María Laura Pardo, «Derecho y lingüística. Cómo se juzga con palabras»
| Autor | Carles Duarte |
| Páginas | 323-324 |
Page 323
Maria Laura Pardo, Derecho y lingüística. Cómo se juzga con palabras , 2a. edició, Buenos Aires, Ediciones Nueva Vision, 1996, 170 pàg., isbn 950-602-351-4.
La Dra. Maria Laura Pardo, presidenta de la Sociedad Argentina de Lingüística, professora i investigadora universitària, directora de Cri-tics Argentina i editora del Boletín de Estudios Lingütsticos Argentinas, és una personalitat brillant en el camp dels estudis del discurs i una impulsora eficaç del desenvolupament de la lingüística moderna a Amèrica Llatina.
Al número 22 de la rld la Dra. Pardo va publicar un suggeridor treball sobre la ficció jurídica des de la lingüística i al número 19 de la rld jo mateix m'ocupava de fer una recensió de la primera edició de Derecho y lingüística. Ara la importància de les millores introduïdes en aquesta segona edició, corregida i augmentada, fan necessari de tornar a dedicar-hi la nostra atenció.
Quatre anys després d'aquella primera edició, ens trobem davant d'un llibre més complet i encara més ambiciós. El gran professor Teun van Dijk es refereix, dins el seu pròleg, al llibre de la manera següent: «Este libro es tanto teórico conto empírico y practico: analiza con detalle inusual numerosos ejemplos, y de este modo pone al descubierto los mecanismos y reglas más profun-dos del lenguaje y los discursos lega-les» (pàg. 6).
Al seu prefaci a la segona edició, la Dra. Pardo descriu així les característiques d'aquesta nova versió del llibre: «En esta segunda edición de Derecho y Lingüística he tratado de desarrollar algunos temas por los que me he interesado especialmente en estos últimos anos: la interdisciplina y los problemas que presenta a nivel teórico y metodológico [...], el méto-do cualitativo de anàlisis, la diferencia entre escritura-oralidad e hibridi-zadón y, muy especialmente, los Derechos Lingütsticos» (pàg. 13).
L'obra s'inicia amb una breu introducció per a lingüistes i inclou tot seguit un útil capítol dedicat al dret a l'Argentina i a la resta del món.
Al tercer capítol del llibre, la Dra. Pardo ens ofereix una àmplia presentació de l'estat de la qüestió sobre el dret i la lingüística, on podem llegir, entre d'altres indicacions encertades, observacions com: «Mantener el multiculturalis-mo y, por lo tanto, las lenguas mino-ritarias, es un modo de resistencia a este imperialismo, y una manera de conservar la riqueza que cada comu-nidad de habla nos puede aportar, con su mirada diferente, sobre la rea-lidad que està reflejada en su habla» (pàg. 39).
A continuació la Dra. Pardo s'ocupa del text judicial com a text institucional i de poder. Ens hi diu:
Page 324
por ser la justícia (como el Poder Ejecutivo o el Poder Legislalivo) una institución con normas que determi-nan el comportamiento tanto de los que pertenecen a la misma, como de los que recurren a ella y a sus inter-mediarios y, dada que los roles de unos y otros no pueden variar, esta-mos frente a instituciones que se ma-nejan con una relación de poder de Complementariedad Rígida
(pàg. 62-63).
El cinquè capítol de l'obra tracta dels textos judicials des de la lingüística. La Dra. Pardo hi examina aspectes tan importants com els principis de cooperació i de rellevància, les màximes de qualitat i rellevància, l'expressió performativa i la pretensió de validesa i de poder.
Tot seguit la Dra. Pardo estudia el text judicial com a text lingüístic i hi ofereix una anàlisi lingüística dels paradigmes argumentatius en una sentència i unes reflexions intel·ligents i valuoses sobre la jerarquització de la informació i sobre tema i rema.
El llibre es tanca amb unes notes finals sobre l'anàlisi del text i sobre el text legal, una extensa bibliografia i un índex de termes.
Cal, doncs, celebrar la publicació d'aquesta nova edició de Derecho y lingüística i posar en relleu l'esplèndida contribució que la prestigiosa professora argentina fa amb aquesta obra, destinada a esdevenir una referència indispensable en la bibliografia sobre aquesta matèria, a l'estudi, la descripció i la millora dels textos jurídics.
