Qüestions generals
| Autor | Adolfo Lucas Esteve |
| Páginas | 17-32 |
Page 17
L'article 1 del Codi de família (endavant CF) defineix el matrimoni com "una institució que dóna lloc a un vincle jurídic, que origina una comunitat de vida en la qual el marit i la muller han de respectar-se i ajudar-se i actuar en interès de la família". En aquest definició, i en d'altres, podem destacar com a element essencial la creació d'una comunitat de vida1.
El matrimoni és una comunitat de vida que produeix efectes en l'esfera personal dels cònjuges i també en l'esfera patrimonial2. Tanmateix, el nivell de comunitat que es produeix en cada esfera és clarament diferent. El matrimoni origina una unió personal i una comunitat vital, però no crea necessàriament una comunitat patrimonial sobre els béns dels cònjuges. La parella unida en matrimoni ha de respectar-se, ajudar-se i actuar en interès mutu, també ha de guardar-se fi delitat i prestar-se socors mutu, ha d'ocupar-se de les obligacions que genera la cura i formació dels fills, ha de compartir la salut i la malaltia i, en general, tot allò que comporta la vida. En canvi, els béns de cada cònjuge poden quedar fora d'aquesta comunitat, amb un poder de disposició Page 18 i de gestió individuals pràcticament totals. Així doncs, paradoxalment, el matrimoni és una comunitat personal, però no de béns i, fins i tot, sembla més fàcil compartir la vida que el patrimoni.
El matrimoni té efectes en la vida dels cònjuges i també origina uns efectes patrimonials. Per regular els efectes patrimonials del matrimoni, l'ordenament jurídic ofereix un conjunt de normes: els règims econòmics matrimonials, els quals inclouen un ampli ventall de possibilitats. Per una banda, els règims matrimonials varien enormement entre els països, entre les regions d'un mateix país i, fins i tot, en petites zones dintre d'una mateixa regió. I per altra banda, els ordenaments jurídics ofereixen la possibilitat d'elegir entre diferents models de règims matrimonials i permeten una àmplia autonomia de la voluntat. Aquesta enorme varietat suposa un entroncament directe amb les tradicions del lloc i la possibilitat de gaudir d'una de les escasses oportunitats en què s'uneixen els costums d'un poble i la llei3.
Aquest ventall de règims econòmics es concreta bàsicament en dos grups: els que creen una comunitat de béns entre els cònjuges, total o parcial, actual o futura, i els que mantenen els patrimonis separats. El sistema legal tradicional a Catalunya és el règim econòmic matrimonial de separació de béns, ja que és el supletori en defecte de pacte i, a la pràctica, regeix quasi la totalitat dels matrimonis catalans. El règim de separació de béns ocupa un lloc de predomini absolut en la realitat catalana i s'ha considerat, juntament amb la regulació del dret de successions, com un dels principals signes d'identitat del dret civil català4. A la pràctica de no atorgar capítols, hi hem d'afegir l'arrelament d'aquest règim a Catalunya i el convenciment dels catalans de la conveniència d'aquest sistema per sobre d'altres possibilitats5. Page 19
Això no obstant, no podem oblidar la realitat comunitària de la família, on malgrat la teòrica divisió i separació de patrimonis es produeix un intercanvi continu de diners, béns, drets i obligacions entre els cònjuges i on l'administració i disposició dels patrimonis no es regeix per la llei, sinó pel costum, la comoditat i el repartiment de papers. Aquesta col-laboració i convivència dels esposos implica que els béns familiars (amb excepció dels béns immobles) es confonguin, les titularitats perdin importància i que es creï de facto una comunitat patrimonial a la família. La família pensa en comú i una conseqüència d'això és el fet que els matrimonis casats en règim de separació de béns tenen nombrosos béns en comú (comunitat ordinària indivisa), fins i tot, de gran transcendència econòmica i familiar, com l'habitatge conjugal6.
En aquesta situació, el Codi de família introdueix en el Dret civil de Catalunya un nou règim econòmic matrimonial: el règim de comunitat de béns. Aquest règim apareix regulat ex novo i es converteix en una de les novetats més importants del Codi de família.
L'aparició del règim de comunitat de béns és qüestionable i, fins i tot, pot sorprendre, ja que no respon a una tradició profundament arrelada a Catalunya ni a una demanda de la societat ni persegueix una adequació a la realitat social catalana i, a més, segons tots els indicis, té molt poques possibilitats d'arrelament social. En aquest sentit, l'absència de regulació del règim de comunitat de béns en el Codi de família no hauria estat planyuda per ningú7.
La justificació de l'existència del règim de comunitat de béns règim és que "tanca la normativa dels règims econòmics matrimonials8" oferta pel dret civil català. Amb la regulació del règim de comunitat, el Codi de família ofereix totes les opcions per regir el règim econòmic del matrimoni: des d'un règim de separació de béns fins a un règim de comunitat, passant pel règim de participació.
Dedicaré aquest treball a l'estudi de la regulació del nou règim econòmic matrimonial de comunitat de béns. Sóc conscient que aquest règim Page 20 matrimonial neix amb un futur fosc i amb un destí residual. Les raons són diverses: en primer lloc, la transformació de la família catalana, que ha passat de ser una família rural a una família urbana9; en segon lloc, la crisi de la família matrimonial davant d'altres formes de convivència, com per exemple les unions estables de parella, les famílies monoparentals o les famílies unipersonals; en tercer lloc, perquè la previsió de futures crisis del matrimoni no fa recomanable pactar una comunitat absoluta de béns que pot incloure els béns anteriors al matrimoni, i en quart lloc, per l'arrelament que té a Catalunya el règim de separació de béns. Per aquestes raons, el règim de comunitat semblaria estar destinat a tenir nul-la importància pràctica, si no fos pels importants avantatges fiscals que pot representar per a un matrimoni a l'hora de transmetre els seus béns10.
Al meu entendre, l'estudi del règim de comunitat de béns és interessant en l'àmbit pràctic i en el teòric. A la pràctica, pot suposar un important estalvi fiscal en els matrimonis que han de comunicar algun bé, però on té un interès més gran és en el terreny teòric. El Codi de família configura una regulació completa i autònoma d'un règim de comunitat amb dues novetats importants: és la primera vegada que en el dret civil català es regula un règim econòmic Page 21 de comunitat més o menys universal (al marge d'alguns règims locals) i, a més, la regulació que estableix el Codi de família és totalment nova, amb uns plantejaments i unes solucions que han d'estudiar-se acuradament.
L'entrada en vigor del Codi de família s'emmarca dins de la tasca d'adequació de la normativa a les necessitats actuals de la societat i a la realitat catalana d'avui i culmina el procés de reforma, desenvolupament i actualització del dret de família. El Codi ofereix una regulació completa del dret de família, recull el dret de família vigent fins a la seva promulgació, introdueix innovacions i crea un text convenientment articulat.
El Codi de família va ser promulgat per la Llei 9/1998, de 15 de juliol, i juntament amb el Codi de successions, va representar un gran pas cap a la Codificació del Dret Civil de Catalunya. Aquesta fita es va assolir amb la Primera llei del Codi civil de Catalunya, Llei 29/2002, de 30 de desembre, que regula els principis generals, l'estructura i la sistemàtica del Codi civil de Catalunya.
L'aparició del Codi civil de Catalunya suposarà la reformulació del Codi de família per tal d'integrar-lo a la sistemàtica, els principis i la numeració del Codi civil català. Així, en l'estructura del Codi civil català, el Codi de família s'inclourà en el llibre segon, juntament amb la Llei d'unions estables de parella i les normes relatives a la persona física. Ara bé, actualment, el Codi de família ha de ser interpretat en virtut dels principis establerts en el llibre primer del Codi civil de Catalunya.
El Codi de família, seguint la tradició del dret català, considera la família com una institució social bàsica i com la primera cèl-lula de la societat i, a més, respecta i empara les persones que pretenen encapçalar aquesta família formant una parella unida en matrimoni, institució garantida per l'article 32 de la Constitució11. Des d'aquest punt de vista, considero interessant iniciar l'estudi del règim de comunitat de béns tot repassant breument els efectes del matrimoni i, entre aquests, el règim econòmic matrimonial.
El matrimoni comporta uns drets i uns deures i implica unes conseqüències evidents en l'esfera personal i en l'esfera patrimonial de les persones, tant entre vius com per causa de mort. Les relacions personals Page 22 dels cònjuges acostumen a estar marcades per l'imperi de la Llei. En canvi, les relacions patrimonials del matrimoni estan presidides pel principi de l'autonomia de la voluntat o de llibertat civil12. Conseqüència d'aquest principi, les disposicions del Codi civil de Catalunya i de les altres lleis civils catalanes poden ésser objecte d'exclusió voluntària, de renúncia o de pacte en contrari, llevat que estableixin expressament llur imperativitat o que aquesta es dedueixi necessàriament de llur contingut (art. 111-6 CCCat). Així, segons l'article 15 CF, es...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba