Richard Dawkins: un darwinista coherent i conseqüent
| Autor | Albert Royes |
| Cargo | Secretari de la Comissió de Bioètica de la Universitat de Barcelona. |
| Páginas | 58-60 |
Page 58
En aquest número de la Revista, dedicat en bona part a commemorar el centenari del naixement de Darwin, no hi podia faltar alguna referència a un dels científics que més ha fet (i continua fent) per la difusió de l’evolucionisme de manera alhora coherent i conseqüent. El llibre, ja clàssic, que aquí es comenta n’és una prova.
Llegim bé el títol d’aquest llibre: El gen egoista, i no "el gen de l’egoisme" ni "l’egoisme és als gens" o altres interpretacions equivocades que molt sovint s’han fet servir (intencionadament o no) per referir-se a la manera com Dawkins mostra les interaccions entre genètica i conducta. L’autor diu clarament en les primeres pàgines del llibre que no està defensant una moralitat basada en l’evolució ni pretén plantejar com els humans hauríem de comportar-nos. Pretén, això sí, descriure com han evolucionat els vivents, sense que d’aquest coneixement se’n pugui derivar cap norma o criteri moral que, suposadament, l’evolució (és a dir, la selecció natural) hauria inscrit en el nostre codi genètic. Si creiem que és valuós que els humans arribem a construir una comunitat en la qual els individus cooperin de manera generosa i altruista al bé comú, aquesta creença i aquest desig difícilment els podem fonamentar en la nostra naturalesa biològica. En paraules de l’autor: Mirem d’ensenyar la generositat i l’altruisme, perquè hem nascut egoistes. Si comprenem què es proposen els nostres gens egoistes, tindrem almenys l’oportunitat de modificar els seus designis, cosa que cap altra espècie ha tingut mai l’oportunitat d’aconseguir.
Quin és, per tant, el nucli de la qüestió Per entendre-ho, l’autor ens proposa partir del fet que nosaltres (els vivents, és a dir les persones, els animals, les plantes, els bacteris i els virus) som essencialment màquines de supervivència des de la perspectiva del replicador, o sigui de l’ADN, que és la matèria de què es composen els gens. Són els gens els que han construït, al llarg dels mil·lennis i per mitjà dels mecanismes que Darwin va anomenar la selecció natural, les màquines de supervivència que som tots els organismes vivents. Des d’aquesta perspectiva, un gen pot ser vist com una unitat que sobreviu a través d’un gran nombre d’organismes successius i individuals i que "manipula" la conducta dels organismes amb l’únic objectiu de fer efectiva la seva supervivència. Aquest és l’únic tipus de "finalitat", de teleologia, que podem trobar en la història de la vida, en l’evolució. És, ens diu Dawkins, l’única forma de "finalisme" que es pot concloure de l’evolucionisme; ben lluny, doncs, de les visions (o al·lucinacions, segons es miri) creacionistes o del que alguns anomenen el "disseny intel·ligent"...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba