Un manuscrit de les costums de tortosa retrobat a Mallorca

Page 61

Plantejar-nos l'edició crítica de les Costums era potser una conseqüéncia lógica de la publicado de La Gestado de les Costums de Tortosa l'any 1984. Allí donávem compte, no solament deis dos manuscrits de I'Arxiu tortosí i deis altres existents al segle xix, sino també de les edicions des de la de 1539.¹ Partim d'Oliver que, al segle passat, s'ocupava extensament de les Costums de Tortosa:² l'any 1860 va conéixer encara dos manuscrits, tot i que ja s'havia perdut el de «la cadena» («el ejemplar auténtico y original... se conservó... en el Archivo Municipal de Tortosa, bajo el nombre de Libro de la Cadena... hasta el mes de julio de 1854, en que los revolucionarios... lo arrojaron a la plaza pública... Todavía logramos ver en el año 1860... varias hojas salvadas de la hoguera... en manos del antiguo abogado... D. José Roch que guardaba... aquellas hojas carbonizadas... juntamente con un ejemplar de letra gótica del siglo xiv en vitela, con tapas de madera, que pertenedó a uno de las antiguas familias de Tortosa...»). Poques planes mes avant parla d'un aitre manuscrit: «El más notable... es el que posee D. José Juez Sarmiento y Oriol, Marques de la Roca... pertenece a la segunda mitad del siglo xiv y presenta algunas variantes ...comparado con la edición de 1539...». Oliver no va parlar deis dos manuscrits de I'Arxiu Municipal, perqué en aquell moment eren ignorats. Eli mateix, anys després, dona compte d'haver enllestit l'edició de les Costums sense haver vist el manuscrit que Teodor González li comunicava que s'havia trobat a l'Arxiu Municipal. Ni que la descripció no coincideixi exactament amb la realitat (dona per mides 47 X 26 centímetres quan fa realment 45,5 X 31,2; i dona el número de folis 293, quan en realitat son 299) es tracta sens dubte del que hem denominat «Con-Page 62 suetudines» i que vam publicar en facsímil Fany 1972 en ocasió del seté centenari, Pero hi ha encara a l'Arxiu Municipal un altre manuscrit en paper que conté el text incomplet de les Costums en la redacció mes próxima a la definitiva (al qual hem donat el nom de «Costums») i que, segons el nostre coneixement, va ser també un exemplar desconegut fins que l'any 1940 J. M. Font i Rius en carta a E. Bayerri, que conservem, el descriu anunciant que l'envia amb «la última camionada de libros de Tortosa procedentes de Pedralbes, un paquete bien envuelto conteniendo un códice en 4° en papel que por el texto... eran las Costums de Tortosa». «Al parecer se trata de la redacción originaria... letra del siglo xiii-xiv o sea que no puede ser el Ta-marit y Gil...» Els interrogants de J. M. Font, formuláis per segona vegada no van teñir resposta peí que es veu. L'any 1944 es relligava l'exemplar en pell, es posava a la contraportada una data íncerta, i no se'n va parlar mes.

La situado de cara a I'edició crítica era, per tant, la següent:

Quant a manuscrits: El manuscrit que denominarem A, amb el text de Tamarit y Gil, anterior a la sentencia arbitral, i al qual normalment hem dit «Consuetudines Dertosae». El manuscrit que denominem B, amb el text adap-tat ja a la sentencia i una costum afegida l'any 1279, el qual descrivim a «La Gestado de les Costums de Tortosa» donant-li el nom de «Costums». Tots dos de l'Arxiu Munidpal de Tortosa, i tots dos inédits. Pel que fa a les edi-dons: 1) La de 1539 considerada I'edició princeps feta amb carácter oficial. 2) La d'Oliver 1876-88 que depén de la de 1539 com ell mateix asegura. 3) La de Ramón Foguet (1878-81) amb variants detectades per Oliver, que son segurament del codi manuscrit que Ramón Foguet va poder veure encara i que ell cita com a C.M. 4) La de Josep Foguet (1912) que es limita a reeditar, completant-Ia, la de Ramón Foguet. 5) La versió castellana de Fcesc. Gas Carpió (1956-58) que, desgraciadament, va quedar incompleta com la de Ramón Foguet.³

Aixo vol dir que ens calia seguir les pistes d'Oliver intentant de trobar alguns del codis manuscrits que ell havia vist: i que denominarem C el del Marqués de la Roca i D el de Josep Roch, No consideraren! Popinió de Bayerri, que suposava el manuscrit de «La Cadena» en mans deis León, opiníó que els fets ens han confirmar com a errónia. Ens atenem a la d'Oliver que diu que s'havia destru'it i que en quedava el testimoni d'uns folis recremats en mans de l'advocat Josep Roch.

En la recerca deis manuscrits coneguts al segle passat, vam arribar ín-fructuosament a Sevilla, on es perdía la pista del manuscrit del Marqués de la Roca, citat per Oliver, el manuscrit que denominem C; el manuscrit, vin-culat a Tortosa (juntament amb el D, que havia de ser molt similar, com veurem) va estar a La Granadella on els León, hereus del Marqués de la Roca el van teñir, i va fer cap a Sevilla en mans deis marquesos d'Almunia, vin-culats per línia femenina a la casa deis León tortosins. Per bé que sumaria, laPage 63 descripció d'OIiver permetia d'identificar-lo, i Oliver l'havia vist establint l'or-dre de les extravagants fináis del llibre, díferent de l'ordre de l'edició de 1539, i fins i tot amb 6 documents que no figuren a la referida edició. No vam teñir pero cap éxit, el manuscrit s'havia venut finalment, peí que sembla, a un antiquari de Madrid, i allí es perdía el nostre fil.

Pero mentre estávem ja en pie treball de cara a la immediata publicado de l'edició crítica -amb la collaboració inestimable deis filólegs Caries Duar-te i Angels Massip- s'ha produit un venturos atzar. Invitat el Dr. Font Rius a veure la Biblioteca March, en un ocasional desplacament a Mallorca, li mostraren entre les peces mes notables del fons de manuscrits un Llibre de les Costums de Tortosa, amb gran sorpresa seva, que el va identificar immedia-tament com un deis que anávem perseguint des de feia anys. Era difícilment imaginable que el manuscrit fes cap a Mallorca. El P. BatUori, amb qui ho comentavem després, ens explica que els March havien portat de la seva biblioteca de Madrid a la de Mallorca tot el fons referit a Pantiga Corona d'Aragó.

Sigui cora sigui, ens desplacarem a Mallorca, immedíatament, els últims dies de l'any 1985 per prendre contacte amb el manuscrit, i estem pendents d'un nou desplacament per tractar de reconstruir, amb els actuáis propietaris, el camí que ha fet des de Sevilla el manuscrit deis León. Perqué no hi ha cap dubte que es tracta del manuscrit C de la riostra relació, com veurem tot se-guit. El primer contacte, com sol passar, ens ha plantejat ja noves incógnites que caldrá intentar contestar.

El manuscrit en pergamí fa 341 X 235 mms. Els folis van escrits a dues columnes, amb caplletres vermelles i blaves i rubriques vermelles. D'un total de 142 folis numeráis, les Costums n'ocupen 120 i l'índex per llibres i rubriques fins al 122v. Del 123 en avant son les «extravagants». Escrit en lle-tra llibrária del segle xiv porta 22 folis facsimilats, aixó ens dona la primera sorpresa: com s'ha facsimilat tan perfectament si no tenien a la vista un altre exemplar d'época?

Seguim pero, amb la descripció del codi. Per conservar la numerado original (al cap del foli dalt en numerado romana, i baix en numerado arábiga) hem numerat 0 un foli inicial on va retulat el llibre, foli que sembla mes imi-tat que facsimilat. Fora numerario van quatre guardes en pergamí en blanc, dues davant i dues darrera. Els folis facsimilats son: foli 0 i foli 1 (dos folis); 61 al 70 bis (11 folis); i 82 al 89 bis (9 folis) (donem bis ais folis facsimilats perqué existeixen el 71 i 90 origináis). Falten els folis 134 i 136. Els folis facsimilats els hem numerat a llapis seguint la numerado arábiga. El foli 9 és restaurat al marge.

Sobre la primera contracoberta va un escut d'armes amb corona marquesal sustentat per dues águiles una a cada banda; no es correspon al deis Marque-sos de la Roca, Iógicament ha de ser el deis Almúnia, últims tenidors del manuscrit; el lema amb una cinta al peu de l'escut diu: «Vostra virtud de mos merits lo guardó». Baix de tot una tarja amb la Ilegenda «Ex-Libris:Page 64 Antonio Almunia de Próxita y de León», i encara una data manuscrita: «9 agosto 1934». Un retall de periódic encolat i arrancat després, deixa veure encara que es referia a l'exemplar de les Costuras i el destaca com a exemplar únic de gran valor.

A la primera guarda, fora numerado, va la notacíó: D-4-13, mentre que sobre el pergamí que segeUa rúltima contracoberta va un altra notado: 103-11-10.

El foli 0 s'enganxa sobre les restes de l'original del foli 1, deixant veure encara traces de la cap Lletra original, prou ben imitada actualment. Porta la retolació «Libre de les Costums Generáis scrites de la insigne ciutat de Tor-tosa» i I'escut de la ciutat en adarga amb el castell partint el nom de la ciutat TOR-TOSA; retolació i escut recorden la portada de l'edició impresa el 1539. Al revers i amb la titulado «Prefatio» va el que a l'edició princeps es retola com a «Memoria antiga trabada en lo principi deis origináis Costums».

EIs pergamins van plegats en quinteras i porten reclams al foli final de cada quintern (és a dir, cada 10 folis):

fol. 10 v. «NO ES»

40 v, «EN COMANDA»

50 v. «-MENS» (Ho- mens)

60 v. «VOLENTAT»

80 v. «FORCAT» (el 70 v. es facsímil i no porta reclam)

90 v. «SE VOLEN»

100 v. «DE QUANTES»

110 v. «A AMUNT»

118 v. «-RES SUOS» (Mo - res suos) Aquest és un quadern (8 folis)

128 v. «DEVIA FER»

Abunden les notes margináis, almenys de tres époques i escrites en cátala, llatí i castellá (aqüestes son les mes modernes i n'hi ha molt poques). Quan el text és cátala es tracta, sempre que ho hem comprovat, de correcdons a l'original de Costums o afegits per error o omissió del copista. (Foli 14 i 14 v. per exemple.) Quan el text és llatí es pot parlar de glosses deis juristes que l'utilitzaren en la praxi curial (fol. 10 per exemple) i encara hem de distingir les mes antigües (amb lletra llibrátia de la textura del propi text) d'altres de mes modernes.

De vegades es tracta de simples notes d'atenció (acompanyades del signe d'atenció, mol tes vegades una má amb l'índex estés, foli 4 v. o 8 v.) per exemple, «de sigillo dvitatis».

Sobre els marges i amb numerado arábiga cursiva van numerades les costums pero no les rubriques.

Relligat en pastes, amb les cobertes de pell gofrades en fred, i quatre tanques metáldiques (dos de frontals i dos ais caps), tant el relligat com les tanques son modernes, probablement de la mateixa época en qué es facsimi-Page 65 laren els folis que faltaven, i que, tot i que les qualifiquem de «modernes», volem dir potser del segle xvín, ja que apareix alguna de les notes en ltatí sobre els folis facsímils (exemp. fol 61 v. i 69).

Aíxó ens porta de nou a insistir en el facsimilat deis folis perduts. L'any 1984 parlávem de la primera plana d'un manuscrit reproduida en l'exemplar de les Costums (edició de R. Foguet) de la biblioteca de F. Mestre⁴ i l'atri-buíem al manuscrit del Marqués de la Roca, que acabem de retrobar a Mallorca: el foli núm. 1 es correspon tant en el disseny, com en el contingut, línia per línia al reprodu'it en la biblioteca Mestre; original avui perdut. Un foli tant idéntic com el facsímil (fol. 1 de l'exemplar C no es pot fer si no es té a ma aquell original, perqué exceptuant que, al cap del foli del repro-duit per Mestre, apareix un «CON» (Consuetudines) que en el facsímil del codi C no bi és, la reproducció facsimilar afecta, no solament el format i dí-buix de les caplletr.es, sino que es fa línia per línia, i la identitat resulta tan fidel com pot ser una reproducció no fotográfica, varíen només algún senyal d'abreviatura, o alguna lletra mal interpretada. Es podría tractar de l'exemplar D que Olí ver assenyala com a pertanyent a «una de las antiguas familias de Tortosa» i que ell va veure en mans de l'advocat J, Rocb. Mestre el podria reproduir encara a fináis del segle passat. Pero no es tracta tampoc del que va teñir Ramón Foguet a má per fer la seva edició, donades les diferencies detectades, poques pero precises, entre el text de Foguet, referit sovint a un C.M. (códex manuscrit), i el text del manuscrit C, amb qué acabem de prendre contacte, idéntic (com veiem peí foli reprodu'it per Mestre), amb el D o encara amb un altre d igual.⁵

Aíxí dones, la situado respecte a mitjans del segle passat és ara la següent: S'ha perdut definitivament un manuscrit (el llibre de «la Cadena»). Se n'han trobat dos de nous (els que denominem A i B de l'Arxiu Municipal de Tortosa). N'hem retrobat un altre (el ms. C, del Marqués de la Roca). Caldria intentar la recerca del manuscrit D de Josep Roch, advocat de Tortosa. Te-Page 66 ij a mes a mes, dos folis solts: Pun a l'Arxiu Municipal de Tortosa, l'altre a la Biblioteca de Catalunya.⁶ Si comparem els manuscrits, ens trobem amb un manuscrit realment únic: A, el text del qual és Panterior a l'arbitratge de 1277. Un text molt arcaic i realment divers de íes Costums posteriors. B, el manuscrit que s'adapta a les costums pactades per l'arbitratge de 1277, i al resultat de la sentencia, pero que, per adaptar-s'hi, ha d'introduir interliniats i suprimir text. És, per tant, una altra redaccíó. C, el manuscrit del Marqués de la Roca, avui a la Biblioteca March de Mallorca. Si comparem el manuscrit C amb l'únic foli que coneixem del D i amb els dos folis solts de Tortosa i Barcelona, obsetvarem que coincideixen perfectament amb l'edició princeps i en conseqüencia amb l'edició oficial. Es tracta, per tant, a partir del ms. C d'unes costums definitives, fossilitzades per imperi de la llei. Pero observem també que per a les costums definitives hi ha dues fonts perfectament distingibles: L'edició de 1539 (de la qual depenen Oliver i Foguet básicament), que a la seva vegada procedeix d'un manuscrit divers deis coneguts. Citem-ne no-més un detall, mentre que a 9.20.1 com a la resta es parla sempre deis Bat-lles del Temple i de Monteada des de Pedició princeps, en la versió del ms. C no es parla sino del batlle del senyor reí (fol. 105). La qual cosa sembla ben lógica si el manuscrit s'ha fet després de 1294, quan es fa el concanvi de Tortosa amb el Temple i Monteada i la senyoria retorna íntegrament al rei.

La diferencia mes important, pero, la trobem al final en les extravagants. Efectivament el manuscrit C divergeix en les extravagants de Pedició oficial de 1539. A mes a mes de les sis que citava Oliver⁷ hem de fer notar: el fet que la carta de la Poblado figuri com a «Carta de PAcapte», en versió catalana (amb dos usatges al final, l'l i el 3 de la redacció vulgata). Falten dos folis com ja hem dit (el 134 i el 136) que no podrem reconstruir del tot. Pero ja el foli 133 acusa un canvi de lletra que será mes acusat al 138 v. Un nou canvi al 139 amb la «Carta Populatione Dertuse» (aquesta vegada en versió original llatina). Tornará a canviar empetitint el tipus de lletra al 140 v., amb la «Carta Populatione Ville Ulldecona», per passar a ser cursiva al 141 v., amb la sentencia sobre jurisdicció de 1408.

A part de Pin teres documental de les noves extravagants que relacionem a continuado, ens sembla molt important per datar el manuscrit la cronología de les noves i de les que falten sempre respecte de Pedido de 1539.

Extravagants de Pedició de 1539:Page 67

1. Butlla del Papa Honori (1219).

2. Pragmática del rei Pere sobre ordre d'obsérvació de les Costums (1380).

3. Confirmatio Generalis de privilegis (infant Pere de Portugal) (1464).

4. Carta Poblado de Tortosa (1148).

5. Composició de Gallart de Josa (1272).

6. Sentencia de Flix (1241).

7. Carta de la Paeria (1275).

8. Consell de M.R. de Besuldo (1276).

9. Carta deis bracatges (1384).

10. Consell de M.R. de Besuldo.

D'aquests deu textos extravagants, trobem a faltar en el manuscrit C els núms. 2, 3 i 9, tots ells posteriors a 1380. Trobem, per contra, tots els altres anteriors a 1276. Al manuscrit C -on van en un altre ordre- apareixen noves extravagants:

- La carta de confirmado de la Composició de Josa per Fra Arnau de Castellnou (fol. 125).⁸

- L'Ordenament del vinté de l'escrivá (fol. 127) (1275).

- L'establíment deis hómens estranys d'aquells que-ls deuen (128 v.).

- La carta de l'Acapte (versió catalana de la C. Pobla amb dos usatges fináis) (fol. 132).

- La Senténda del rei Pere (fol. 133 v.) (1199).⁹

- La carta del rei Pere sobre delmes i primícies (1199).

- La sentencia i executória de G. de Palou (fol. 137, 138 v.). La lletra ha sofert ja una variado i no és la del manuscrit original (1370).

- Carta populationis ville Ulldecone (fol. 140 v.) (1274).

- Sentencia B. d'Almenara sobre jurisdicció (fol. 141 v. 142) afegtda en cursiva (1408).

Observem també aquí com els textos introduits al final del manuscrit a partir de 1370 son de lletra diferent, fins que acaben en cursiva en arribar el 1408.

Aixó ens permet una primera datado provisional del manuscrit C, que situarían dins la primera meitat del segle xiv, amb textos afegits des de 1370.

Ens sembla també important a partir del manuscrit C disposar d'una nova versió de la carta pobla, tant en Poriginal llatí (que respon a la versió tem-Page 68 piaría, segons la nostra interpretado,¹⁰ si bé va signada peí comte i no pels frares) com en la versió catalana -que tradueix «davall» on en llatí diu superius i, per tant, s'atén a la versió comtal tant en aquest punt com en les signatures.

Cal destacar també la presencia en el manuscrit, de la carta de poblado d'Ulldecona (efectivament depenent de Tortosa) que confirma la nostra hipótesi que totes les poblacions que d'Ulldecona depenen son poblades també a Costum de Tortosa ho dígui o no expressament, i d'aquí la introducció per Ulldecona i la seva zona de la carta com a extravagant de les Costums.

Aquesta és una primera aproximado al manuscrit que hem pogut retrobar a Mallorca després de tant temps de recerca infructuosa. L'incorporarem certament a l'edició crítica, a la qual, si no aporta grans variants (cosa que no sembla, encara que está per veure) haurá aportat el convenciment que, per les costums definitives fixades a partir de la sentencia de 1277 (amb l'afegit d'una costum a 1279), hi ha almenys dues fonts textuals: l'oficial a partir de 1539, seguida en totes les edicions, i la deis codis manuscrits en relació amb el que acabem de retrobar, que parteixen d'una versió mes moderna i acurada que l'altra, en introduir la variant del batlle del rei en substitució deis batlles de la senyoria. Aixó ja havia d'haver-se esmenat a partir de 1294 en totes les versions posteriors, esmena que, sorprenentment, va quedar marginada de les versions oficiáis, per haver partit la primera de les edicions d'un manuscrit mes antic, amb tota probabilitat el de «la Cadena», irremissiblement perdut des de la revolució de 1854.

-------------------------

[1] Massip, J., La Gestado de les Costums de Tortosa, Tortosa 1984 (ps. 228 i seg.).

[2] Oliver, B., Historia del Derecho en Cataluña, Mallorca y Valencia, Costumbres de Tortosa, Madrid 1876, tomo i, ps. 133 i seg.

[3] MaSSip, J., op. cit., ps. 245 i seg.

[4] Massip, J,, op, cit., ps. 229 i seg.: «Recentment hem tingut ocasió de prendre contacte amb la biblioteca de Francesc Mestre, on ens va cridar l'atenció un volum de les Costums de l'edició de Ramón Foguet; en tombar el primer full ens va sorprendre trobar reproduít un foli d'un manuscrit de les Costums... És l'encapcalament del text i ens permet per tant assegurar que es tracta... del text posterior a 1277... el proleg i el comencament de la rúbrica primera, costum primera i part de la segona... amb variants tan notables que donen lloc a una nova familia textual diversa de les vetsions conegu-des... Per comengar diu «En nom de Déu» en comptes de «En nom de Jesucrist»...

[5] Foguet, Ramón, Costums de Tortosa (1878-81). Ja a les guardes deis fascicles en que es presentava la publicado deia; «Texto catalán auténtico enriquecido con las variantes de códices anteriores al siglo xv». I al eos del text cita reiteradament variants amb la notario «Códice Manuscrito» o simplement «C.M.», En tot cas les diferencies senyalades per R. Foguet («defaliment» esmentat «defeni-ment» potser la mes important), no apareixen ni al manuscrit C ni al foli reproduit en l'exemplar de la biblioteca Mestre (vegeu Massip, J., op. cit., ps. 229 i seg.).

[6] Massip, J., op. cit., ps. 232 i seg.: «Hem trobat finalment, un foli solt en vitela (segles xiv-xv) a l'Arxiu Municipal que no pertany pero al «Llibre de la Cadena» ja que evidencia haver estat utilitzat en alguna relligadura antiga, pels forats del cosit; el text és del Ilíbre 6, rubriques 9, 10 i 11 i llibre 7, rúbrica 1. D'época i format idéntics a un altre foli de la Biblioteca de Catalunya que conté les rubriques 9 i 10 del llibre 7 i la 1 del llibre 8...»

[7] Oliver, B., op, cit., com I, ps. 137 i seg.

[8] Massip, J., op, cit,, p. 337, transcriu el document, dins del núm. 10 (apartat 4), «Sentencia arbitral i definitiva que resol el plet entre ciutadans i senyors sobre les Costums de Tortosa...», 15-V-1277.

[9] Massip, J., op. cit., ps. 310 i seg., transcriu el document de data 1-1-199 amb el núm. 4.

[10] Massip, J., op. cit., ps. 75 i seg. En rebre els templers la ciutat de Tortosa de mans del fill de Ramón Berenguer IV, manipularan la carta de pobkció, anteposant les seves signatures a la del comte-rei, com si fossen ells qui acabessen de donar la carta, amb un evident anacronisme. Pero també manipularan el contingut en parlar de les costums com a «antecedents» «quas superius vobis dedi et scribi feci» i no com a conse-güents «Subterius vobis dedi et scribi feci» és a dír a continuado. Amb aixó pretenen desdibuixar el contingut real de les costums subsegüents (exptessament posades a l'últi-ma part de la carta), carregant l'accent sobre les donacions i exempcions antecedents, com si aixó fossen les úniques costums a considerar, tot jugant amb rambigüitat del terme «costums» que tan pot dir taxes, carregues, etc., com liéis.