La nueva política regional comunitaria

En primer lloc, els nous recursos financers van acompanyats d’una redefinició de les prioritats al voltant de tres objectius.³⁹ La convergència relleva l’antic objectiu 1 i equival a una ajuda al creixement i a la creació de treball amb una base similar als estats i a les regions menys desenvolupats de la UE. La competitivitat i el treball, propers a l’antic objectiu 2, donen suport als estats rics davant de les evolucions econòmiques i socials. Les iniciatives en qüestió de treball es fonamenten sobretot en l’estratègia europea per al treball, és a dir, l’adaptabilitat de la població activa, la creació de treball i l’accés al mercat de treball de les persones amb dificultats. Finalment, la cooperació territorial pretén estimular la cooperació transfronterera per tal de resoldre els problemes comuns, com ara el desenvolupament urbà, rural i costaner, i establir relacions econòmiques entre les regions.

Més concretament, l’objectiu de convergència dins de la Unió dels 27 afecta 84 regions situades en 17 estats membres, és a dir, 154.000 milions d’habitants, el PIB per habitant de les quals és inferior al 75 % de la mitjana comunitària.⁴⁰ Els imports concedits s’eleven a 282.800 MEUR, és a dir el 81,54 % de l’import total.41 L’objectiu competitivitat regional i treball tracta de reforçar l’atractiu de les regions i el treball mitjançant programes de desenvolupament destinats a anticipar i afavorir els canvis econòmics i, més endavant, augmentar la quantitat i la qualitat del treball. Aquest objectiu compta amb 55.000 MEUR, és a dir el 15,95 % de la dotació total, i afecta les regions de 19 estats.⁴² Els antics programes Urban II i Equal estan integrats en aquests dos primers objectius.

L’últim aspecte, cooperació territorial europea, vol estimular la cooperació transfronterera mitjançant iniciatives locals i regionals conjuntes, l’anomenada transnacional, amb accions de desenvolupament territorial integrat, i també la interregional i els intercanvis d’experiències. Es basa en l’adquisició de l’antiga iniciativa comunitàriaPage 7INTERREG III.⁴³ La totalitat de les regions i dels ciutadans es troba coberta per alguna de les 13 zones de cooperació amb un import de 8.700 MEUR (el 2,52 % del pressupost total).⁴⁴

Aquest objectiu és innovador, encara que només sigui perquè ofereix a col·lectivitats locals la facultat de desenvolupar els seus camps de competència fora de la tutela estatal. La creació d’una GECT permet sobretot als seus membres, si les seves col·lectivitats regionals i locals estiguin situades en el territori de com a mínim dos estats, desenvolupar relacions sobre la base d’un acord. Autoritza l’aplicació de programes comunitaris, però també qualsevol altra forma de cooperació en la mesura en què l’exercici dels seus poders, del poder públic i de la normativització n'estiguin exclosos.⁴⁵ L’augment del nombre de regions i de fronteres terrestres i marítimes a la UE sembla ser, doncs, que va acompanyat d’una valoració dels intercanvis d’experiències, de relacions i d’altres confrontaments interregionals.⁴⁶ Aquest valuós esforç contrasta una mica amb els fonaments dels termes de l’elegibilitat .

En segon lloc, l’elegibilitat geogràfica evoluciona en funció d’aquestes noves prioritats. Evidentment, tot el territori de la UE és cobert per un o diversos objectius de la política.⁴⁷ A més, els règims transitoris s’instauren per tal d’evitar qualsevol canvi brusc en la programació respecte a les regions que gaudien d’una ajuda important abans de les dues darreres ampliacions. No obstant això, la Comissió concentra l’elegibilitat geogràfica tot basant-se en dades essencialment estadístiques.

De fet, l’Administració no posa en dubte la feblesa conceptual inherent a la noció de regió pel que fa al dret comunitari.⁴⁸ Davant de l’heterogeneïtat de les estructures territorials i administratives en el si dels estats membres, la Comissió continua privilegiant el marc elaborat amb l’ajuda de criteris socioeconòmics per seleccionar els beneficiaris de les ajudes.⁴⁹ Clàssicament, Europa està dividida en una tipologia de regions (en retard de desenvolupament, en decadència industrial, agrícoles, etc.), que tenen la nomenclatura NUTS, o nomenclatura d’unitats territorials estadístiques, establerta en funció de llindars de població.⁵⁰ Les divisions indicatives anuals per estats membres són determinades així en consideració de criteris lligats a la població, la prosperitat nacional i local o als índexs d’atur, abans que el detall de la distribució de crèdits sigui efectuat a escala nacional.⁵¹ Concretament, són les dades del PIB per habitant dels tres últims anys disponibles en elPage 8moment en què s’adopta la decisió sobre les perspectives financeres, les que determinen l’elegibilitat. La confrontació regional està, així doncs, menys lligada a la definició jurídica de la circumscripció territorial epònima que a una delimitació estadística.⁵²

No sorprèn que sigui la part oriental de la UE qui engoleix avui l’essencial de l’ajuda europea de cohesió, sobretot sobre la base de la convergència. En primer lloc, els estats membres que tenen una renda nacional bruta (RNB) inferior al 90 % de la mitjana europea, es poden beneficiar del Fons de Cohesió, destinat a ajudar els més pobres en qüestió d’infraestructures de transport i de protecció del medi ambient.⁵³ Al capdavall, s’acorda un règim transitori decreixent als estats que haurien estat elegibles al Fons i el llindar dels quals ha continuat fix al 90 % de la RNB mitjana de la UE dels 15 (Espanya).

Després, les regions que disposen d’un PIB per habitant inferior al 75 % de la mitjana de la UE són elegibles als Fons estructurals. Es tracta essencialment de les regions NUTS 2 dels nous membres, però també les quatre RUP franceses per 3.200 MEUR, com també la Região Autónoma dos Açores de Portugal.⁵⁴ A més a més, hom acorda un suport transitori (phasing-out) a les regions amb un PIB per habitant superior al 75 % de la nova mitjana, però inferior al 75 % de la de la UE dels 15 (al voltant del 82 % de la mitjana), per causa d’efecte estadístic, és a dir, de disminució general de la mitjana del PIB europeu com a conseqüència de l’ampliació.⁵⁵

Les regions que no estan cobertes per la convergència o el suport transitori són elegibles a l’objectiu competitivitat regional i treball dels Fons (regions NUTS 1 o 2 segons els estats).⁵⁶ Es concedeix un règim temporal decreixent (phasing-in) a les regions NUTS 2 cobertes per l’antic objectiu 1 però el PIB de les quals supera el 75 % del PIB mitjà de la UE dels 15.⁵⁷ Les RUP elegibles amb aquest suport transitori són les Canàries,⁵⁸ i la Região Autónoma da Madeira de Portugal.⁵⁹

Finalment, la cooperació territorial europea establerta pel FEDER es divideix en tres parts:⁶⁰ la cooperació transfronterera concerneix la llista de regions de nivell NUTS 3 situades al llarg de les fronteres terrestres interiors i d’algunes fronteres terrestres exteriors, com també totes les regions NUTS 3 situades al llarg de les fronteres marítimes separades per una distància màxima de 150 km.⁶¹ Per a la cooperació transnacional, també hi ha una llista.⁶² A més, totes les regions de la UE, entre aquestes les RUP, són elegibles per a la cooperació interregional.

Resulta evident dels nous termes de l’elegibilitat que les RUP constitueixen entitats susceptibles de participar, de manera variable però sempre conseqüent, en les diferents prioritats de la cohesió. Al capdavall, la nova concentració dels mitjans financers per a projectes globalment delimitats té l’ambició de poder respondre millor a la doble problemàtica de l’ampliació i de l’aprofundiment de la situació socioeconòmica europea. Tanmateix,Page 9l’eficàcia d’un enfocament d’aquest tipus depèn també de la millora de la coordinació de les intervencions públiques nacionals i europees.

D'una banda, el procediment d’aplicació es redueix a dues etapes que s’expliciten amb les «orientacions estratègiques de la Comunitat en qüestió de cohesió» definides per la Comissió en cooperació amb els estats membres, que constitueixen la base del repartiment nacional dels fons.⁶⁴ Impliquen, en primer lloc, que els estats ajustin llurs programacions en funció de les prioritats de la Unió mitjançant un marc de referència estratègic nacional (CRSN), que reuneixi les proposicions i les dirigeixi cap a les zones i poblacions proposades.⁶⁵ Un cop adoptades les orientacions, l’Estat membre disposa de cinc mesos per lliurar el seu CRSN a la Comissió. Així, el CRSN determina l’estratègia nacional i proposa una llista de programes operacionals (PO) aplicables, el contingut dels quals ha estat elaborat amb la participació dels socis econòmics i socials i altres organismes habilitats. Durant un termini de tres mesos a partir de la recepció del CRSN, la Comissió pot fer observacions i demanar informació complementària.⁶⁶

La Comissió valida aleshores el CRSN i cada PO, tot considerant els fons a utilitzar per a la seva aplicació.⁶⁷ A partir d’aquest moment, almenys el 60 % de les despeses de tots els estats per l’objectiu convergència, i fins i tot el 75 % de les assignades a l’objectiu competitivitat i treball s'ha de ser dedicar a aquestes prioritats. Es calcula que hi ha al voltant de 450 PO que han de ser adoptats per la Comissió Europea durant el període 2007-2013.

Després de la decisió de la Comissió sobre els PO, les autoritats de gestió designades per l’Estat membre i les seves regions garanteixen de manera autònoma la selecció i l’aplicació detallada dels programes. Els socis econòmics i socials, i els organismes de la societat civil, participen en la programació i també en la gestió dels PO, en funció dels quals es poden realitzar els projectes seleccionats. La Comissió porta a terme les despeses necessàries per poder iniciar els programes, realitza les despeses certificades per l’Estat membre, i fa elPage 10seguiment de cada PO en relació amb el programa.⁶⁸ Informes estratègics de la Comissió i dels estats puntuen la programació.

D'altra banda, aquest aclariment en el procediment sembla anar paral·lel a una simplificació estratègica en alguns estats membres. Pel que fa a França, d’aquesta manera és possible remarcar l’especial atenció que es presta a les RUP en el context de la modernització de la política comunitària.⁶⁹ Les conseqüències del reconeixement ple de la noció d’ultraperifèrica per mitjà del Tractat d’Amsterdam i el nou article 299 § 2 TCE semblen, en efecte, haver desaparegut totalment, sobretot pel que fa a les negociacions amb la UE.⁷⁰

És cert que la promoció general de les RUP és indiscutible com a conseqüència de les preocupacions que han esdevingut comunes a França, Espanya i Portugal.⁷¹ Més enllà de les condicions d’elegibilitat que s’ha determinat que no desfavoreixen les RUP, la nova política regional concreta una estratègia integrada que es tradueix en eines pròpies de cada lloc, una compensació addicional dels sobrecostos i un «pla d’acció de veïnat».⁷² Les RUP són, doncs, susceptibles de ser objecte d’un enfocament coherent que, en contrapunt, manca a les regions de dret comú. Si bé és cert que aquesta asseveració ha de ser matisada en la mesura que la refosa de la cohesió obre camí a una funció més important del conjunt d’actors locals, sobretot en els estats de tradició unitària, i això sens perjudici dels principis tradicionals de gestió.⁷³

La gestió pròpiament dita aplicable a tots els fons s’ha renovat parcialment.⁷⁴ Actualment, es basa en un primer principi de repartiment de les responsabilitats entre la Comissió i els estats membres en allò referent a la manera de gastar els Fons, la qual cosa pot conferir a les regions una funció més important en la programació. De fet, es designa una autoritat de gestió, de certificació i d’auditoria per a cada PO en la persona d’una autoritat pública, d’un organisme públic o privat nacional, regional o local. Així, els estats com França són convidats a aprofundir en la descentralització de la gestió de fons, essencialment en benefici de les regions, amb el model d’aquest tipusPage 11que existeix en certa manera a Alsàcia, de manera excepcional.⁷⁵ D’altra banda, aquest moviment ja havia estat anticipat en aquest Estat amb els programes de cooperació transfronterera, per mitjà de les possibilitats d’experimentació obertes per la llei de 13 d’agost de 2004 sobre les llibertats i responsabilitats locals.⁷⁶ Es demana a les col·lectivitats infraestatals, quan ja no és el cas, que controlin millor el procés de gestió dels concursos comunitaris.

Val a dir que la nova política es basa també, amb la intenció de ser eficaç, en una regla d’especificitat dels fons equivalent a la fórmula un programa = un fons. ⁷⁷ Senzillament, el FEDER i el FSE poden finançar cada un, de manera complementària i limitada, accions pertanyents al camp d’aplicació de l’altre fons amb un límit del 10 % dels crèdits concedits a cada eix prioritari d’un PO.⁷⁸

Els compromisos pressupostaris relatius als PO es garanteixen, doncs, per porcions anuals, per cada fons i cada objectiu.⁷⁹ La Comissió lliura la primera porció abans de l’adopció del PO, i després les porcions successives com a molt tard el 30 d’abril de cada any. La Comissió treu d’ofici una part d’un compromís pressupostari si no s’ha utilitzat o si no s’ha rebut cap sol·licitud de pagament al final del segon any posterior al compromís pressupostari (n+2). Per als nous estats i alguns altres (és el cas de Portugal), aquest termini passa a ser de tres anys (n+3) entre 2007 i 2010.

Les condicions de finançament es troben dominades, per descomptat, per la focalització de les prioritats davant la promoció de la competitivitat i de la creació de llocs de treball de conformitat amb l’estratègia de Lisboa. En aquest aspecte, les taxes màximes de cofinançament per a cada objectiu sempre es delimiten, però han canviat (convergència: entre el 75 i el 85 %; competitivitat i treball: entre el 50 i el 85 %; cooperació territorial europea: entre el 75 i el 85 %; Fons de cohesió: 85 %). En aquesta perspectiva, remarquem sobretot que es manté la tendència a un augment de les taxes d’intervenció en favor de les RUP seguint l’exemple del dret precedent, així doncs, el sostre de les intervencions per als dos primers objectius dels fons passa a ser del 85 %.

Per afegiment, l’elegibilitat de les despeses suposa que han de ser realitzades entre l’1 de gener de 2007 i el 31 de desembre de 2015, i les operacions cofinançades no s’han d’acabar abans de la data d’inici d’elegibilitat.80 Concretament, les normes relatives a aquesta qüestió ja no s’estableixen a escala comunitària, sinó nacional, sota reserva d’excepcions específiques a cada fons.

Entre la resta de novetats, destaquem que el primer pagament intermediari només pot tenir lloc si l’Estat membre fa arribar a la Comissió una descripció del funcionament de les seves autoritats de gestió, de certificació i d’auditoria. La sol·licitud d’aquest pagament intermediari ha de ser efectuada en un termini de 24 mesos desprésPage 12de l’ingrés comunitari de la primera porció de prefinançament, a falta d’haver de reemborsar aquest darrer. Els reemborsaments es calculen en funció de cada eix prioritari i ja no quant a les mesures, com es feia anteriorment. La gestió financera és, així doncs, més flexible, i les operacions acabades poden ser tancades parcialment abans del conjunt del PO.⁸¹

Finalment, s’ha aprofundit en l’avaluació dels programes i el coneixement de llur impacte.⁸² Per al 2007-2013, hom proposa continuar amb l’apreciació sistemàtica a l’etapa ex-ante i ex-post amb més anàlisi estratègica sobre la base de les necessitats del període de programació. L’avaluació es fa basant-se en el concepte d’agrupació, és a dir via els estats membres responsables prèviament i a mig termini, i la Comissió, posteriorment o de manera temàtica. L’autoritat europea facilita també l’intercanvi d’experiències entre estats per mitjà de diversos instruments.⁸³

En definitiva, les col·lectivitats locals guanyen en autonomia en allò referent a les modalitats de gestió més comprensibles. Tanmateix, l’entitat regional és susceptible de no beneficiar-se de les noves regles de programació de manera lineal atès que la disparitat de les situacions encara preval. A les RUP, que s’han de mirar de manera conjunta, aquesta evolució és menys clara. De totes maneres el contenciós específic lligat als concursos comunitaris no hauria de desaparèixer,⁸⁴ com tampoc la problemàtica relativa a l’abast del control de les ajudes públiques. De fet, l’anàlisi de les condicions de concessió dels subsidis amb finalitat regional és essencial per a la comprensió dels objectius de la política pública de la UE.

Lògicament, hom delimita les regions admissibles basant-se en la situació socioeconòmica.⁹⁷ Segons l’article 87 § 3, apartat a), TCE, l’elegibilitat es fonamenta en el PIB per habitant calculat sobre l’estàndard del poder d’adquisició: la regió ha d’experimentar un nivell inferior o igual al 75 % de la mitjana comunitària per poder gaudir d’una ajuda pública compatible. Les regions concernides es corresponen, així doncs, amb les admissibles de l’objectiu de convergència dels Fons estructurals.

És cert que la situació regional no es concep de manera uniforme.⁹⁸ Segons l’article 87 § 3, apartat c), TCE, la interpretació realitzada per definir la regió elegible és més flexible. Es desfavoreix en relació amb la mitjana nacional, amb motiu de diversos paràmetres (com a màxim cinc). A més a més, existeix un límit expressat per un límit màxim de població, en la mesura en què la regió esmentada sempre es troba menys desfavorida que la fixada en virtut de l’article 87 § 3, apartat a), TCE. Així doncs, l’extensió total de les regions elegibles per als ajuts ha de continuar sent inferior a les de les regions que no reben ajudes.⁹⁹ Com a màxima, les regions concernides per l’apartat c) no poden correspondre mai a cap altra cosa que no sigui la diferència entre aquest límit i les regions admissibles de l’apartat a). Són elegibles per als Fons estructurals, poden estar poc poblades o constituir RUP.

A partir d’aquest moment, les regions elegibles representen el 43,1 % de la població de la nova UE, i pertanyen, essencialment, a tres categories. Les regions desfavorides de l’article 87 § 3, apartat a), TCE, continuen sent les que tenen un PIB per habitant inferior al 75 % de la mitjana europea, però ara calculat en relació amb els 25 estats membres (és a dir el 27,7 % de la població). Els nous estats membres són, així doncs, els prioritàriament elegibles, i entre aquests, 8 estats al 100 %. Prenent en consideració les disparitats existents, les regions són de tres tipus depenent de si el PIB supera o no el 75, el 60 o el 45 % del PIB mitjà.¹⁰⁰

Per afegitó, hi ha regions que ja només entren de manera transitòria en aquesta categoria genèrica amb motiu de l’efecte estadístic provocat per l’ampliació (el 3,6 % de la població).¹⁰¹ Finalment, l’article 87 § 3, apartat c), TCE, continua concernint a les regions desfavorides en relació amb la mitjana nacional,¹⁰² però segons una tipologia més tancada que distingeix simplement entre les que es troben en desenvolupament econòmic, amb una baixa densitat de població, amb un índex d’atur superior a la mitjana, o les que pateixen una modificació estructural més gran o una decadència relativa.¹⁰³ Observem, així, una evolució a la baixa de l’elegibilitat de lesPage 15regions dels antics estats membres, a més d’una apreciació més restrictiva de la naturalesa dels subsidis concedits.

Clàssicament, la definició de les ajudes és severa. Només l’article 87 § 3, apartat a), TCE, autoritza de manera excepcional ajudes al funcionament, tot sent més severament determinat l’abast de les ajudes acordades a l’apartat c). Per aquesta raó, els subsidis públics a la inversió en favor de les empreses es privilegien quan es controlen els de les grans empreses, havent convingut que el beneficiari final ha de contribuir-hi amb un 25 % com a mínim. Més exactament, es tracta de les ajudes a la inversió productiva, d’una durada mínima de cinc anys i el càlcul de les quals s’efectua en funció del valor de la inversió, o les ajudes a la creació de treball vinculades a aquesta inversió inicial que són inicialment permeses. S’expressen amb imports bruts abans d’impostos o l’equivalent de subvenció neta (ESN), la intensitat del qual representa l’avantatge final que es calcula que l’empresa pot obtenir, sense ser important la forma (subvenció, préstec a tipus d’interès reduït o bonificació d’interessos, etc.).

A més, el límit d’intensitat de les ajudes no ha deixat de disminuir. A les regions menys afavorides de l’article 87 § 3, apartat a), TCE, normalment l’ajut no podia superar el 50 % després d’impostos, entre el 2000 i el 2006.104 Per a les regions menys desfavorides, el sostre era del 40 %, enfront del 75 % d’abans.¹⁰⁵ Per a les regions concernides per l’article 87 § 3, apartat c), TCE, el màxim estava establert en el 20 %.¹⁰⁶ A la pràctica, el límit d’intensitat mitjana va ser, per als dos tipus d’ajuts, del 39 % i del 17 % per al període 2000-2006.

De nou, els màxims d’intensitat disminueixen per al període 2007-2013. La primera categoria de regions es beneficia de la taxa màxima d’ajudes del 30, el 40 o el 50 % segons el tipus respectiu a què pertanyen. Les regions d'efecte estadístic poden disposar d’una ajuda segons l’article 87 § 3, apartat a), TCE, amb la taxa màxima més baixa del 30 % fins al 31 de desembre de 2010.¹⁰⁷ Pel que fa a l’última categoria, només pot disposar d’ajudes amb una taxa compresa entre el 10 i el 15 %. Per descomptat, la Comissió proposa afavorir les PME augmentant el percentatge d’ajuda aplicable, i també estan previstos nous tipus d’ajudes a partir del 2007.¹⁰⁸ Això no obstant, sempre són de tres tipus i, en tot cas, la quantitat d’ajudes a les regions dels antics estats membres està destinada a disminuir.

En aquest context, no ens hem d’estranyar de la severitat de les negociacions.¹⁰⁹ El 7 de març de 2007, la Comissió va aprovar finalment el mapa francès d’ajudes regionals per al període 2007-2013 tal com va ser modificat de conformitat amb el 88 TCE.¹¹⁰ Aquest mapa ha determinat les regions elegibles de l’Estat membre i ha fixat el límit autoritzat de les ajudes a la inversió. Amb aquest propòsit, França ha aplicat un mètode en dues etapes: la població nacional ha estat repartida a escala local, abans que les regions, que tenen, aleshores, una funció essencial, elaboren llistes justificades de les zones elegibles amb el límit del màxim de població afectada.

Page 16

El resultat és que, barrejant totes dues ajudes, la cobertura de la població total no supera el 18,9 %, és a dir, al voltant de la meitat de la població elegible durant el període anterior.¹¹¹ La primera població en joc és la de les RUP, concernides per l’article 87 § 3, apartat a), TCE, és a dir 1.667.436 habitants, que ocupen el 15,16 % del mapa adoptat i que representen el 2,9 % de la població francesa. A més, el 15,5 % d’aquesta població és admissible per gaudir de les ajudes de l’article 87 § 3, apartat c), TCE, amb un sostre del 10 o el 15 %. Per al 2007-2008, finalment, el 6,9 % de la població es podrà beneficiar d’una ajuda transitòria amb un límit del 10 %. És cert que la problemàtica del subconsum dels crèdits a França havia animat el període anterior. En tot cas les RUP se'n poden considerar eximides, de conformitat amb la nova flexibilitat admesa per la pràctica comunitària.

De manera general, la contrapartida de línies directrius i mapes regionals modernitzats resideix en l’adopció de normatives d’exempció categorial de subsidis a la inversió.¹¹² Així, una nova normativa cobreix el període 2007- 2013.¹¹³ Concretament, la situació especial de les RUP es té en compte des de l’entrada en vigor de l’article 299 § 2, TCE. De fet, aquest article va reconèixer l’existència d’un estatut únic relacionat amb característiques comunes, permanents o combinades que són al mateix temps traves per al desenvolupament d’aquestes regions (allunyament, aïllament, poca superfície, relleu i clima difícils, i dependència econòmica pel que fa a una petita quantitat de productes).

L’elegibilitat adquirida, la naturalesa de les ajudes acordades, han pogut esdevenir doblement derogatòries de conformitat amb la pràctica de la Comissió. Un augment de 15 punts de percentatge en relació amb el sostre aplicable a la resta de regions ha pogut actuar a favor de les ajudes a la inversió, i l’ESN ha pogut arribar al 65 %, això sense tenir en compte l’eventual augment suplementari relatiu a la funció de PME.¹¹⁴

Page 17

Després, la concessió d’ajudes al funcionament,¹¹⁵ no decreixents i no limitades en el temps,¹¹⁶ ha estat possible gràcies a una modificació de les esmentades línies el 26 de juliol de 2000.¹¹⁷ Destinades a compensar els costos addicionals relatius a la situació especial de les RUP, s’han pogut autoritzar ajudes com aquestes segons l’article 87 § 3, apartat a), i c), TCE, la qual cosa no és possible per a la resta de regions i anteriorment només ho era per als sobrecostos relatius al transport.¹¹⁸ Originàriament, la situació especial de les RUP estava vinculada a la possibilitat de validar aquests tipus de subsidis. Ara, aquest règim s’ha ampliat atès que es troba directament condicionat a l’existència d’una regió d’aquest tipus, l’estatut mateix de la qual és derogatori al dret comú.

Per a les RUP, es dedica un règim propi coherent amb el marc global.¹¹⁹ Per al 2007-2013, la situació socioeconòmica segueix constituint el criteri d’elegibilitat de l’article 87 § 3, apartat a), TCE: el PIB per habitant ha de ser inferior al 75 % de la mitjana comunitària. No obstant això, l’evolució més gran no se situa aquí. El particularisme ara es pren en compte des de l’elegibilitat. De fet, les RUP que no són admissibles a l’excepció anterior, ja sigui per causa de l’augment de llur PIB o per l’efecte estadístic, gaudeixen automàticament de la derogació prevista per l’article 87 § 3, apartat c), TCE.

La situació específica de les RUP condiciona també les taxes d’intensitat de les ajudes. En el context d’una disminució general i d’un augment invariat de les ajudes al funcionament, el límit relatiu a les ajudes a la inversió augmenta un 10 % en relació amb la situació de regions equivalents. Així, les regions elegibles en derogació de l’article 87 § 3, apartat a), TCE, es poden beneficiar de límits d’intensitat d’ajuda per a grans empreses d’un 40 o un 30 %.¹²⁰ A més, les RUP poden gaudir d’un augment suplementari per a llurs handicaps particulars, d’un 20 o un 10 % ESB (equivalent en subvenció bruta) depenent de si llur PIB per habitant és o no inferior al 75 % de la mitjana de la UE.¹²¹

A França, els PIB de les quatre RUP que s'han tingut en compte per al nou període són d’un 56,6 per a la Guaiana, un 60,6 per a la Reunió, 67,3 per a la Guadalupe, i un 74,8 per a la Martinica. També continuen sent elegibles com a regions NUTS 2 en el marc de la derogació prevista per l’article 87 § 3, apartat a), TCE, durant tot el període, i les intensitats d’ajuda s’estableixen en el 60 % per a la Guaiana i en el 50 % ESB per les altres tres RUP.¹²² Pel que fa a les Açores i Madeira, amb un PIB d’un 61,61 i un 87,84, l’ESB equival al 52 % fins al 31 de desembre del 2000, i després a un 50 i un 40 %, respectivament.¹²³ Pel que fa a les illes Canàries, amb un PIB del 87,79, l’ESB només és d’un 30 %.¹²⁴ En qualsevol cas, les RUP d’Espanya, de Portugal i de França gaudeixen d’un tractament únic malgrat llur diversitat.

Page 18

Com a conclusió, podem dir que les RUP semblen imposar-se en el marc de la reforma que s’està duent a terme, quasi paradoxalment, com les circumscripcions territorials que gaudeixen d’una estratègia de conjunt a escala comunitària. El destí específic d’aquestes regions, tal com va ser consagrat al 1999, s’ha confirmat tant pel que fa a les modificacions de les condicions de concessió de les ajudes públiques, com a les noves normes de la política de cohesió. En el primer cas, la Comissió mostra una relativa mansuetud sota l’efecte de les traves comunes i singulars que graven el desenvolupament i la participació en el mercat interior d’aquestes entitats. En el segon, la situació estructural de les RUP s’alinea amb la dels nouvinguts i també amb les ordenacions sectorials que coneixen des de fa molt de temps a raó d’altres polítiques.¹²⁵

Pel que fa a la resta, la política regional comunitària continua responent més a la solidaritat que a l’ordenació d’un pretès territori europeu. D'una banda, el marc de les subvencions locals és molt forçat. De l’altra, l’esforç de redistribució es remet in fine a un esglaó nacional i a l’organització constitucional i administrativa dels estats. Per això, la promoció de les entitats subestatals continua sent variable malgrat els innegables progressos realitzats amb la refosa del 2007 tant pel que fa a llur implicació, com a les noves possibilitats de cooperació. Des del punt de vista jurídic i financer, es pot considerar que l’Estat fa de pantalla en certa manera en qüestió de política regional europea. En aquestes condicions, no és cert que el tractat modificatiu aprovat el 19 d’octubre de 2007 canviï fonamentalment l’estat del dret positiu a despit d’una referència remarcable en la cohesió econòmica, social i territorial.¹²⁶ Formulat d’una altra manera, es podria dir que les preocupacions financeres precedeixen sempre les consideracions jurídiques i que la tectònica de les plaques va per davant encara de la formació d’un territori europeu.

----------------------------------------

[*] Las opiniones emitidas se han formulado a título particular.

[**] Julien Jorda, maestro de conferencias HDR de derecho público, antiguo letrado en el Tribunal de Primera Instancia de la Comunidad Europea, Facultad Jean Monnet, Universidad de París XI, jordaj@club-internet.fr. Artículo recibido el 13.09.2007.Evaluación: 12.10.2007 y 29.10.2007. Fecha de aceptación de la versión final: 26.11.2007.

[1] J.-P. Colin i altres, Dictionnaire de l’argot français et de ses origines, París, Larousse, 2001, 903 pàg.

[2] F. Turpan, «Région (Politique régionale)», París, Rép. communautaire Dalloz, agost de 2005, pàg. 1-23.

[3] Y. Petit, Politiques régionales de la Communauté économique européenne et développement des régions: analyse des interactions, tesi, Nancy II, 1991.

[4] J. Curall, «Les fonds européens de développement régional des origines jusqu’à l’Acte unique européen», Cah. dr. eur., 1988, pàg. 39- 103; D. Gadbin, «Quelle politique régionale pour la Communauté européenne?», RMC, 1988, pàg. 68-74.

[5] A. Evans, The EU Structural Funds, Òxford, Oxford University Press, 1999, 348 pàg.

[6] P. Lowe, «The Reform of the Community’s Structural funds», CMLRev., 1988, pàg. 503-522 ; J.-C. Seche, «La nouvelle réglementation des fonds structurels», RMC, 1989, pàg. 325-329.

[7] C. Mestre i Y. Petit, «La cohésion économique et sociale après le traité sur l’Union européenne», RTDeur., 1995, pàg. 207-243.

[8] P. Guigon, Régions et intégration juridique communautaire, tesi, Grenoble II, 1994.

[9] Intervenció dirigida a les regions amb una necessitat més gran en funció d’objectius variables, la territorialització dels quals pot comportar un mapa de zones elegibles .

[10] S’afegeixen els fons comunitaris a finançaments nacionals públics i privats per a un projecte concret.

[11] Acord entre les autoritats dels estats membres i la Comissió Europea i, d'una manera més àmplia, entre les de decisió i de gestió a diferents nivells.

[12] Planificació i realització de les despeses en set anys a partir d’ara.

[13] F. Peraldi Leneuf, «La BEI», J.-Cl. Europe, fasc. 165, 2005, 24 pàg. Per a les dificultats de coordinació, Classe, 6 d’abril de 2000, Espanya / Comissió, C-443/97, Rec. I-2415.

[14] M. Challeat i M. Thouin, Les fonds structurels européens, París, DIACT, i La Documentació francesa col·lecció «Territoires en mouvement», 2006, 108 pàg.

[15] Comissió Europea, Tercer informe sobre la cohesió econòmica i social: situació econòmica de la Unió i impacte de les polítiques europees i nacionals, COM(2004) 107 final, no publicat al DOUE.

[16] Per al 2000-2006, França va rebre 15.700 MEUR (6 % dels crèdits) i va participar en el 16 % de les despeses.

[17] J.-C. Leygues, «L’impact du budget européen en France (deux exemples): l’intervention des fonds structurels en France», Les Petites Affiches, 16 de novembre de 2006, n. 229, pàg. 25 i s.

[18] Comissió Europea, 17 de maig de 2005, Tercer informe d’etapa sobre la cohesió: cap a un nou associament per al creixement, el treball i la cohesió, COM(2005) 192 final, no publicat al DOUE.

[19] J.-P. Kepenne, Guide des aides d’Etat en droit communautaire, Brussel·les, Bruylant, 1999, 712 pàg.

[20] Comissió Europea, 30 de maig de 2007, Quart informe sobre la cohesió econòmica i social: regions en ple creixement, una Europa en ple creixement, COM(2007) 273 final.

[21] Le Monde, 4 de maig de 2007.

[22] Acord interinstitucional entre el Parlament Europeu, el Consell i la Comissió Europea sobre la disciplina pressupostària i la bona gestió financera (DOUE C 139, de 14 de juny de 2006), que va entrar en vigor l’1 de gener de 2007.

[23] Vegeu sobretot les normatives 1080, 1081 i 1082/2006 del Parlament Europeu (PE) i del Consell del 5 de juliol de 2006 relatives, respectivament, al Fons Europeu de Desenvolupament Regional, al Fons Social Europeu i al Grup Europeu de Cooperació Territorial, com també les normatives 1083 i 1084/2006 del Consell d’11 de juliol de 2006 que tracten, respectivament, les disposicions generals sobre el Fons Europeu de Desenvolupament Regional, el Fons Social Europeu i el Fons de Cohesió, i que institueixen el Fons de Cohesió (DOUE L 210, de 31 de juliol de 2006). L’entrada en vigor dels instruments normatius amb data 1 d’agost de 2006 amb efectes a partir de l’1 de gener de 2007. La normativa (CE) 1828/2006 de la Comissió Europea de 8 de desembre de 2006 estableix les modalitats d’execució de les normatives 1080 i 1083 citades anteriorment (DOUE L 371, de 27 de desembre de 2006, pàg. 1 i s.).

[24] Línies directrius referents a les ajudes d’Estat amb finalitat regional (DOUE C 54, de 4 de març de 2006, pàg. 13-44) i normativa (CE) 1628/2006 de la Comissió de 24 d’octubre de 2006 sobre l’aplicació dels articles 87 i 88 del Tractat de les ajudes nacionals per a la inversió amb finalitat regional (DOUE L 302, d’1 de novembre de 2006, pàg. 29-40).

[25] Comissió Europea, Mapa de les ajudes a finalitat regional per al període 2007-2013 per a Espanya C (2006) 6684 final (DOUE C 35, de 17 de febrer de 2007); 9 de maig de 2007, comunicat de premsa IP/07/634 ; Mapa de les ajudes amb finalitat regional per al període 2007-2013 per a França C (2007) 651 final (DOUE C 94, de 28 d’abril de 2007); 12 de juny de 2007, comunicat IP/07/721; Mapa de les ajudes amb finalitat regional per al període 2007-2013 per a Portugal C (2007) 283 final (DOUE C 68, de 24 de març de 2007); comunicat, 2 de juliol de 2007, IP/07/989.

[26] Compareu P. Le Mire, Droit de l’Union européenne et politiques communes, París, Dalloz, 4a ed., 2005, 291 pàg., pàg. 269-280; T. Parejo Navajas, La estrategia territorial europea. La percepcion comunitaria del uso del territorio, Madrid, Pons, 2004, 476 pàg.; Assemblea Nacional Francesa, informe d’informació, Les conséquences des politiques européennes sur l’aménagement du territoire, 19 març 2003, 155 pàg.; I. Fournol, «L’aménagement du territoire: d’une notion juridique en droit français à un concept politique en droit communautaire», RRJ-Droit prospectif, 1999, núm. 1, 274 pàg.; A. Buzelay, «Rôle et limites des fonds structurels communautaires dans la poursuite de la cohésion économique et sociale», RMC, 1996, pàg. 579-584.

[27] Sobre la noció de territori, J. Ziller, «Champ d’application du droit communautaire et de l’Union»), J.-Cl. Europe, fasc. 470, 2006, 31 pàg. Confronteu F. López Ramon, «Introducción a los significados de la ordenación del Territorio en España», Revista de la Administración Pública, 2005, núm. 166, pàg. 213-230.

[28] C. Demaziere, «La politique régionale», a Les politiques économiques dans l’Union européenne, Les cahiers français, núm. 335, novembre-desembre 2006, 96 pàg., pàg. 82-87, o Les collectivités locales et l’Europe, París, La Documentation française, col·l. «Regards sur l’actualité», 2007, 112 pàg.

[29] P. Deloire, «Aménagement du territoire européen: l’émergence de nouveaux acteurs régionaux», LPA, 1997, pàg. 4 i s.

[30] Per a una síntesi, N.-J. Brehon, Le budget de l’Europe, París, LGDJ, col·lecció «Systèmes», 1997, 231 pàg.

[31] J. Bourrinet, «Problématique de la politique de cohésion économique et sociale dans une Union européenne à 27 membres», RMCUE, abril de 2007, núm. 507, pàg. 223-232. Vegeu també A. Becerro García, «La ampliación de la Unión Europea», Cuadernos Europeos de Deusto, 2005, núm. 33, pàg. 9-13.

[32] Le Monde, 21 de febrer de 2007 i Comissió Europea, «Disparités régionales en matière de PIB: de 24 % à 303 % de la moyenne de l’EU-27»), Inforegio - Lettre d’information, núm. 156, abril de 2007, pàg. 1-2.

[33] P. Delfaud, «La politique régionale, ciment des élargissements successifs de la CEE-UE», a Les dynamiques du droit européen en début de siècle, París, Pédone, 2004, 823 pàg., pàg. 633-646. Pel que fa a Espanya i Portugal, vegeu Revista de estudios europeos, 2006, núm. 44, pàg. 3-118.

[34] S. Van Raepenbusch, «Fonds social européen», París, Rép. communautaire Dalloz, 2002, pàg. 1-10.

[35] Normativa 1082/2006 del PE i del Consell 2006 anterior, amb aplicació com a molt tard l'1 d’agost de 2007.

[36] Comissió Europea, 5 de juliol de 2005, Una política de cohesió per sostenir el creixement i el treba : orientacions estratègiques comunitàries 2007-2013, COM(2005) 299 final, no publicat al DOUE.

[37] Entre aquests, 867 MEUR per a l’assistència tècnica i 444 MEUR per a la cooperació interregional (art. 18 i s. de la normativa 1083/2006 anterior), la qual cosa correspon entre 42.000 i 45.000 MEUR per any durant set anys.

[38] Per comparació, l’ajuda acordada als nous estats membres seria un 166 % més elevada, de mitjana anual, comparada amb el període precedent de programació.

[39] Articles 3 i s. de la normativa 1083/2006 esmentada.

[40] Amb un règim transitori decreixent (phasing out), cal afegir 16 regions més que compten amb 16,4 milions d’habitants que disposen d’un PIB amb prou feines superior al llindar a causa de l’efecte anomenat estadístic, provocat per les darreres ampliacions de la UE.

[41] Es reparteixen a raó de 199.300 MEUR per a les regions pertanyents a l’objectiu de convergència, 14.000 MEUR per a les regions amb suport transitori decreixent, i 69.500 MEUR per als Fons de Cohesió.

[42] A la UE dels 27, concerneix a 168 regions, és a dir 314 milions d’habitants. Entre aquestes, 13, és a dir 19 milions d’habitants, gaudeixen d’una aplicació progressiva de l’ajuda (phasing in d’11.400 MEUR) i són objecte de dotacions financeres particulars com a conseqüència de llurs antics estatuts de regions de l'objectiu 1.

[43] Més de 181 milions de persones viuen en zones transfrontereres (el 37,5 % de la població de la UE).

[44] En el marc de la cooperació transfronterera (6.440 MEUR), transnacional (1.830 MEUR) i interregional (445 MEUR).

[45] El dret aplicable per a la interpretació i l’aplicació de la convenció i el de l’Estat de la seu d’aquesta persona moral els estatuts de la qual comporten una certa quantitat de mencions.

[46] La Comissió va aprovar, el 21 de setembre de 2007, els 4 primers programes de cooperació transfronterera dels 50 previstos (comunicat de premsa IP/07/1371).

[47] Articles 5 i s. de la normativa 1083/2006, anterior.

[48] M. Vaucher, «Réalité juridique de la notion de région communautaire», RTDeur., 1994, pàg. 519 i s. ; G. Vandersanden, L’Europe et les régions: aspects juridiques, Brussel·les, ULB, 1998, 186 pàg.

[49] Entre les nombroses referències, citem per a Espanya: E. Alberti Rovira, Las comunidades autónomas en la Unión Europea, Centro de Estudios Políticos y Constitucionales, 2005, 100 pàg.; P. Biglino, Política europea de las comunidades autónomas y su control parlamentario, Tirant lo Blanch, Institut de Dret Públic, València, 2003, 285 pàg.; J. Romero Pi, La Aplicación del derecho de la Comunidad Europea por los organismos subestatales, Institut d’Estudis Autònomics, Generalitat de Catalunya, 1986, 252 pàg.

[50] Normativa 1959/2003/CE del PE i del Consell de 26 de maig de 2003 relativa a l’establiment d’una nomenclatura comuna de les unitats territorials estadístiques (NUTS), DOUE L 154, de 21 de juny de 2003 tal com va ser modificat (DOUE 309, de 25 de novembre de 2005). La NUTS és una classificació estadística jeràrquica en tres nivells de les unitats regionals institucionals de caràcter general tenint en consideració el nombre d’habitants, que distingeix les regions NUTS 1 (entre 3 i 7 milions d’habitants), 2 (entre 800.000 i 3 milions) i 3 (entre 150.000 i 800.000).

[51] Sobre el contenciós intern de les zones elegibles: CE, 19 de maig de 1999, Région du Limousin, req. núm. 157675.

[52] Sobre la resta d’aspectes de la representació de les regions: J. Bourrinet (dir.), Le Comité des régions et l’Union européenne, París, Econòmica, 1997, 305 pàg.

[53] Es tracta dels 12 nous estats membres, de Grècia i de Portugal.

[54] Art. 5 § 1 de la normativa 1083/2006 ant.

[55] Art. 8 § 1 de la normativa 1083/2006 ant.

[56] Dins de França, concerneix per exemple a Còrsega i el territori metropolità (10.250 MEUR).

[57] Art. 8 § 2 de la normativa 1083/2006 ant.

[58] L’annex II de la normativa1083/2006, ant.., preveu un suplement de 100 MEUR.

[59] Comissió, decisions 2006/595 i 597/CE de 4 d’agost de 2006 (DOUE L 243, de 6 de setembre de 2006, pàg. 44 i 47).

[60] França es beneficia d’una ajuda de 880 MEUR.

[61] A França, les quatre RUP i els 32 departaments metropolitans i de Còrsega en prenen part.

[62] Comissió Europea, decisió 2006/769/CE, de 31 d’octubre de 2006 (DOUE L 312, d’11 de novembre de 2006, pàg. 47).

[63] Article 1 de la normativa 1083/2006 del Consell, ant.

[64] Articles 25 i s. de la normativa 1083/2006 del Consell, ant., i decisió del Consell de 6 d’octubre de 2006 relativa a les orientacions estratègiques comunitàries en qüestió de cohesió, DOUE L 291, de 21 d’octubre de 2006, p. 11.

[65] Articles 32 i s. i 37 i s. de la normativa 1083/2006 del Consell, ant.

[66] Art. 27 i s. de la normativa 1083/2006, ant. Adde Comissió, comunicats de premsa, 26 d’abril de 2007, I/07/567, i 12 de juny de 2007, IP/07/798: en aquesta data, un terç de les estratègies i dels plans havien estat adoptats després dels primers d’Àustria, Malta, Grècia i Dinamarca.

[67] La Comissió va aprovar el CRSN francès i els 36 PO relatius al dos primers objectius, 31 dels quals són cofinançats pel FEDER (8.055 MEUR) i 5 pel FSE (5.394 MEUR): Comissió Europea, comunicat de premsa, 12 de juny de 2007, IP/07/798.

[68] Sobre el poder d’apreciació de la Comissió en la gestió de fons, vegeu per exemple Tribunal, 19 de maig de 1994, Consorzio Murgia Messapica, T-465/93 (en aquest cas el programa Leader), Rec. p. II-361.

[69] I. Omarjee, «Régions ultrapériphériques»), Rép. communautaire Dalloz, 2002, 18 pàg.; F. Brial, «La place des régions ultrapériphériques au sein de l’Union européenne», Cah. dr. eur., 1998, pàg. 639 i s.

[70] S. Sermet, «La notion juridique de l’ultrapériphéricité communautaire», Europe, 2002, pàg. 3-6; J.-P. Puissochet, «Les régions ultrapériphériques: aux confins de la Communauté européenne», a Mélanges en hommage à F. Schockweiler, Baden-Baden, Nomos, 1999, pàg. 491 i s.; compareu-ho amb D. Custos, «Champ d’application territorial du droit communautaire», J.-Cl. Europe, fasc. 471, 2007, 18 pàg.

[71] És essencial en aquest cas remetre's a les Actes del col·loqui, Union européenne et outre-mers, unis dans leurs diversités, Florència (Itàlia), 12 i 13 d’abril de 2007, Aix-Marseille, PUAM, pendent d'edició. Per al cas d’Espanya i Portugal, vegeu també P. Pérez Tremps, Jornadas luso-españolas de Derecho Constitucional: Constitución y Unión Europea, Editoria Regional de Extremadura, 1999, 219 pàg., especialment les pàg. 93-115 i 177-186. Per a les illes Canàries, vegeu Noticias de la Unión Europea 2006, núm. 262, pàg. 5-104 (núm. especial).

[72] Comissió Europea, Una agrupació reforçada per les regions ultraperifèriques, COM(2004) 343 final, no publicada, 18 pàg., com també el comunicat de 12 de setembre de 2007, Estratègies per a les regions ultraperifèriques: balanç i perspectives, COM(2007) final de 2007, no publicat, 14 pàg. El subsidi específic és de 979 MEUR.

[73] Vegeu els quatre principis de concentració, d’addicionalitat, d’agrupació i de programació plurianual identificats en la introducció; com a exemple de síntesi, A. Malatesta, «Artt. 158-162», a F. Pocar (dir.), Commentario breve ai Trattati della Comunità e dell’Unione europea, Cedam, Pàdua, 2001, 1211 pàg., pàg. 640-650, sobretot les pàg. 646-650.

[74] Recordem que a França, la coordinació de la política regional afecta la delegació interministerial, l’ordenació i la competitivitat del territori (DIACT), mentre l’examen dels projectes elegibles i la gestió dels fons depenen dels prefectes regionals i dels secretariats generals d’afers regionals de les prefectures (SGAR).

[75] R. Degron, «La décentralisation de la gestion des fonds structurels: une expérimentation au milieu du gué», AJDA, 2006, pàg. 806-811, referent al projecte de llei sobre l’experimentació en aquest tema. Per a Espanya, exemples d’A. M. Moreno Molina, La ejecución administrativa del derecho comunitario. Régimen europeo y espaňol, Madrid, Marcial Pons, Universidad Carlos III, 1998, pàg. 309, o S. Galera Rodrigo, La aplicación administrativa del derecho comunitario. Administración Mixta: tercera via de aplicación, Madrid, Instituto Andaluz de Administración Pública, Civitas, 1998, 172 pàg.

[76] Vegeu la Llei núm. 2007-147 de 2 de febrer de 2007 relativa a l’acció exterior de les col·lectivitats territorials i de llurs agrupacions, DORF 31, de 6 de febrer de 2007, pàg. 2160, i article 44 de la Llei núm. 2004-809 de 13 d’agost de 2004, DORF 190, de 17 d’agost de 2004, pàg. 14545.

[77] Article 34 de la normativa 1083/2006 del Consell, ant.

[78] Hi ha una excepció: el FEDER i el Fons de Cohesió intervenen de manera conjunta pel que fa als programes sobre qüestions d’infraestructures i de medi ambient.

[79] Article 75 de la normativa 1083/2006 del Consell, ant.

[80] Article 56 de la normativa 1083/2006 del Consell, ant.

[81] Per a una il·lustració de les dificultats de gestió al dret anterior: conclusions de l'advocat general M. L. A. Geelhoed, 14 de setembre de 2006, Lapin liitto, C-289/05, NEPRec.

[82] J.-F. Bernicot, «Le contrôle financier des fonds structurels européens», Rev. fin. publ. 2001, pàg. 111 i s.

[83] Exemple de conferències internacionals sobre l’avaluació i els fons estructurals organitzades cada dos o tres anys: Comissió, DG de la Política Regional, Inforegio - Lettre d’information (Info-regio, carta d’informació), juny 2004, núm. 123.

[84] Sobre l'admissibilitat del recurs d’anulació: Tribunal, 22 de març de 2007, Regione siciliana, C-15/06 P, NEPRec., o Tribunal, 18 de juliol de 2007, Ente per le Ville vesuviane / Comissió, T-189/02, NEPRec.; per a una sol·licitud d’anulació d’una decisió de reducció de concurs comunitari: recurs davant del Tribunal de 12 de març de 2007, Alemanya / Comissió, T-74/07, DOUE C 95, de 28 d’abril del 2007, pàg. 54.

[85] R. Vuillermoz, «Les départements d’outre-mer et les règles en matière d’aides d’Etat à finalité régionale», L’observateur de Bruxelles, núm. 56, maig 2004, pàg. 25-30.

[86] Confronteu F. Gagnaire, «Politique régionale et politique de concurrence dans la Communauté européenne», LPA 2003, pàg. 15 i s.

[87] Per a Espanya, cf. J. E. Soriano García i M. Sánchez Gutiérrez, «El control de las ayudas públicas en España: un contexto a cambiar», Revista de la Administración Pública, 2005, núm. 166, pàg. 231-256.

[88] Per exemple, els estats membres havien acordat al voltant de 19.000 MEUR d’ajudes regionals entre 1996 i 1998, és a dir prop del 60 % del total dels ajuts acordats en la Unió: Comissió Europea, Tauler de comandament de les ajudes d’Estat, COM(2001) 412 final, de 18 de juliol de 2001, no publicat al DOUE.

[89] Per exemple, F. Díez-Moreno, Manual de Derecho de la Union Europea, Madrid, Civitas, 1a ed., 1996, 671 pàg., sobretot pàg. 541- 546; G. Fernández Farreres, El régimen de las ayudas estatales en la Comunidad Europea, Madrid, Cuadernos Estudios Europeos, 1993, 149 pàg.

[90] Tribunal, 19 de setembre de 2000, Alemanya / Consell, C-156/98, Rec. pàg. I-6857, pt. 49.

[91] Per exemple Tribunal, 7 de març de 2002, Itàlia / Comissió, C-310/99, Rec. p. I-2289, pt. 77.

[92] Tribunal, 14 d’octubre 1987, Alemanya / Comissió, 248/84, Rec. pàg. 4013, pt. 19; L. Parejo Alfonso, «Anulación de la resolución de la Comisión por falta de motivación», Noticias, 1989, núm. 50, pàg. 129-133; M. Tarrio Berjano, «Programas de ayudas a finalidad regional», Noticias, 1999, núm. 54, pàg. 143-145.

[93] Al 2001, les ajudes a les regions dels objectius 1 i 2 representaven, respectivament, el 9 i el 6 % del total.

[94] Comissió Europea, COM(2004) 107 final, ant.

[95] Comissió Europea, Línies directrius per a les ajudes d’Estat amb finalitat regional per al període 2007-2013, DOUE C 54, de 4 de març de 2006, pàg. 13. Adde normativa 1628/2006/CE de la Comissió, de 24 d’octubre de 2006 relatiu a les ajudes nacionals a la inversió amb finalitat regional (DOUE L 302, d'1 de novembre de 2006, pàg. 29 i s.).

[96] Informe de la Comissió, comunicat sobre la política regional i la competència, DOCE C 90, de 26 de març de 1998, i F. Castillo De La Torre i C. Urraca Caviedes «Ayudas estatales: jurisprudencia comunitaria en 2006», Gaceta juridica de la Unión Europea y de la Competencia 2007, núm. 247, pàg. 53-59.

[97] Comissió Europea, Línies directrius referents a les ajudes d’Estat amb finalitat regional, DOCE C 74, de 10 de març de 1998. Confronteu-hi també el marc multisectorial de les ajudes amb finalitat regional en favor dels grans projectes d’inversió, DOCE C 107, de 7 d’abril de 1998 i C 70 de 2002, aplicable fins al 31 de desembre de 2009, amb l’existència d’una intensitat de l’ajuda decreixent per als projectes amb un import superior a 50 MEUR.

[98] J.-M. Communier, El dret comunitari de les ajudes d’Estat, París, LGDJ col·lecció «Systèmes», 2000, 169 pàg., sobretot pàg. 55-62.

[99] Mitjana del 42,7 %, per al 2000-2006, i del 46,7 %, abans.

[100] Aquestes regions representen, respectivament, el 14,05, el 6,3 i el 7,37 % de la població de la UE dels 25.

[101] PIB superior al 75 % de la mitjana de la UE dels 25 però inferior al 75 % de la de la UE dels 15.

[102] PIB mitjà superior al 75 % de la mitjana de la UE.

[103] Existeixen també disposicions transitòries per a les regions que acusen una reducció més gran de les ajudes.

[104] PIB inferior al 60 % de la mitjana la UE.

[105] PIB comprès entre el 60 i el 75 % de la mitjana.

[106] Enfront del 30 % anterior.

[107] Pot eventualment perdurar més enllà de l’1 de gener de 2011, o a l’apartat c) i amb una taxa màxima del 20 %.

[108] Especialment una ajuda al funcionament vinculada a la despoblació de les regions menys poblades.

[109] C. Mendez, F. Wishlade i D. Yuill, «Conditioning and Fine-Tuning Europeanization: Negotiating Regional Policy Maps under the EU’s Competition and Cohesion Policy», Journal of Common Market Studies 2006, vol. 44, pàg. 581-605.

[110] Comissió, comunicat de premsa IP/07/290, 7 de març de 2007, i Mapa de les ajudes amb finalitat regional (…) per a França; fora dels d'Itàlia i els Països Baixos, havien estat aprovats 25 mapes en aquesta data.

[111] El 34 %, és a dir 20,43 milions d’habitants per a un límit nacional de cobertura d’ajudes del 36,7 %.

[112] Vegeu el marc de les ajudes amb finalitat regional en favor de grans projectes d’inversió esmentats.

[113] Normativa (CE) 1628/2006 de la Comissió de 24 d’octubre de 2006 referent a l’aplicació dels articles 87 i 88 del Tractat per a les ajudes nacionals a la inversió amb finalitat regional (DOUE L 302, d’1 de novembre de 2006, pàg. 29-40).

[114] Tanmateix, aquest límit es porta al 50 % ESN si la regió disposa d’un PIB per habitant superior al 60 % de la mitjana comunitària.

[115] Cf. la sol·licitud davant el Tribunal, 29 de juliol de 2004, Air Bourbon, T-321/04 (DOUE C 62, de 23 d’octubre de 2004).

[116] DOCE C 258, de 9 de setembre de 2000 i punt 4.16.2 de les línies directrius. Per a una incompatibilitat parcial d’exoneracions fiscals a les Açores: Tribunal, 6 de setembre de 2006, Portugal / Comissió, C-88/03, Rec. pàg. I-7145, i J.-W. Rodríguez Curiel, «De nuevo sobre la autonomía fiscal de las autoridades intraestatales y la existencia de ayuda de Estado», Gaceta Jurídica de la C.E. y de la Competencia 2006, núm. 245, pàg. 57-62.

[117] DOCE C 258, de 9 de setembre de 2000.

[118] Això no ha impedit l’obertura d’un procediment a falta d’un règim portuguès d’ajudes fiscals a Madeira: Comissió Europea, decisió C- 37/00 de 28 de juny de 2000, DOCE C 301, de 21 d’octubre de 2000.

[119] Confronteu el nou comunicat dedicat a les RUP: Comissió Europea, comunicat de premsa, 12 de setembre de 2007, IP/07/1305.

[120] Respectivament si el PIB per habitant és inferior al 60 % o al 75 % de la mitjana de la UE dels 25.

[121] Comissió Europea, Línies directrius 2007-2013, ant., § 44 i 45.

[122] Comissió Europea, 7 de març de 2007, C (2007) 651 final, ant., pàg. 10.

[123] DOUE C 68, de 24 de març de 2007.

[124] DOUE C 35, de 17 de febrer de 2007.

[125] Vegeu, per exemple, Consell, normativa (CE) 247/2006, de 30 de gener de 2006, que tracta sobre les mesures específiques en el camp de l’agricultura a favor de les RUP de la UE (POSEI) (DOUE L 42, de 14 de febrer de 2006, pàg. 1).

[126] CIG, 5 d’octubre de 2007, Projecte de tractat per a la modificació del tractat sobre la Unió Europea i el tractat que institueix la Comunitat Europea, CIG 1/1/07 REV 1, modificacions núm. 130 i s., pàg. 92-93.