Referències lingüístiques en la legislació andorrana

En aquest apartat destaquem que per obtenir la nacionalitat andorrana sempre s'ha tingut en compte el concepte ^integració suficient que a la pràctica consisteix sobretot en el coneixement de la llengua catalana, i de la història i les institucions del país. La legislació sobre el tema cal buscar-la en els diferents reglaments de l'anomenat Tribunal d'Assimilació, encarregat d'avaluar aquesta integració (de 23 de febrer de 1978 i de 26 de febrer de 1982, i la Llei d'addició de nous articles de 22 de desembre de 1982) i posteriorment la Llei que crea la Comissió de la Nacionalitat dins el Consell General, per substituir el Tribunal esmentat, de 4 de desembre de 1987. La característica comuna és que totes les disposicions s'adrecen a evitar que una persona que no sàpiga res del país i que ni tan sols parli el català no pugui obtenir la nacionalitat. S'hi fa la previsió de cursos gratuïts per facilitar aquesta integració. La Llei d'addició de 1982 n'atribueix l'organització al Consell Executiu que s'acabava de crear.

Si tenim en compte que la Llei actual sobre la matèria (art. 34), i també el text ja redactat de modificació, prohibeix que es tingui cap element discriminatori basat «en el sexe, la raça, la religió, les opinions, la nacionalitat i la situació econòmica» de la persona peticionària, ens sembla que és una de les possibles vies correctes per facilitar la integració de les persones nacionalitzades.

Page 66

Una mostra de la regulació parcial de l'ús del català és el Reglament dels taxis, d'11 de març de 1987, que a l'article 146 estableix com a requisit per disposar d'una llicència de taxi el «domini del català». Resulta curiós perquè en aquest sector el coneixement del català ha estat tingut en compte d'una manera particular tant abans com després de la Constitució. Al marge de l'aparició recent del taxi urbà al país i de la necessitat d'organitzar un servei que proliferava sense cap concert, aquesta atenció cap als aspectes lingüístics, que s'hauria d'estendre a tants altres sectors, mostra la sensibilitat de les instàncies encarregades de regular aquest àmbit concret.

Aquestes mateixes consideracions es poden fer extensives al cas dels exàmens de conduir. EI 26 de novembre de 1990, mitjançant un avís, el Govern comunica que a partir de 1991 els andorrans i els estrangers amb més d'l any de residència hauran de fer obligatòriament aquests exàmens en català. No obstant la valoració altament positiva que s'ha de fer d'una decisió d'aquesta mena, enlloc no hi ha regulat en quina llengua s'ha d'ensenyar a les autoscoles, ni tampoc si els llibres de tests han de ser en català o en una altra llengua.

Hem esmentat un parell de sectors en què s'ha tingut en compte la regulació del paper que hi ha de tenir la llengua catalana. Són, però, excepcions de la regla general, que s'han produït per la importància que se'ls ha donat en un moment determinat. Com ja hem dit, no és habitual trobar referències a la llengua en les regulacions sectorials per la mateixa naturalitat amb què s'accepta que la llengua normal, oficial i única és la catalana. Des d'un punt de vista formal, fer-ho d'una altra manera podria implicar que aquesta ja no és la convicció general. Des d'una perspectiva més pràctica, caldrà estudiar si convé recordar-ho quan es reguli qualsevol sector,

No sembla convenient la referència sitemàtica perquè en molts casos resulta clarament innecessària, però seria útil una referència selectiva en qualsevol matèria en què s'hagi detectat un funcionament anormal, per poc important que sigui.

Llei qualificada d'educació, de 3 de setembre de 1993. Declara que el català és la «llengua pròpia del sistema educatiu andorrà i, com correspon a la línia seguida des de sempre pel legislador andorrà, estableix des del començament la importància de promoure l'aprenentatge de llengües estrangeres que podran ser vehiculars per afavorir l'obertura a la cultura universal i la relació fluida amb els altres països».

D'altra banda, és interessant el fet que s'hi estableix l'obligatorietat, per als centres docents dependents de sistemes educatius estrangers, d'impartir el que s'anomena a la Llei «matèries específiques de formació andorrana», que s'han de determinar mitjançant el corresponent conveni amb el Govern.

Llei d'ordenament del sistema educatiu andorrà de 9 de juny de 1993. Especifica els objectius d'aprenentatge del català per a cada etapa de l'ensenyament, i ho fa també referint-se a la formació d'adults i la formació andorrana. La importància de les llengües estrangeres (especialment del castellà i el francès) continua present en aquest text.

Page 69

Reglament de centres privats, de 6 de desembre de 1994. Repeteix les mateixes idees i disposa que les comunicacions dins i fora dels centres docents privats han de ser sempre en català.

També són interessants altres disposicions com el Decret d'aprovació del Pla d'estudis de l'Escola Universitària d'Infermeria, de 15 de setembre de 1993, que cita entre les condicions d'accés una prova de català, i indirectament la publicació d'edictes, com el que es va publicar al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra el 7 de setembre de 1994, de la Conselleria d'Educació de l'Ambaixada d'Espanya, pels quals s'ofereixen places a les escoles espanyoles, reservades a mestres de nacionalitat andorrana amb règim de contractació laboral. Convocatòries d'aquesta mena, molt positives per a una millor integració dels ensenyants que treballen en sistemes educatius estrangers, són conseqüència del Conveni hispano-andor-rà en matèria educativa, d'11 de gener de 1993, signat entre Espanya i Andorra.

Tot i que no és cap text legal, el discurs del cap de Govern d'Andorra, pronunciat amb motiu de l'entrada d'Andorra a l'Organització de les Nacions Unides, marca l'inici d'una etapa molt important políticament, però també decisiva per a la difusió i el coneixement de la nostra llengua. Després d'aquest, hi ha hagut més discursos en català a I'onu i en altres organismes internacionals com el Consell d'Europa. Que Andorra s'expressi en la seva llengua en els diferents fòrums internacionals comença a ser, d'aquesta manera, un fet habitual i contribueix que el català adopti com a normal una funció que el context històrico-polític li feia difícil d'assumir.

Pel que fa a adhesions a convenis, acords, unions, etc, l'única novetat és la vigència a Andorra de les seves disposicions traduïdes al català. Que la documentació dels diferents organismes pugui existir en català o que les intervencions en els diferents òrgans de decisió es puguin fer en la nostra llengua depèn, quan és possible, de les possibilitats econòmiques de pagar traductors o, encara més difícil, de decisions alienes a la voluntat d'un sol membre.

Comentem sumàriament les darreres adhesions:

Adhesió del Principat d'Andorra a l'Estatut del Consell d'Europa, del 28 d'abril de 1994. D'acord amb l'article 12 del seu Estatut, «les llengües

Page 70

oficials del Consell d'Europa són el francès i l'anglès, tot i que els reglaments interns del Comitè de Ministres i l'Assemblea Consultiva determinaran les circumstàncies i les condicions en què es podran utilitzar les altres llengües».

Adhesió del Principat d'Andorra a l'Organització Mundial de la Propietat Intel·lectual, del 30 de juny de 1994. A l'article 20.2 del Conveni s'estableix que «els textos oficials són establerts pel director general, després d'haver-ho consultat prèviament amb els governs interessats, en les llengües alemanya, italiana i portuguesa, i en les altres llengües que la conferència pot indicar».

Adhesió del Principat d'Andorra a l'Organització Europea de Telecomunicacions per Satèl·lit (eutelsat), del 30 de juny de 1994, organització en què les llengües oficials i de treball són el francès i l'anglès.

Adhesió del Principat d'Andorra a la Unió Internacional de Telecomunicacions, del 30 de juny de 1994, en què l'article 78 del Conveni estableix les condicions necessàries per fer servir altres llengües que les oficials (uns requisits que fan referència bàsicament al finançament de les despeses ocasionades per la traducció a la llengua que es vol fer servir).

Adhesió del Principat d'Andorra a l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (unesco), del 30 de juny de 1994.

Els acords entre Andorra i els estats veïns es fan sempre en versió bilingüe, sense que cap llengua tingui un rang superior a l'altra. Així passa, per exemple, amb PAcord entre el Principat d'Andorra i el Regne d'Espanya relatiu a l'Estatut del copríncep episcopal de 6 de desembre de 1994.

Després de la Constitució s'han aprovat lleis tan importants per a l'Administració de justícia com la Llei qualificada de la justícia, de 3 de setembre de 1993, o la Llei transitòria de procediments judicials, de 21 de desembre de 1993. No hi ha cap referència a la llengua oficial.

Page 71

Llei qualificada de la nacionalitat, de 3 de setembre de 1993. Es tracta d'una llei polèmica des del naixement per tal com alguns articles han estat objecte de declaració d'inconstitucionalitat per part del Tribunal Constitucional. Destaquem que es continua exigint per a l'obtenció de la nacionalitat una integració suficient i que aquesta integració consisteix essencialment en el «coneixement de la llengua catalana i de les institucions andorranes».

Reglament per a l'apreciació de la suficient integració a Andorra, de 28 de juliol de 1994. Detalla què s'entén per coneixement i comprensió de la llengua catalana i quines persones es consideren, sense necessitat de prova, integrades a la societat andorrana: per haver acabat l'escolarització obligatòria al país, per haver obtingut certificats del Servei de Formació d'Adults o per ser majors de 45 anys i acreditar residència efectiva durant 25 anys com a mínim.

El 4 d'agost del mateix any es va publicar sota forma de «correcció d'errata» una modificació del Reglament esmentat, per adequar els anys de residència efectiva a l'article 9 de la Llei qualificada de la nacionalitat.

El Reglament de la central de reserves del servei de taxi ordinari interurbà, de 6 d'octubre de 1994, declara obligatòria la llengua oficial en les comunicacions de la central í tipifica com a infracció greu el fet de no utilitzar-la. És un exemple molt positiu que s'hauria de seguir per a la regulació de més sectors en què l'ús de la llengua oficial s'ha anat deteriorant en els últims temps

És fàcil constatar que un cop aprovada la primera Constitució escrita del país les referències lingüístiques en la legislació andorrana s'han fet en lleis que afecten, com és tradicional, molt pocs àmbits i que encara no hi ha hagut cap regulació innovadora respecte a la normativa precons-titucional, que, en la mesura que no contradiu el text constitucional, queda vigent actualment.

Page 72

Al mateix temps, en el context actual és senzill d'imaginar els efectes positius d'una llei que reguli l'ús de la llengua oficial, proclamada pel text constitucional. La migrada legislació existent ha donat resposta durant molt de temps als problemes de la societat andorrana i, encara avui, serveix pel que fa a l'Administració i als usos més oficials.

No obstant això, queda clar que s'hauria d'ampliar a molts sectors que ho requereixen amb una certa urgència (sobretot pel que fa als usos socials i públics, els establiments turístics, el transport públic, els mitjans de comunicació, els mecanismes institucionals de foment, integració, difusió, planificació, investigació o cooperació, etc). I també és evident que una part de la legislació existent (retolació, publicitat, cinemes, etc.) s'hauria d'adaptar als importants canvis que s'han produït en els darrers anys.

Com ja hem dit, però, s'ha de fer des de l'òptica més andorrana: no cal pretendre regular-ho tot de manera sistemàtica, i allò que es consideri necessari s'ha de legislar no des d'una posició de defensa davant l'agressió, sinó des de l'afirmació més natural -i també rotunda- que aquest país té una llengua seva, la catalana, que li confereix un dels trets més importants de la seva personalitat, i que vol continuar tenint-la.

Des del punt de vista pràctic és important el fet que actualment des del Govern s'està treballant en la redacció d'un avantprojecte de llei que, desplegant l'article 2.1 de la Constitució, pugui donar resposta a totes les necessitats esmentades.

Malgrat el mosaic lingüístic de què es compon la societat del Principat d'Andorra, i a pesar de la gran quantitat de visitants que rep cada any en relació amb el nombre d'habitants, les petites dimensions del país actuen a favor de la tasca d'assentament i de difusió de la llengua catalana a l'indret que és seu, per història, per ús i per llei.

Es publica un edicte pel qual «s'acorda que tots els cartells i rètols oficials o semi-oficials hauran d'ésser redactats en la llengua oficial catalana». (Consell General)

1953 (22 de maig)

Els rètols anunciadors dels comerços i indústries deuran ésser redactats, inexcusablement, en la llengua oficial

. (Ordinació ra del Consell General)

Tota publicitat comercial que presentin els cinemes deurà ésser redactada, preferentment, en la llengua oficial

. (Ordinació X del Consell General)

Page 75

1957 (28 de juny)

Per la present, es recorda als empresaris dels cinemes del Principat les Ordinacions vigents respecte a la publicitat comercial, que deu ésser redactada en llengua oficial.

(Edicte del Consell General)

1966 (12 de juliol)

Es recorda igualment la vigència i obligatorietat de I'Ordinació ni de l'any 1953, per la qual es disposa que els rètols anunciadors dels comerços i indústries han d'ésser redactats inexcusablement en la llengua oficial de les Valls, o sigui en català. En conseqüència, aquesta Ordinació és aplicable a tots els establiments creats a partir de dit any 1953, o sigui des de que es promulgà I'Ordinació. El seu incompliment donarà lloc a una multa de 500 pessetes als infractors, amb l'obligació de retirar els rètols que no s'ajustin a la mateixa Ordinació, quedant exceptuats els noms comercials o industrials formats per un grup de lletres que no tinguin cap significat propi.

(Ordinació vn del Consell General)

1968 (28 de juny)

[...] Tots els cartells, proclames, propaganda, prospectes, etc, que es distribueixin en territori andorrà, així com els cartells anunciadors d'establiments comercials o industrials, hauran de ser redactats en català pel que fa a l'idioma i la publicitat principal, no sense que es pugui utilitzar, en lloc secundari la traducció a altres idiomes.

Els infractors seran sancionats amb una multa de 100 a 1.000 pessetes, i obligats, a més, a retirar la propaganda. En cas de reincidència, la sanció serà fixada segons criteri del M.I. Consell General.» (Ordinació i del Consell General)

1970 (4 de juny)

Es recorda la vigència de I'Ordinació 3a. de 1953 i s'amplia el seu contingut, quedant redactada com segueix:

Els noms comercials hauran d'ésser obligatòriament escrits en la llengua del país, o sigui la catalana, i hauran així mateix d'estar degudament autoritzats i registrats pel M.I Consell.

Page 76

»S'autoritzarà no obstant d'emprar un anagrama que representi una abreviació d'un nom comercial compost.

»El M.I. Consell tindrà en consideració els noms estrangers amb caire d'internacionalització i sense traducció directa al català.

»S'autoritzaran també els noms propis personals encara que siguin estrangers, sempre que vagin precedits de les mencions comerç, establiments, empresa, etc.

»Pel que fa referència a les inscripcions complementàries, s'autoritzarà l'ús d'altres llengües, sempre que sigui la traducció d'un reclam comercial, indicat ja predominantment i de preferència en català.

»Els noms comercials seran degudament registrats i, d'acord amb l'article 3r. de l'Ordinació 13 de 1962, tindran el caràcter d'exclusivitat per a tot el territori de les Valls.

»L'incompliment del disposat per la present Ordinació comportarà una multa de 500 ptes. i l'obligació de retirar el rètol en el termini de 8 dies.» (Ordinació IV, apt. 3r del Consell General)

1976 (25 d'octubre)

Vist el costum i la llei escrita, publica pel M. I. Consell General, referent a l'ús del català en els rètols i publicitat en general, que es reflecteix especialment en l'Edicte de 20 de juny del 1938; les ordinacions ni i x del 22 de maig de 1953; vm, apt. et. del 12 de juliol del 1966; i, apt. 2n. del 28 de juny del 1968 i iv, apt. 3r. del 4 de juny del 1970, l'Hble. Comú, desitjós de vetllar pel manteniment i la promoció de la llengua oficial del país -el català- disposa:

Tot nom comercial o industrial haurà d'ésser escrit en llengua catalana, havent l'interessat, en el moment de presentar la demanda d'obertura de comerç o indústria, d'especificar i sol·licitar l'enregistrament del nom en qüestió.

»Els noms personals i anagrames, així com els noms de caire internacional sense traducció directa al català, seran tinguts en consideració com a excepció a la present disposició.

»Tots els programes, cartells anunciadors i altra publicitat hauran de ser redactats inexcusablement en la llengua oficial, podent utilitzar-se en llocs secundaris les corresponents traduccions a altres idiomes.

»Els infractors seran sancionats amb el pagament de 5.000 ptes. la primera vegada i amb el doble a cada reincidència, podent l'Hble. Comú, a la segona reincidència i en cas de refús del sancionat a respectar la Ilen-

Page 77

gua oficial de les Valls, retirar-li el permís o autorització comercial o industrial durant un període de 3 mesos.» (Ordinació xxdí del Comú de Sant Julià de Lòria)

1981 (29 de juliol)

S'encomana a la M.I. Junta de Foment la realització de controls, per part de la Inspecció de Comerç, en relació als rètols i anuncis dels comerços que no estan redactats en l'idioma oficial.

(Acta del Consell General)

1981 ( 29 de juliol)

[...] Tots els hotels, restaurants i similars vénen obligats a redactar els menús en català (podent fer-ho a més en altres llengües) [...]

(Ordinació rv, apt. 5è. del Consell General)

1981 (29 de juliol)

Article 4. - Per a sol·licitar les referides autoritzacions, el demandant haurà d'adreçar al M.I. Consell General una sol·licitud en paper oficial, en la qual, a més de les dades personals (nom, cognoms, nacionalitat, estat, professió, documentació personal i veïnatge), hi farà constar les activitats que desitgi portar a terme, el domicili social i el nom comercial, en català.

(Decret del Consell General sobre la inscripció i les autoritzacions per a l'exercici del comerç i indústria)

1982 (5 d'agost)

«[...] Tots els rètols publicitaris hauran de ser redactats en català, si bé en lloc secundari podran utilitzar-se expressions en altres llengües, sempre que la superfície ocupada per aquestes sigui inferior al tema principal redactat en català [...]« (Ordinació ni, apt. 3r. del Consell General)

1983 (19 de maig)

Reglament de societats mercantils (No hi ha cap referència):

La identificació de la societat s'efectua per mitjà de la seva completa

Page 78

denominació, que podrà o no incloure un anagrama. A continuació de la denominació, cal esmentar obligatòriament la forma de societat afegint-hi, segons el cas, les sigles: SRC, SA o SL.

(art. 1.3)

Llei de beques i de crèdits d'estudis:

Segons l'article 2, poden aspirar a l'obtenció d'una beca o d'un crèdit d'estudi les famílies o estudiants que, complint els requisits i les obligacions que estipula la present Llei, siguin:

a) De nacionalitat andorrana, residents a Andorra. »b) Residents a Andorra, fills de pares estrangers legalment establerts al Principat d'Andorra.»

Toponímia. L'any 1972, el M. I. Consell General va encomanar a una empresa l'aixecament topogràfic de les Valls a escala 1/10.000. La confecció del plànol general de totes les Valls comportava una secció de recull toponímic dels noms dels indrets i llocs, especialment en la zona alta de la muntanya. L'operació es va organitzar per l'Oficina de Treballs Públics del M.I. Consell General, durant l'estiu de 1974, i amb la col·laboració de les Hbles. Corporacions Locals es formaren unes comissions de toponímia, composades cada una pel Secretari de la respectiva Hble. Corporació Local i tres o quatre persones coneixedores del lloc, que es desplaçaren al mateix per a delimitar la zona- afectada pel nom conegut, i dir, amb independència de criteri i amb la pronunciació de cadascú, el nom corresponent, classificant-lo d'acord amb una llista establerta prèviament.

Tot el material recollit va ésser examinat, en una primera etapa, per una Comissió lingüística composada pels Srs. Enric París Torres, Conseller General del Departament de Serveis Públics, Antoni Morell Mora, Assessor Pedagògic del M.I. Consell General, i Ramon Ganyet Solé, re-

Page 85

presentant de l'Oficina de Treballs Públics, assessorats pel filòleg Sr. Albert Manent.

»Els resultats obtinguts composen un volum de Toponímia Andorrana que comprèn una classificació alfabètica i una altra per ordre de recollida dels noms per parròquies. Aquests noms han estat aprovats, en principi, per la Junta, a l'efecte de figurar en els plànols a escala 1/10.000.

»S'informa al M,I. Consell General d'aquestes conclusions, amb la finalitat d'oficialitzar els noms i utilitzar Jos en endavant per a tots els documents oficials, quedant pendent d'aprovació definitiva per a una propera sessió.» (Acta del Consell General)

1976 (30 de juny)

Creació de l'Institut d'Estudis Andorrans:

El M. I. Consell General crea l'Institut d'Estudis Andorrans, com a Institució docent i cultural, sota l'alta tutela de SS.EE. els Co-Prínceps. L'objecte i finalitats de l'Institut consistiran en la promoció de la investigació i de l'estudi d'aquells aspectes que defineixen l'andorranització, i, en general portar a terme quantes accions especials de tipus cultural, docent o científic li siguin confiades pel M.I. Consell General o els Serveis de SS.EE. els Co-Prínceps.

(Consell General)

1977 (4 d'octubre)

Congrés de Cultura Catalana. - Vist i llegit un informe presentat per l'equip encarregat de redactar la ponència sobre l'estructura educativa a Andorra, per al Congrés de Cultura Catalana, i compte tingut de certs conceptes de tipus polític que sembla es barregen amb les qüestions culturals, l'equip que participarà a la final de l'àmbit de l'estructura educativa, que precisament tindrà lloc a Andorra el vinent dia 9 dels corrents, presentarà una moció contra la resolució del Marc Històric de l'esmentada Estructura Educativa que tracta de "governs autonòmics" doncs malgrat que el Principat d'Andorra estigui disposat a participar àmpliament a qualsevol manifestació cultural per a la promoció i afirmació de la llengua catalana -que és l'oficial d'Andorra- no pot adherir-se a extrems de caràcter sòcio-polític de les comarques catalanes, car les peculiars institucions andorranes li confereixen una personalitat pròpia i ben definida i, per

Page 86

aquesta raó, la problemàtica d'Andorra és totalment diferent de la de les contrades catalanes, malgrat es parli la mateixa llengua.

S'encarrega a l'equip de redacció de la ponència sobre l'Estructura Educativa que, abans d'aquesta moció, realitzi una declaració prèvia en la que es faci un exposat de la situació cultural i de les realitzacions en el marc de l'ensenyament portades a terme a Andorra en els darrers temps.

»Així mateix, s'acorda adreçar un telegrama al Sr. Joan Triadú, encarregat de l'Àmbit d'Estructura Educativa, posant-li de manifest que, vistes les manifestacions fetes per aquest àmbit en les seves resolucions i tenint en compte que el dia 9 dels corrents es celebrarà a Andorra Tacte de clausura de l'àmbit de l'Educació, el M.I. Consell General no es solidaritza ni es solidaritzarà amb cap tipus de conclusions polítiques. El M.I. Consell General acollirà Tacte de clausura, acceptant únicament les manifestacions de tipus cultural, ja que el poble andorrà creu que ningú pot utilitzar la independència andorrana com a plataforma de manifestacions polítiques envers la resta dels Estats o països.» (Acta del Consell General)

1980 (27 de novembre)

Andorranització dels noms de persona. - A fi de procedir a una unificació onomàstica i a una progressiva i total andorranització en els documents oficials lliurats pel M.I. Consell General, la M.I. Junta d'Organització i Personal presenta al ple del M.I. Consell General una proposta d'acord relativa al procediment a emprar per acceptar noms de persona per a l'expedició del passaport andorrà i altres documents oficials emanats del M.I. Consell General. S'encomana a la M.I. Junta d'Organització i Personal que profunditzi més en aquest tema, podent assessorar-se en els estaments oficials i públics que estimi adients i que, posteriorment, presenti un informe per a l'adopció de la decisió definitiva.

(Consell General)

1981 (29 de juliol)

77 Jornades de Dret Català. - Examinada la proposta presentada per la Càtedra Duran i Bas, de Dret Civil, i el Departament de Dret Civil de la Universitat Autònoma de Barcelona, s'aprova la celebració a Andorra de les II Jornades de Dret Català, sota el patrocini del M.I. Consell General, que tindran lloc dels dies 29 de setembre al primer d'octubre, ambdós inclosos, de Tany en curs. Les despeses dels actes i allotjament,

Page 87

aniran a càrrec d'una subvenció a assignar per part de l'Institut d'Estudis Andorrans.

(Consell General)

1983 (17 de març)

Estatuts de l'Institut d'Estudis Andorrans (modificació aprovada pel Consell General per adequar-los a la nova estructura institucional derivada del Decret de 15 de gener de 1981 -creació del Govern).

Article 2. - L'objecte i les finalitats del dit Institut consistiran en la promoció de la investigació i l'estudi d'aquells aspectes que defineixen l'Andorranitat: Llengua, Història, Institucions i Geografia i, en general, portar a terme totes les accions especials de tipus cultural, docent o científic que li siguin confiades pel M.I. Consell Executiu, el M.I. Consell General o els Serveis de SS.EE. els Coprínceps.

(Consell General)

1984 (9 de març)

Estatuts del Centre de Trobada de les Cultures Pirinenques, adoptats per la Comunitat de Treball dels Pirineus a Pau, el dia 5 de novembre de 1983.

Article 8. - Documents i llengües de treball

Els documents relatius als temes que hagin d'ésser tractats pel Comitè Director seran preparats en llengua Castellana i Francesa. Ambdues llengües poden ésser utilitzades en les reunions del Comitè Director.

»Altres llengües parlades en els Pirineus podran ésser utilitzades com a llengües de treball.» (Consell General)

1971 (21 de setembre)

S'acorda fer les gestions necessàries prop del Bisbat perquè els Registres Civils dels capellans de les Valls siguin redactats en català [...]

(Acord del Consell General)

Page 88

1989 (16 de febrer)

Codi de Procediment Penal:

L'article 24 preveu que es facilitarà un intèrpret si es necessita en l'enquesta preliminar però no diu que es farà gratuïtament.

Els articles 30 (drets i obligacions processals), 64 (declaracions davant del batlle durant la instrucció del sumari), 73 (declaració de testimonis) i 100 (comunicació de l'«aute» de processament) preveuen el dret a ser informat en una llengua que entengui el detingut i, per tant, la figura de l'intèrpret.

El paràgraf segon de l'article 166, referent a la prova documental estableix que «els documents aportats per les parts no escrits en català hauran d'anar acompanyats de llur traducció oficial». No s'explica enlloc què entén la llei per «traducció oficial».

1989 (15 de novembre)

Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal (Cop)

L'article 46 pressuposa el correcte i total coneixement de la llengua oficial per part de tothom. Es parla de com han de ser els interrogatoris, etc, i en cap cas no es planteja la necessitat de traductor o intèrpret.

Principis generals dels contractes de concessió en matèria de Radiodifusió:

«vi. d) Llengües autoritzades. - Els concessionaris podran usar les tres llengües: català, francès i castellà, procurant donar a la llengua oficial andorrana un relleu particular, devent anunciar l'obertura i tancament de les emissions en aquesta llengua i el distintiu en català en el qual hi haurà de constar obligatòriament la menció Andorra.

Page 89

Reglament del Tribunal d'Assimilació (que modifica el de 23 de febrer de 1978):

Art. 16. El Tribunal es reunirà individualment amb cada candidat i podrà formular-li les preguntes que cregui oportunes, relatives a la parla de l'idioma i al coneixement d'Andorra, aquest es podrà explicar en els termes que estimi necessaris i, si a judici del Tribunal es considera precís, podrà efectuar-se alguna prova escrita.

1982 (22 de desembre)

Llei sobre addició de dos nous articles al Reglament del Tribunal d'Assimilació:

Art. 2n. El Consell executiu tindrà cura de l'organització dels cursets de cultura andorrana a què es refereix l'article 11 bis del Reglament del Tribunal d'Assimilació, amb la periodicitat, durada, contingut i demés característiques que cregui convenients. Els esmentats cursets s'impartiran amb caràcter gratuït.

1987 (4 de desembre)

Llei de creació de la Comissió de la Nacionalitat per apreciar la suficiència de la integració a Andorra. Els seus membres pertanyen al Consell General i són nomenats per les comissions permanents d'Educació i Cultura, i de Sanitat i Benestar Social.

1987 (11 de març)

Reglament dels taxis:

Les proves, el contingut i forma de les quals determinarà la Conselleria en la convocatòria, serviran per a acreditar que els aspirants disposen de les següents aptituds:

Page 90

1. Coneixements adequats de la història, geografia turística i institucions del Principat.

»2. Domini de la llengua catalana i coneixements adequats de l'idioma francès i castellà [...]»

Avís de Govern:

Es posa en coneixement de les autoscoles i del públic en general que, a partir del proper dia 1 de gener de 1991, l'examen per a l'obtenció del permís de conduir s'efectuarà obligatòriament en l'idioma oficial d'Andorra per als andorrans i per als estrangers amb més d'un any de residència al Principat.

1989 (11 de maig)

Llei reguladora de l'actuació de les companyies d'assegurances al Principat (Consell General). No hi ha cap referència a la llengua oficial.

Article 3.2

El contracte o pòlissa d'assegurança haurà d'ésser redactat de forma que sigui de fàcil comprensió i enteniment per a l'assegurat. Els pactes obscurs o de difícil comprensió no podran perjudicar l'assegurat.»

Conveni hispano-andorrà de seguretat social:

Signat a la Seu d'Urgell, el 14 d'abril del 1978, en quatre exemplars, dos en català i dos en espanyol, fent fe igualment d'ambdós textos.

Page 91

1990 (1 de juliol)

Comunitat Econòmica Europea:

El present acord s'ha redactat en dos exemplars, en les llengües alemanya, anglesa, danesa, espanyola, francesa, grega, italiana, neerlandesa, portuguesa i catalana: cada un d'aquests texts fa fe igualment.

En l'àmbit de l'educació destaquen diversos convenis amb els governs de França i d'Espanya alguns fragments dels quals es transcriuen en l'apartat c) del punt 3.

2. Constitució del Principat d'Andorra

   Article 2.1: «La llengua oficial de l'Estat és el català.»

   Article 34: «L'Estat garantirà la conservació, promoció, i difusió del patrimoni històric, cultural i artístic d'Andorra.»

3. Textos posteriors a la Constitució

   1. Educació

      1993 (3 de setembre)

      Llei qualificada d'éducació:

      Preàmbul

      L'estructura educativa del nostre país, peculiar pel fet qu'e hi coexisteixen diferents sistemes educatius forans que fins fa pocs anys han complert la funció d'ensenyament nacional, ha anat adquirint durant els darrers decennis una complexitat notable. La seva comprensió requereix necessàriament l'anàlisi del procés històric de decantament que s'ha anat produint al llarg dels darrers cent anys.

      »Històricament, la responsabilitat de l'educació requeia en els comuns, que eren els organitzadors d'una gran part de la vida de la comunitat. No fou fins al final del segle passat, cap al 1880, que en algunes parròquies, amb un mestre pagat pel Comú, van instal·lar-se les primeres escoles congregacionals.

      Page 92

      »Després, des de 1900, van obrir-se les primeres escoles primàries franceses a diverses parròquies, tot i que la seva situació no va regularitzar-se fins a la promulgació del Decret sobre les escoles i el Liceu del copríncep francès a Andorra, l'any 1982. A partir de l'any 1930 van obrir-se també diverses escoles espanyoles en diferents parròquies. La seva situació jurídica no es regulà fins a la signatura del conveni entre el copríncep episcopal i el Govern espanyol, l'any 1981. Unes i altres han assegurat la formació de primera i segona ensenyança del conjunt d'estudiants del nostre país.

      »L'any 1966 comença a funcionar el Col·legi Sant Ermengol, bastit per la Mitra en un terreny cedit pel Consell General, i l'any 1968 s'inaugura el nou centre de la Sagrada Família a Santa Coloma: l'Institut Janer. Tant l'un com l'altre seran després subvencionats íntegrament pel Consell General a fi que imparteixin l'ensenyament en règim de gratuïtat.

      »L'any 1972, el Consell General va posar en marxa el Programa d'an-dorranització de l'ensenyament, destinat a preservar la identitat i les peculiaritats del nostre país. En aquell temps, i mercès a la iniciativa d'un grup de ciutadans, va crear-se l'escola especialitzada Nostra Senyora de Meritxell com a centre d'educació especial. L'any 1982, el Govern promou la creació d'un sistema educatiu propi amb la posada en marxa de l'Escola Andorrana.

      »Dins el sistema educatiu andorrà s'han creat més recentment uns altres dos centres de formació: l'Escola d'Informàtica i l'Escola Universitària d'Infermeria. Ambdues escoles, que inicien les seves activitats l'any 1988, responen a necessitats concretes del nostre món laboral i afavoreixen el sector de serveis que pren cada cop més importància dins la nostra societat.

      »Aquesta és l'estructura educativa andorrana en el moment en què el poble andorrà assumeix la plena sobirania amb la promulgació de la Constitució. Aquesta Llei estableix l'estructura educativa andorrana a partir de la realitat existent: la de diversos sistemes educatius que coexisteixen dins d'una sola estructura educativa, una especificitat certament enriquidora, a la qual no es vol renunciar. [...]»

      A l'article 3 del títol i, en què s'estableixen els principis generals de la Llei, s'esmenten les finalitats de l'activitat educativa entre les quals hi ha:

      e) impulsar el català com a llengua pròpia del país, vetllant perquè s'assoleixi un dominí correcte i un ús matisat i ric del català oral i escrit.

      Del títol n dedicat als sistemes educatius destaquem l'article 18, que diu:

      Page 93

      El català és la llengua pròpia del sistema educatiu andorrà. En les diferents modalitats i nivells del sistema educatiu andorrà es promourà l'aprenentatge de llengües estrangeres que podran ser vehiculars per afavorir l'obertura a la cultura universal i k relació fluida amb els altres països.

      I l'article 21:

      Els centres docents que depenguin de sistemes educatius diferents de l'andorrà impartiran obligatòriament les matèries específiques de formació andorrana que determini el Govern a través del corresponent conveni.

      1993 (15 de setembre)

      Decret del Govern pel qual s'aprova el Pla d'estudis de l'Escola Universitària d'Infermeria.

      A l'article 3, que regula les condicions d'accés, s'hi estableix que l'examen de selecció per entrar a l'Escola comporta: «una entrevista personal, una prova de català i un examen psicotècnic».

      1994 (9 de juny)

      Llei d'ordenament del sistema educatiu andorrà.

      A l'article 2, entre les finalitats del sistema educatiu andorrà, consta:

      Assegurar l'ús de la llengua catalana en els diferents àmbits de la comunicació, per mitjà del coneixement de la seva diversitat de registres i nivells d'ús.

      Promoure el coneixement de diverses llengües per tal d'afavorir l'obertura a la cultura universal i la comunicació fluida amb ciutadans d'altres països.

      Pel que fa a l'educació maternal:

      Article 13

      La metodologia educativa és essencialment activa a fi de desenvolupar l'espontaneïtat, la creativitat i la responsabilitat. Té com a punt de partida l'experiència de cada infant i la seva llengua usual d'expressió, sempre que sigui possible, per tal de crear un ambient d'afecte, de treball,

      Page 94

      i de diàleg en què cada infant pugui construir el propi coneixement. No obstant això, es tendeix vers un ús privilegiat del català com a llengua de comunicació.

      Amb referència a l'educació general bàsica:

      Article 22

      »La primera ensenyança tendeix a desenvolupar en els infants les capacitats següents:

      »Ús adequat i correcte dels mecanismes orals i escrits de comunicació en llengua catalana i ús oral i escrit, com a mínim, d'una llengua estrangera. [...]

      Article 32

      »La segona ensenyança tendeix a desenvolupar en els joves les capacitats següents:

      »Expressió correcta i adequada, oral i escrita, de la llengua catalana en tota la diversitat de registres i situacions comunicatives.

      »Expressió correcta i adequada, oral i escrita, com a mínim, d'una llengua estrangera en els registres formal i col·loquial.

      »Expressió oral correcta i adequada, com a mínim, d'una segona llengua estrangera en el registre col·loquial. [...]

      »Article 40

      »El batxillerat ha de tendir a desenvolupar en els joves les capacitats següents:

      »Expressió rica i matisada de la llengua catalana en tota la diversitat de registres i situacions comunicatives formals, amb un domini de la varietat estàndard i un reconeixement de la resta de varietats del domini lingüístic.

      »Expressió correcta i adequada, oral i escrita, com a mínim, en dues llengües estrangeres en els registres formal i col·loquial. [...]

      » Article 61

      »1. La formació permanent per a adults té un programa de formació bàsica que comprèn:

      »E1 català, llengua oficial de l'Estat i mitjà de comunicació i integració. (...)

      »Article 63

      »La formació andorrana té per objecte assegurar un coneixement bàsic de la cultura andorrana en el marc dels sistemes educatius diferents de l'andorrà radicats al Principat.

      Page 95

      »La formació andorrana s'imparteix necessàriament en català.

      »Article 64

      »La formació andorrana comprèn l'estudi:

      »De la llengua catalana.

      »De la història, la geografia, la cultura i les institucions d'Andorra.

      »De totes aquelles àrees que es puguin determinar per conveni.»

      199 4 (6 de desembre)

      Reglament de centres privats:

      Article 5.2 del títol n (Requisits mínims generals):

      El català és la llengua pròpia del sistema educatiu andorrà. Les comunicacions dins i fora dels centres docents privats han de ser sempre en aquesta llengua.

   2. Justícia

      1993 (3 de setembre)

      Llei qualificada de la justícia.

      1993 (21 de desembre)

      Llei transitòria de procediments judicials: No hi ha cap referència.

   3. Nacionalitat 1993 (3 de setembre)

      Llei qualificada de la nacionalitat:

      Article 33

      La suficiència de la integració a Andorra, exigida en els articles 6, 8 i 9, serà apreciada pels serveis de l'Administració central que fixarà el Govern, d'acord amb el reglament que el mateix Govern elaborarà i publicarà.

      Page 96

      »Article 34

      »El reglament preveurà mecanismes per a la constatació de l'existència o de l'absència de suficient integració, de manera que aquests siguin el més objectius i tecnificats possibles, impossibilitin el quebrantament del principi d'igualtat, tot í evitant prendre en compte cap element discriminatori basat en el sexe, la raça, la religió, les opinions, la nacionalitat i la situació econòmica del peticionari, però prenent en compte el coneixement de la llengua catalana i de les institucions andorranes com a element essencial. [...]»

      1994 (28 de juliol)

      Reglament per a l'apreciació de la suficient integració a Andorra:

      Article 6

      La prova per apreciar el grau d'integració a Andorra és oral i segueix els criteris que s'assenyalen a continuació:

      a) Coneixement i comprensió de la llengua catalana. S'entén que la persona interessada posseeix un coneixement i una comprensió suficient de la llengua catalana si és capaç d'entendre les preguntes previstes en l'apartat següent i pot respondre-les en català.

      b) Entrevista personal per tal de comprovar el grau d'adaptació i de participació de la persona sol·licitant en la societat del Principat i el seu coneixement de les institucions. La persona interessada pot aportar a la Comissió de la Nacionalitat tots els elements que avalin la seva sol·licitud, i la Comissió pot sol·licitar a les autoritats locals la informació sobre el seu grau d'arrelament.

      Article 7

      Queden excloses de la prova d'integració les persones que pateixin incapacitats físiques, psíquiques o sensorials que els n'impedeixin la realització.

      Article 8

      Se suposen integrades a la societat andorrana les persones que en el moment de sol·licitar l'adquisició de la nacionalitat es trobin en un dels supòsits següents:

      a) Haver acabat l'escolarització obligatòria al Principat. EI certificat previst en l'article 26.1./) de la Llei qualificada de la nacionalitat és suficient per provar aquesta circumstància.

      Page 97

      b) Les que acreditin disposar de la certificació, lliurada pel Servei de Formació d'Adults del Ministeri d'Educació, Joventut i Esports, d'haver assolit el nivell A de català i el nivell mitjà de coneixements d'història i d'institucions andorranes.

      c) Els majors de quaranta-cinc anys quan acreditin residència efectiva al Principat durant un mínim de vint-i-cinc anys. Als efectes de l'apreciació d'aquest termini no interrompen el còmput les absències de menys de sis mesos en cap cas, ni tampoc les de menys de dos anys quan siguin degudes a motius laborals, d'estudis o d'altres raonablement justificats. La prova d'aquesta situació s'entén completa amb el certificat al qual fa referència l'article 26,l.c) de la Llei qualificada de la nacionalitat.

      1994 (4 d'agost)

      L'últim apartat esmentat al Reglament anterior queda modificat per una «correcció d'errata» motivada per un error de contingut.

      Un cop aprovat el Reglament, es va haver d'adequar el termini previst per a les persones compreses a l'esmentat apartat c), a l'article 9 de la Llei qualificada de la nacionalitat, que diu:

      «Pot esdevenir andorrana per naturalització donada discrecionalment pel Govern, la persona que acredita tenir domicili i residència efectius, ininterromputs i exclusius al Principat des d'abans de I'l de gener de 1960

      La sorprenent data de 34 anys que transcrivim a continuació respon, doncs, a la diferència que hi ha entre el 1960 i la data de publicació del Reglament:

      c) Els majors de 40 anys i que acreditin tenir residència i domicili efectius al Principat durant un mínim de 34 anys en la data de publicació d'aquest Reglament.

   4. Taxis

      1994 (6 d'octubre)

      Reglament de la central de reserves del servei de taxi ordinari interurbà:

      Page 98

      El seu article 21 estableix que: «És obligatòria la llengua oficial del Principat en les comunicacions mitjançant ctr.»

      L'article 27 dedicat a les infraccions greus estableix que ho és: «No utilitzar en les comunicacions mitjançant la ctr la llengua oficial del Principat.»

   5. Internacional

      Adhesió del Principat d'Andorra a l'Estatut del Consell d'Europa del 28 d'abril de 1994:

      D'acord amb l'article 12 del seu Estatut, «les llengües oficials del Consell d'Europa són el francès i l'anglès, tot i que els reglaments interns del Comitè de Ministres i l'Assemblea Consultiva determinaran les circumstàncies i les condicions en què es podran utilitzar les altres llengües.»

      Adhesió del Principat d'Andorra a l'Organització Mundial de la Propietat Intel·lectual, del 30 de juny de 1994. A l'article 20.2 del Conveni s'estableix que «els textos oficials són establerts pel director general, després d'haver-ho consultat prèviament amb els Governs interessats, en les llengües alemanya italiana i portuguesa, i en les altres llengües que la conferència pot indicar».

      Adhesió del Principat d'Andorra a l'Organització Europea de Telecomunicacions per Satèl·lit (eutelsat), del 30 de juny de 1994, organització en què les llengües oficials i de treball són el francès i l'anglès.

      Adhesió del Principat d'Andorra a la Unió Internacional de Telecomunicacions, del 30 de juny de 1994, en què l'article 78 del Conveni estableix les condicions necessàries per fer servir altres llengües que les oficials (uns requisits que fan referència bàsicament al finançament de les despeses ocasionades per la traducció a la llengua que es vol fer servir).

      Adhesió del Principat d'Andorra a l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (unesco), del 30 de juny de 1994.

      1994 (6 de desembre)

      Acord entre el Principat d'Andorra i el Regne d'Espanya relatiu a l'estatut del copríncep episcopal:

      Page 99

      Article 6

      El present Acord, redactat en un exemplar únic en castellà i català, els dos textos del qual donen fe per igual del seu contingut, serà dipositat en els arxius del Govern del Principat d'Andorra, el qual en remetrà una còpia autenticada conforme al Govern de l'altra part contractant.