L'ús del català i la interferència lingüística en la publicitat visual i la retolació comercial i institucional de l'Alguer

Amb aquest estudi analitzaré, d'un banda, l'ús del català en la publicitat visual i la retolació comercial i institucional a l'Alguer, que és escàs i testimonial, si bé obeeix a unes constants sociolingüístiques, especialment interessants des d'una òptica d'alternança de llengües (català i italià); d'una altra banda, caldrà veure com és el tipus de llengua utilitzat, és a dir, estudiar-ne les interferències de l'italià -especialment gràfiques, lèxiques i sintàctiques-, però també de l'estàndard català enfront de l'ús d'un model o d'uns models -si és que n'hi ha- de llengua més acostats a la varietat algueresa, especialment en la morfologia i el lèxic. Relacionat amb això haurem d'observar com és la incidència de l'ortografia catalana -i, per tant, de la normativa ortogràfica- en els usos lingüístics publicitaris a l'Alguer, un dels aspectes més interessants, a cavall de la fonètica algueresa i de les interferències de l'ortografia de la llengua italiana.

És per això que, des d'una perspectiva lingüística, no analitzaré els recursos lingüístics ni paralingüístics dels missatges publicitaris reportats,¹ llevat dels casos que puguin tenir relació amb l'alternança i canvi de llengua, és a dir, amb els objectius exposats anteriorment. Així mateix, els aspectes de creativitat lingüística seran considerats només en tant que interrelacionats amb l'anàlisi sociolingüística dels textos que proposo.

Page 106

El corpus respon a la recollida de dades que vaig realitzar a l'Alguer entre la segona meitat del 1993 i d primer trimestre del 1997. He segmentat els textos publicitaris en 9 apartats, d'acord amb criteris de funcionalitat i de naturalesa del mitjà. Així, tenim:

1. Retolació comercial (d'1.1 a 1.19). Conté els rètols exteriors de comerços i botigues de l'Alguer, incloent-hi els del ram de l'hostaleria, en què hi ha una presència total o parcial de la llengua catalana. A peu de cada transcripció n'indico la ubicació, fins i tot en aquells casos en què el rètol ha desaparegut (veg. 1.2 i 1.11). Val a dir que aquest primer apartat no és una mostra sinó una recerca exhaustiva de rètols d'aquesta naturalesa en què apareix la llengua catalana.²

2. Retolació viària comercial (de 2.1 a 2.3). Relacionada amb el corpus anterior, conté una mostra dels rètols comercials que trobem a l'Alguer en la via pública. En general reprodueixen el missatge lingüístic de la retolació comercial, si bé tenen una funció informativa per a l'activitat turística. Se'n poden trobar d'esparsos, però en la majoria de casos estan agrupats, com en el cas que presentem, disposats un sota l'altre, a tall de senyal turístic. Es reconeixen per seguir un disseny uniforme: un suport metàl·lic allargat de color groc fosc amb les lletres en negre, situats als carrers i passeigs de la ciutat.

   Cal advertir que els tres textos reportats no consten a l'apartat 1 de Retolació comercial per evitar-ne la repetició. Tanmateix, el text 2.3 correspon a un restaurant que ja no existeix, tot i que encara hom pot llegir l'esmentada indicació viària.

3. Retolació viària institucional i turística (de 3.1 a 3.6). Conté les indicacions viàries institucionals adreçades a l'activitat turística. Per institucionals cal entendre la retolació col·locada per l'Ajuntament de la ciutat (el Municipi de l'Alguer)³ o bé per l'Oficina de turisme, que no depèn de l'Administració local (l'Azienda Autònoma di Soggiorno e Turismo).⁴ Són de propietat municipal les indicacions 3.3 i 3.4, que a més de donaria benvinguda i el comiat -ubicats a les carreteres d'entrada i de sortida de la ciu-Page 107tat-, recorden els agermanaments de la ciutat amb Palma i Tarragona. En canvi, són de l'aast -i anteriors cronològicament parlant- les anàlogues indicacions 3.1 i 3.2 -ubicades originàriament als límits del terme municipal-, com també els senyals turístics bilingües 3.5 i 3.6 d'esglésies del centre històric⁵ -que duen gravat l'any [19]83-, si bé avui ja han desaparegut pràcticament tots.⁶

4. Retolació viària de carrers (de 4.1 a 4.21). Es tracta de les rajoles o plaques de terrissa i/o ceràmica amb els noms dels carrers que trobem exclusivament al centre històric de la ciutat (n'és una excepció la 4.21, ubicada a la Passejada). La mostra, que no pretén ser exhaustiva, recull dos tipus de plaques: les que foren col·locades, amb l'autorització del Municipi de l'Alguer, el 1985 per part del Rotary Club Alghero, identificables per dur el símbol de l'associació i per ser monolingües (en català), amb un fons de color de terra clar (entre marronós i rogenc) amb lletres de color blau (de 4.1 a 4.15); les que el Municipi començà a col·locar a partir del setembre de 1995, també al centre històric, bilingües (en català i italià), de ceràmica blanca, amb un ribet blau i lletres del mateix color (de 4.16 a 4.19).

   Mentre que les primeres contenen el nom popular del carrers de l'Alguer vella i no gaudeixen del rang d'oficialitat, les segones, que són oficials, d'acord amb l'Estatut municipal de l'Alguer,⁷ reporten el nom oficial en italià i la denominació oficíalitzada per primera vegada en català, generalment sobre la base dels noms populars i tradicionals.

   Pel que fa a la placa 4.20, ubicada a la façana del palau de Ferrara o d'Albis, a la plaça Cívica, al centre històric, bilingüe, amb el nom oficial en italià i els dos noms populars en un català gràficament incorrecte, que imita estèticament les del Rotary Club, fou col·locada després de la restauració de l'edifici pels mateixos propietaris. Finalment, la 4.21 és també de propietat privada, l'única fora del centre històric, a la Passejada o passeig marítim, gravada damunt d'un mosaic de 8 rajoles blanques.

   Page 108

5. Retolació d'associacions culturals (de 5.1 a 5.3). Reporto la transcripció de les plaques de tres associacions culturals locals col·locades a l'exterior de sengles seus socials, que presenten algunes particularitats quant a l'adopció de criteris (orto)gràfics.

6. Publicitat institucional (de 6.1 a 6.4). Conté tres cartells publicitaris de cursos de llengua catalana, dos dels quals del Municipi de l'Alguer, d'anys successius (1994 i 1995), i un de l'Escola de Alguerés «Pasqual Scanu» patrocinat pel mateix Municipi. A més, conté el cartell d'un acte institucional d'homenatge acadèmic a Francesc Manunta -una personalitat de la vida cultural algueresa- organitzat pel Centre de Recursos Pedagògics «Maria Montessori», extensió universitària a l'Alguer de la Càtedra de Llengua i Literatura Catalanes de la Universitat de Sàsser. Val a dir que l'ús de la llengua catalana en cartells d'activitats culturals i institucionals està restringit a algunes associacions culturals locals i a casos esporàdics de l'aast⁸ i, des de fa quatre anys, del Municipi de l'Alguer.

   Els textos constitueixen, com veurem, un acostament cap a l'adopció d'un model de llengua escrita, amb clares i enriquidores implicacions en la qüestió de l'ús de la llengua catalana en la publicitat visual i la retolació comercial i institucional.

7. Publicitat necrològica (de 7.1 a 7.4). Conté la transcripció de quatre cartells de necrològiques que informen del traspàs d'un sacerdot, intel·lectual i activista alguerès en favor de la llengua i la cultura catalanes de l'Alguer, dos dels quals són redactats en català (7.1 i 7.2) i els altres dos en italià (7.3 i 7.4), la qual cosa amaga, com veurem, unes implicacions sociolingüístiques interessants. En aquest mitjà l'ús del català és inèdit, per la qual cosa serà important veure'n el grau d'interferència allògena, especialment de l'italià, i escatir com s'ha resolt la qüestió del model de llengua escrita (varietat dialectal vs. varietat estàndard). És simptomàtic, des d'una òptica sociolingüística, constatar que els dos exemples en català reportats estan signats, respectivament, per una associació cultural algueresa catalanista i pel Municipi de l'Alguer -en una etapa de govern especialment preocupada per qüestions de llengua-; contràriament, tant la família del difunt com el bisbat optaren per sengles cartells escrits en italià, que també reproduïm a tall comparatiu.

8. Etiquetatge (8.1). La presència del català en l'etiquetatge de pro-Page 109ductes és absolutament inexistent, llevat del cas que reporto, en què en trobem un ús parcial, restringit al nom del producte, amb un enfocament comercial clarament turístic, a mode de souvenir, perquè es tracta d'un producte local.⁹

9. Publicitat gràfica (de 9.1 a 9.13). Finalment, presento un recull de textos publicitaris impresos, amb ús total o parcial del català, extrets de premsa gràfica -en català, com ara la revista bimensual L'Alguer. Periòdic de cultura i informació, i en italià, en general extrets del quinzenal local Nuova Vetrina- i d'altres mitjans gràfics, com ara la guia telefònica de la província de Sàsser i el Calendari Alguerés, a més de publicitat de mà en forma de tríptic i de díptic.

Tenint en compte que el present estudi no té per objecte l'anàlisi dels recursos gràfics ni tipogràfics del corpus sinó l'anàlisi sociolingüística de la presència de la llengua catalana en la publicitat visual i en la retolació comercial i institucional a l'Alguer, la transcripció gràfica dels textos es limita a reproduir amb absoluta fidelitat els missatges lingüístics pel que fa a la grafia. He exclòs, per tant, reproduir o descriure els elements gràfics de disseny dels textos publicitaris. Per altra banda, presento els textos emmarcats per tal d'aproximar-me mínimament a la disposició tipogràfica, sense voluntat de precisió i sense tenir en compte les dimensions dels suports en què són inserits.

Com ja es desprèn de l'apartat 2, si bé el nostre corpus no és absolutament exhaustiu des d'una perspectiva quantitativa -perquè podríem aportar, per exemple, més casos de retolació viària comercial (si bé remetent sempre als casos de retolació comercial que presento, ara sí absolutament exhaustiu), retolació de carrers (restringida, de moment, al centrePage 110 històric), publicitat institucional (sobretot del Municipi de l'Alguer, d'ençà del 1994, amb el consistori encapçalat per un síndic catalanista-algueresista) i publicitat gràfica-, sí que és qualitativament exhaustiu, perquè abraça tots els àmbits i mitjans en què trobem presència de la llengua catalana, a voltes fins i tot inadvertida.¹⁰

Cal advertir que la presència del català en els àmbits o mitjans que ens ocupen respon, en general, a dues constants d'ús:

4.1. L'impuls -directe o indirecte- d'associacions culturals catalanistes o algueresistes (veg. 5. Retolació d'associacions culturals; 6.3 i 6.4 dins 6. Publicitat institucional; 7.1 i 7.2 dins 7. Publicitat necrològica; 9.4, 9.8 a 9.13 dins 9. Publicitat gràfica) o bé per les institucions o altres associacions en etapes d'especial sensibilitat per la llengua catalana de l'Alguer (veg. 3. Retolació viària institucional i turística; 4. Retolació viària de carrers; 6.1 i 6.2 dins 6. Publicitat institucional).

Com a cas paradigmàtic, des d'una òptica sociolingüística, notem l'apartat 7. Publicitat necrològica (cartells). Es tracta de cartells afïxats a la via pública per informar de la defunció d'un/a ciutadà/na -costum força arrelat a Itàlia, sobretot al sud i a Sardenya-. Doncs bé, arran del traspàs del sacerdot, poeta i intel·lectual alguerès Francesc Manunta, s'afixaren quatre cartells diferents, dos en català i dos en italià. En català anaven signats, respectivament, per una associació cultural algueresa, de tarannà catalanista (veg. 7.1), i l'Administració municipal, un fet insòlit, que s'inseria dins una línia d'actuació d'una incipient i embrionària política lingüística (veg. 7.2).¹¹ En italià anaven signats pel bisbat¹² i, paradoxalment, per la família! A més, mentre els dos primers reproduïen el nom del difunt en català (Francesc), aquests ho feien en italià (Francesco). Un altre cas rellevant sociològicament parlant és la combinació dels missatges «Germans Canu» (si bé oficialment registrats com a Fratelli Canu) i «Sebastiano & Fabio» en un mateix text publicitari (veg. 9.13), amb els antropònims en italià, d'acord amb el registre civil.

Pel que fa a l'ús de la publicitat gràfica en català/alguerès a les publicacions periòdiques, notem anuncis en català a les comptades publicacionsPage 111 en català, com per exemple a L'Alguer. Periòdic de cultura i informació (veg. 9.8, 9.9 i 9.10) i el Calendari Alguerés (veg. 9.4 i 9.13), però també darrerament a periòdics escrits íntegrament en italià, com ara al quinzenal Nuova Vetrina, dins el qual el crp Maria Montessori inserí dos anuncis sobre cursos i publicacions (veg. 9.11 i 9.12),

4.2. El folklorisme, especialment en els textos de l'apartat 1. Retolació comercial, on la presència del català és testimonial, amb un regust turístic, sovint en relació amb:

1. els topònims locals: «Snack Piano Bar El Tró» (1.4),¹³ «Birreria Sant Miquel»,¹⁴ «Ristorante Pizzeria ElPultal» (1.6),¹⁵ «Palaureal Ristorante» (1.9),¹⁶6 «Hotel Calabona» (2.1),¹⁷ «Ristorante Pizzeria Alguer mia» (1.17),¹⁸ «Hotel Villa Las Tronas» (2.2);¹⁹

2. els Països Catalans: «Hotel El Balear» (1.18), «Palau de València» (1.19), «La Singular Trattoria» (1.15 i 9.3),²⁰ «Renta a sec Catalana de Pasqual Mellaí, cosidor» (9.4);²¹

3. els noms típicament algueresos o vinculats a la vida tradicional algueresa: «La nassa. Centre de l'or i del coral» (1.1),²² «Tripijoc. Giochi e giocattoli» (1.10),²³ «Lo barber Estetista» (1.12),²⁴ «Al tuguri. Ristorante» (1.13),²⁵Page 112 «La Piconia Pizzeria» (1.17),²⁶ «Ristorante Bar Gelateria Caval Marì» (2.3 i 9.5).²⁷

En aquesta línia, notem també l'ús del mot bogamarí 'garota, eriçó de mar' en la campanya publicitària d'unes jornades gastronòmiques que se celebren anualment a l'Alguer en la temporada de consum d'aquest equinoderm: «4a Rassegna gastronòmica "Lu bogamarínella cucina algherese"» (9.3). Val a dir que en la publicitat gràfica també és usual la inserció testimonial -a tall folklòric- de missatges en alguerès -com ara la campanya turística de l'aast «Alghero. Dos dias a l'Alguer. Un week end ad Alghero 3 giorni 2 notti» (9.1)- o de mots aïllats, com per exemple «lo rústic. Antonio Romano Arredamenti Rustici» (9.2) o «pescheria "ruró" di Paolo e Dino Melone» (1.14 i 9.7).²⁸

D'entrada, cal advertir que l'Alguer és un territori en el qual la llengua catalana es troba en una situació de minorització -que no minoritària, si més no en primeres i segones generacions-,²⁹ Per tant, com succeeix amb el sard -si bé amb clares diferències quant a les representacions socioculturals que mereix la llengua autòctona-, no hi ha una consciència lingüística suficient per part de la comunitat de parla i, doncs, l'ús familiar i col·loquial de la llengua no és complementat amb una alfabetització en la pròpia llengua. Dic això perquè els conceptes de correcció, normativa i ortografia, en general, tret d'un grup -minoritari- que ha fet un esforç per alfabetitzar-se -ja d'adult- en alguerès/català, resten restringits a l'italià, la llengua, la llengua oficial. Per altra banda, se'n deriva un segon problema apriorístic: l'alguerès, si bé varietat dialectal de la llengua catalana -cosa àmpliament acceptada socialment-, està fonèticament distanciada de la resta de parlars catalans i s'ha d'enfrontar amb el problema de l'ortografia -i, és clar, amb el de la normativa en sentit ampli-, per tal com ortogra-Page 113fiar a la catalana i no a la italiana comporta encara sorpresa i una certa estranyesa -i, per què no dir-ho, una dificultat real de descodificació.

Fet aquest advertiment, els principals fenòmens de fixació gràfica dels missatges publicitaris que presento queden reduïts a:

- interferències (orto)gràfiques de l'italià;

- incidència de l'ortografia del català;

- interferències de la fonètica algueresa.

5.1. Pel que fa a les interferències gràfiques de l'italià, en general afecten els dígrafs i les grafies sense correspondència fonètica entre les dues llengües. Així, dins el text 9.3 trobem agliada i grigliada per aliada i grillada (al costat, però, de Vermellets i mallorquina), buttariga per butàriga o botàriga (cf. sd. [but'tarika], it. bottarga), orí per hort (cf. l'it. orto).³⁰

Dins el text 9.8 trobem «Lo prestigi de una antiga tradició», que respon a un anunci d'una revista algueresa en català datat el gener de 1997. Aquest anunci, però, des del 1989 fins al 1996³¹ aparegué amb una apostrofació pròpia de l'italià: «Lo prestigi de un'antica tradició».

A «hotel villa las tronas» (2.1) hi ha la dificultat de segmentar allò que es italià del que és català. Si deduïm que Hotel i Villa són en italià, la forma gràfica no presenta problemes; però si Villa és en català -tenint en compte que el nom que li segueix és un topònim alguerès-, hauria de ser Vil·la. Pel que fa a la grafia de Las Tronas, tant podria ser un error ortogràfic -per desconeixement- com la voluntat de reflectir la fonètica algueresa [las 'tronas].

Una atenció especial mereix la qüestió de l'accentuació. Tenint en compte que en italià només duen accent gràfic els mots oxítons acabats en vocal -i que els accents de les e, sobretot, apareixen en realitat tant oberts com tancats, al marge de l'ortografia-, l'ús de l'accent gràfic en els missatges publicitaris en català/alguerès trontolla i grinyola, perquè tendeix a adequar-se a les directrius de l'italià, d'acord amb la casuística que presento a continuació:

Page 114

- per defecte: «fet a ma» (1.2), «Tot Per La Musica» (1.3), «La Piconia» (1.16), «Senyal Turístic» (3.5,3.6),³² «passejada vora la mar Valencià» (4.21), «mossen francesc manunta» (7.1), «per la perdua» (7.1, 7.2).

- per abús: «el tró» (1.4).

Fins i tot trobem problemes tipogràfics a l'hora de representar solucions gràfiques del tipus ó, ú i í, estranyes a l'italià, i les majúscules accentuades, que en italià solen aparèixer amb l'accent desplaçat a la dreta de la vocal, com per exemple en universita' (veg. 5.3): «Caval Marì» (95), «Carrero' de l'Arsenal» (4.13), «carrero' del botaiu» (4.5), «associacio' per la salvaguarda» (7.1), «lo rústic» (9.2), etc.

Tanmateix, trobem casos amb un ús correcte de l'accent gràfic, si bé corresponen en general a textos institucionals: «palau de valència» (1.19), «IGLÉSIA DE SANT...» (3.5 i 3.6), «LOS CURSOS SÓN GRATUÏTS» (6.1 i 6.2), «ASSESSORAT A LA PUBLICA INSTRUCCIÓ» (6.2), «ANY ACADÈMIC» (6.2), «QUI NO ESTIMA LA SUA LLENGUA NO VOL BÉ AL SOU PAÍS» (6.3), «Tots els algueresos són invitats» (6.4), «centre de recursos pedagògics» (5.3, 7.4, 9.11 i 9.12), «LU BOGAMARÍ NELLA CUCINA ALGHERESE» (9.3),³³ «PLAÇA CÍVICA» (9.8), «hisenda autònoma de sojorn i turisme» (9.10), «Tintín al país de l'or negre» (9.11), «aprèn català com i quan vulguis» (9.12). Com a text publicitari no institucional amb l'ús correcte dels accents gràfics, notem «Assistència tècnica electrodomèstics» (9.13).

Un cas a part és el de l'«escola de alguerès pasqual scanu» (5.1 i 6.3), darrere del qual no hi ha, com veurem, un error ortogràfic inadvertit sinó la tria d'una accentuació de les e i o d'acord amb el vocalisme tònic propi de l'alguerès, fenomen que també suscita divergències en valencià (cf., en la mateixa línia, «il·lustrats i en alguerès!» [9.11] vs. «Ateneu Alguerès» [6.4] i «poeta alguerès» [7.2], solucions que abonen una accentuació normativa).

5.2. Pel que fa a la incidència de l'ortografia catalana, a més del que ja he exposat sobre l'accentuació, vull fer referència a la hipercorrecció que denoten alguns dels missatges publicitaris reportats. A part de la ultracorrecció accentual que trobem a «el tró» (1.4), a la indicació de carrer «devellada de don pinna» (4.2) trobem una clara ultracorrecció ortogràficaPage 115 pel que fa a la grafia de les a àtones, que contrasta amb la correcció ortogràfica del cas de «les quatre cantonades» (4.4): com que sovint a les [a] àtones de l'alguerès els correspon la grafia e, en el mot devellada s'ha aplicat innecessàriament aquest criteri. També podria tractar-se d'una hipercorrecció el cas de «carrer de la carneceria vella» (4.3), ja que el canvi (orto)gràfic carni -per carne- hauria volgut evitar l'inexistent pas de la e àtona a i, fenomen propi del vocalisme de l'alguerès; també podríem interpretar l'ús de la c davant la e com a ultracorrecció: si alg. [balsaru'neta] i ['prasas] és ortogràficament Barceloneta i places, [kalnise'ria] és *carniceria. En realitat, però, aquests errors ortogràfics responen al desconeixement de l'ortografia catalana i, sobretot, a la manca de preparació del lingüista de torn que s'encarregà de fixar ortogràficament els noms dels carrers de la ciutat vella, cosa que provocà relliscades d'aquesta mena.

De tota manera, l'ortografia catalana és sovint present a l'hora de fixar gràficament determinades solucions, si bé gairebé mai de manera sistemàtica. Notem, per exemple, «La Nassa. Centre de l'or i del coral» (1.1), «Birreria Sant Miquel» (1.5), «Fruites i verdures de Martínez» (1.7), «Silanos Perruquers dal 1932» (1.8),³⁴ «La botiga de confiança» (1.11), «Lo barber» (1.12), etc. Es clar que darrere d'aquests missatges hi ha una voluntat de correcció ortogràfica -no sempre del tot reeixida-; així, per exemple, la realització algueresa de «Lo barber» (1.12) i «lo portal» (4.6) és [lu bal'be] i [lu pul'tal], que contrasta amb «El Pultal» (1.6) i «Lu bogamarí» (8.3) [lu bovama'ri]. Grafiar lo i los l'article alguerès respon a una voluntat ortogràfica -tenint en compte que la realització algueresa és [lu] i [lus]-, que trobem també a «Lo rústic» (9.2) i «Los cursos» (6.1, 6.2).

5.3. Relacionat amb el que apuntàvem sobre la incidència o no de l'ortografia catalana, la interferència de la fonètica algueresa en les solucions gràfiques dels missatges publicitaris reportats és un dels aspectes més interessants, que sovint està directament relacionat amb la manca de consciència ortogràfica dels catalanoparlants de l'Alguer quant a la pròpia llengua.

Si al rètol trobem coral i no corall (1.1) és perquè avui l'alg. realitzaPage 116 [ku'ral], d'acord amb la despalatalització de la -l final (tanmateix, cf. cat. coral o corall). Si hi trobem pultal no portal (1.6) és perquè en alg. és [pul'-tal], amb la reducció vocàlica o > u en síl·laba àtona i amb el rotacisme r > l en posició travada. Si trobem ruró per rodó (1.14) és perquè en alg. es realitza [ru'ro], amb la reducció vocàlica i amb el rotacisme -d- > -r- en posició intervocàlica. Si hi trobem Las Tronas i no Les Trones (2.2) és perquè l'alg. redueix les a i e àtones a [a], com passa a «A mos veura» (3.4), «Dos dias a l'Alguer» (9.1). Ja hem dit anteriorment que la realització [lu] de l'article masculí explica la solució «Lu bogamarí» (9.3). Notem les solucions Palaureal (1.9), algua (4.1) i iglésia (3.5 i 3.6), d'acord amb sengles realitzacions en alguerès, en lloc de Palaureial, aigua i església.

Un cas paradigmàtic de la tendència a la grafia fonètica és la indicació «la prassa del pou vel» (4.20) que respon a l'alg. [la 'prasa del 'pow 'vel], que contrasta amb «plaça del pou vell» (4.7) i «plaça del pou vell» (4.16). Un darrer cas curiós és «Al tuguri» (1.13), perquè és un missatge ambivalent: podria respondre a 'el tuguri' mal ortografiat -però morfològicament a la catalana- o al complement preposicional 'al tuguri' (de fet, el propietari no m'ho va saber explicar).

Finalment, mereix especial atenció l'ús de la prep. de davant vocal sense apòstrofació en alguns dels missatges publicitaris reportats, que, com veurem en l'apartat següent, respon a una voluntat de diferenciació ortogràfica, especialment per part d'una associació cultural (l'Escola de Alguerès [sic] «Pasqual Scanu») i d'una revista (L'Alguer. Periòdic de cultura i informació). En realitat, hom addueix una justificació fonètica a aquesta transgressió ortogràfica, determinada pel fet que l'alg. no elideix fonèticament la e de la prep. davant d'un mot començat per vocal, sinó que sempre trobem la realització [de].³⁵ Notem, doncs: «Escola de Alguerès "Pasqual Scanu"» (5.1 i 6.3) -a tall d'emblema disgregador-, «15 de octubre» (6.1, 6.2), «Lo prestigi de una antiga tradició» (9.8).

6.1. Es tracta, sens dubte, d'una de les qüestions més controvertides que es desprèn de l'anàlisi dels missatges publicitaris reportats: el model de llengua. I de fet no es pot reduir només a la dicotomia català estàndard versus estàndard alguerès, perquè això pressuposaria l'existència d'un modelPage 117 d'àmbit restringit clarament definit. En realitat, hauríem de parlar, com a mínim, de català estàndard vs. català estàndard alguerestizat vs. estàndard alguerès vs. estàndard alguerès amb pinzellades de català estàndard, perquè sovint l'aposta pel català estàndard o per l'estàndard alguerès no és del tot reeixida, sigui per la raó que sigui (desconeixement, manca de criteri, etc.). Notem si.no un parell d'exemples prou reveladors (fora del nostre corpus).

A la primavera del 1995 es desplegà una campanya institucional de conscienciació del problema de la recollida d'escombraries i residus urbans, impulsada per l'administració municipal i patrocinada per la companyia de recollida slia spa. La campanya es basà publicitàriament en la distribució a domicili d'un manual imprès, que duia el lema «Diamoci una mano. Manuale di trattamento intelligente dei rifiuti».³⁶ Malgrat el lema en italià, el llibret era bilingüe català/italià, tant la carta de presentació del síndic de l'Alguer com el conjunt de normes i consells. Tanmateix, mentre la carta del síndic era redactada en un català estàndard correctíssim, la versió en català del manual era redactada en un model estàndard aígueresitzat, on es podia llegir ronya 'escombraries', és menester 'cal',³⁷ verés 'verins', sua 'seva', ésser 'ser', però barrejat i combinat amb mots i solucions morfològiques catalans estranys a l'Alguer i amb una bona colla d'italianismes sintàctics.³⁸

L'altre exemple de confusió pel que fa a la tria del model de llengua ens l'ofereix una iniciativa turística privada a l'Alguer. Es tracta d'un trenet amb rodes per passejar pel centre històric de la ciutat, que ha estat batejat amb el nom bilingüe de Trenino Catalano (nom oficial) i Tren Català. Amb el bitllet hom regala un llibret del recorregut trilingüe (català, italià i anglès) que conté tot un seguit d'explicacions, també reproduïdes oralment, durant el trajecte a partir d'un enregistrament. El tipus de llengua que s'intenta seguir és un model de català estàndard, si bé amb interferèn-Page 118cies -sobretot sintàctiques- de l'italià³⁹ i, en el model oral, amb trets dialectals del barceloní -de fet, la veu és barcelonina-, sobretot fonètics, però també morfològics, amb la inclusió d'algun esporàdic article neutre lo i de la construcció pronominal abusiva els hi.

6.2. Hi ha missatges publicitaris que barregen català estàndard i varietat algueresa, tal vegada inadvertidament, creient de fer-ho correctament. Notem, en aquest sentit, «el pultal» (1.6), que combina l'article estàndard el -no alguerès- i una transcripció gràfica del substantiu d'acord amb la fonètica algueresa, amb rotacisme i reducció vocàlica. En canvi, a «Lo barber» (1.12) i «lo portal nou» (4.6) s'ha optat per l'article dialectal, si bé amb una ortografia correcta, que contrasta amb «Lu bogamarí» (9.3), en què l'article, tot i respondre a la solució algueresa, adopta una forma fonètica i no pas ortogràfica.

Són desconcertants i paradoxals les dades que es desprenen dels missatges lingüístics de l'apartat 3 de Retolació viària institucional i turística, ja que hom barreja sense ordre ni concert les dues varietats, l'estàndard i l'algueresa. Els dos rètols signats per l'aast -ço és, l'Oficina de Turisme de l'Alguer- semblen respondre a la voluntat d'acostament a una proposta d'estàndard alguerès, ja que amb benvenguts (3.1) i a nos veure (3.2) trobem reflectides les solucions pròpies de la parla algueresa.⁴⁰ De fet, només hi trobem una contradicció: s'ha optat per substituir mos -d'acord amb la realització algueresa [mus], que també trobem en altres parlars catalans- per nos, tal vegada amb el convenciment d'estandarditzar la varietat dialectal. Contràriament, els dos rètols col·locats pel Municipi de l'Alguer -ço és, l'Ajuntament- semblen esmenar -atès que són cronològicament posteriors- aquesta contradicció de model lingüístic, ja que hi trobem A mos veurà (3.4), amb mos -forma algueresa- i no nos. Ara bé, també aquest missatge conté una contradicció, ja que llegim veurà i no veure: si hom pretenia grafiar fonèticament la locució, sense observar l'ortografia catalana, es-Page 119peraríem a mus veura; si hom pretenia reflectir la fórmula morfosintàctica algueresa però respectant l'ortografia catalana, caldria esperar a mos veure. Per altra banda, el segon missatge de l'Administració municipal duu Benvingut (3.3), que apunta la voluntat d'acostament a l'estàndard català però que es contradiu amb el criteri seguit en el primer missatge A mos veura. En realitat, la combinació dels dos hipotètics criteris confirma que no hi ha un criteri lingüístic clar o, més aviat, que les decisions sobre el model de llengua són en mans d'inexperts o desconeixedors de la llengua. El resultat és prou clar -vull dir que il·lustra prou clarament la manca de criteri lingüístic-: a nos veure (aast) vs. A mos veura (Municipi de l'Alguer) i benvengut (aast) vs. benvingut (Municipi de l'Alguer), però també és prou contradictòria la comparació per separat, d'acord amb la institució que ho signa: a nos veure vs. benvengut (aast) i A mos veura vs. benvingut (Municipi de l'Alguer).

Altres vegades l'opció lingüística triada resulta més uniforme i transparent. Notem, per exemple, el model de llengua emprat per a la retolació dels carrers del centre històric amb els noms populars -no oficials-, campanya impulsada per una associació no directament vinculada al món cultural de la ciutat (Rotary Club Alghero). Les plaques que reproduïm (4.1 a 4.15) apunten que s'ha optat per reflectir -amb bon criteri, tractant-se dels noms populars dels carrers- la varietat algueresa, però respectant l'ortografia catalana: trobem «les quatre cantonades» (4.4), «plaça del pou vell» (4.7), «LO PORTAL NOU» (4.6), «PLAÇA DEL BISBE» (4.15), «CARRER...» (4.1, 4.3, 4.10, 4.11, 4.12,4.14) i «carreró...» (4,5,4.13) etc., i no pas «las quatra cantuNARAS», «PRASSA DEL POU VEL» (cf. el text 4.20), «LU PULTAL NOU», «PRASSA del bisba», «carré...» i «carraró...» etc. Hi trobem, doncs, d'acord amb la morfologia algueresa, l'article lo, i, d'acord amb el lèxic alguerès, els mots davallada 'baixada', marina 'mar', posta 'correus', arjoles 'eres', botaiu 'boter', muntada 'pujada', etc. Tanmateix, a voltes, s'hi detecten errors ortogràfics, com ara devellada (4.2) i carneceria (4.3) per davallada i carnisseria -que no responen, com hem vist més amunt, a qüestions de realització fonètica (cf. l'apartat 5.2)-, o transgressions ortogràfiques volgudes, d'acord amb la fonètica algueresa, com ara algua (4.1) per aigua.

Per altra banda, si observem les noves plaques de carrers bilingües que ha començat a desplegar a la ciutat vella l'actual consistori municipal,⁴¹ hi veurem que el criteri lingüístic que se segueix trontolla, ja que trobem, per exemple, «fort de la magdalena» (4.18) en lloc de la denominació algueresa Bastió de la Magdalena.⁴²

Page 120

6.3. La tria del model de llengua està directament relacionada amb les institucions i associacions culturals que impulsen l'ús públic del català i/o alguerès. En aquest sentit, per exemple, l'Associació per la Salvaguarda del Patrimoni Històric i Cultural de l'Alguer és partidària d'un acostament al català estàndard.⁴³ Així, notem que en la publicitat necrològica aquesta associació introdueix l'ús del mot mossen (sic), absolutament inusual a l'Alguer (veg. el text 7.1), que contrasta amb el mot don 'mossèn' que trobem al cartell necrològic signat per l'Administració municipal (veg. 7.2).

Tanmateix, el model de llengua que ha començat a emprar l'Administració municipal en els últims tres anys aiterna el català estàndard (veg. supra apartat 7.1) i un model més acostat a la parla algueresa, com demostren els dos exemples de publicitat institucional de cursos de català (veg. 6.1 i 6.2)⁴⁴ En aquests dos cartells trobem l'ús de l'article los, estructures nominals com ara Municipi de l'Alguer 'Ajuntament de l'Alguer', Assessorat a la Cultura 'Regidoria de Cultura' (

En una línia oposada però amb diferències trobem el model de llengua emprat pel Centre de Recursos Pedagògics «Maria Montessori» (veg. 5.3, 6.4, 9.11 i 9.12) i el de l'Escola de Alguerès «Pasqual Scanu» (veg. 5.1 i 6.3). Les dues institucions culturals empren un model de llengua escrita d'àmbit restringit, si bé la segona anteposa, a voltes, les particularitats de l'alguerès a l'ortografia catalana. Ja hem vist més amunt que el mateix nom Escola de Alguerès reflecteix la voluntat explícita de no apostrofar la prep. de davant vocal i respectar l'obertura de les vocals e i o quant a l'accentuació, aquest últim criteri també adoptat pel crp Maria Montessori.⁴⁵ Si observem el cartellPage 121 6.3 de publicitat de cursos d'alguerès, veurem que el lema de la campanya Qui no estima la sua llengua no vol bé al sou país respecta la morfologia algueresa dds possessius: sua 'seva' i sou 'seu'; notem-hi, a més, l'ús de l'article lo i del substantiu lliçons 'classes' (46 s'erigeix com a centre normativitzador, sempre respectant el lèxic, la morfologia i la sintaxi de l'alguerès, però mai supeditant l'ortografiaPage 122 a la fonètica algueresa.⁴⁷ Vegeu l'ús dels pronoms clítics los 'els' (9.10), vos 'us' i se 'es' (6.4) en posició proclítica, el possessiu tou 'teu' (9.11), el demostratiu aqueixes (9.11), l'adj. llibre 'lliure' (9.12), etc.⁴⁸

En conseqüència, és natural que l'ús publicitari del català es ressenti d'aquesta diversitat de models i propostes. Vegem si no l'oferta gastronòmica del restaurant La Singular (9.3), amb solucions italianitzades com ara sabors de marina 'entrants a base de peix i marisc' i ensalada 'amanida' (veg. infra l'apartat 7); interferències (orto)gràfiques de l'italià, com en agliada per aliada 'plat de peix amb all i tomàquet', gligliada per grillada 'graellada' i ort per hort; solucions alguereses, tant fonètiques (algua per aigua) com lèxiques (amb bogamarí 'garota, eriçó de mar').

Un apartat especial mereix l'anàlisi de la interferència de l'italià en l'alguerès d'aquests textos publicitaris. De fet, un dels aspectes més paradigmàtics és el de la sintaxi, clarament interferida per l'italià.⁴⁹ Vegem-ne alguns exemples:

Page 123

- «L'Associació [...] participa de la dolor dels germans [...]» (7.1) o «El Síndic i l'Administració Municipal participen a la dolor de la família» (1.2), amb un predicat calcat de l'italià partecipare al dolore della famiglia (cf. l'it. partecipare la scomparsa di, dins 7.3). Notem, a més, que les dues solucions en català presenten una diferència pel que fa a l'ús de la preposició: mentre 6.1 duu participa de, 7.2 presenta participen a, d'acord amb l'estructura italiana.

- «Tot Per La Musica» (1.3) respon a l'it. tutto per la musica 'tot per a la música'. Notem que l'ús de la prep. per equival a 'per a'.⁵⁰

- «Qui no estima la sua llengua no vol bé al sou país» (6.3), on la perífrasi voler bé respon a l'it. voler bene 'estimar'.

Cal notar que sovint les interferències sintàctiques de l'italià afecten especialment els usos preposicionals: «Fruites i verdures de F. Martinez» (9.6), on de respon a l'it. da + antropònim. Notem en alguerès l'absència de la locució preposicional des de per de (

No crec que puguem parlar d'usos genuïnament algueresos de la prep. de, tret del cas de les estructures oracionals passives, en què el complement agent és encapçalat per de. Més aviat es deu tractar d'un procés d'anivellament sintàctic a l'estructura de l'italià; fins i tot, tal vegada el mimetisme sintàctic a l'italià, llengua que introdueix els complements agents amb la prep. da, ha contribuït al manteniment o generalització en alguerès de de en les estructures oracionals passives.

En realitat, podríem aportar molts altres exemples, fora de l'àmbit publicitari i situats en el pla de l'oralitat, de la llengua col·loquial, en què més que d'interferència lingüística hom caldria parlar de subordinació a la sintaxi italiana. En publicitat, tractant-se d'un ús relativament formal de laPage 124 llengua, tota creativitat queda reduïda a la subordinació a l'italià, fins i tot en aquells missatges que podrien fer pensar en una solució genuïna, ben resolta en català. Vegem-ne un exemple, que ja ha estat al·ludit, en què tot el missatge lingüístic respon al calc d'un text original en italià: «De sempre al servici del client. Lo prestigi de una antiga tradició. La preciositat de l'or i de la plata.⁵¹ L'encant i la seducció del corall. La fantasia de les porcellanes i dels cristalls. Les col·leccions de relotges [sic]» (9.8) respon a l'original «Da sempre al servizio del cliente. Il prestigio di un'antica tradizione. La preziosità dell'oro e dell'argento. Il fascino del corallo. La fantasia nelle porcellane e nei cristalli. Le collezioni di orologi».⁵²

Si bé en general el text publicitari en català/alguerès és resultat d'una traducció o calc de l'italià -tret d'aquells casos en què hi ha només una presència puntual o testimonial del català, com en els casos de l'apartat 1 de Retolació comercial-, hi ha un parell de casos en què el procés de creació ha estat diferent. Ens referim als textos 9.11 i 9.12. Mentre el primer ha estat pensat i creat en alguerès, pensant en un públic alguerès (es tracta de la promoció de llibres il·lustrats adaptats a la varietat algueresa de la llengua catalana que es poden comprar a les llibreries de la ciutat), el segon és una adaptació a l'alguerès d'un text original en català (s'hi ha adaptat la publicitat dels centres d'autoaprenentatge de català de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya). Tots dos anuncis han estat impulsats pel Centre de Recursos Pedagògics «Maria Montessori» de l'Alguer per tal de promocionar les activitats del centre en favor de la difusió de l'alguerès.

També en el pla lèxic trobem calcs de procedència de l'estàndard italià. En l'apartat 6.3. veiem que expressions nominals formals generalment responen a l'estructura morfològica italiana, que és calcada en alguerès: Assessorat a la Pública Instrucció 'Regidoria d'Ensenyament' i Assessorat a la Cultura 'Regidoria de Cultura', que responen respectivament a l'it. Assessora to a la Pubblica lstruzione i Assessorato alla Cultura.⁵³ Notem també una mala traducció de l'estructura nominal Azienda Autònoma diSoggíorno e Turismo 'Oficina de Turisme', que és calcat amb Hisenda Autònoma deSojorn i Turisme (9.10), on trobem un ús inadequat del mot hisenda, re-Page 125sultat d'una interferència per extensió semàntica del terme natiu.⁵⁴ Vegem també el cas de la passeggiata lungomare 'passeig marítim' traduït per passejada vora la mar (4.21).

Dins el món de la promoció turística, l'Alguer és coneguda com La riviera delCorallo (3.1, 3.2, 9.1), denominació que és traduïda al català com ha costera del Corall (9.10). En el món gastronòmic trobem sabors de marina, grigliada (sic) de peix i digestiu i café (sic), que responen, respectivament, a l'it. sapori di mare, grigliata di pesce i digestivo e café (veg. 9.3). En l'àmbit comercial, lavasecco 'tintoreria' és traduït per renta a sec (9.4).⁵⁵

Hem vist, doncs, que l'ús del català en la publicitat visual i la retolació comercial i institucional a l'Alguer és escàs i testimonial, i respon en general o a l'impuls d'associacions culturals locals preocupades per la realitat lingüística de la ciutat, o bé al factor folklòric, ja que la llengua esdevé reclam turístic per a la ciutat. Per altra banda, hem pogut comprovar que no hi ha un model de llengua definit ni consensuat, sinó més aviat un desgavell de models i propostes, en general contradictoris i inconnexos, producte més aviat de capteniments individuals o col·lectius basats en el desconeixement tant de la normativa catalana i l'estàndard general com de la pròpia varietat dialectal o basats en la defensa a ultrança de determinats criteris lingüístics carregats de connotacions ideològiques. En aquest context, és evident que ni tan sols resta mínimament garantit el respecte a l'ortografia catalana en els missatges lingüístics estudiats. N'és una excepció, com hem vist, la proposta del Centre de Recursos Pedagògics Maria Montessori.

Des d'una òptica lingüística, i reprenent uns mots d'A. M. Torrent relatius a les interferències del castellà en la publicitat en llengua catalana, a l'Alguer els anuncis i els missatges publicitaris complementaris en català estudiats en el present treball són versions d'un original pensat en italià, la qual cosa «provoca calcs i priorització de construccions que no són les més naturals» per als algueresos (cf. Torrent 1993: 358). La subordinació lingüística és, doncs, un fet, però cal interrelacionar-lo amb el grau d'analfabetisme en la pròpia llengua per part de la comunitat algueresa: si l'alfabetització dels catalanoparlants de l'Alguer ha estat en italià, la llengua dePage 126 referència serà aquesta, encara que en el pla de les relacions orals -col·loquials, informals i familiars- predomini l'alguerès.

Albert (1991): V. Albert, H. Moret i N. Tomàs, L'ús del català en els anuncis publicitaris. La nostredat, dins Segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana III, Àrea 2 Sociologia de la llengua, Girona, pàg. 107-113.

Bosch (1994): Andreu Bosch i Rodoreda, El català de l'Alguer davant del nou marc legal, dins Avui (25 d'agost de 1994), Barcelona, pàg. 15.

Bosch (1995a): Andreu Bosch i Rodoreda, L'altra cara de la normalització lingüística a l'Alguer, dins Llengua i ús, 4 (tercer quadrimestre de 1995). Barcelona, Direcció General de Política Lingüística, pàg. 4-8.

Bosch (1995b): Andreu Bosch i Rodoreda, El català de l'Alguer, el nou marc legal i l'escola, comunicació presentada al VI Col·loqui de l'Associazione Italiana di Studi Catalani (Càller i l'Alguer, 11-15 d'octubre de 1995). (Article publicat a Revista de Llengua i Dret, 28 [desembre de 1997], Barcelona, Generalitat de Catalunya, pàg. 231-253.)

Bosch-Sanna (1996): Andreu Bosch i Rodoreda & M. A. Susanna Sanna, Introducció, dins Històries de l'Alguer, entre la marina i la campanya. Barcelona: Dalmau, 1996, pàg. 9-11.

Bover (1996): August Bover i Font, Literatura i models de llengua. Algunes reflexions sobre el cas de l'Alguer, dins Llengua & Literatura, 7. Barcelona: iec, 1996, pàg. 317-329.

Chessa (1994): Enrico Chessa, L'Alguer i els països de llengua catalana. Propostes per a una planificació conjunta, dins Revista de Llengua i Dret, 22 (desembre de 1994), Barcelona, Generalitat de Catalunya, pàg. 119-134.

Martínez (1996): Q. Martínez, Aprenguem a llegir la publicitat. Anàlisi de la tècnica i el llenguatge publicitaris. Vic: Eumo, 1996.

Nughes (1991): Antoni Nughes, Situació de l'ensenyament de la llengua a l'Alguer, dins L'ensenyament del català arreu del món, taula rodona del IX Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, reproduït a L'Alguer, 19 (novembre-desembre de 1991), pàg. 13-15.

Pons (1995): Lídia Pons i Griera, Les modalitats de la llengua, els mitjans de comunicació i la publicitat, dins Escola Catalana, 319, Barcelona, pàg. 11-13.

Pons (1996): Lídia Pons i Griera, Els recursos lingüístics en el missatge pu-Page 127blicitari, dins Axel Schònberger i Tilbert Dídac Stegmann (eds.), Actes del Desè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (Frankfurt am Main, 18-25 de setembre de 1994), Barcelona, Abadia de Montserrat, pàg. 297-306.

Sanna (1988): Josep Sanna, Diccionari català de l'Alguer, L'Alguer/Barcelona: 1988.

Sari (1995): Guido Sari, Prefaci, dins Autors diversos, Contes i rondalles, a cura de Guido Sari. L'Alguer: Edicions del Sol, 1995, pàg. 7-12.

Sechi (1995): Carles Sechi, La normalització lingüística a l'Alguer, dins Llengua i ús, 2 (primer quadrimestre de 1995). Barcelona, Direcció General de Política Lingüística, pàg. 13-14.

Torrent (1993): Anna M. Torrent, Notes sobre la presència de la llengua castellana en els anuncis catalans, dins Actes del Novè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (Alacant-Elx, 9-14 de setembre de 1991), 3, a cura d'Antoni Ferrando i Lluís B. Meseguer. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1993.

Page 128