La terminologia a l'office de la langue française
| Autor | Pierre Auger i Louis-Jean Rousseau |
| Cargo | Office de la Langue française, Quebec |
| Páginas | 55-59 |
Page 55
L'Office de la langue* française del Quebec, en la seva forma actual, va ésser creada l'any 1977. En efecte, és per l'adopció de la Charte de la langue française que l'Assemblea nacional del Quebec va instituir aquest organisme que s'encarrega de l'aplicació de la política lingüística del govern.
Tanmateix, aquest organisme ja existia en virtut de legislacions anteriors. L'origen remunta a principis dels anys seixanta. La primera Office tenia el mandat de vetllar per l'enriquiment i la correcció del francès parlat al Quebec. Aquest mandat va ésser orientat cap a la terminologia l'any 1969. El 1975, amb la llei sobre la llengua oficial, l'Office, convertida en Régie de la langue française, va ésser dotada d'un programa general de francesització del món laboral; es tracta en aquell moment d'un intervencionisme de caràcter incitador.
L'any 1977, en crear (o en tornar a crear) l'Office, la Charte de la langue française li confia un doble mandat:
lr. Definir i conduir la política quebequesa en matèria de recerca lingüística i de terminologia.
Page 56
2n. Vetllar perquè el francès esdevingui, al més aviat possible, la llengua de les comunicacions, del treball, del comerç i dels afers dins l'Administració i dins les empreses.
Aquest pla d'acció es desenvolupa d'acord amb sis eixos principals que defineixen els principis de l'Office.
lr. Implantació del francès i generalització del seu ús a les empreses.
2n. Implantació del francès i generalització del seu ús a l'Administració.
3r. Establiment dels suports lingüístics i terminològics necessaris per a l'aplicació de la Charte.
4t. Establiment dels programes de recerca i d'avaluació necessaris per a l'aplicació de la Charte.
5è. Establiment d'una política de subvenció en matèria de recerca lingüística.
6è. Establiment de la reglamentació que emana de la Charte.
Com es pot veure, es tracta d'un programa vast de regulació lingüística que implica la intervenció de l'Estat pel que fa a l'estatut de la llengua francesa al Quebec i pel que fa al corpus de la mateixa llengua.
Aquest- intervencionisme es recolza en una anàlisi de la situació lingüística del Quebec. Antiga colònia francesa, el Quebec va passar sota la dominació anglesa el segle XVIII. La industrialització i la urbanització del Quebec, a partir del segle XIX, van anar acompanyades de la implantació de l'anglès al món del treball, del comerç i dels negocis. Les tecnologies anglosaxones es van desenvolupar al Quebec amb una terminologia anglesa a la majoria d'activitats.
Aquestes dades econòmiques, sociolingüístiques i històriques han fet néixer una voluntat política de canvi per tal de restablir l'estatut de la llengua francesa al Quebec. S'impulsa, doncs, un vast programa de francesització (o de refrancesització) i, en aquest programa, la recerca terminològica revesteix una importància cabdal. D'altra banda, importants recursos humans i materials són i seran consagrats a les activitats terminològiques.
Per a l'Office de la Iangue française es tracta de posar a la disposició del públic quebequès els recursos terminologies del món francòfon i d'omplir-ne les llacunes a fi de respondre a les necessitats. La terminologia esdevé aquí un instrument de canvi lingüístic i social.
Per tal de dur a terme al més aviat possible la missió de regulació terminològica que li ha estat confiada, l'Office de la Iangue française va iniciar diversos programes d'activitats que, amb el pas dels anys, es van estructurar de la manera següent:
-
Funció de recerca.
-
Funció de normalització.
-
Funció de difusió.
-
Funció d'implantació.
Page 57
Aquesta funció consisteix principalment en la recerca aplicada en terminologia i, consegüentment, en l'elaboració de reculls terminològics (lèxics, vocabularis, diccionaris terminològics). Aquests treballs són elaborats segons una aproximació sistemàtica i rigorosa (términografia). Una part important s'ha de dedicar a la recerca i a l'elaboració de terminologies de punta (treballs de neologïa científica i tècnica, recerca de neologismes, terminologies neològiques) i, per tant, a l'actualització de les terminologies segons els progressos aportats per la modernitat. El contacte estret entre l'Office i la seva clientela, especialment les empreses, implica alhora el manteniment d'activitats de consultes terminològiques puntuals urgents. Aquesta funció suposa igualment el desenvolupament constant de mètodes de treball al dia (perfeccionament de guies de treball, de metodologies del treball terminològic). Implica també la necessitat de la formació de pràctics de la terminologia (terminòlegs) per mitjà d'un ensenyament universitari apropiat i actualitzat constantment. A més, el manteniment d'estàndards elevats de recerca exigeix dels terminòlegs que participin activament en el desenvolupament i en la irradiació de la ciència terminolò-gica en el pla internacional.
La recersa fonamental en terminologia: des de 1971, l'Office ha consagrat moltes energies a la reflexió sobre la ciència terminològica, especialment a través de diversos col·loquis internacionals que ha organitzat d'aquesta data ençà.
1972 Baie St.-Paul, Les dades terminològiques.
1973 Lac Delage, La normalització lingüística.
1974 Lévis, La regulació de la neologia.
1975 Lac Delage, Assaig de definició de la terminologia.
1976 Lac Delage, Les implicacions lingüístiques de la intervenció jurídica de l'Estat en el camp de la llengua.
1977 Pointe-au-Pic, 6è. Col·loqui internacional de terminologia.
1978 Montreal, L'estat i la planificació lingüística.
En col·laboració amb la Societat de traductors del Quebec, l'Office també ha organitzat, des de 1975, cinc col·loquis de reflexió sobre qüestions terminològiques.
El dossier de la cooperació internacional ocupa igualment un lloc molt important en el marc del streballs de reflexió de l'Office que tracten sobre la terminologia. Des de fa uns deu anys, l'Office participa en els treballs de l'ISO —International Organization for Standardization— dins el comitè 37, que treballa la terminologia, i dins el Consell canadenc de normes. Té contactes sovintejats amb organismes com el CILF —Conseil international de la langue française—, Infoterm (UNESCO) a Àustria —Centre internacional de recerca en lingüística fonamental i aplicada—, Afnor —Association française de norma-lisation—, Franterm (HCLF), etc. També col·labora des de fa uns anys ambPage 58CIRELFA en projectes de cooperació lingüística a l'Àfrica del Nord i a l'Àfrica negra, a països que duen a terme en l'actualitat projectes de regulació lingüística. Aquí és l'exportació del savoir-faire quebequès en matèria de regulació lingüística allò que caracteritza aquest tipus de cooperació.
En resum, l'Office efectua de manera permanent treballs sobre la metodologia de la terminologia, treballs que s'actualitzen constantment. Aquests treballs s'han ocupat i s'ocupen de la metodologia de la recerca terminològica sistemàtica, de la metodologia de la recerca terminològica puntual i de la metodologia de la recerca en neologia. Han donat lloc a la publicació de diverses guies de treball i metodològiques des de 1971.
La recerca aplicada en terminologia-: L'Office és coneguda en primer lloc per les seves publicacions terminològiques, algunes de les quals es remunten a l'any 1965. Des de 1977 fins avui, l'Office ha publicat més de dos-cents documents terminològics (lèxics, vocabularis, diccionaris) sobre els camps tècnics més variats de l'activitat econòmica quebequesa (gestió, assegurances, mines, petroli, boscos, tèxtil, vestits, automòbil, alimentació, pesca, electrònica, fontaneria industrial, etc). Aquests treballs es duen a terme en col·laboració estreta amb els mitjans quebequesos buscats per tal de difondre terminologies directament implantables a les empreses del Quebec. A més a més, aquests treballs de terminologia s'efectuen directament amb les empreses gràcies a comitès interempresarials d'un mateix sector econòmic. Els comitès interem-presarials més recents han estat constituïts dins els sectors punta que depenen de l'alta tecnologia, com la buròtica i la microinformàtica. És en aquests sectors recents i que evolucionen ràpidament que les necessitats es fan més urgents.
La neologia científica i tècnica: L'any 1973 apareixia el primer quadern de la sèrie Néologie em marche, des d'aleshores n'han aparegut 40 quaderns. Després del colloqui de Lévis l'any 1974, consagrat a la regulació de la neologia, apareix el 1975 un Réseau international de néologie scientifique et technique (França i Quebec). És a partir d'aquesta data que la recerca en neologia a rOffice s'orienta cap als camps d'especialitat. Des d'aleshores, als mòduls francès i quebequès del Réseau, s'hi han afegit un mòdul belga i un mòdul canadenc. Els treballs iniciats pel Réseau apareixen en la revista Néologie en marche sota la signatura dels mòduls autors. Tot seguit poden ésser publicats separadament per cada un dels mòduls.
Aquesta funció es pot considerar de dues maneres diferents. En el primer cas es tracta de normalització en sentit estricte.
La Charte de la Iangue française confia a l'Office el poder de normalitzar la terminologia al Quebec i de difondre la terminologia normalitzada. A més, la Charte preveu que «a partir de la publicació a la Gazette officielle del Quebec dels termes i locucions normalitzats per l'Office, llur ús esdevé obligatori alsPage 59textos, documents i anuncis de l'Administració, i també en els contractes en què aquesta és part, als llibres de text, de formació o de recerca publicats en francès al Quebec i aprovats pel ministre d'Educació».
La normalització terminològica, en aquest context, no és solament incitati-va, sinó que fa obligatori l'ús de termes normalitzats en un cert nombre de circumstàncies.
Aquesta normalització s'efectua mitjançant comissions ministerials de terminologia i mitjançant una comissió central de terminologia que, a més de la coordinació de les comissions ministerials, està encarregada d'enunciar principis de normalització i de l'aprovació dels treballs de les comissions.
En el segon cas, no cal interpretar normalització terminològica amb el sentit restringit que el terme posseeix a la Charte i dels poders donats a l'Of-fice en aquesta matèria, sinó amb el sentit més global de procés pel qual un sistema terminològic determinat s'autoregula a mesura que el consens del medi implicat s'està efectuant. Aquesta aproximació intenta evitar la babelització terminològica dins un sector econòmic determinat, bo i assegurant la difusió de terminologies uniformitzades. Per això és interessant poder treballar amb extensos grups d'interès quan és possible, així el consens terminològic serà més ampli. Tota activitat terminològica que negui de bon començament la necessitat d'obtenir dels medis buscats el consens necessari disminueix, creiem, les possibilitats d'implantació veritable en el medi i pel medi.
Aquesta funció és primordial perquè reïxi qualsevol projecte de regulació terminològica. En la concepció tradicional, les terminologies es vehiculen a través de repertoris terminològics que poden tenir les formes més diverses.
En la concepció actual, s'ha donat un paper preponderant a la difusió terminològica per mitjà de la Banque de terrninologie del Quebec, veritable centre de gestió terminològica, al qual" estan connectats clients mitjançant terminals, amb tots els avantatges de rapidesa i. de volum que posseeixen aquests sistemes informàtics.1 El banc permet igualment el tractament de partides importants de fitxes amb vista a llur difusió sobre paper de suport fins a la preparació de manuscrits fotocomposats a punt de tirada. S'obren constantment per a aquests sistemes vies noves d'utilització, aviat els bancs de terminologia podran dirigir de manera central i a distància mini-bancs de terminologia per a clients ben diversos repartits sobre tot un continent.
Page 59
La implantació terminològica constitueix per a l'Office la peça clau de la regulació terminològica, comprèn tècniques d'intervenció que permeten el difícil pas del coneixement passiu d'una terminologia a la seva implantació en la vivència lingüística quotidiana d'un grup mostra. Aquestes tècniques d'intervenció provenen d'una aproximació lingüística, la qual permet identificar les condicions d'acceptabilitat d'una terminologia en un grup a través de l'anàlisi dels diferents factors de resistència que s'afirmen en l'aplicació del canvi lingüístic planificat. Si els repertoris terminològics (o la difusió de terminologies per mitjà d'un banc de terminologia") poden ésser considerats productes directament utilitzables pels traductors o pels redactors d'empresa, és tot una altra qüestió la modificació dels costums lingüístics de les persones triades per a la francesització quan es tracta de transferència lingüística. Un canvi d'aquesta mena no pot efectuar-se per la simple difusió de repertoris terminològics. L'Office duu a terme activitats específiques prop dels medis seleccionats i s'han elaborat eines específiques d'implantació amb aquesta finalitat. Aquestes activitats es fan en col·laboració estreta amb els medis seleccionats i, consegüentment, a partir de necessitats ben identificades.
-------------------
* Traduït per M. Assumpció Montagut i Freixas, de la Secció d'estudis de llengua catalana i llenguatge administratiu de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya.
[1] El banc de terminologia del Quebec conté un fitxer terminològic de més d'un milió de termes i un fitxer documental de més de 30.000 títols. Vegeu l'article que M. Teresa Cabré hi dedicà en el nútn. 2 de Revista de Llengua i Dret.
