En memòria del jurista Josep Gual Solà
| Autor | Eduard Montiu de Nuix |
| Cargo | Advocat |
| Páginas | 33-33 |
Page 33
Hem de lamentar el traspàs del que fou President de l’Audiència Provincial de Lleida en Josep Gual, un home essencialment bo i de conviccions molt arrelades, de paraula, i de compromís, fidel a la seva professió, als seus amics i a la seva família.
Esmentar el seu nom ha estat sempre un referent de prestigi i d’honestedat personal i professional.
Va exercir de magistrat a Lleida durant 27 anys, els cinc darrers com a President de l’Audiència Provincial, càrrec en el qual es va jubilar l’any 1991, amb una brillant tasca professional.
Va néixer a Manresa l’any 1923, i la major part de la seva carrera jurídica la va exercir a Lleida. Va ingressar al cos jurídic com a secretari judicial, i poc després va fer unes segones oposicions i va ser jutge de 1a Instància i Instrucció de Benavarri (Osca), Cervera i Solsona. El febrer de 1964 es va promoure com a magistrat d’entrada al jutge de terme D. Josep Gual Solà, cessant de la seva darrera destinació de jutge de 1a Instància i Instrucció de Solsona que va ocupar durant 8 anys, abans des del gener al maig de 1956 va ocupar la plaça d’igual categoria com a jutge de Cervera. De tots els llocs on va exercir se’l recorda pel seu exquisit tracte i gran professionalitat.
Era un treballador incansable amb unes sentències de gran qualitat jurídica, moltes d’elles es van publicar a la prestigiosa revista jurídica de Catalunya, així com en altres publicacions jurídiques de la resta de l’Estat.
La porta del seu despatx va estar sempre oberta a tothom, i en particular a l’estament jurídic que valorava molt el seu saber jurídic enciclopèdic, ja que les seves sentències eren magistrals i pràcticament inapel·lables.
Escoltava a uns i als altres, tenia el do d’un home refiexiu, pacient i d’una gran cordialitat, motiu pel qual es va fer respectar i apreciar per tothom. La seva senzillesa impressionava acostumats com estem de quals magistrats i jutges són moltes vegades altius, llunyans i tancats. D’una educació exquisida, una persona tímida però de caràcter com a conseqüència d’uns valors molt arrelats, provinents de la seva gran intel·ligència, preparació i religiositat mai ocultada. En la època de la transició va resoldre casos molt importants i que van tindre gran ressò mediàtic, tot el contrari del que ell practicava, refusava ser un jutge estrella, fins que es va jubilar no s’havia deixat entrevistar mai. Feia un miler de sentències a l’any i totes poden ser considerades modèliques. Un magistrat...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba