El teléfon lingüístic
| Autor | Marta Xirinachs i Codina |
| Cargo | Cap de la Secció d'Assessorament i Llenguatges d'Especialitat de la Direcció General de Política Lingüística |
| Páginas | 133-138 |
Page 133
La progressiva extensió del cátala en tots els ámbits de la societat ha donat una nova orientació a les necessitats d'assessorament Iingüístic tant deis particulars com del món professional.
En un principi les demandes d'assessorament Iingüístic es limitaven forca a la traducció i revisió de textos i a l'atenció de consultes puntuáis sobre la Ilengua. Amb el pas del temps i com a acció de suport de les actuacions encaminades a estendre el coneixement i Pus del cátala en di-ferents sectors de la societat, les demandes d'assessorament Iingüístic s'han incrementat, diversificat i especialitzat. Durant Pany 1992, el nombre de consultes lingüístiques ateses, básicament per teléfon, per la Direcció General de Política Lingüística, el termcat, Centre de Terminología, i el Consorci per a la Normalització Lingüística va ser de 62.000.
Per atendré aqüestes necessitats i resoldre-les de manera coordinada i efectiva, la Direcció General de Política Lingüística i el Consorci per a la Normalització Lingüística, xarxa de servéis lingüístics territorial, van decidir col-laborar en un projecte d'automatització de l'assessorament Iingüístic.
L'objectiu principal del projecte d'automatització de l'assessorament Iingüístic és difondre per diferents mitjans telemátics (teléfon, fax, audio-tex, videotex, correu electrónic, etc.) criterís, informado i materials lingüístics al máxim nombre de persones, i garantir la unitat de criteris entre els diferents servéis lingüístics.
Així, dones, cal situar el Teléfon Lingüístic dins d'aquest projecte mes ampli i cal considerar-lo una eina mes al servei de la qualitat de la llengua.
Page 134
Per mitja del sistema de seguiment de les consultes lingüístiques que duen a terme els organismes esmentats, s'ha pogut determinar que hi ha unes consultes, relativament senzilles, que es repeteixen sovint. Per a aquest típus de consultes, el que avui és el Teléfon Lingüístic va semblar un mit-já adequat per atendre-Ies de manera automatitzada i millorar, a la vegada, I'accés a Tassessorament lingüístic.
No podem dir que partíssim de zero peí que fa al projecte del Teléfon Lingüístic, perqué coneixíem un sistema semblant elaborat per l'Oficina de la Llengua Francesa del Govern de Quebec, que funciona satisfactória-ment, i que ens ha servit de gran ajuda.
Peí que fa ais objectius, el sistema pretén que el nombre de telefona-des ais servéis lingüístics disminueixi i, consegüentment, que la dedicació del personal d'assessorament lingüístic augmenti per a aquelles consultes que necessiten atenció directa o personalizada. A mes, el servei d'assessorament lingüístic puntual que s'ofereix per aquest mitja permet que tot-hom hi pugui accedir a qualsevol hora, funciona les vint-i-quatre hores del dia, set dies a la setmana i sense cap mes cost que el d'una telefonada normal.
El Teléfon Lingüístic es basa en un sistema automatitzat de resposta audible (audiotex) i per fax de textos preenregistrats. El sistema funciona a partir del reconeixement de veu en cátala, que es limita a les paraules sí i no i al nom de les xifres del zero al nou. Els codis d'accés ais textos son combinacions de tres xifres, que cal indicar una per una després de cada to acústic.
Un cop establerta la connexió (93-482 02 02), el sistema va guiant l'usua-ri fins a l'opció escollida: escoltar un text o rebre'l per fax. Si es vol rebre el text per fax, cal telefonar des del teléfon connectat al fax. A mes, a partir d'una única telefonada i abans d'acomiadar-se, el sistema permet tornar a escoltar el text tantes vegades com es vulguí, fer altres consultes, rebre el text per fax i enregistrar comen taris.
Com hem dit, per accedir ais textos, cal que en coneguem el codi. La informado sobre el contingut del Teléfon Lingüístic i els codis apa-reixen a les Pagines Grogues de la Companyia Telefónica, entitat collabo-radora en el projecte (edició de 1993 per a la provincia de Barcelona i
Page 135
de 1994 per a la resta d'edicions provincials i de Barcelona i l'Hospitalet). Aquesta informado també es pot trobar a tots els centres, els servéis i les oficines del Consorci per a la Normalitzadó Lingüística o bé es pot demanar per fax al Teléfon Lingüístic sollicitant els textos 707 i 708.
Peí que fa al contingut, el Teléfon Lingüístic consta de 181 textos sobre diferents aspectes de la llengua que son objecte de moltes consultes. Tots els 181 textos es poden consultar automáticament per fax i 129 d'aquests textos es poden escoltar. Es a dir, només 52 textos es poden consultar únicament per fax.
Peí que fa ais aspectes lingüístics, la distribució per temes que presenta el Teléfon Lingüístic és la següent:
léxic, terminología i fraseología (43 textos)
sintaxi (32 textos)
morfología (11 textos)
ortografia (13 textos)
convencions: abreviatures, majúscules o minúscules, tractaments proto-collaris criteris de traducció, signes de puntuado, etc. (35 textos)
documentado administrativa (21 textos)
informado: bibliografía, servéis de traducció i correcció, cens lingüístic, centres d'autoaprenentatge, certificáis de cátala, etc, (14 textos)
drets lingüístics (11 textos)
pronunciació (1 text)
Tenint en compte els destinataris i el fet que la comunicado s'esta-bleix principalment per via oral, en la redacció deis textos s'ha adoptat un to formal i un nivell de divulgado, s'ha seguit una estructura que en facilites la comprensió i la memorització i s'ha procurat que fos breu (la durada máxima d'un text entre els missatges del Teléfon i l'explicació no supera els tres minuts, temps corresponent a la tarifa mínima d'una telefonada). Així, dones, es presenta la informado rellevant sobre cada aspecte o consulta a partir d'un títol o d'una pregunta, es descriu el cas, és a dir, es dona una resposta practica mes que no pas una argumentado gramatical, es donen exemples i s'acaba amb una conclusió o repetició del que s'ha dit.
Els canvis entre la vetsió oral d'un mateix text i la versíó escrita que es rep per fax només fan referencia a aspectes que per mitjá oral cal fer explícits d'una altra manera: lletrejar com s'escriu un mot, indicar els signes de puntuado, etc. Els textos que només es poden consultar per fax corresponen básicament a models de documents administratius, llistes de
Page 136
municipis de Catalunya, criteris d'ús de majúscules, llistes d'abreviacions, dades estadístiques, etc. Son textos que, o bé per la llargada o bé per la complexitat de la informació, no es recomana de reproduir oralment. La locució deis textos també és un aspecte que s'ha tingut en compte per aconseguir que aquests fossin ágils i entenedors. En cada text interve-nen un locutor i una locutora professionals. Una veu identifica el problema i ressalta els exemples que corresponen a les solucions bones o propo-sades, i Paltra veu fa les explicacions i comenta les formes errónies. Aproximadament la meitat deis textos han estat enregistrats per una pa-rella de locutors procedents del cátala occidental i l'altra meitat, per una parella de locutors procedents del cátala oriental.
El sistema dona informació estadística sobre diferents aspectes d'ús: nombre total de telefonades, durada mitjana d'una telefonada, freqüéncia de consultes per text, nombre total de comentaris enregistrats, índex d'ús deis sistema segons l'horari i els dies, nombre de consultes per fax, etc. Per raons practiques, deixarem de banda les dades mes técniques i ens centrarem en la informació que ens sembla mes rellevant des d'un punt de vista lingüístic.
La informació que tot seguit presentem fa referencia ais mesos d'agost, setembre i octubre de 1993. Les dades corresponents al mes de juliol (el Teléfon es va posar en funcionament el dia quatre de juliol) no es teñen en compte, perqué no es tracta d'un mes sencer i, a mes, reflecteixen la curiositat que va suscitar aquest nou mitjá:
Total de consultes fetes ............... 11.045
- Consultes oráis ................... 8.049
- Consultes per fax ................. 2.996
Mitjana de consultes per dia ........... 122 (inclosos dissabtes, diumenges i festíus)
Percentatges de consultes segons Tarea temática
Léxic, terminologia i fraseologia............... 30,3 % (23,75 %)
Sintaxi ................................... 25,4 % (17,67 %)
Ortografía ................................ 10,3 % (7,18 %)
Page 137
Documentado ............................. 7,4 % (11,60 %)
Convencions .............................. 8,6 % (19,33 %)
Drets lingüística ........................... 6,6 % ( 6,07 %)
Morfología ................................ 6,6 % ( 6,07 %)
Informado ................................ 4,3 % ( 7,73 96)
Pronunciado .............................. 0,2 % ( 0,55 96)
La xifra entre paréntisi correspon al tant per cent de textos que conté el Teléfon Lingüístic segons l'área temática.
Com podem observar, el 55,7 % de les consultes se centren en les árees de léxic i sintaxi, a partir de les quals hi ha un gran salt. La resta d'arees son for^a homogénies peí que fa a les consultes.
Hi ha tres árees que destaquen peí fet que el tant per cent de consultes és forca inferior al tant per cent de textos que presenta el Teléfon Lingüístic. Aqüestes árees son: documentado, convencions i informado. Una explicado possible d'aquest fer pot ser que bona part d'aquests textos només es poden consultar per fax i, per tant, no es poden consultar per teléfon.
Textos mes consultáis segons les arees:
- Lexic, terminología i fraseología: «berberecho», «Papá Noel», autos-cok o autoescola, «barra» (d'un bar).
- Sintaxi: a + complement directe, cognoms units per i, per o per a, a o en (fent referencia a un lloc).
- Morfología: gerundi en -«guent», verb +pronom (digue'm o digues-me), plural de noms acabats en -x o -xt (textos o textes).
- Ortografía: apostrofado (la), apostrofado (el, de), diéresi (confii, veina).
- Convencions: pesseta (abreviatura i símbol), carrees (majúscula o minúscula), abreviatures de senyor -a, doctor -a, llicenciat -ada.
- Documentació: carta, «EnfNa» (tractament), felicitacions (Nadal, Cap d'Any, atiiversari).
- Informado: correccions Í traduccions (informado), noms de persona en cátala (bibliografía).
Page 138
- Drets lingüístics: catalanització de noms de persona, catalanització deis cognoms.
- Pronunciado: pronunciado d'estrangerismes (aquesta área només té un sol text).
