Ressenya de les principals sentències del Tribunal Suprem
| Páginas | 106-109 |
Page 106
Validesa de la cessió d’herència realitzada després de la mort de la causant, però abans que es declarés la nul·litat del seu testament i que la cedent fora declarada hereva intestada
Sentència Tribunal Suprem, Sala Primera, núm. 294/2011, de 15 d’abril. (Ponent: Xavier O’Callaghan Muñoz) LA LEY 37940/2011
Les sentències d’instància van estimar la demanda sobre la declaració de validesa del contracte privat de cessió de drets hereditaris, formalitzat entre els litigants, i la seva elevació a escriptura pública. El Tribunal Suprem declara que els recursos extraordinari per infracció processal i de cassació interposats no són procedents.
En el cas, se sol·licita que es declari la validesa de la cessió de drets hereditaris realitzada per la demandada en favor del demandant. S’estima la demanda. El negoci jurídic a què s’ha fet referència apareix recollit a l’art. 1000.1 CC, la naturalesa del qual és d’acceptació d’herència i transmissió total o parcial simultània a un tercer. La norma diu: «Cal entendre acceptada l’herència: 1r Quan l’hereu ven, dóna o cedeix el seu dret a un estrany.». Havent mort el causant i, per tant, havent-se produït l’obertura de la successió, el cridat a l’herència -delació- té el dret a acceptar-la o repudiar-la; aquest dret -ius delationis- no és transmissible -excepte en el cas de l’art. 1006 CC-, però sí que és objecte de transmissió el dret de l’hereu sobre l’herència, una vegada acceptada. En el cas, la demandada era coneixedora en el moment de la cessió que era única hereva de la causant, ja difunta -oberta la successió-, la qual cosa va quedar confirmada, amb la posterior declaració judicial de nul·litat del testament atorgat per la causant i la declaració de la demandada com a hereva universal d’aquesta en virtut d’interlocutòria de declaració d’hereus ab intestato. Ambdós actes judicials no van ser constitutius del seu dret a l’herència, sinó declaratius de la certesa de tal dret -art. 991 CC-, que és retroactiva al moment de la mort de la causant -com disposen els art. 657 i 661 CC-. Per tant, el negoci jurídic formalitzat entre els litigants és vàlid.
Validesa de la donació de participacions socials, dissimulada sota una aparent venda, quan el donatari exercita, sense oposició, els drets de soci des de la donació
Sentència Tribunal Suprem, Sala Primera, núm. 234/2011, de 14 d’abril. (Ponent: José Ramón Ferrándiz Gabriel) LA LEY 52208/2011
El Jutjat de Primera Instància va desestimar la demanda de nullitat de ple dret per falta de causa (inexistència de preu) del contracte de compravenda de participacions socials. L’AP València va estimar en part el recurs d’apel·lació i va revocar la sentència del Jutjat pel que fa a la imposició de les costes causades, el pronunciament condemnatori de la qual va deixar sense efecte. El Tribunal Suprem declara que els recursos extraordinari per infracció processal i de cassació interposats pel demandant no són procedents.
Davant de l’absència de cap norma especial, s’aplica a les participacions socials el règim jurídic de la donació contingut al CC. I, en concret, el propi de la que té com a objecte els béns mobles. Les dues formes que, alternativament, exigeix l’art. 632 CC per a la donació de béns mobles tenen un caràcter solemne, ja que
Page 107
s’ha de fer necessàriament per escrit, encara que sigui privat, i ha de constar de la mateixa manera l’acceptació o, si la donació fos verbal, s’ha de realitzar amb el «lliurament simultani de la cosa donada». En cas que no es compleixi alguna d’aquestes dues formes, l’escrita o la real, la donació no produeix efectes. D’altra banda, la forma escrita ha de ser la d’una donació, d’on se segueix que no val com a forma de donació un escrit atorgat per donar aparença a una compravenda. És, per tant, correcte concloure que, en el cas d’interlocutòries, l’escriptura de venda de les participacions no val com a forma escrita de donació, ja que el document no va ser l’expressió formal d’un contracte d’aquesta classe, sinó un artifici per ocultar-lo sota l’aparença d’una venda. No obstant això, és possible que la donació de béns mobles es perfeccioni de paraula, amb el lliurament simultani de la cosa, i no hi ha cap inconvenient per entendre provat l’esmentat lliurament quan el donant, o qui ho faci per ell, deixa de posseir els drets de què aquells són expressió i passa a fer-ho el donatari. Doncs bé, aquest canvi subjectiu en la condició de soci es considera produït en el cas d’interlocutòries, atès que de les actuacions es deriva el nítid reflex que, des de l’aparent venda i dissimulada donació, va ser el donatari qui va exercitar sense oposició coneguda els drets de soci.
Dissolució per paralització dels òrgans socials
Sentència Tribunal Suprem, Sala Primera, núm. 229/2011, d’11 d’abril. (Ponent: Jesús Corbal Fernández) LA LEY 14250/2011
Les sentències d’instància van estimar la demanda sobre dissolució de societat i conversió de l’administrador en liquidador d’aquesta. El Tribunal Suprem desestima el recurs de cassació.
L’art. 110.1 LSRL 1995 estableix, per al cas d’obertura de la liquidació, que han de cessar en el seu càrrec els administradors i que els qui tinguessin aquesta...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba