Anàlisi crítica de la Llei de modificacions estructurals de les societats mercantils
| Autor | Francisco Vicent Chuliá |
| Cargo | Catedràtic de dret mercantil de la Universitat de València Soci d’honor de Cuatrecasas, Gonçalves Pereira |
| Páginas | 9-23 |
- Il•lustre Col•legi Notarial de Catalunya. Curso sobre la Ley de modificaciones estructurales de las sociedades mercantiles. Sesión de Introducción, 15 de abril de 2010. Aquest treball enuna redacció abreujada ha estat lliurat per a la seva publicació en el Libro en Memoria del Profesor Vicente Luis Montés Penadés, Catedràtic de Dret civil de la Universitat de València, Magistrat del Tribunal Suprem i mestre de civilistes.
Page 9
La Llei 3/2009, de 3 d’abril, sobre modificacions estructurals de les societats mercantils constitueix una fita històrica, però planteja nombrosos dubtes i presenta llacunes. Aquesta anàlisi té com a objectiu facilitar-ne l’aplicació pràctica.
La Llei 3/2009, de 3 d’abril (BOE del 4), sobre modificacions estructurals de les societats mercantils (LME), regula aquesta matèria i algunes modificacions de la Llei de societats anònimes, especialment el règim de l’autocartera i de les aportacions socials no dineràries (en transposició de la Directiva 2006/68/CE, de 6 de setembre de 2006, que modifica la segona directiva sobre societats). Constitueix una fita històrica i, en part, una ocasió perduda per a la regulació completa i més perfecta per a totes les nostres empreses, perquè només s’aplica a les societats mercantils, planteja nombrosos dubtes i presenta llacunes. Pe-
Page 10
rò l’anàlisi crítica de la Llei ha de ser constructiva, i facilitar-ne l’aplicació pràctica.1
Segons l’art. 1 LME «aquesta Llei té per objecte la regulació de les modificacions estructurals de les societats mercantils, consistents en la transformació, fusió, escissió o cessió global d’actiu i passiu, inclòs el trasllat internacional del domicili social.»2 Inclou dos grups de modificacions: el canvi de règim legal aplicable (transformació i trasllat internacional de domicili quan canvia la llei nacional), i operacions típiques de transmissió patrimonial amb successió universal (fusió, escissió, segregació i cessió global d’actiu i passiu).
Són els arts. 1 i 2 de la LME els encarregats d’establir el seu àmbit objectiu i subjectiu d’aplicació
L’art. 2 LME («àmbit subjectiu») estableix que «aquesta Llei és aplicable a totes les societats que tinguin la consideració de mercantils, o bé per la naturalesa del seu objecte, o bé per la forma de la seva constitució. Les modificacions estructurals de les societats cooperatives, així com el trasllat internacional del seu domicili social, es regeixen pel seu específic règim legal ». La norma sembla ociosa o buida perquè la normativa vigent ja determina que és una societat mercantil i perquè les cooperatives no són societats mercantils (en congruència amb l’EM i l’art. 124 del CdeCo, la legislació cooperativa històrica posterior de forma ininterrompuda i els estatuts d’autonomia i legislació cooperativa vigents, més la jurisprudència del Tribunal Constitucional). No són admissibles els dubtes d’alguns autors a la vista de la LME, que tornen a plantejar la pretesa mercantilitat de les cooperatives.3
Encara que sembli estrany, la funció de legislar, la més excelsa dels poders públics, presenta deficiències freqüents (ja ho explicava PUIG BRUTAU, quan recollia l’opinió dels autors anglosaxons, amb una referència especial a la legislació en dret privat), i d’aquí que la doctrina hagi postulat una ciència de la legislació i una tècnica legislativa; i, recentment, la denominada anàlisi d’impacte normatiu (RAI: Regulatory Impact Assessment). Del mateix s’ocupen, a Espanya, els art. 22 i 24 de la Llei de govern 50/1997, de 27 de novembre (amb les modificacions de la Llei 30/2003, de 13 d’octubre, i la seva reafirmació per la Llei orgànica 3/2009, de 22 de març, en relació amb l’impacte de gènere, una de les mencions que s’incorpora al projecte de fusió a la LME, pel que fa als òrgans d’administració: LME, art. 31.11ª). El RD 1083/2009, de 3 de juliol (BOE del 18), regula la memòria de l’anàlisi de l’impacte normatiu. La seva E. de M. diu que «la millora de la qualitat de les normes s’ha constituït en una prioritat per al conjunt dels països del nostre entorn al llarg dels últims anys…».4
L’art. 4 del Projecte de llei d’economia sostenible defineix els principis de bona regulació, i els dóna caràcter normatiu, encara que es puguin incloure a la categoria de les normes anomenades «desideratives» o programàtiques.5 És cert que aquests principis són eminentment juridicoformals, sense cap exigència de justícia material.
-
Principi de necessitat: la iniciativa normativa ha d’estar justificada per una raó d’interès general (aplicable també a cada norma: evitar les «normes buides», que el Conseil Constitutionnel francès en algun cas ha declarat inconstitucionals).
-
Principi de proporcionalitat: «…ha de ser l’instrument més adequat per a l’objectiu que es persegueix».
-
Principi de seguretat jurídica: «s’ha d’exercir (la iniciativa normativa) de manera coherent amb la resta de l’ordenament per generar un marc normatiu estable i predicible, creant un entorn de certitud que faciliti l’actuació dels ciutadans i l’adopció de les seves decisions econòmiques ».
-
Principi de transparència: «els objectius de la regulació i la seva justificació (=cada norma) s’han de definir clarament».
-
Principi d’accessibilitat: «s’han d’establir els mecanismes de consulta amb els agents implicats, així com instruments d’accés senzill i universal a la regulació vigent».
-
Principi de simplicitat: «un marc normatiu senzill, clar i poc dispers, que en faciliti el coneixement i comprensió».
-
Principi d’eficàcia: «identificació clara dels fins perseguits, per establir uns objectius directes i evitar càrregues innecessàries i accessòries».
L’art. 4 del Projecte de llei d’economia sostenible conclou que «en tot cas els poders públics han de procurar el manteniment d’un marc normatiu estable, transparent i el més simplificat possible». Tenint en compte aquests principis, podem examinar la LME des de diferents punts de vista, formulant diverses observacions.
En primer lloc, la LME és una Llei mercantil, per a societats mercantils, que respon en aquest aspecte a un pla de política legislativa, que el professor Alberto BERCOVITZ, president de la Secció de Dret Mercantil de l’esmentada Comissió, va anunciar el 2007, limitant-lo al dret de contractes,6 si bé el problema s’amplia al dret de les entitats jurídiques que no són societats mercantils i la regulació de les quals, segons alguns estatuts d’autonomia, és competència de les comunitats autònomes: societats civils, associacions, fundacions, especialment, les caixes d’estalvi, i societats d’assegurances i mutualitats de prevenció social (excepte en els aspectes que constitueixen bases de l’ordenació de crèdit, banca i assegurances: art. 149.1.11ª CE).
Partint del plantejament exposat pel professor Alberto BERCOVITZ, un
Page 11
sector de la doctrina mercantilista s’oposa a la unificació del dret privat de l’Estat per conservar la legislació mercantil com a fortalesa davant del risc de la fragmentació d’aquest per la legislació autonòmica –per exemple, la catalana, amb la promulgació del seu Codi civil. Un risc que el Tribunal Constitucional ha d’impedir, aplicant la Constitució i els estatuts d’autonomia, i per tant la seva distribució de competències legislatives, tenint en compte el contingut que el 1978 el legislador contribuent va poder atribuir als conceptes de legislació mercantil i legislació sobre les entitats esmentades, però sense congelar ni petrificar el nostre ordenament jurídic, que la Constitució reconeix com a territorialment plural.7
La LME és una llei mercantil, per a societats mercantils, i respon en aquest aspecte a un pla de política legislativa
El Ministeri de Justícia, per Ordre de 7 de novembre de 2006, va encarregar a la Secció de Dret Mercantil de la Comissió General de Codificació la redacció d’una proposta d’un nou «Codi mercantil» (sic) «en què s’integrarà i es delimitarà (sic) la legislació mercantil existent, i es modernitzarà i completarà», amb la qual cosa es posarà remei, especialment, al buidament que ha patit des que es va promulgar, el 22 d’agost de 1885, «fins quedar reduït en una espècie d’esquelet jurídic, prim i esgarriat».8 És a dir, es veu que aquest Codi podria assumir com a missió «reinventar» la «legislació mercantil » que la Constitució va tenir en compte.
Amb aquesta perspectiva sembla que la LME no s’ha volgut sortir de la «legislació mercantil», de competència exclusiva de l’Estat, per evitar...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba