L'ús social de la llengua catalana
| Autor | Carles Duarte |
| Páginas | 381-382 |
Joan Martí i Castell, L'ús social de la llengua catalana, Barcelona, Barcanova, 1992, 154 pàg., isbn: 84-7533-762-7.
Page 381
El professor Joan Martí és un dels lingüistes que amb més rigor i criteri han reflexionat sobre el present i el futur de la llengua catalana. En són exponents els nombrosos treballs que ha dedicat a descriure i a examinar el procés de normalització lingüística.
Joan Martí ens ofereix amb L'ús social de L· llengua catalana una obra madura, plena de valoracions i de propostes d'un gran interès, estructurada en sis capítols i completada amb un útil glossari.
Dins del primer capítol Joan Martí presenta Una breu ullada històrica de la llengua catalana, que posa en relleu el contacte constant del català amb altres llengües (llatí, occità, castellà) en el transcurs de la seva història, amb una exposició breu i clara, que l'autor il·lustra amb uns quadres que reflecteixen l'evolució de la distribució de funcions entre el català i les llengües amb les quals ha conviscut en diferents etapes. Joan Martí ens recorda a l'acabament d'aquest capítol que «normalitat lingüística i ús social de l'idioma són dues realitats històriques indestriables».
Joan Martí dedica el segon capítol del llibre a examinar Eh precedents immediants de la situació actual: la postguerra i el franquisme. Il·lustren el capítol dos quadres sobre les funcions del català i del castellà a les terres catalanes en els períodes 1939-1960 i 1960-1977.
El tercer capítol del llibre tracta de La legislació actual en el procés de normalització lingüística de Catalunya, sobre la qual Joan Martí fa una lúcida anàlisi crítica.
Al capítol quart, Joan Martí fa un balanç de l'evolució recent de la llengua catalana pel que fa al coneixement i pel que fa a la seva presència a l'Administració, a.l'ensenyament, als mitjans de comunicació social i al món sòcio-econòmic.
Joan Martí tracta dins del cinquè capítol (Quina llengua catahna? El problema dels models lingüístics) de Testat del català quant a l'elaboració i la disponibilitat dels models lingüístics necessaris perquè el procés de normalització progressí amb efi càcia.
Al darrer capítol (El futur del català a l'entorn de la polèmica. Les actituds lingüístiques) Joan Martí, a partir de l'estudi de l'evolució de l'ús del català i de la situació present, fa una valoració de la polèmica sorgida a l'entorn del futur del català arran de la publicació de diversos textos que han cridat l'atenció sobre la precarietat de la llengua catalana avui. A l'acabament d'aquest capítol Joan Martí es refereix a les conclusions del II Congrés Internacional de la Llengua Catalana, que sintetitza. Joan Martí en conclou:
Page 382
Aquestes sol·licituds i aspiracions han de conduir a superar realment la situació del català com a instrument dominat i/o minoritzat, segons els llocs. Però sobretot l'han de convertir en la llengua hegemònica als Països Catalans.
Amb L'ús social de la llengua ca-talana, Joan Martí fa una nova i important aportació a la sociolingüística catalana. Ara bé, tot i reconèixer els grans mèrits d'aquest valuós treball, considerem que n'acreixeria l'interès un tractament més global de l'àrea lingüística catalana en alguns apartats.
