Projecte de Llei de regulació deis drets de superficie, de servitud i d'adquisició
| Autor | Col.legi de Notaris de Catalunya |
| Páginas | 417-427 |
Capítol 1 El dret de superficie
Article 1. Concepte
El dret de superficie és el dret real limitat sobre una finca aliena, que atribueix temporal-ment la propietat de les construccions o de les plantacions que hi estiguin incloses.
Article 2. Classes
El dret de superficie pot recaure sobre unes construccions o plantacions anteriors o poste-riors a la constitució del dret. En el segon cas, el dret atribueix la legitimació per fer-les a qui en sigui titular.
Article 3. Régim legal del dret
-
Tot dret de superficie s'ha de formalitzar per escrit. El dret que atribueix la legitimació per a la realització de construccions o plantacions futures s'ha de fer en escriptura pública.
-
El títol constitutiu n'ha de fixar la durada, que no pot excedir de noranta-nou anys.
-
L'extinció del dret de superficie no perjudica els drets que sobre aquest s'hagin consti-tuit, llevat que la causa extintiva sigui el trans-curs del termini de la seva durada o, en el cas de construccions o plantacions preexistents, la seva pérdua total.
Article 4. Régim voluntan del dret
-
El superficiari i el propietari de la finca poden establir, en qualsevol moment, el régim de llurs respectius drets.
-
Respecte del dret de superficie, en general son admesos, entre altres, els pactes se-güents:
-
La limitado de la disponibilitat del superficiari sobre el seu dret, en concret, sot-metent-la al consentiment del propietari de la finca.
-
L'establiment d'una pensió periódica, pero sense poder-la garantir amb el propi dret de superficie.
-
El régim liquidatori de la possessió.
-
-
En relació amb el dret de superficie sobre una nova construcció o plantació, es poden pactar, entre altres:
-
La fixació del termini de realització, de la construcció o de la plantació, tot atribuint eficacia extintiva al seu incompliment.
-
En cas de nova construcció, l'atribució al propietari de la finca d'un dret d'ús, per qualsevol concepte, sobre «habitatges» o locáis.
-
-
Respecte del dret de superficie sobre una construcció o plantació preexistents, se'n pot pactar l'extinció en cas d'impagament de la pensió o de mal ús.
-
Respecte deis drets de superficie i de propietat de la finca, es poden pactar, entre altres:
-
El mode d'ús deis immobles respectius.
-
Els drets d'adquisició recíprocs.
Article 5. Oposabilitat davant tercers i mo-dificabilitat
La regulació voluntaria del dret de superficie i del dret de propietat de la finca en relació amb aquell dret és oposable davant tercers d'encá la seva inscripció registral. Les modifi-cacions no afecten els drets inscrits constituits anteriorment.
Capítol II El dret de servitud
Secció 1 Disposicions generáis
Article 6. Concepte
-
-
La servitud és el dret real limitat que grava parcialment una finca, que és la servent, en benefici d'una altra, que és la dominant, i pot consistir en l'atorgament a la finca dominant d'un determinat ús de la finca servent o en una reducció de les facultats de la persona titular de la finca servent.
-
La persona titular de la finca dominant pot beneficiar-se de la finca servent en la mesura determinada en el títol constitutiu o en aquesta Llei.
Article 7. Constitució
-
Les servituds només es constitueixen per títol, atorgat voluntáriament o forcosa. La constitució per títol forgós té lloc quan la persona titular de la finca dominant pot exigir-la, en els supósits i en les condicions establertes per aquesta Llei.
-
Poden constituir una servitud les persones titulars del dret de propietat o deis drets reals pos-sessoris sobre les finques dominant o servent. Quan es tracta d'una servitud voluntaria constituida per les persones titulars de drets reals possesso-ris, la servitud té l'abast i durada deis seus drets.
-
Es consideren constituides sota condició les servituds referides a immobles de construc-ció o enderrocament futurs, i aquelles el contin-gut de les quals consisteixi en una utilitat futura.
-
Cap servitud no es pot adquirir per usucapió.
Article 8. Servitud sobre finca propia 1. La persona titular del dret de propietat o de drets reals possessoris de diverses finques pot constituir entre elles les servituds que tingui per convenient.
-
En cas d'alienació de qualsevol de les finques, dominant o servent, la servitud sobre finca propia publicada únicament per 1'existencia d'un signe aparent, només subsistirá si així s'es-tableix expressament en l'acte d'alienació.
-
Una servitud no s'extingeix peí sol fet que s'arribin a reunir en una sola persona les propietats de les finques dominant i servent, pero la pot extingir i obtenir la cancel-lacio registral, sense perjudici de tercers.
Article 9. Contingut general del dret de servitud
-
La servitud es constitueix per a utilitat exclusiva de la finca dominant, de la qual és inseparable.
-
La servitud s'exerceix de la manera mes adequada per a obtenir la utilitat de la finca dominant i, alhora, de la manera menys incomoda i lesiva per a la finca servent.
-
La persona titular del dret de propietat o de drets reals possessoris de la finca servent té dret a la indemnització deis perjudicis causats per l'establiment de la servitud.
-
Si l'exercici de la servitud esdevé excessi-vament carregós i incomode per a la persona titular del dret de propietat o de drets reals possessoris de la finca servent, aquesta pot exigir, a carree seu, les modificacions que cregui conve-nients en la forma i el lloc de prestar la servitud, sempre que no en disminueixin el valor i utilitat.
Article 10. Contingut de la servitud de llums i vistes
D'acord amb els criteris establerts en el seu títol constitutiu, la servitud de llums permet re-bre la llum que entra per la finca servent i pas-sa a la dominant. Si el títol constitutiu no ho disposa altrament, la servitud de vistes compren la de llums i permet d'obrir finestres.
Article 11. Contingut accessori de la servitud
-
Les obres i activitats necessáries per a l'establiment i conservació de la servitud son a carree de qui en siguí titular, llevat de pacte en contrari.
-
La persona titular de la propietat o de drets reals possessoris de la finca servent ha de tolerar-ne l'ocupació parcial quan calgui per dur a terme les obres esmentades en l'apartat 1.
-
Si la servitud reporta també una utilitat a la persona titular de la propietat o de drets reals possessoris de la finca servent, aquesta ha de contribuir proporcionalment a les despeses d'establiment i conservado, llevat de pacte en contrari.
-
La persona titular del dret de propietat o de drets reals possessoris de la finca servent no pot fer cap obra que perjudiqui o dificulti l'e-xercici de la servitud.
Secció 2 Les servituds forcoses
Article 12. Servitud de pas
-
La persona titular del dret de propietat o de drets reals possessoris d'una finca sense sor-tida, o amb sortida insuficient a una via pública, pot exigir ais seus veins l'accés a aquesta, esta-blint una servitud de pas d'ampiada i caracterís-tiques suficients per a la utilització normal de la finca dominant.
-
El pas s'ha de donar peí punt menys perjudicial o incomode per a les finques gravades i, si és compatible, peí punt mes beneficios per a la finca dominant.
-
La servitud de pas només es pot establir amb el pagament previ d'una indemnització consistent en el valor de la part afectada de la finca servent i la reparació deis perjudicis que el pas pugui ocasionar.
-
Si la persona titular del dret de propietat o de drets reals possessoris de la finca servent també utilitza el pas, o n'obté algún benefici, la indemnització es redueix proporcionalment.
-
Si una finca queda sense sortida a una via pública com a conseqüéncia d'un acte de dispo-sició sobre una o mes parts de la finca originaria, o de divisió de la cosa comuna, el pas s'ha d'obtenir sobre part de la finca procedent de l'o-riginária i no s'ha de pagar indemnització.
Article 13. Servitud d'accés a una xarxa general
-
La persona titular del dret de propietat o de drets reals possessoris d'una finca sense con-nexió a una xarxa general de sanejament, o sub-ministradora d'aigua, energia, comunicacions o altres servéis, pot exigir ais seus veins l'accés a aquesta, establint una servitud de característi-ques suficients per a l'obtenció del servei, amb les connexions aéries, superficials o subterrá-nies que corresponguin. La servitud només es pot exigir quan la connexió a la xarxa general no es pugui fer per un altre lloc sense despeses desproporcionades i els perjudicis ocasionáis no siguin substanciáis.
-
La servitud d'accés a una xarxa general només es pot establir amb la indemnització previa deis perjudicis que 1'existencia de la servitud causa en la finca servent. Així mateix, la persona titular del dret de propietat o de drets reals possessoris de la finca dominant haurá d'indemnitzar els perjudicis que la servitud cau-si en el futur.
-
Si la xarxa general discorre per la finca venia, la persona titular del dret de propietat o de drets reals possessoris de la finca sense accés a aquella podrá exigir la servitud, amb el pagament previ de la part proporcional del valor de la connexió que en el seu dia va realitzar la persona titular del dret de propietat o de drets reals possessoris de la finca servent, a mes de la indemnització a qué es refereix l'apartat 2.
-
L'accés a la xarxa general s'ha de donar peí punt menys perjudicial o...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba