Crònica legislativa: Estat espanyol

Ordre ecd/2240/2003, de 22 de juliol (boe núm. 188, de 7 d’agost ), per la qual es dicten normes d’aplicació del Reial decret 526/2002, de 14 de juny, pel qual es regulen mesures de foment i promoció de la cinematografia i la realització de pel.lícules en coproducció.

En l’apartat 4t.3.e es fa una referència a les despeses per doblar o subtitular «a qualsevol llengua espanyola», com ja feia l’Ordre anterior, de 4 de maig de 1998, que ha estat derogada mitjançant la disposició final segona.

En aquest àmbit cal assenyalar la Llei orgànica 19/2003, de 23 de desembre (boe núm. 309, de 26 de desembre ), de modificació de la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del Poder Judicial (rld 6, pàg. 203-204).

Els esments relatius a llengua consten en l’article únic: apartat 15, art. 110.2.h; apartat 123, art. 450.4; apartat 124, art. 483.2, 521.3.B i 4.3.r, 530 i 536.A.2; disposicions addicionals dotzena, tretzena i disposició final tercera. Inclou una disposició derogatòria única.

Destaquem d’entre aquests articles modificats el 521.3.B i 4.3r, i el 530, que avalen, en concordança amb l’article 13.5 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística (rld 29, p. 226-290), la necessitat de regular l’exigència del coneixement del català en la provisió de places, i per extensió en la selecció, en els casos en què la competència correspongui a la Gene- ralitat, de personal al servei de l’Administració de justícia:

Art. 521.3.B: «Les relacions de llocs de treball han de contenir necessàriament les especificacions següents: B.

Tipus de lloc. A aquests efectes els llocs es classifiquen en genèrics i singularitzats. [...] Són llocs singularitzats els di-Page 398ferenciats dins l’estructura orgànica i que impliquen l’execució de tasques i funcions assignades de forma individualitzada. A aquests efectes, en aquelles comunitats autònomes que tinguin llengua pròpia, el coneixement d’aquesta només constituirà un element determinant de la naturalesa singularitzada del lloc quan la seva exigència es derivi de les funcions concretes assignades a aquest en les relacions de llocs de treball.»

Art. 530: «En les convocatòries per a llocs de treball de les comunitats autònomes amb competències assumides la llengua pròpia de les quals tingui caràcter oficial, se n’ha de valorar com a mèrit el coneixement oral i escrit. En determinats llocs, es pot considerar requisit exigible per accedir-hi, quan de la naturalesa de les funcions a exercir es derivi aquesta exigència i s’estableixi així en les relacions de llocs de treball.»

En aquest període cal esmentar la Llei 57/2003, de 16 de desembre (boe núm. 301, de 17 de desembre; suplement boe núm. 1 en llengua cata- lana, d’1 de gener ), de mesures per a la modernització del govern local.

En l’article primer.1 es redacten de nou els articles 22.1 i 2.b, 47.1 i 2.d, i 123.1.e de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local (rld 6, p. 204), que fan referència a la denominació dels municipis. D’acord amb la disposició final primera aquesta Llei té caràcter bàsic.

En aquest àmbit s’han publicat les disposicions següents:

Reial decret 830/2003, de 27 de juny (boe núm. 157, de 2 de juliol; suplement boe núm. 16 en llengua catalana, d’1 d’agost ), pel qual s’estableixen els ensenyaments comuns de l’educació primària.

Els articles 3.e i 4.1 regulen el coneixement del castellà i de la llengua pròpia de cada territori. Segons la disposició final primera aquest Reial decret té caràcter de norma bàsica. La disposició derogatòria única deixa sense efecte, en la mesura que es vagi implantant la nova ordenació de l’educació primària, el Reial decret 1006/1991, de 14 de juny (rld 17, p. 311-Page 399313). Tal com ja feia aquesta disposició que ara es deroga, el Reial decret 830/2003 estipula, en l’article 6.2, que s’ha de destinar als ensenyaments comuns un 55 % de l’horari escolar, en el cas dels territoris amb llengua oficial pròpia diferent del castellà.

Reial decret 831/2003, de 27 de juny (boe núm. 158, de 3 de juliol; correcció d’errades boe núm. 187, de 6 d’agost; suplement boe núm. 16 en llengua catalana, d’1 d’agost ; correcció d’errades suplement boe núm. 18 en llengua catalana, d’1 de setembre ), pel qual s’estableixen l’ordenació general i els ensenyaments comuns de l’educació secundària obligatòria.

Inclouen esments lingüístics els articles 5.e, 6.1, 7, 9.1.2 i 3 i la disposició addicional 3.2.

D’acord amb la disposició final primera aquest Reial decret té caràcter bàsic.

La disposició derogatòria única deixa sense efecte, en la mesura que s’implanti la nova ordenació de l’eso, el Reial decret 1007/1991, de 14 de juny (rld 17, p. 311-313), i el 3473/2000, de 29 de desembre (rld 36, p. 281), que el modifica. L’article 4.2 també manté el percentatge del 55 % de l’horari escolar per als ensenyaments comuns als territoris amb llengua oficial pròpia diferent del castellà.

Reial decret 832/2003, de 27 de juny (boe núm. 159, de 4 de juliol; suplement boe núm. 16 en llengua catalana, d’1 d’agost ), pel qual s’estableix l’ordenació general i els ensenyaments comuns del batxillerat.

Contenen referències lingüístiques els articles 4, 5.2, 6.g i h, i 8. L’article 5.2 incorre en la confusió d’atribuir a un mateix territori dues llengües pròpies: la castellana i una altra.

Segons que estableix la disposició final primera aquest Reial decret té caràcter bàsic.

Semblantment com en el cas dels dos reials decrets anteriors, la disposició derogatòria única deixa sense efecte, amb la reserva que s’implanti la nova ordenació de batxillerat, els reials decrets 1700/1991, de 29 de novembre, i el 1178/1992, de 2 novembre.

Cal assenyalar que el Govern de la Generalitat de Catalunya ha inter- posat, contra determinats articles d’aquest precepte, un conflicte positiu de competència, que ha estat admès a tràmit pel Tribunal Constitucional en data 2 de desembre de 2003 (boe núm. 303, de 19 de desembre).

Page 400

Ordre ecd/1923/2003, de 8 de juliol (boe núm. 165, d’11 de juliol ), per la qual s’estableixen els elements bàsics dels documents d’avaluació, dels ensenyaments escolars de règim general regulades per la Llei orgànica 10/2002, de 23 de desembre, de qualitat de l’ensenyament, així com els requisits formals derivats del procés d’avaluació que calen per garantir la mobilitat dels alumnes.

Apartat 2.2. Cal lamentar que obligui que els llibres d’escolaritat i qualificacions s’hagin de traduir en castellà fins i tot quan hagin de tenir efectes en un altre territori amb llengua oficial pròpia coincident. Mitjançant la disposició derogatòria única queda derogada l’Ordre de 30 d’octubre de 1992 (rld 19, p. 225). La disposició final primera atribueix caràcter bàsic a la majoria d’apartats de la disposició.

Reial decret 944/2003, de 18 de juliol (boe núm. 182, de 31 de juliol ), pel qual s’estableix l’estructura dels ensenyaments d’idiomes de règim especial regulats per la Llei orgànica 10/2002, de 23 de desembre, de qualitat de l’ensenyament.

L’article 1.3 esmenta les «llengües cooficials existents a l’Estat». D’a-

cord amb la disposició final primera aquesta norma té caràcter bàsic. La disposició derogatòria única enuncia la derogació progressiva del Reial decret 967/1988, de 2 de setembre (rld 13, p. 232, i rld 39, p. 258).

Reial decret 1044/2003, d’1 d’agost (boe núm. 218, d’11 de setembre; suplement boe núm. 19 en llengua catalana, d’1 d’octubre ), pel qual s’estableix el procediment perquè les universitats expedeixin el suplement europeu al títol.

Inclouen esments lingüístics l’article 7.4 i l’annex I.2.5. D’acord amb la disposició final primera aquesta norma es dicta a l’empara de la competència exclusiva de l’Estat.

Reial decret 1538/2003, de 5 de desembre (boe núm. 295, de 10 de desembre; suplement boe núm. 25 en llengua catalana, de 16 de desembre ), pel qual s’estableixen les especialitats bàsiques d’inspecció educativa.

Annex I.I. S’atribueix, igual que en una disposició anterior, dues llengües pròpies a un mateix territori. Segons que estableix la disposició final primera aquest norma té caràcter bàsic, tret d’un paràgraf d’un article.

Page 401

Assenyalem en aquest àmbit, en primer lloc, les disposicions següents, que exigeixen la presència del castellà en l’etiqueta o en la documentació annexa, ja sigui directament o per remissió a una altra norma:

Reial decret 836/2003, de 27 de juny (boe núm. 170, de 17 de juliol; suplement boe núm. 17 en llengua catalana, de 16 d’agost ), pel qual s’aprova una nova Instrucció tècnica complementària «mie-aem-2» del Reglament d’aparells d’elevació i manutenció, referent a grues torre per a obres o altres aplicacions.

L’article 4.2 estableix que les instruccions de l’usuari han de ser redactades almenys en castellà. D’acord amb la disposició final primera aquest Reial decret té caràcter bàsic. Mitjançant la disposició derogatòria única es deroga l’Ordre del Ministeri d’Indústria i Energia de 28 de juny de 1988 (rld 13, p. 228), que ja imposava el castellà.

Reial decret 837/2003, de 27 de juny (boe núm. 170, de 17 de juliol; suplement boe núm. 17 en llengua catalana, de 16 d’agost ), pel qual s’aprova el nou text modificat i refós de la Instrucció tècnica complementària «mie-aem-4» del Reglament d’aparells d’elevació i manutenció, referent a grues mòbils autopropulsades.

En l’annex 1.8 s’estableix l’obligatorietat del castellà per a rètols, indicacions, avisos i instruccions. De conformitat amb la disposició final primera, aquest Reial decret té caràcter bàsic. La disposició derogatòria única, al seu torn, deroga el Reial decret 2370/1996, de 18 de novembre, que també establia l’obligatorietat del castellà.

Reial decret 863/2003, de 4 de juliol (boe núm. 160, de 5 de juliol; suplement boe núm. 16 en llengua catalana, d’1 d’agost ), pel qual s’aprova la Norma de qualitat per a l’elaboració, la comercialització i la venda de confitures, gelees, «marmalades» [sic] de fruites i crema de castanyes.

L’annex.8 remet a la norma general d’etiquetatge, presentació i publicitat dels productes alimentaris, aprovada pel Reial decret 1334/1999, de 31 de juliol (rld 33, p. 2209-211). D’altra banda, la disposició final prime- ra li confereix caràcter bàsic.

Reial decret 1050/2003, d’1 d’agost (boe núm. 184, de 2 d’agost; su-Page 402plement boe núm. 18 en llengua catalana, d’1 de setembre ), pel qual s’aprova la Reglamentació tecnicosanitària de sucs de fruites i d’altres productes similars, destinats a l’alimentació humana.

La part 5 remet a la Norma general d’etiquetatge, presentació i publicitat dels productes alimentaris aprovada pel Reial decret 1334/1999, de 31 de juliol. D’acord amb la disposició final primera aquest Reial decret té caràcter bàsic. Mitjançant la disposició derogatòria única es deroga el Reial decret 1650/1991, de 8 de novembre (rld 18, p. 282), que també imposava el castellà.

Reial decret 1052/2003, d’1 d’agost (boe núm. 184, de 2 d’agost; suplement boe núm. 18 en llengua catalana, d’1 de setembre ), pel qual s’aprova la Reglamentació tecnicosanitària sobre determinats sucres destinats a l’alimentació humana.

L’apartat 4 remet una altra vegada a la Norma general d’etiquetatge,

presentació i publicitat dels productes alimentaris, mentre que la disposició final primera declara el caràcter bàsic del present Reial decret 1052/2003. Mitjançant la disposició derogatòria única es deroga bona part del Reial decret 1261/1987, d’11 de setembre (rld 11, p. 289).

Reial decret 1054/2003, d’1 d’agost (boe núm. 184, de 2 d’agost; suplement boe núm. 18 en llengua catalana, d’1 de setembre ), pel qual s’aprova la Norma de qualitat per a determinats tipus de llet conservada parcialment o totalment deshidratada destinats a l’alimentació humana.

L’apartat 3 remet, una vegada més, a la Norma general d’etiquetatge, presentació i publicitat dels productes alimentaris, mentre que la disposició final primera declara el caràcter bàsic del present Reial decret 1054/2003.

Reial decret 1049/2003, d’1 d’agost (boe núm. 186, de 5 d’agost; suplement boe núm. 18 en llengua catalana, d’1 de setembre ), pel qual s’aprova la norma de qualitat relativa a la mel.

L’apartat 5 remet, com és habitual, a la Norma general d’etiquetatge,

presentació i publicitat dels productes alimentaris, mentre que la disposició final primera declara el caràcter de normativa bàsica del Reial decret 1049/2003.

Reial decret 1055/2003, d’1 d’agost (boe núm. 186, de 5 d’agost; suplement boe núm. 18 en llengua catalana, d’1 de setembre ), pel qualPage 403s’aprova la Reglamentació tecnicosanitària sobre els productes de cacau i xocolata destinats a l’alimentació humana.

L’apartat 6 remet, un cop més, a la Norma general d’etiquetatge, presentació i publicitat dels productes alimentaris, mentre que d’acord amb la disposició final primera el present Reial decret té caràcter bàsic. De conformitat amb la disposició derogatòria única queda derogat el Reial decret 822/1990, de 22 de juny (rld 16, p. 266).

Reial decret 1275/2003, de 10 d’octubre (boe núm. 246, de 14 d’octubre; suplement boe núm. 21 en llengua catalana, d’1 de novembre ), relatiu als complements alimentaris.

L’article 6.1 remet a la Norma general damunt dita. La disposició final segona estableix que aquest Reial decret té caràcter bàsic.

També s’han publicat en aquest període aquests altres dos reials decrets, relatius a productes vitivinícoles:

Reial decret 1126/2003, de 5 de setembre (boe núm. 228, de 23 de setembre; suplement boe núm. 20 en llengua catalana, de 16 d’octubre ), pel qual s’estableixen les regles generals d’utilització de les indicacions geogràfiques i de la menció tradicional «vi de la terra» en la designació dels vins.

Es refereixen a la menció «vi de la terra» els articles 1 i 2. La disposició final primera declara que aquest Reial decret es dicta a l’empara de la competència exclusiva de l’Estat. D’acord amb la disposició derogatòria única queda derogat el Reial decret 409/2001, de 20 d’abril (rld 36, p. 283).

Reial decret 1127/2003, de 5 de setembre (boe núm. 228, de 23 de setembre; suplement boe núm. 20 en llengua catalana, de 16 d’octubre ), pel qual es desplega el Reglament (ce) núm. 753/2002 de la Comissió, de 29 d’abril de 2002, que fixa determinades disposicions apli- cables del Reglament (ce) núm. 1493/1999 del Consell, respecte a la designació, la denominació, la presentació i la protecció de determinats productes vitivinícoles.

Contenen esments lingüístics els articles 11, 12.1, 15, 16 i 17. La disposició final primera estableix que aquest Reial decret s’ha dictat a l’empara de la competència exclusiva de l’Estat. Segons la disposició derogatòria única, queda derogada l’Ordre d’11 de desembre de 1986 (rld 9, p. 166- 167).

Page 404

Resolució de 3 d’octubre de 2003 (boe núm. 253, de 22 d’octubre ), de la Secretaria General Tècnica, sobre aplicació de l’article 32 del Decret 801/1972, relatiu a l’ordenació de l’activitat de l’Administració de l’Estat en matèria de tractats internacionals.

L’apartat d.e conté una declaració del Regne Unit, de 23 d’abril de 2003, per la qual el còrnic i el gaèlic de l’illa de Man s’han de considerar llengües regionals o minoritàries als efectes de la part ii de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries.

Instrument d’acceptació d’Espanya dels instruments d’esmena a la Constitució de la Unió Internacional de Telecomunicacions i al Conveni de la Unió Internacional de Telecomunicacions (Ginebra 1992), fet a Minneapolis el 6 de novembre de 1998 (boe núm. 283, de 26 de novembre; suplement boe núm. 24 en llengua catalana, d’1 de desembre ).

L’article 35 de l’Instrument d’esmena al Conveni de la Unió Internacional de Telecomunicacions estableix un règim idiomàtic flexible, basat, però, en el principi que els estats o delegacions membres que vulguin fer servir idiomes diferents dels reconeguts en l’article 29 de la Constitució n’han de finançar els costos.

Instrument de ratificació de l’Acta de Ginebra de l’Arranjament de l’Haia relatiu al Registre internacional de dibuixos i models industrials i

Reglament de l’Acta de Ginebra, feta a Ginebra el 2 de juliol de 1999 (boe núm. 297, de 12 de desembre; suplement boe núm. 25 en llengua catalana, de 16 de desembre ).

La regla 6 del Reglament de l’Acta de Ginebra regula els idiomes del Registre, que són l’anglès i el francès.

Llei 20/2003, de 7 de juliol (boe núm. 162, de 8 de juliol; suplement boe núm. 16 en llengua catalana, d’1 d’agost ), de protecció jurídica del disseny industrial.

Els articles 20.9 i 24.3 exigeixen la presentació de determinats documents en castellà. La disposició final primera declara que aquesta Llei esPage 409dicta a l’empara de la competència exclusiva de l’Estat en matèria de propietat industrial.

Reial decret 1497/2003, de 28 de novembre (boe núm. 306, de 23 de desembre ), pel qual s’aprova el Reglament del Registre nacional d’associacions i de les seves relacions amb els registres d’associacions restants.

Inclouen referències lingüístiques l’article 25.2 i la disposició addicional cinquena. La disposició final única especifica quins apartats del Reial decret han estat dictats a l’empara de la competència exclusiva de l’Estat, entre els quals figura l’esmentada disposició final cinquena.

Reial decret 1231/2003, de 26 de setembre (boe núm. 234, de 30 de setembre ; correcció d’errades en el boe núm. 235, d’1 d’octubre), pel qual es modifica la nomenclatura i el catàleg de les autopistes i autovies de la xarxa de carreteres de l’Estat.

Cal lamentar que en aquest Reial decret persisteixin denominacions com ara «Nordeste», que ens remeten a èpoques predemocràtiques en què era habitual recórrer a aquest tipus d’eufemismes geogràfics per no haver d’emprar el nom de les nacions de l’Estat.

Reial decret 1428/2003, de 21 de novembre (boe núm. 306, de 23 de desembre; suplement boe núm. 1 en llengua catalana, d’1 de gener ), pel qual s’aprova el Reglament general de circulació per a l’aplicació i el desplegament del text articulat de la Llei sobre trànsit, circulació de vehicles a motor i seguretat viària, aprovat pel Reial decret legislatiu 339/1990, de 2 de març (rld 16, p. 267-268).

L’article 138 fa referència a l’idioma dels senyals. Respecte a la regulació anterior, continguda també en l’article 138 del Reial decret 13/1992,de 17 de gener (rld 18, p. 300), s’hi afegeix la referència a la llengua oficial de la comunitat autònoma i també la referència als topònims. També es fa un esment lingüístic en l’annex iii, secció 1.3.

Page 410

Resolució de 27 de juny de 2003 (boe núm. 170, de 17 de juliol ), de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional, per la qual es fa pública la convocatòria de la xvii edició del Premi de Teatre Radiofònic Margarita Xirgú [sic].

D’acord amb la base 3, les obres han de ser escrites en llengua castellana.

Llei 22/2003, de 9 de juliol (boe núm. 164, de 10 de juliol; suplement boe núm. 16 en llengua catalana, d’1 d’agost ), concursal.

L’article 219, inclòs en el títol sobre normes de dret internacional privat, es refereix al règim lingüístic previst, que obliga, en general, a l’ús del castellà en la informació per als creditors a l’estranger i obliga, també, que aquests creditors amb residència habitual a l’estranger presentin l’escrit de comunicació dels seus crèdits en castellà o en la llengua oficial pròpia del territori.

La disposició derogatòria única deroga, entre altres disposicions, la Llei de suspensió de pagaments de 26 de juliol de 1922, que devíem a Fran- cesc Cambó, en la seva etapa al capdavant del Ministeri de Foment.

Llei 23/2003, de 10 de juliol (boe núm. 165, d’11 de juliol; suplement boe núm. 16 en llengua catalana, d’1 d’agost ), de garanties en la venda de béns de consum.

L’article 11.2 preveu que, a petició del consumidor, la garantia s’hagi de formalitzar en castellà.

La disposició final setena recorda la competència exclusiva de l’Estat en aquesta matèria.

Reial decret 896/2003, d’11 de juliol (boe núm. 166, de 12 de juliol; suplement boe núm. 16 en llengua catalana, d’1 d’agost ), pel qual es regula l’expedició del passaport ordinari i se’n determinen les característiques.

D’acord amb els articles 9.1 i 3, 10.1, 10.2.a.b.c i d, i 10.3 les mencions que hi consten es redacten, segons els casos, en les llengües oficials dels estats membres de la Unió Europea o en castellà, anglès i francès. No s’ha aprofitat, doncs, aquesta avinentesa per donar entrada a la llengua catalana Page 411al passaport. Aquest fet contrasta, d’una banda, amb altres documents d’identitat personal, com el carnet de conduir i el d’identitat, que s’expedeixen en format bilingüe castellà/català, i també contrasta, d’altra banda, amb la gran quantitat de llengües —totes les oficials de la Unió Europea— que ja figuren en el mateix passaport.

Segons que estableix la disposició derogatòria única queden derogats els reials decrets 3129/1977, de 23 de setembre, 126/1985, de 23 de gener, i 1064/1988, de 16 de setembre (rld 13, p. 235-236).

Resolució de 22 de juliol de 2003 (boe núm. 250, de 18 d’octubre ), de la Direcció General dels Registres i del Notariat, per la qual s’autoritza a l’entitat Banco Español de Crédito, SA, la utilització de la versió en llengua

catalana del model de contracte d’arrendament financer, amb les lletres d’identificació «l-bto», aprovat en castellà.

Acord de 24 de juliol de 2003 (boe núm. 236, de 2 d’octubre ), de la Junta Electoral Central, pel qual s’aproven els models d’actes que han d’utilitzar les juntes electorals provincials i les meses electorals en les eleccions al Parlament de Catalunya de 2003.

Es tracta de models bilingües català/castellà, i de models trilingües aranès/català/castellà.

Ordre hac/2324/2003, de 31 de juliol (boe núm. 198, de 19 d’agost; suplement boe núm. 18 en llengua catalana, d’1 de setembre ), per la qual s’estableixen normes detallades per a l’aplicació de les disposicions referents a assistència mútua en matèria de recaptació, en desplegament del Reial decret 704/2002, de 19 de juliol, pel qual s’incorporen les modificacions de determinades directives comunitàries sobre assistència mútua en matèria de recaptació, i en compliment de determinades directives comunitàries sobre assistència mútua entre els estats membres de la Unió Europea en el cobrament de determinades exaccions, drets i impostos i altres mesures.

En el capítol i, apartat 9, i en el capítol viii, apartat 6, es fa referència a la llengua del procediment.

Reial decret 1041/2003, d’1 d’agost (boe núm. 231, de 5 de setembre; suplement boe núm. 19 en llengua catalana, d’1 d’octubre ), pel qual s’aprova el Reglament pel qual es regulen determinats censos tributaris i esPage 412modifiquen altres normes relacionades amb la gestió de l’impost sobre activitats econòmiques.

L’article segon modifica l’article 10 del Reial decret 338/1990, de 9 de març, pel qual es regula la composició i la forma d’utilització del número d’identificació fiscal. L’apartat 6 d’aquest article 10 preveu d’exigir que es tradueixi documentació en castellà o en una altra llengua oficial a Espanya.

Resolució de 17 d’octubre de 2003 (boe núm. 261, de 31 d’octubre ), de la Direcció General de Cooperació i Comunicació Cultural, per la qual es convoquen les beques de formació i especialització en activitats i matèries de la competència d’institucions culturals dependentes del Ministeri d’E- ducació, Cultura i Esport, corresponents a l’any 2004.

Contenen referències lingüístiques els apartats segon 3.1.c i 4.1 i 2; tercer 3.1.c i 4.1 i 2; quart 4.1 i 2; cinquè 3.1.c i 4.1 i 2; sisè 3.1.c i 4.1 i 2, i setè 3.1.d i 4.1 i 2.

Llei 34/2003, de 4 de novembre (boe núm. 265, de 5 de novembre; suplement boe núm. 22 en llengua catalana, de 17 de novembre ), de modificació i adaptació a la normativa comunitària de la legislació d’assegurances privades.

Els articles 1.3 i 17 obliguen a traduir documents en castellà o en alguna de les llengües oficials de l’Estat, segons els supòsits.

Llei 35/2003, de 4 de novembre (boe núm. 265, de 5 de novembre; suplement boe núm. 22 en llengua catalana, de 17 de novembre ), d’institucions d’inversió col.lectiva.

En l’article 15, apartats 1.c, 2.b i 3 es demana traducció jurada en castellà de determinats documents.

Llei orgànica 14/2003, de 20 de novembre (boe núm. 279, de 21 de novembre; suplement boe núm. 23 en llengua catalana, de 24 de novembre ), de reforma de la Llei orgànica 4/2000, d’11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social, modificada per la Llei orgànica 8/2000, de 22 de desembre; de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local; de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, i de la Llei 3/1991, de 10 de gener, de competència deslleial.

Page 413

L’article primer modifica la Llei orgànica 4/2000, d’11 de gener (rld 34, p. 333-334), ja modificada per la Llei orgànica 8/2000, de 22 de desembre (rld 35, p. 209). L’apartat 32 introdueix cinc articles nous en el text legal, dos dels quals, els 62 bis.h i 62 quatre.1, preveuen facilitats lingüístiques per als estrangers.

Llei orgànica 15/2003, de 25 de novembre (boe núm. 283, de 26 de novembre; suplement boe núm. 24 en llengua catalana, d’1 de desembre ), per la qual es modifica la Llei orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi penal.

Destaquem d’aquesta Llei orgànica que l’article únic, apartat 116, inclou un esment lingüístic, mentre que en l’apartat 160.1.1 del mateix article únic es tipifica el delicte de lesa humanitat per atacs contra un col.lectiu amb unes determinades característiques ètniques, religioses o culturals.

Reial decret 1496/2003, de 28 de novembre (boe núm. 286, de 29 de novembre; suplement boe núm. 24 en llengua catalana, d’1 de desembre ), pel qual s’aprova el Reglament pel qual es regulen les obligacions de facturació, i es modifica el Reglament de l’impost sobre el valor afegit.

Conté una referència lingüística l’article 10.2 del Reglament pel qual es regulen les obligacions de facturació.

Llei 51/2003, de 2 de desembre (boe núm. 289, de 3 de desembre; suplement boe núm. 25 en llengua catalana, de 16 de desembre ), d’igualtat d’oportunitats, no-discriminació i accessibilitat universal de les persones amb discapacitat.

La disposició final dotzena es refereix al llenguatge de signes espanyol.

Resolució de 12 de desembre de 2003 (boe núm. 312, de 30 de desembre ), de la Direcció General del Llibre, Arxius i Biblioteques, per la qual es convoquen determinats ajuts corresponents a l’any 2004.

Els ajuts previstos en els apartats 2.1, 3.1 i 4.1 són per a «qualssevol de les llengües oficials espanyoles».

Ordre hac/3626/2003, de 23 de desembre (boe núm. 312, de 30 de desembre ), per la qual s’aproven els models de declaració 210, 215, 212, 211 i 213 de l’impost sobre la renda de no residents, que han d’utilitzar-se per declarar Page 414les rendes obtingudes sense mediació d’establiment permanent, la retenció practicada en l’adquisició de béns immobles a no residents sense establiment permanent i el gravamen especial sobre béns immobles d’entitats no residents, així com el model de declaració 214, declaració simplificada de no residents dels impostos sobre el patrimoni i sobre la renda de no residents; s’estableixen les condicions generals i el procediment per a la presentació telemàtica per Internet d’aquestes declaracions i altres normes referents a la tributació de no residents.

La disposició addicional 2.4 estableix la paritat entre el castellà i les altres llengües oficials estatals.

Llei 60/2003, de 23 de desembre (boe núm. 309, de 26 de desembre ), d’arbitratge.

Regula l’idioma de l’arbitratge l’article 28, que en principi el supedita a la lliure elecció de les parts. D’altra banda, la disposició final segona estableix que aquesta Llei es dicta a l’empara de la competència exclusiva de l’Estat. Mitjançant la disposició derogatòria única es deroga l’anterior Llei d’arbitratge, la 36/1988, de 5 de desembre (rld 13, p. 238).

Llei 62/2003, de 30 de desembre (boe núm. 313, de 31 de desembre ), de mesures fiscals, administratives i de l’ordre social.

Els articles 37.1, 3 i 4; 39; 41.1 i 3, i 50.6 contenen esments lingüístics, però sense innovacions respecte a la normativa anterior.

Finalment, en les tres resolucions següents s’exigeix el castellà per a les llicències expedides per les federacions i agrupacions d’àmbit autonòmic però que habilitin per participar en competicions oficials d’àmbit estatal, en els articles 48.4, 14.3 i 65, respectivament.

Resolució de 29 de juliol de 2003 (boe núm. 216, de 9 de setembre ), de la Presidència del Consell Superior d’Esports, per la qual es disposa la publicació de la modificació dels Estatuts de la Federació Espanyola de Kick- boxing.

Resolució de 2 de setembre de 2003 (boe núm. 224, de 18 de setembre ), de la Presidència del Consell Superior d’Esports, per la qual es disposa la publicació dels Estatuts de la Federació Espanyola d’Orientació.

Page 415

Resolució de 18 de novembre de 2003 (boe núm. 296, d’11 de desembre ), de la Presidència del Consell Superior d’Esports, per la qual es disposa la publicació de la modificació dels Estatuts de la Federació Espanyola de Boxa.