el Projecte de llei de defensa de la competència? Doncs passa que el Llibre Blanc que va elaborar el Ministeri d'Economia i Hisenda, en una nota a peu de pàgina, apuntava que podia ser necessari modificar la Llei 60/2003. No se n'ha sentit a parlar més, d'aquesta idea. Alguns dels comentaris presentats en aquest Llibre Blanc apunten que aquesta modificació és innecessària. Finalment, el Projecte de Llei que s'ha presentat a les Corts Generals no esmenta la qüestió. Jo crec que hem d'interpretar aquest silenci en el sentit que el dret de la competència és una matèria arbitrable, sens perjudici que en la futura normativa de desenvolupament de la llei es pugui regular alguna qüestió que afecti directament o indirecta a la resolució de litigis relatius a la defensa de la competència per part dels àrbitres. Així, es podria regular la cooperació entre els àrbitres i les autoritats de defensa de la competència.
En aquest precepte també queda clar que la definició de l'arbitrabilitat està basada en el criteri del dret lliurement disponible. Per tant, es trenca definitivament amb una tradició que ja podem considerar antiga. La nova Llei considera sense reserves que l'arbitrabilitat no va lligada al caràcter imperatiu de la Llei, és a dir, a la...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba