Institucions de l'estat

Aquesta Llei orgànica té per objecte el

desenvolupament del dret d’associació

reconegut a l’article 22 de la Constitu-

ció espanyola. Fins a la data de la seva

aprovació, el marc jurídic de les associa-

cions sense ànim de lucre estava regu-

lat per una llei preconstitucional (la Llei

191/1964, de 24 de desembre, d’asso-

ciacions), obsoleta i, en certs aspectes,

derogada per la Constitució. La necessi-

tat de l’aprovació de la nova llei era,

doncs, evident.

En qualsevol cas, la necessitat de des-

envolupar l’article 22 CE mitjançant

llei orgànica implica que el règim gene-

ral del dret d’associació hagi de ser

compatible amb les modalitats específi-

ques existents, regulades en lleis espe-

cials i en les normes que les despleguen,

per als partits polítics, els sindicats, les

associacions empresarials, les associa-

cions de consumidors i usuaris, les con-

fessions religioses, les associacions es-

portives, i les associacions professionals

de jutges, magistrats i fiscals. Amb

aquest objectiu, el legislador estatal es-

tableix una regulació general, mínima i

comuna, que constitueix el règim al

qual s’hauran d’ajustar totes les associa-

cions no tingudes en compte en les res-

pectives legislacions especials. D’acord

amb l’article 4 de la Llei, queden exclo-

ses de l’àmbit de la seva aplicació les

comunitats de béns i propietaris i les

entitats que es regeixin per les disposi-

cions relatives al contracte de societat,

cooperatives i mutualitats, així com les

unions temporals d’empreses i les agru-

pacions d’interès econòmic.

En definitiva, aquesta Llei pretén su-

perar la normativa preconstitucional vi-

gent fins ara, i adoptar, com a criteris fo-

namentals, l’estructura democràtica de

les associacions i l’absència de finalitats

lucratives, així com garantir la participa-

ció lliure, plural i efectiva de les per-

sones i la de les associacions en la vida

social i política.

L’aprovació d’aquesta Llei es fona-

menta, en primer lloc, en l’atribució

competencial que fa la Constitució es-

panyola, a l’article 149.1.1, pel fet que

habilita l’Estat per regular i garantir

el contingut primari, les facultats ele-

mentals i els límits essencials de tot allò

que sigui necessari per garantir la igual-

tat de tots els espanyols. En aquest

sentit, la Llei orgànica d’associacions

concreta aquesta habilitació, ara expres-

sament referida a l’exercici del dret d’as-

sociació, tant en el tractament uniforme

de tots els aspectes relatius a la definició

legal d’associació, com en el del règim

jurídic extern de les associacions.

Un altre títol competencial que es

manifesta en la Llei és el previst a l’arti-

1. INSTITUCIONS DE L’ESTAT

1.1. ACTIVITAT LEGISLATIVA ESTATAL

A cura de Francesc de Carreras i Juan Carlos Gavara

Llei orgànica 1/2002, de 22 de març, reguladora del dret d’associació (BOE

núm. 73, de 26 de març).

Autonomies, núm. 29, novembre de 2003, Barcelona.

cle 149.1.6, que, en referir-se a la legis-

lació processal, respon a la necessitat de

salvaguardar la uniformitat dels instru-

ments jurisdiccionals.

D’altra banda, la definició i el règim

de les associacions declarades d’utilitat

pública estatal tenen com a finalitat esti-

mular la participació de les associacions

en la realització d’activitats d’interès ge-

neral, fet pel qual es dicten a l’empara de

l’article 149.1.14.

La mateixa Llei atribueix, a més, en

l’apartat primer de la disposició final

primera, el rang de llei orgànica a

aquells preceptes de la Llei que conside-

ra elements essencials del contingut del

dret d’associació, els quals es manifes-

ten en quatre dimensions: 1) en la lli-

bertat de creació d’associacions i d’ads-

cripció a les ja creades; 2) en la llibertat

de no associar-s’hi i de deixar-hi de

pertànyer; 3) en la llibertat d’organitza-

ció i funcionament interns sense in-

gerències exteriors, i 4) en un conjunt

de facultats dels associats considerats

individualment enfront de les associa-

cions a les quals pertanyen.

La resta de les normes de la Llei no-

més són d’aplicació a les associacions

de competència estatal, competència

que engloba totes aquelles associacions

per a les quals les comunitats autò-

nomes no detinguin competències ex-

clusives i, si escau, a les associacions es-

trangeres. En aquest àmbit, el Parla-

ment de Catalunya va aprovar la Llei

7/1997, de 18 de juny, d’associacions

(DOGC núm. 2423/1997, d’1 de ju-

liol). L’objecte d’aquesta Llei és la regu-

lació jurídica i el foment de les associa-

cions que són competència exclusiva de

la Generalitat, és a dir, aquelles associa-

cions que tinguin el domicili a Ca-

talunya i que hi desenvolupin, princi-

palment, les seves activitats, i que no

estiguin sotmeses a cap normativa espe-

cífica que prevegi que la inscripció de la

seva constitució s’hagi d’efectuar en un

registre especial. La llei estatal fa re-

ferència precisament als registres au-

tonòmics d’associacions, que, en tot

cas, hauran de comunicar al Registre

nacional les inscripcions i/o dissolu-

cions de les associacions que es puguin

efectuar en l’àmbit autonòmic, i esta-

blir, també, mecanismes de cooperació

i col·laboració entre ells.

Francesc Vallès

AUTONOMIES · 29

204

Llei orgànica 5/2002, de 19 de juny, de les qualificacions i de la formació pro-

fessional (BOE núm.147, de 20 de juny).

La finalitat de la Llei és la creació

d’un Sistema Nacional de Qualifica-

cions i Formació Professional, i es dicta

a l’empara de la competència exclusiva

de l’Estat ex art. 149.1.1 i 30 CE, sens

perjudici de la cooperació de les comu-

nitats autònomes. La Llei pretén dotar

d’unitat, coherència i eficàcia la plani-

ficació, ordenació i administració de

la matèria, per tal de facilitar la integra-

ció de les distintes maneres de certifi-

cació i acreditació de les competències

i de les qualificacions professionals.

Així mateix, la Llei preveu que, mit-

jançant centres especialitzats per sec-

tors productius, es desenvoluparan

accions d’innovació i experimentació

en matèria de formació professional

que es programaran i executaran mit-

jançant convenis de col·laboració en-

tre l’Administració de l’Estat i les co-

munitats autònomes, en l’àmbit de les

competències respectives.

Aquesta Llei ha estat objecte de recurs

d’inconstitucionalitat pel Parlament de

Catalunya, que ha impugnat els arti-

cles 5.1, 8.4, 11.7 i la disposició addicio-

nal primera, apartat 2, paràgrafs primer

i segon (BOE de 31 d’octubre de 2002),

i pel Govern de la Generalitat de Cata-

lunya, que ha impugnat els articles 5.1,

7, 8.4, 11.7 i la disposició final 1 i 2,

paràgrafs primer i segon (BOE de 3

d’octubre de 2002).

La Llei, a l’article 5.1, atribueix a

l’Administració general de l’Estat la

regulació i la coordinació del Sistema

Nacional de Qualificacions i Forma-

ció Professional, sens perjudici de les

competències que corresponguin a les co-

munitats autònomes i de la participa-

ció dels agents socials. Així mateix,

l’article 10 disposa que l’Administra-

ció general de l’Estat, d’acord amb

el que preveu l’article 149.1.30 i 7 de

la Constitució, i amb la consulta al

Consell General de la Formació Pro-

fessional, ha de determinar els títols

i certificats de professionalitat que

constitueixen les ofertes de formació

professional referides al Catàleg nacio-

nal de qualificacions. No obstant això,

les administracions educatives, en l’àm-

bit de les seves competències, poden

ampliar els continguts dels títols de

formació professional.

L’article 7 preveu la creació d’un

Catàleg nacional de qualificacions

professionals, aplicable a tot el territori

nacional, sense preveure-hi cap partici-

pació per part de les comunitats autò-

nomes, i l’article 11.7 estableix que la

innovació i experimentació en matèria

de formació professional s’ha de desen-

volupar a través d’una xarxa de centres

de referència nacional, amb implanta-

ció a totes les comunitats autònomes,

especialitzats en els diferents sectors

productius.

Pel que fa a les competències del Go-

vern, es disposa que a aquest, amb la

consulta prèvia al Consell General de

la Formació Professional, li correspon

la fixació dels requisits i procediments

per a l’avaluació i acreditació de les

competències, així com els seus efectes

(article 8.4). Se li atribueix, també,

l’establiment dels requisits bàsics que

han de reunir els centres que impartei-

xen ofertes de formació professional i

certificats de professionalitat (article

11), sens perjudici que les administra-

cions, en l’àmbit de les seves com-

petències, puguin establir els requisits

específics que han de reunir aquells

centres; crear, autoritzar, homologar i

gestionar els centres esmentats, i crear

i autoritzar centres integrats de forma-

ció professional. A més, li correspon

l’establiment i la coordinació dels pro-

cessos d’avaluació del Sistema Nacio-

nal de Qualificacions i Formació Pro-

fessional, amb la consulta prèvia al

Consell General de la Formació Pro-

fessional, sens perjudici de les com-

petències de les comunitats autònomes

(article 17).

En relació amb els centres integrats

de formació professional, es preveu, a

l’apartat 6 de l’article 11, que, regla-

mentàriament, el Govern i els consells

de govern de les comunitats autòno-

mes, dins l’àmbit de les seves com-

petències, adaptaran la composició i les

funcions dels centres integrats de for-

mació professional a les seves caracterís-

tiques específiques; i que la programa-

ció i execució de les actuacions de

caràcter innovador, experimental i for-

matiu es portaran a terme, en el marc

de la Llei, mitjançant convenis de col·la-

boració entre l’Administració de l’Estat

ACTIVITAT NORMATIVA... 205

i les comunitats autònomes, en l’àmbit

de les seves competències.

Finalment, la disposició final primera

estableix que la Llei es dicta a l’empara

de l’article 149.1.1, 7 i 30 de la Consti-

tució. A més, es declara que:

a) A l’empara de l’article 149.1.1 i 7

CE pel que fa referència a la regulació

de la formació professional en l’àmbit

del sistema educatiu, és competència

exclusiva de l’Estat el desplegament de

l’apartat 1 de l’article 1 (l’ordenació

d’un sistema integral de formació pro-

fessional); els articles 2 al 5 (relatius als

principis, els fins, els instruments i les

accions, i la regulació i la coordinació

del Sistema Nacional de Qualificacions

i Formació Professional); els apartats 3 i

4 de l’article 6 (procediments de col·la-

boració i consulta amb els sectors pro-

ductius i els interlocutors socials, i la

realització de pràctiques dels alumnes

en empreses i altres entitats); els articles

7 al 9 (relatius al Catàleg nacional de

qualificacions professionals; al reconei-

xement, l’avaluació, l’acreditació i el

registre de les qualificacions professio-

nals, i a la formació professional); l’a-

partat 1 de l’article 10 (determinació

dels títols i certificats de professionali-

tat); l’apartat 6 de l’article 11 (adapta-

ció reglamentària de la composició i les

funcions dels centres integrats de for-

mació professional a les seves caracterís-

tiques específiques), i la disposició ad-

dicional tercera (àrees prioritàries en les

ofertes formatives).

b) A l’empara de l’article 149.1.1 i 30

CE pel que fa referència a la regulació

de la formació professional en l’àmbit

del sistema educatiu, són normes bàsi-

ques els apartats 2 i 3 de l’article 1

(oferta de formació i accions formati-

ves); els apartats 1 i 2 de l’article 6

(col·laboració de les empreses amb les

administracions públiques, universi-

tats, cambres de comerç i entitats de for-

mació); els apartats 2 al 7 de l’article 10

(continguts dels títols de formació, uti-

lització de tecnologies de la informació

i comunicació, ofertes formatives); els

apartats 1 al 5 i 7 de l’article 11 (requi-

sits dels centres de formació professio-

nal, centres integrats de formació pro-

fessional, xarxa de centres de referència

nacional); els articles 12 al 17 (oferta

formativa a grups amb especials dificul-

tats d’integració laboral; ofertes forma-

tives no vinculades al Catàleg modular

de formació professional, informació i

orientació professional, i qualitat i ava-

luació del Sistema Nacional de Qualifi-

cacions i Formació Professional), i les

disposicions addicionals primera i sego-

na (habilitació del professorat de for-

mació professional i habilitació de pro-

fessionals qualificats).

c) A l’empara de l’article 149.1.7 CE,

és competència exclusiva de l’Estat el

desplegament de la Llei en tot allò que

no faci referència a la regulació de la for-

mació professional en l’àmbit del siste-

ma educatiu, sens perjudici de la seva

execució pels òrgans de les comunitats

autònomes.

d) A l’empara de l’article 149.1.1, 7 i

30 CE, és competència exclusiva de

l’Estat el desplegament de la disposició

addicional quarta (equivalències, conva-

lidacions i correspondències).

Marta Fernández

AUTONOMIES · 29

206

La Llei pretén establir el marc general

dels diferents aspectes del sistema edu-

catiu que incideixen de manera directa

en la qualitat de l’educació, tenint pre-

sent que correspon al poder públic esta-

tal la funció d’alta inspecció de tots els

aspectes del sistema educatiu que cons-

titueixen l’àmbit de competències que

té atribuïdes constitucionalment, i, en

aquest sentit, la Llei es dicta a l’empara

de la competència que correspon a l’Es-

tat d’acord amb els art. 149.1.1, 18 i 30

de la Constitució.

D’entre els aspectes objecte de la Llei,

aquí ens centrarem només en els d’in-

cidència autonòmica.

Així, en primer lloc, pel que fa als

drets i els deures dels alumnes, es pre-

veu, a l’art. 2.1.b, que tots els alumnes

tenen el dret i el deure de conèixer la

Constitució i el respectiu estatut d’auto-

nomia. I a l’art. 3 es disposa que els pa-

res tenen dret que els seus fills rebin una

educació amb les màximes garanties de

qualitat, d’acord amb els fins establerts a

la Constitució, a l’estatut d’autonomia

corresponent i a les lleis educatives.

Respecte al coneixement de la llengua

pròpia de les comunitats autònomes,

s’estableix, en els art. 15, 2 i 34.2.g, que

aquell s’ha de permetre, amb diferents

graus d’exigència, en l’àmbit de l’educa-

ció primària, de l’educació secundària i

en el del batxillerat. I, en aquest sentit,

els art. 16, 23 i 35.5.fpreveuen, com a

assignatures d’aquests nivells, la llengua

oficial pròpia de la comunitat autòno-

ma en l’àmbit de l’educació primària,

la llengua oficial pròpia i la literatura de

la comunitat autònoma en l’àmbit

de l’educació secundària, i la llengua

oficial pròpia i la literatura de la comu-

nitat autònoma, en el del batxillerat.

Pel que fa a les atribucions del Go-

vern, es preveuen determinades fun-

cions que haurà de portar a terme en

col·laboració amb les comunitats autò-

nomes, com ara promoure programes

de cooperació territorial dirigits a objec-

tius educatius d’interès general (art. 6) i

establir les condicions per permetre l’in-

grés en el cos de catedràtics de música i

arts escèniques (disposició addicional

onzena). També s’estableix que l’Estat

pot impulsar, mitjançant convenis amb

les comunitats autònomes, actuacions

preferents orientades a assolir de manera

efectiva les seves fites i els seus objectius

en matèria d’igualtat d’oportunitats i de

compensació en educació (art. 40.2), i

que l’Administració de l’Estat i les co-

munitats autònomes, en el marc de la

Conferència d’Educació, han d’impul-

sar l’estudi i la implantació, si escau, de

mesures destinades al desenvolupament

de la carrera professional dels funciona-

ris docents (disposició addicional onze-

na, apartat 6).

També s’estableixen funcions que cor-

responen al Govern, amb la consulta

prèvia a les comunitats autònomes: l’es-

tabliment de nous ensenyaments de rè-

gim especial, si la demanda social i les

necessitats educatives així ho exigeixen

(art. 7.4); de nous itineraris i la modifi-

cació dels establerts a la Llei (art. 26.5);

de noves modalitats de batxillerat o la

modificació de les establertes a la Llei

(art. 35.4); de les assignatures específi-

ques de cada modalitat dins els ensenya-

ments comuns (art. 35.6); de les condi-

cions bàsiques de la prova general de

batxillerat per obtenir el corresponent

títol (art. 37.1); de les normes per flexi-

bilitzar la duració dels diversos nivells i

les etapes del sistema educatiu establerts

ACTIVITAT NORMATIVA... 207

Llei orgànica 10/2002, de 23 de desembre, de qualitat de l’educació (BOE

núm. 307, de 24 de desembre).

a la Llei, independentment de l’edat de

l’alumnat (art. 43.3); de les condicions i

els requisits bàsics de les certificacions

d’avaluació voluntària (art. 61.2); de les

especialitats bàsiques d’inspecció educa-

tiva (art.106.1); de les condicions i els

requisits bàsics respecte a la formació

dels inspectors d’educació (art. 107.3);

dels requisits mínims per als centres d’e-

ducació preescolar (disposició transitò-

ria segona). També són funcions del

Govern, amb la consulta prèvia a les co-

munitats autònomes, la determinació

de l’estructura i les funcions de l’Institut

Nacional d’Avaluació i Qualitat del Sis-

tema Educatiu (art. 96.2); l’aprovació de

la normativa bàsica aplicable per al desen-

volupament de l’avaluació general de

diagnòstic (art. 97.3), i la del calendari

d’aplicació de la Llei (disposició addi-

cional primera).

Entre les altres competències atribuï-

des al Govern es troben: la determinació

amb caràcter bàsic de tots els requisits

necessaris per garantir la igualtat en l’ac-

cés a les beques i ajudes, sens perjudici

de les competències normatives i d’exe-

cució de les comunitats autònomes (art.

4), i la fixació dels ensenyaments co-

muns, que han de representar, en tot

cas, el 55 % dels horaris escolars en les

comunitats autònomes que tinguin,

amb la castellana, una altra llengua prò-

pia cooficial, i el 65 % en les que no la

tinguin. A més, es disposa que els títols

acadèmics i professionals siguin homo-

logats per l’Estat i expedits per les admi-

nistracions educatives segons les condi-

cions establertes en la legislació estatal i

les normes de desplegament (art. 8), i les

condicions bàsiques en relació amb les

proves perquè els majors d’edat puguin

obtenir directament el títol de graduat

en educació secundària obligatòria, i les

proves per obtenir els títols de formació

professional (art. 53.3 i 54.5). Igual-

ment, s'estableixen, sens perjudici de les

competències de les comunitats autò-

nomes, les condicions dels premis de

caràcter nacional per reconèixer l’ex-

cel·lència i el rendiment de l’alumnat, el

professorat i els centres docents (art. 5);

així com les directrius bàsiques dels pro-

grames d’iniciació professional (art. 27);

les assignatures que s’han d’impartir en

cada un dels cursos dels ensenyaments

comuns (art. 35.6), i la normativa bàsi-

ca que reguli l’establiment, per part de

les universitats, dels procediments per a

l’admissió de l’alumnat (art. 37.4). Així

mateix, es determinen les caracterís-

tiques bàsiques de les proves i la rela-

ció entre els títols de tècnics i els seus

corresponents de tècnic superior (art.

38.5), i el desplegament reglamentari de

les bases del règim estatutari de la funció

pública docent en allò que sigui necessa-

ri per garantir el marc comú bàsic de la

funció pública docent (disposició addi-

cional vuitena).

S’ha de destacar també que l’import

del mòduls econòmics per unitat escolar

es fixarà, d’acord amb l’art. 75, anual-

ment als pressuposts generals de l’Estat,

i, si escau, en els de les comunitats autò-

nomes.

Pel que fa a les competències del Mi-

nisteri d’Educació, Cultura i Esport, es

preveu, a l’art. 59, que, sens perjudici

de les competències de les comunitats

autònomes en matèria de formació del

professorat, el Ministeri pot desenvolu-

par programes de formació permanent

del professorat; a més, el Ministeri i les

comunitats autònomes poden col·la-

borar en l’establiment, el desenvolu-

pament i l’execució de programes de

formació del professorat mitjançant

convenis. L’art. 96 li atribueix l’avalua-

ció general del sistema educatiu, a través

de l’Institut Nacional d’Avaluació i

Qualitat del Sistema Educatiu, sens per-

AUTONOMIES · 29

208

judici de l’avaluació que les administra-

cions educatives de les comunitats autò-

nomes pugin realitzar en els seus àmbits.

L’art. 97 disposa que el Ministeri, en

col·laboració amb les comunitats autò-

nomes, elabori avaluacions generals de

diagnòstic sobre àrees i assignatures. Fi-

nalment, d’acord amb l’art. 99, el Mi-

nisteri, amb la consulta prèvia a les

comunitats autònomes, ha d’elaborar

periòdicament un pla d’avaluació gene-

ral del sistema.

Respecte a les competències directa-

ment atribuïdes a les comunitats autò-

nomes, l’art. 4 disposa que el desenvo-

lupament, l’execució i el control dels

sistemes de beques i ajudes s’atribueixin

a les comunitats autònomes, dins els

seus àmbits competencials; no obstant

això, per tal d’assegurar que els resultats

de l’aplicació dels sistemes de beques i

ajudes no vulnerin la garantia d’igual-

tat en la seva obtenció, s’han d’establir

mecanismes de coordinació entre l’Es-

tat i les comunitats autònomes. L’art.

10 preveu que correspon a les comuni-

tats autònomes, d’acord amb la norma-

tiva bàsica del Govern sobre educació

preescolar, l’organització de l’atenció

als nens en aquesta etapa educativa i

l’establiment de les condicions dels

centres on s’imparteix. D’altra banda,

la disposició addicional vuitena, apartat

2, disposa que les comunitats autòno-

mes han d’ordenar la seva funció públi-

ca docent dins les seves competències i

respectar les normes bàsiques estatals.

Així mateix, la disposició transitòria se-

tena estableix que, quan, com a conse-

qüència de les transferències a les co-

munitats autònomes de l’exercici de

competències en matèria d’educació,

hagi estat necessària la integració de

xarxes que incloguin centres depen-

dents d’altres administracions, el perso-

nal laboral fix amb funcions docents

podrà accedir als cossos docents previs-

tos a la Llei mitjançant un torn especial

convocat pels governs de les comunitats

autònomes, en la forma que determinin

els parlaments autonòmics, i respectant

allò establert a la normativa bàsica de

l’Estat. Finalment, la disposició final

novena estableix que les normes de la

Llei poden ser desplegades per les co-

munitats autònomes, amb l’excepció de

les relatives a matèries que hagin de ser

regulades pel Govern o que, per la seva

naturalesa, corresponguin a l’Estat, d’a-

cord amb el que estableix la disposició

addicional primera, número 2, de la

Llei orgànica 8/1985, de 3 de juliol, re-

guladora del dret a l’educació.

En darrer terme, cal dir que s’atri-

bueix a l’Estat la possibilitat de controlar

el compliment de la Llei a les comuni-

tats autònomes, en establir, a l’art. 103,

que l’Alta Inspecció Educativa ha de ga-

rantir, a les comunitats autònomes, el

compliment de les facultats que són

atribuïdes a l’Estat en matèria d’ense-

nyament, i que, en aquest sentit, corres-

pon presentar a les autoritats de l’Estat

una memòria anual sobre l’ensenyament

a les comunitats autònomes. A més, s’es-

tableix que en l’exercici de les funcions

d’alta inspecció els funcionaris de l’Ad-

ministració general de l’Estat gaudeixin

de la consideració d’autoritat pública i

puguin sol·licitar la col·laboració ne-

cessària de les autoritats de les comuni-

tats autònomes.

Marta Fernández

ACTIVITAT NORMATIVA... 209

L’elaboració d’aquesta Llei obeeix

a un pronunciament del Tribunal

Constitucional que, en la Sentència

208/1999, d’11 de novembre, va decla-

rar la inconstitucionalitat d’alguns pre-

ceptes de la Llei 16/1989, de 17 de ju-

liol, de defensa de la competència.

Concretament, va considerar inconsti-

tucional la clàusula «en todo o en parte

del mercado nacional», que contenien

els articles 4, 7, 9, 10, 11 i 25.ade la

Llei esmentada, en la mesura que, en re-

ferir-se també al mercat infraestatal,

desconeixia les competències autonò-

miques d’execució de la legislació esta-

tal sobre defensa de la competència.1La

particularitat de la decisió d’aquesta

Sentència és que difereix la nul·litat dels

preceptes esmentats al moment en què

la llei estatal estableixi els criteris de

connexió pertinents i les comunitats

autònomes puguin exercir les com-

petències executives corresponents, ja

que, en cas de declarar la seva nul·litat

immediata, es produiria un buit nor-

matiu contrari a la Constitució, per ge-

nerar inseguretat jurídica. Pel fet,

doncs, que l’Estat, després de la sentèn-

cia, continuava exercint unes com-

petències executives que no li correspo-

nien constitucionalment, el Tribunal

Constitucional va apel·lar al principi de

lleialtat constitucional perquè elaborés

l’esmentada llei amb promptesa i aca-

bés, així, amb una situació de provisio-

nalitat que perjudicava les competèn-

cies autonòmiques en el sector. No

obstant això, la Llei 1/2002 que es co-

menta no s’ha elaborat fins gairebé tres

anys després del pronunciament del

Tribunal Constitucional.2

Abans d’exposar el contingut de la

Llei 1/2002, cal fer una referència a la

distribució de competències en matèria

de defensa de la competència. En pri-

mer lloc, s’entén per defensa de la com-

petència «la defensa de la llibertat de

competència, mitjançant la prevenció,

i, si escau, la repressió, de les situacions

que constitueixen obstacles creats per

decisions empresarials per al desenvo-

lupament de la competència en el mer-

cat».3Seguidament, s’ha d’indicar que,

com a tal matèria competencial, la de-

fensa de la competència no apareix

recollida a la Constitució, si bé hi fan

referència alguns estatuts d’autonomia,

entre els quals es pot esmentar el de Ca-

AUTONOMIES · 29

210

Llei 1/2002, de 21 de febrer, de coordinació de les competències de l’Estat i

les comunitats autònomes en matèria de defensa de la competència (BOE

núm. 46, de 22 de febrer).

1. La Llei 16/1989 va ser objecte de Dictamen del Consell Consultiu núm. 163, de 8 d’agost de

1989, que també declara inconstitucionals aquests preceptes.

2. Mentrestant, es va aprovar el Reial decret llei 6/1999, de 16 d’abril, de mesures urgents de libe-

ralització i increment de la competència que, en matèria de concentració d’empreses, parlava també

de competències estatals d’autorització respecte a mercats geogràfics dintre del mercat nacional.

També en aquest cas, el Consell Consultiu ha elaborat el Dictamen núm. 213, de 18 de maig de

1999, on considera que el Reial decret llei mencionat vulnera les competències executives de la Ge-

neralitat en la matèria, atès que estableix un nou règim d’intervenció sobre les concentracions d’em-

preses que no es limita als casos en què tal concentració afecti el mercat espanyol, sinó que pot abas-

tar també els casos en què l’operació de concentració tingui una incidència limitada a un mercat

geogràfic autonòmic.

3. STC 88/1986, d’1 de juliol (FJ 4); 264/1993, de 22 de juliol (FJ 4), i 208/1999, d’11 de no-

vembre (FJ 5).

talunya.4Així, l’article 12.1.5 EAC5es

refereix a la legislació estatal sobre la de-

fensa de la competència en relació amb

l’abast de les competències autonòmi-

ques en matèria de comerç interior i

defensa del consumidor i de l’usuari.

Aquest precepte estatutari, que reconeix

a l’Estat una sèrie de competències sobre

les matèries econòmiques, posa de mani-

fest l’evident lligam que hi ha entre la

matèria defensa de la competència i la de

comerç interior, de manera que aquesta

última abasta també aspectes de la prime-

ra. En aquest sentit, l’atribució de com-

petències a la Generalitat en matèria de

comerç interior implica apoderar-la per

intervenir en l’àmbit material de la pro-

tecció de la lliure competència. Així ma-

teix, cal recordar que l’article 38 CE, en

relació amb l’article 53.1 CE, estableix

expressament que tots els poders públics

han de garantir i protegir l’exercici de la

llibertat d’empresa, la garantia de la qual

inclou una sèrie d’actuacions administra-

tives que, entre d’altres, estan destinades

a evitar les pràctiques que puguin afectar

o perjudicar seriosament la lliure con-

currència entre les empreses del mercat.

Pel que fa a l’expressió «legislació esta-

tal sobre defensa de la competència»,

com a criteri de delimitació competen-

cial, i d’acord amb una jurisprudència

constitucional consolidada,6s’entén que

aquesta abasta la regulació material del

sector (normes de rang legal i reglaments

executius), de manera que la funció exe-

cutiva que correspon a les comunitats

autònomes comprèn els actes administra-

tius, incloent-hi la potestat d’administrar

i, si escau, de dictar reglaments interns

d’organització (el concepte d’execució

s’ha de considerar equivalent a tota

actuació administrativa, al marge del

contingut o de la forma que adopti). Fi-

nalment, per tancar aquesta breu anà-

lisi competencial, cal assenyalar que en

aquesta matèria corresponen a la Genera-

litat les competències executives sobre

defensa de la competència, si bé l’Estat es

reserva les actuacions executives bàsiques

que determinin la configuració real del

mercat únic d’àmbit nacional i que es re-

lacionin amb pràctiques que puguin alte-

rar la lliure competència en un àmbit su-

pracomunitari, independentment que

aquestes actuacions s’hagin de fer en ter-

ritori autonòmic.7

Quant al contingut de la Llei 1/2002,

s’estructura en cinc articles, que, d’acord

amb l’esmentada STC 208/1999, han

d’establir-se per a l’exercici adequat de

les competències en matèria de defensa

de la competència, tres disposicions addi-

cionals, una disposició transitòria i una

disposició final. L’article 1 estableix els

punts de connexió que delimiten genè-

ACTIVITAT NORMATIVA... 211

4. Això no significa que la competència estatal derivi dels preceptes estatutaris, ja que el Tribunal

Constitucional considera que té fonament constitucional en els articles 139.1, 149.1.1 i 13 CE i 38

CE, com també en la unitat del mercat nacional (STC 18/1982, FJ 1; 69/1982, FJ 1; 77/1985, FJ

4; 20/1988, FJ 3; 56/1990, FJ 5; 178/1994, FJ 4; 173/1998, FJ 6, i 208/1999, FJ 6).

5. L’article 12.1.5 EAC estableix: «D’acord amb les bases i l’ordenació de l’activitat econòmica

general i la política monetària de l’Estat, correspon a la Generalitat, en els termes d’allò que disposen els

articles 38, 131 i els números 11 i 13 de l’apartat 1 de l’article 149 de la Constitució, la competència

exclusiva de les matèries següents: [...] 5) Comerç interior, defensa del consumidor i de l’usuari, sens

perjudici de la política general de preus i de la legislació sobre la defensa de la competència».

6. STC 18/1982, de 4 de maig (FJ 6); 35/1982, de 14 de juny (FJ 2); 39/1982, de 30 de juny

(FJ 7 i 8), i 208/1999, d’11 de novembre (FJ 6).

7. Aquesta reserva de competències executives bàsiques a favor de l’Estat està recollida en

l’esmentada STC 208/1999 (FJ 6) i plasmada en la Llei 1/2002.

ricament l’exercici de les competències

per part de l’Estat i de les comunitats

autònomes. Com s’ha indicat,8la com-

petència objectiva que cal atribuir a les

comunitats autònomes es troba limitada

a les actuacions executives que hagin de

realitzar-se en el territori de la comunitat

autònoma i que no afectin el mercat su-

praautonòmic. Aquest precepte estableix

també un conjunt de regles addicionals

que pretenen aclarir quan una conducta

és competència de l’Estat i quan de la

Comunitat Autònoma. L’article 2 esta-

bleix un mecanisme de resolució dels

conflictes que es puguin generar, entre les

administracions públiques competents,

per l’aplicació dels punts de connexió.

Així, en cas que sorgeixin diferències so-

bre qui ha d’instruir i resoldre un deter-

minat procediment, intervé, amb un dic-

tamen no vinculant, la Junta Consultiva

en matèria de conflictes, i, en darrera

instància, pot intervenir-hi el Tribunal

Constitucional, mitjançant el planteja-

ment d’un conflicte, positiu o negatiu,

entre l’Estat i les comunitats autònomes

o entre elles mateixes. L’article 3 regula la

Junta Consultiva en matèria de conflic-

tes, que es configura com un òrgan pari-

tari (amb igual representació de totes les

administracions públiques, l’estatal i les

autonòmiques), de naturalesa arbitral.

L’article 4 regula alguns aspectes institu-

cionals, relacionats amb l’execució, per

part de les comunitats autònomes, de les

seves competències i determina quines

són les normes de procediment aplicables

a les actuacions dels òrgans autonòmics

competents en matèria de defensa de la

competència. En el cas que les comuni-

tats autònomes no disposin d’aquests

òrgans, es preveu la possibilitat que

els òrgans estatals, per la via convencio-

nal, col·laborin amb aquelles.9I, així ma-

teix, preveu un règim supletori, mentre

no es creïn els òrgans autonòmics, per

evitar un buit normatiu i orgànic que po-

gués afavorir la proliferació de conductes

contràries a la lliure competència (dispo-

sició transitòria única). L’article 5 regula

tres tipus de mecanismes de coordinació:

crea el Consell de Defensa de la Com-

petència (que centralitza la informació

i que reuneix representants de totes les

administracions territorials); estableix

mecanismes de simètrica i recíproca in-

formació de conductes restrictives de la

lliure competència, i habilita el Servei de

Defensa de la Competència estatal per in-

tervenir en procediments tramitats per

òrgans autonòmics, amb la finalitat d’e-

vitar divergències en la doctrina a l’hora

d’aplicar l’ordenament de defensa de la

competència. Finalment, entre les dispo-

sicions addicionals, destaca que la se-

gona, d’acord amb l’article 36.3 de la

LRJPAC, imposa la traducció al castellà

de totes les comunicacions i notificacions

que els òrgans de defensa de la com-

petència de les comunitats autònomes,

amb llengua oficial pròpia, dirigeixin al

Servei de Defensa de la Competència.

M. Àngels Arróniz

AUTONOMIES · 29

212

8. Així es desprèn del que prescriu el fonament jurídic 7 de la STC 208/1999.

9. Aquest no és el cas de Catalunya, que, mitjançant el Decret 222/2002, de 27 d’agost, va crear els

òrgans de defensa de la competència de la Generalitat de Catalunya (DOGC núm. 3711, de 2 de se-

tembre). Concretament, es crea el Tribunal Català de Defensa de la Competència, com a organisme

autònom de caràcter administratiu, que es relaciona amb l’Administració de la Generalitat de Cata-

lunya a través del Departament d’Economia i Finances, i que actua amb personalitat jurídica pròpia,

plena independència, autonomia de gestió i plena capacitat d’obrar en l’exercici de les seves funcions i

per al compliment de les seves finalitats (art. 1).

Es tracta d’una llei d’article únic, per

mitjà del qual s’opera una reforma dels

art. 32, 33, 38, 39, 46, 48, 50, 51 i 53 de

la Llei 3/2000. La raó de ser de la reforma

és acollir la doctrina del Tribunal Cons-

titucional en la Sentència 103/1999, de

3 de juny, dictada en els recursos d’in-

constitucionalitat plantejats pel Govern

basc i pel Parlament de Catalunya con-

tra diversos articles de la Llei 32/1988,

de 10 de novembre, de marques, segons

la qual correspon, a l’Estat, la legislació i

el registre d’àmbit general, mentre que

les comunitats autònomes tenen com-

petències subordinades, com són la re-

cepció de les sol·licituds o la verificació

del compliment dels seus requisits for-

mals. Aquest esquema és el que es tras-

llada a la matèria d’obtencions vegetals.

La Comissió Bilateral de Cooperació

Administració General de l’Estat-Co-

munitat Autònoma de les Canàries va

acordar proposar la reforma de diversos

articles de la Llei 3/2000, amb la finali-

tat de reconèixer, a les comunitats autò-

nomes, competències de tipus executiu

material, com ara la tramitació dels pro-

cediments per a la concessió dels títols

d’obtenció vegetal. Aquestes obtencions

vegetals són varietats comercials que te-

nen un règim jurídic semblant al de la

propietat industrial, regida per l’art.

149.1.9 de la Constitució, que reserva

en exclusiva a l’Estat la legislació, i deixa

per a les comunitats autònomes l’execu-

ció. La protecció de la propietat indus-

trial sobre les obtencions vegetals s’a-

consegueix per mitjà de la inscripció en

el Registre de varietats vegetals protegi-

des, que depèn del Ministeri d’Agricul-

tura, Pesca i Alimentació.

A l’empara de la Llei 3/2002, s’opera

una modificació que tendeix a reconèi-

xer la col·laboració de les comunitats

autònomes en la tramitació de les ins-

cripcions en el registre esmentat, en la

verificació del manteniment de la varie-

tat i en els controls sobre el manteni-

ment de la varietat, aspectes que no tenia

en compte la redacció inicial de la Llei.

Es tracta, per consegüent, del reconeixe-

ment de tècniques de cooperació inter-

administratives que no havien estat tin-

gudes en compte, malauradament, en

la primera redacció de la Llei, la qual

deixava de banda la cooperació auto-

nòmica. Malgrat tot, en termes de fi-

nançament de l’activitat registral, el nou

art. 53.2 afirma que «constitueix un fet

imposable d’aquesta taxa la tramitació del

procediment en els aspectes que aquesta

Llei reserva a l’Estat i la seva resolució».

Joan Lluís Pérez Francesch

ACTIVITAT NORMATIVA... 213

Llei 3/2002, de 12 de març, de modificació de la Llei 3/2000, de 7 de gener, de

règim jurídic de la protecció de les obtencions vegetals (BOE núm. 62, de

13 de març).

Llei 5/2002, de 4 d’abril, reguladora dels butlletins oficials de les províncies

(BOE núm. 90, de 5 d’abril).

Amb aquesta Llei es pretén adequar la

gestió del servei de publicacions dels

butlletins oficials de les províncies a la

configuració territorial de l’Estat de les

autonomies. Els antecedents més imme-

diats de la reforma de la publicació

esmentada s’han de buscar a la Llei

25/1998, de modificació de la Llei regu-

ladora de les hisendes locals, de 1988,

que permetia una via de finançament de

les diputacions provincials per mitjà de

l’exigència de taxes i preus per la inser-

ció d’anuncis i edictes dels diferents ens

territorials, així com per la subscripció i

la venda d’exemplars. D’altra banda,

s’ha de recordar que el Congrés dels Di-

putats va aprovar, el 13 de desembre de

2000, una proposició no de llei en la

qual s’instava el Govern a dictar una

normativa del servei de publicació del

Butlletí Oficial de la Província, en la qual

fos possible unificar, en una sola publi-

cació, els butlletins oficials de la provín-

cia amb el butlletí oficial autònom, si

així es decidia.

Aquesta Llei dota els butlletins ofi-

cials de la província d’un marc jurídic

coherent amb la configuració de la pro-

víncia dins l’estructura de l’Estat au-

tonòmic, però també amb autonomia

per a la gestió dels respectius interessos

de cada un dels ens locals.

El Butlletí Oficial de la Província està

concebut com un servei públic d’àmbit

provincial, competència de la diputació

respectiva, a la qual corresponen l’edició i

la gestió (art. 2). Cada diputació podrà

regular per ordenança, dins el marc pre-

vist en aquesta Llei, les condicions de

gestió, edició, distribució i venda. La

subscripció dels ens locals és obligatòria

(art. 3). Quant als actes o les disposi-

cions que han de ser publicats, l’art. 1 en

defineix el contingut en els termes se-

güents: «es publicaran les disposicions de

caràcter general i les ordenances, així

com els actes, els edictes, els acords, les

notificacions, els anuncis i altres resolu-

cions de les administracions públiques i

de l’Administració de justícia d’àmbit

territorial provincial, quan així estigui

previst en disposició legal o reglamentà-

ria». L’art. 6, relatiu a l’obligació de pu-

blicar, estableix, en l’apartat segon, que els

anuncis particulars també podran ser in-

serits, d’acord amb el que estableixi la

corresponent ordenança provincial. El

capítol II de la Llei, relatiu al règim

econòmic (art. 11-13), fixa el principi de

pagament previ de la taxa per a qualsevol

text que es publiqui, encara que també es

preveuen excepcions, com són els casos

de les publicacions obligatòries o d’una

inserció ordenada d’ofici. Destaquen, en

l’art. 12, els convenis de col·laboració in-

teradministrativa per facilitar el paga-

ment de les taxes per publicació i, en

l’art. 13, la previsió de cooperació inter-

administrativa, segons la qual l’Ad-

ministració general de l’Estat i la de

les comunitats autònomes prestaran «la

cooperació i l’assistència actives que

l’Administració provincial pugui neces-

sitar per al manteniment i la modernit-

zació del Butlletí Oficial de la Província».

La disposició addicional primera regu-

la la integració dels butlletins oficials de

les províncies en el Butlletí Oficial de la

Comunitat Autònoma, quan així ho deci-

deixi el parlament autonòmic, a proposta

del govern autonòmic i prèvia acceptació

de la diputació provincial, cas en el qual

la publicació s’ha de regular per la nor-

mativa autonòmica, especialment pel

que fa al règim econòmic, sense perjudici

de l’aplicació de les normes contingudes

en aquesta Llei sobre contingut, periodi-

citat, règim lingüístic i obligatorietat de

les publicacions. Des de la segona fins a la

sisena disposicions addicionals es tracten

casos concrets als quals s’aplica la condi-

ció de comunitats autònomes uniprovin-

cials, per la qual cosa es remet a la seva le-

gislació específica, especialment en la

Comunitat Foral de Navarra, així com els

butlletins oficials de les províncies de les

Palmes i de Santa Cruz de Tenerife, entre

altres aspectes.

La disposició final afirma que aques-

ta Llei es dicta en compliment del títol

AUTONOMIES · 29

214

competencial ubicat a l’art. 149.1.18

de la Constitució, per la qual cosa

constitueix legislació bàsica relativa

al règim jurídic administratiu que ga-

ranteix un tractament comú i unifor-

me a tots els ciutadans de l’Estat espa-

nyol, sense perjudici de les particulari-

tat que puguin establir les legislacions

de les diferents comunitats autòno-

mes, si escau.

Joan Lluís Pérez Francesch

ACTIVITAT NORMATIVA... 215

Llei 15/2002, d’1 de juliol, que declara el Parc Nacional maritimoterrestre

de les Illes Atlàntiques de Galícia (BOE núm. 157, de 2 de juliol).

Nascuda al Parlament de Galícia com

a proposició de llei que es va remetre a

les Corts Generals, aquesta Llei no es li-

mita a declarar un nou parc nacional que

inclou els arxipèlags de les illes Cíes, Ons

i Sálvora, sinó que torna a modificar al-

guns articles de la Llei 4/1989, de 27 de

març, de conservació dels espais naturals

i de la flora i fauna silvestre, ja modifica-

da, al seu torn, per la Llei 41/1997, per

adaptar-ne el contingut a la doctrina de

la STC 102/1995. Aquesta Sentència

declarava la nul·litat de la disposició ad-

dicional cinquena pel fet que considera-

va bàsics els seus articles 21.3 i 4, i 22.1,

en la mesura que atribuïa a l’Estat la ges-

tió dels parcs naturals (veg. comentari a

Autonomies, núm. 24, 1999).

A partir de la Llei 41/1997, la decla-

ració d’un nou parc nacional s’ha de rea-

litzar mitjançant llei de les Corts Gene-

rals (art. 22.2), però requereix l’acord

previ favorable de l’assemblea legislativa

de la comunitat o comunitats autòno-

mes en què es trobi situat aquest parc

(art. 22.5), que serà gestionat i finançat

conjuntament per l’Administració ge-

neral de l’Estat i la respectiva comunitat

autònoma del territori en el qual es trobi

ubicat. Aquesta és la reserva més impor-

tant que estableix la Llei a favor de l’Es-

tat, perquè la declaració i la gestió dels

altres tipus d’espais naturals protegits

(parcs naturals, reserves naturals, monu-

ments naturals i paisatges protegits) cor-

responen a les comunitats autònomes.

Amb la Llei 15/2002 es fa una nova

redacció d’alguns articles de la Llei

4/1989. Així, es dóna una competència

més (aprovar els plans sectorials) a la Co-

missió Mixta de Gestió dels Parcs Nacio-

nals en detriment del Patronat, òrgan

que, a més d’estar constituït, com la Co-

missió Mixta, per un nombre paritari de

membres designats, respectivament, pel

Govern de l’Estat i per les comunitats

autònomes, integra també representants

d’altres institucions, associacions i orga-

nismes relacionats amb els parcs. Així

mateix, es faculta el Govern de l’Estat

per aprovar el Pla rector d’ús i gestió dels

parcs nacionals i resoldre el carreró sense

sortida que suposaria que la comunitat

autònoma no ho hagués fet en el termini

d’un any des de l’acord de la Comissió

Mixta de Gestió. Finalment, també s’in-

corpora un nou article a la Llei 4/1989

(el 23 quater), que estableix que serà pú-

blica l’acció per exigir, davant els òrgans

administratius i els tribunals de justícia,

l’estricta observança dels preceptes re-

latius als parcs nacionals existents en

aquesta Llei, així com la d’allò establert

en les lleis declaratives dels parcs nacio-

nals i en les disposicions que es dictin per

al seu desplegament i aplicació.

Marcel Mateu

AUTONOMIES · 29

216

Llei 16/2002, d’1 de juliol, de prevenció i control integrats de la contaminació

(BOE núm. 157, de 2 de juliol).

Aquesta Llei incorpora, a l’ordena-

ment intern espanyol, amb quasi tres

anys de retard, la Directiva 96/61/CE,

del Consell, de 24 de setembre, relativa

a la prevenció i el control integrats de la

contaminació, en la qual s’exigeix que

les activitats industrials que produeixin

emissions a l’atmosfera o al sòl, inclosos

els residus, comptin amb una autoritza-

ció, que s’ha d’atorgar de manera coor-

dinada quan existeixin diverses autori-

tats competents sobre la matèria.

En compliment d’aquesta directiva,

i en l’exercici de la seva competència

bàsica en matèria de medi ambient

(149.1.23a CE), l’Estat aprova aquesta

Llei, que estableix la competència au-

tonòmica per atorgar les «autoritzacions

ambientals integrades», però també di-

versos mecanismes mitjançant els quals

s’assegura la coordinació amb les insti-

tucions estatals i locals, perquè també

puguin exercir les seves competències.

Aquesta autorització ambiental inte-

grada l’han d’obtenir els titulars de les

instal·lacions, públiques o privades, en

les quals es dugui a terme alguna de les

activitats industrials enumerades a l’an-

nex 1 d’aquesta Llei, sempre que preten-

guin la construcció, el muntatge, l’ex-

plotació, el trasllat o la modificació

substancial d’aquestes instal·lacions o,

en tot cas, abans del 30 d’octubre de

2007. En l’autorització s’estableixen les

mesures que cal prendre per garantir

que les emissions produïdes per aquesta

instal·lació provoquin la mínima conta-

minació possible. Aquesta autorització

integrada substitueix una varietat d’au-

toritzacions ambientals, també regula-

des per l’Estat i atorgades per les comu-

nitats autònomes, enumerades en la

disposició derogatòria única de la Llei.

El criteri que determina quina és la

comunitat autònoma competent és el

del lloc en el qual es trobi ubicada la ins-

tal·lació industrial, criteri que també

s’utilitza per designar l’ajuntament que

ha d’emetre un informe urbanístic (vin-

culant si és negatiu) i un altre informe

en el qual ha de valorar l’adequació de

la instal·lació analitzada a tots aquells

aspectes que siguin de la seva compe-

tència. També és vinculant, si és nega-

tiu, l’informe que ha d’emetre l’organis-

me de la conca competent, estatal, en el

cas dels abocaments al domini públic

hidràulic de conques intercomunitàries.

A part del supòsit de les conques inter-

comunitàries, únicament es plantegen

els efectes de les activitats regulades fora

del territori de la comunitat autònoma

en el cas que s’estenguin a un altre estat

membre de la Unió Europea, al qual es

remetrà, a través del Ministeri d’Afers

Exteriors, una còpia de la sol·licitud

presentada i de la resolució que s’adopti

una vegada l’estat esmentat hagi pogut

presentar al·legacions.

Així mateix, a la Llei s’estableix que les

comunitats autònomes no poden atorgar

les autoritzacions ambientals integrades

sense que, prèviament, no s’hagi dictat la

declaració d’impacte ambiental, en el cas

que sigui l’Estat el competent per formu-

lar aquesta declaració, motiu pel qual

s’han d’arbitrar fórmules de coordinació

entre els dos procediments. Un altre me-

canisme de coordinació que estableix la

Llei és la integració del procediment

d’autorització ambiental integrada amb

el procediment d’atorgament de la llicèn-

cia municipal d’activitats classificades,

excepte el tràmit de la resolució definitiva

d’aquesta llicència, que continuen fent-lo

els ajuntaments.

A més, s’assegura expressament en di-

versos preceptes de la Llei la possibilitat

que les comunitats autònomes legislin

el desplegament d’aquesta Llei, es de-

signen els organismes davant els quals

han de presentar-se les sol·licituds per

obtenir aquestes autoritzacions, s’esta-

bleix la necessitat d’acompanyar aques-

tes sol·licituds amb documentació ad-

dicional a l’exigida en aquesta Llei,

s’estableixen normes sobre activitats

classificades o es dicten normes addi-

cionals de protecció que estableixin més

obligacions als titulars de determinades

instal·lacions industrials, imposin la

notificació i el registre d’altres activitats

no tingudes en compte en aquesta Llei,

creïn més infraccions, o redueixin els

valors límit d’emissió de substàncies

contaminats.

Jordi Freixes

ACTIVITAT NORMATIVA... 217

Llei 41/2002, de 14 de novembre, bàsica reguladora de l’autonomia del

pacient i de drets i obligacions en matèria d’informació i documentació

clínica (BOE núm. 274, de 15 de novembre).

El Consell Consultiu de la Generali-

tat de Catalunya, en el Dictamen núm.

233, de 10 de gener de 2003, ha consi-

derat la possible inconstitucionalitat de

la disposició addicional primera que de-

clara bàsics els articles 11.1, 11.3, 11.4,

14.2, 17.4 i 21.1 de la Llei 41/2002, co-

neguda popularment com a llei estatal

del «testament vital». El Parlament de

Catalunya, en la seva Resolució 1672/VI

(publicada el 17 de febrer de 2003,

BOPC núm. 392, pàg.17), ha acordat

interposar recurs d’inconstitucionalitat

contra els tres darrers preceptes i l’es-

mentada disposició addicional. L’argu-

ment central de la reclamació rau en la

infracció de les competències autonò-

miques en matèria de dret civil. En pri-

mer lloc, l’art. 11.1 concep el document

que conté la voluntat anticipada de les

persones, en previsió d’aplicar-se en si-

tuacions en les quals ja no s’estigui en

disposició d’expressar la pròpia voluntat

personalment. L’art. 11.3 conté els

supòsits en els quals les indicacions in-

closes en el document no seran tingudes

en compte: quan siguin contràries a

l’ordenament, a la lex artis, i quan no es

corresponguin amb el supòsit de fet.

L’art. 11.4, per la seva part, afirma la

possibilitat de revocació, en qualsevol

moment, de les indicacions adoptades

anteriorment, amb el requisit de la

constància per escrit. L’art. 14.2, d’altra

banda, preveu l’organització dels arxius

dels historials clínics, que comprenen el

conjunt de documents relatius als pro-

cessos assistencials de cada pacient, i

identifiquen els metges i altres profes-

sionals que hi han intervingut. L’art.

17.4 completa la regulació sobre els his-

torials amb els aspectes de gestió i cus-

tòdia: en aquest sentit, la unitat d’ad-

missió i documentació clíniques serà

l’encarregada d’integrar en un sol arxiu

els historials clínics. La custòdia serà res-

ponsabilitat de la direcció del centre. Fi-

nalment, l’art. 21 preveu les altes mèdi-

ques forçoses. Així, quan no s’accepti el

tractament mèdic prescrit, es proposarà

al pacient la signatura de l’alta voluntà-

ria. En cas de no signar-se, la direcció

del centre, a proposta del metge respon-

sable, podrà disposar l’alta forçosa, amb

les condicions i les restriccions tingudes

en compte en la Llei. Doncs bé, la dis-

posició addicional primera atribueix a

tots els preceptes de la Llei la considera-

ció de bàsics, fonamentant-se en l’art.

149.1.16 CE, cosa que sembla contrària

a la competència autonòmica en matè-

ria de dret civil.

Antoni Roig

AUTONOMIES · 29

218

Llei 43/2002, de 20 de novembre, de sanitat vegetal (BOE núm. 279, de 21 de

novembre).

La legislació espanyola sobre sanitat

vegetal ja es basava principalment en la

normativa comunitària en la matèria i,

ara, amb aquesta Llei, se’n recullen els

aspectes fonamentals, tot i que conti-

nuen vigents diferents disposicions le-

gals que despleguen, en el dret intern, la

normativa dictada per la Unió Europea.

De fet, amb una pràctica infreqüent, en

la disposició transitòria tercera s’especifi-

quen fins a 36 normes reglamentàries

que continuen vigents fins que no es

dictin noves disposicions d’acord amb el

que preveu la Llei 43/2002.

Segons s’explicita a l’exposició de mo-

tius, aquesta Llei respon a la doble ne-

cessitat d’adaptar el marc jurídic de la

sanitat vegetal als nombrosos canvis que

n’han afectat l’àmbit d’aplicació, així

com adequar-lo a la configuració de

l’Estat espanyol com a estat autonòmic i

com a estat membre de la Unió Euro-

pea. Així, no només es regulen aspectes

concrets en relació amb les competèn-

cies exclusives de l’Administració gene-

ral de l’Estat en matèria de comerç exte-

rior i de sanitat exterior, sinó que, a més,

s’estableixen uns principis bàsics d’ac-

tuació molt detallats de les diferents ad-

ministracions públiques competents en

matèria de sanitat vegetal. D’aquesta

manera, tota la Llei —excepte tres arti-

cles— té caràcter de normativa bàsica, i

s’empara (segons la disposició final) en

el que preveu l’art. 149.1.13, 16 i 23 de

la Constitució, que atribueix a l’Estat

competència sobre bases i coordinació

de la planificació general de l’activitat

econòmica, bases i coordinació general

de la sanitat, i legislació bàsica sobre

protecció del medi ambient, respectiva-

ment. Només s’exceptua d’aquest caràc-

ter de normativa bàsica la regulació con-

tinguda als art. 10, 11 i 12 de la Llei,

que es dicten a l’empara del que disposa

l’art. 149.1.10 i 16, incís primer, de la

Constitució, que atribueix a l’Estat com-

petència exclusiva en comerç i sanitat

exteriors, respectivament.

Així doncs, des d’una concepció àm-

plia del que és la regulació bàsica, aques-

ta Llei articula els criteris i les actuacions

aplicables en matèria de sanitat vegetal,

en general, i de prevenció i lluita contra

plagues, en particular, tant de l’Estat

com de les comunitats autònomes. S’es-

tableixen uns criteris homogenis per

abordar els problemes de l’aparició de

plagues en un determinat territori que

possibiliten l’adopció ràpida de mesures

de control. Així mateix, es clarifiquen

els requisits per a l’adopció de les mesu-

res oficials contra una plaga per a la seva

eradicació, per evitar-ne l’extensió, re-

duir les poblacions afectades o els seus

efectes. D’altra banda, es regula la possi-

bilitat que l’Administració competent

qualifiqui la seva lluita obligatòria com

«d’utilitat pública» o la plaga «d’emer-

gència fitosanitària», la qual cosa com-

porta un major grau de severitat i d’in-

tervenció a través de mesures oficials;

així com l’aplicació de diferents com-

pensacions econòmiques, en forma d’a-

judes o indemnitzacions, als afectats per

l’aplicació d’aquestes mesures. En l’àm-

bit de les obligacions dels particulars,

es responsabilitza els agricultors de la

vigilància i el control de les plagues, els

cultius i els materials objecte de la seva

activitat, així com de l’execució per

compte seu de les mesures oficials obli-

gatòries que s’estableixin reglamentària-

ment. Respecte de les exportacions a

països tercers, correspon al particular

sol·licitar, als punts d’inspecció fron-

terers, les inspeccions necessàries per

a l’expedició del certificat fitosanitari

corresponent, i en ell recau la responsa-

bilitat, en el cas d’exportar sense la do-

cumentació preceptiva. A més, es deter-

minen les obligacions i responsabilitats

dels productors, titulars d’autoritza-

cions, distribuïdors, venedors i altres

operadors de productes fitosanitaris, i

també la responsabilitat dels usuaris d’a-

quests productes d’usar-los seguint les

recomanacions d’ús. Recollint la de-

manda creixent dels consumidors de

promoure sistemes de producció vegetal

que tinguin en compte les pràctiques fi-

tosanitàries correctes i per lluitar en

comú contra les plagues, es fomenten

les agrupacions d’agricultors que inclo-

guin, entre els seus objectius, aquestes

pràctiques. Es preveu, així mateix, que

les diferents administracions públiques,

en l’àmbit de les seves competències res-

pectives, duguin a terme les inspeccions

necessàries per assegurar el compliment

de la Llei i s’atorga el caràcter d’autoritat

als inspectors fitosanitaris, i se’n deter-

minen les competències. En col·labora-

ció amb el Registre oficial de productes i

material fitosanitari, també es crea un

registre nacional de productors i comer-

ciants de vegetals, la funció del qual,

merament informativa, ha de consistir

a recollir les dades que li han de remetre

els registres oficials corresponents de les

comunitats autònomes. Finalment, s’es-

tableix un detallat règim d’infraccions,

tipificades segons la gravetat, es deter-

minen les responsabilitats dels infrac-

tors i es fixen les sancions correspo-

nents. Així mateix, es crea un règim de

taxes, se’n fixen els subjectes passius, la

relació de fets imposables i les quantitats

de les taxes respectives, que seran gestio-

nades i recaptades per l’Estat.

Marcel Mateu

ACTIVITAT NORMATIVA... 219

Llei 50/2002, de 26 de desembre, de fundacions (BOE núm. 310, de 27 de

desembre).

Aquesta Llei té per objecte el deplega-

ment del dret de fundació per a finali-

tats d’interès general, reconegut a l’arti-

cle 34 de la Constitució espanyola,

estableix les normes de règim jurídic de

les fundacions que correspon dictar a

l’Estat, així com la regulació de les fun-

dacions de competència estatal. En

aquesta línia, l’article 53.1 CE reserva a

la Llei la regulació de l’exercici dels drets

i les llibertats reconeguts en el capítol se-

gon del títol I, entre els quals es troba el

de fundació. Aquesta previsió constitu-

cional s’havia complert mitjançant l’a-

provació de la Llei 30/1994, de 24 de

novembre, de fundacions i d’incentius

fiscals a la participació privada en activi-

tats d’interès general, la majoria dels as-

pectes de la qual queden derogats a par-

tir de l’aprovació de la nova Llei. El le-

gislador estatal fonamenta la necessitat

d’aquesta reforma legislativa perquè creu

necessari adaptar al nostre sistema jurí-

dic algunes experiències innovadores que

s’han anat produint en el dret comparat

i que poden ser útils per enfortir el feno-

men fundacional. La reforma es justifica

també pel fet que pretén respondre a les

demandes de les mateixes fundacions,

relatives a l’oportunitat de superar de-

terminades rigideses de la regulació an-

terior, que, sense haver aportat clars

avantatges per a l’interès públic, sí que

dificultaven el desenvolupament de l’ac-

tivitat fundacional.

En aquesta línia, la Resolució del Par-

lament Europeu sobre les fundacions a

Europa (RA 304/93) assenyala que «me-

reixen un suport especial aquelles fun-

dacions que participin en la creació i

el desenvolupament de respostes i ini-

ciatives adaptades a les necessitats ideo-

lògiques de la societat contemporània.

Particularment, les que lluiten per la de-

fensa de la democràcia, el foment de la

solidaritat, el benestar dels ciutadans,

l’aprofundiment dels drets humans, la

defensa del medi ambient, el finança-

ment de la cultura, les ciències i pràcti-

ques mèdiques i la investigació». En un

to similar, el Tribunal Constitucional es-

panyol manté (STC 18/1994, de 7 de

febrer, entre d’altres) que una de les no-

tes característiques de l’estat social de

dret és que els interessos generals es defi-

neixen a través d’una interacció entre

l’Estat i els agents socials, i que aquesta

interpenetració entre el públic i el privat

transcendeix també al camp de l’orga-

nitzatiu, on les fundacions desenvolu-

pen un paper important.

En aquest sentit, la Llei pretén acon-

seguir tres grans objectius: 1) reduir la

intervenció dels poders públics en el

funcionament de les fundacions; 2) fe-

xibilitzar i simplificar els procediments,

en especial els de caràcter econòmic i fi-

nancer, i 3) dinamitzar i potenciar el fe-

nomen fundacional com a mecanisme a

través del qual la societat civil contri-

bueix, conjuntament amb els poders

públics, a la consecució de finalitats

d’interès general.

La Llei 50/2002 es refereix exclusiva-

ment a la regulació substantiva i proce-

dimental de les fundacions, i deixa, per

a una norma legal autònoma, la regula-

ció dels incentius fiscals a la participació

privada en activitats d’interès general,

en la mesura que entén que aquesta és

una matèria que presenta uns perfils es-

pecífics que demanen un tractament se-

parat.

L’article 2 de la Llei defineix el con-

cepte de fundacions com «aquelles orga-

nitzacions constituïdes sense ànim de

lucre que, per voluntat dels seus crea-

dors, tenen afectat de manera duradora

el seu patrimoni a la realització de fins

d’interès general». D’entre les que po-

den «perseguir fins d’interès general», la

Llei enumera, d’una manera no exhaus-

tiva, aquelles fundacions que pretenen

aconseguir la defensa dels drets humans

de les víctimes del terrorisme i dels actes

violents, l’assistència i inclusió social,

així com objectius cívics, educatius, cul-

turals, científics, esportius, sanitaris, la-

borals, d’enfortiment institucional, de

cooperació per al desenvolupament,

de promoció del voluntariat i de l’acció

social, de defensa del medi ambient, de

foment de l’economia social, de promoció

i atenció a les persones amb risc d’exclu-

sió per raons físiques, socials o culturals,

de promoció dels valors constitucionals

i defensa dels principis democràtics, de

foment de la tolerància, de desenvolu-

pament de la societat de la informació, o

d’investigació científica i desenvolupa-

AUTONOMIES · 29

220

ment tecnològic. Finalitats, totes, que

han de beneficiar col·lectivitats genèri-

ques de persones per tal que les funda-

cions puguin estar vàlidament constituï-

des i puguin adquirir, així, personalitat

jurídica des del mateix moment de la ins-

cripció al Registre de fundacions.

La Llei conté dos tipus de preceptes:

aquells que són aplicables únicament a

les fundacions que siguin de competèn-

cia estatal, i aquells altres que es dirigei-

xen a totes les fundacions existents amb

independència de quina sigui la seva di-

mensió, autonòmica o estatal, per fet

que: 1) regulen les condicions bàsiques

que garanteixen la igualtat dels espa-

nyols en l’exercici del dret de fundació

(art. 149.1.1 CE), entre les quals cal

destacar les relatives al concepte de fun-

dació (art. 2), a la determinació de les fi-

nalitats i els beneficiaris (art. 3.1, 2 i 3),

a la personalitat jurídica (art. 4), a l’e-

xistència i les funcions del patronat (art.

14), a la determinació de les causes d’ex-

tinció de la fundació (art. 31) i a l’e-

xistència d’un protectorat (art. 34); 2)

són de naturalesa processal (art. 149.1.6

CE), o 3) incorporen normes de dret ci-

vil, sense perjudici de l’aplicabilitat pre-

ferent del dret civil foral o especial allà

on existeixi (art. 149.1.6 i 8 CE).

No obstant el que preveu la Llei

50/2002, el Parlament de Catalunya,

amb anterioritat, va aprovar la Llei

5/2001, de 2 de maig (DOGC núm.

3388, de 15 de maig), en virtut d’allò

que disposa l’article 9.24 de l’Estatut

d’autonomia de Catalunya, que atri-

bueix la competència exclusiva a la Ge-

neralitat per regular les fundacions de

caràcter docent, cultural, artístic, bene-

ficoassistencial, esportiu i similar, sem-

pre que exerceixin, principalment, les

seves funcions a Catalunya. En qualse-

vol cas, la llei estatal preveu la creació

d’un Registre de fundacions de com-

petència estatal, al qual els diversos re-

gistres autonòmics que puguin existir

hauran de comunicar les inscripcions o

extincions que es produeixin (art. 36).

Francesc Vallès

ACTIVITAT NORMATIVA... 221

Legislació estatal de caràcter fiscal i financer de 2002

Durant l’any 2002 s’han dictat nom-

broses lleis amb incidència en diversos

camps de la fiscalitat. Per a la seva expo-

sició i comentari sumari és necessari ela-

borar una classificació per temes.

1) Finançament autonòmic i local

Aquest grup està conformat, en pri-

mer lloc i per ordre d’aparició, per la

Llei orgànica 4/2002, de 23 de maig,

complementària de la llei que aprova

el Concert Econòmic amb la Comuni-

tat Autònoma del País Basc; la Llei

12/2002, de 23 de maig, que aprova el

Concert Econòmic amb la Comunitat

Autònoma del País Basc, i la Llei

13/2002, de 23 de maig, que aprova la

metodologia de senyalització de la quo-

ta del País Basc per al quinquenni 2002-

2006 (totes en el BOE núm. 124, de 24

de maig). La primera Llei té com a únic

objectiu canviar el redactat de la dispo-

sició addicional de la Llei orgànica

5/2001, de 13 de desembre, comple-

mentària de la Llei general d’estabilitat

pressupostària, fent incís que l’aplicació

d’aquesta darrera ha de fer-se sense per-

judici del règim jurídic del concert

econòmic amb el País Basc.

Són els altres dos textos legals els que

estableixen el règim especial de fi-

nançament del qual gaudeix la Comu-

nitat Autònoma del País Basc. La Llei

de concert en fixa els extrems i el règim

que disciplina els diferents tributs con-

certats, que s’identifiquen amb la ma-

joria dels tributs estatals. Se segueixen

el mateixos principis, les mateixes bases

i les mateixes directrius que es van esta-

blir ja en el concert de 1981, però amb

una diferència fonamental: es pretén la

durada indefinida de la regulació esta-

blerta ara. De la mateixa manera que es

va fer en relació amb el finançament de

les comunitats autònomes de règim

comú, el legislador persegueix, amb

aquesta regulació, no estar sotmès a pe-

ríodes, sinó a una regulació estable, en-

cara que preveu mecanismes de modi-

ficació.

La regulació sobre el concert basc es

complementa amb el darrer text, en el

qual es fixa, d’una banda, la fórmula per

a la determinació de la quota de la con-

tribució del País Basc a les despeses de

l’Estat, essent un sistema que té vigència

compresa en el període entre 2002 i

2006. D’altra banda, s’hi determina la

contribució líquida provisional per a

l’any 2002.

En el mes de juliol es promulguen,

amb les referències de la 17 a la 31

(BOE núm. 157, de 2 de juliol), les lleis

de cessió de tributs de l’Estat per a ca-

dascuna de les comunitats autònomes

del règim de finançament comú. Amb

aquests textos, els tributs susceptibles de

cessió, compresos en la LOFCA i en la

Llei 21/2001, de 27 de desembre, pas-

sen a ser cedits de manera efectiva. L’es-

tructura dels diferents textos legals és si-

milar, ja que es relacionen els tributs, la

recaptació dels quals és cedida a cada co-

munitat autònoma en particular, i es fi-

xen l’abast i les condicions de la cessió,

remetent-se al marc general establert per

la LOFCA i la Llei 21/2001.

També les hisendes locals són objecte

de regulació per la Llei 51/2002, de 27

de desembre, de reforma de la Llei

39/1988, de 28 de desembre, regulado-

ra de les hisendes locals (BOE núm.

311, de 28 de desembre). La reforma

abasta tots els impostos locals i fa una

adaptació de la regulació de les taxes,

d’acord amb la STC 185/1995, de 14

de desembre. En general, l’objecte d’a-

questa regulació és el desenvolupament

de l’autonomia municipal en aquest

camp i la simplificació dels deures de la

gestió dels tributs per tal de disminuir la

fiscalitat indirecta dels contribuents.

Cal destacar que la major part dels ne-

gocis petits i mitjans estan exempts de

pagar l’impost d’activitats econòmi-

ques, el qual s’ha mantingut per als ne-

gocis que obtenen un determinat grau

de renda (més d’1.000.000 d’euros). Es

tanca la reforma amb la regulació de

la cessió de la recaptació d’impostos

de l’Estat als ens locals per tal de no

qüestionar el principi de la suficiència

financera.

2) Regulació relativa al sistema tributari

En aquest apartat, el text legal que té

un pes específic és la Llei 46/2002, de

18 de desembre, de reforma parcial de

l’impost sobre la renda de les persones

físiques i per la qual es modifiquen les

lleis dels impostos sobre societats i sobre

la renda de no residents (BOE núm.

303, de 19 de desembre). Per tant, l’ob-

jecte de la llei és la modificació del con-

junt de tributs del sistema que tenen la

renda per objecte de gravamen. Concre-

tament, en relació amb l’IRPF, simplifi-

ca el procés per a la determinació de la

renda gravable i incrementa aquelles

mesures dedicades a afavorir la família a

AUTONOMIES · 29

222

través d’incrementar l’import del mí-

nim personal i familiar, incorporar no-

ves reduccions en la base imposable per

fills menors de tres anys, per ascendents

o per despeses per a l’assistència a per-

sones grans. Així mateix, inclou una de-

ducció a favor de les mares amb fills

menors de tres anys que treballen fora

de la llar.

En relació amb les fonts de rendes,

s’han fet modificacions de diferents ti-

pus: s’han augmentat les reduccions que

afavoreixen els rendiments del treball;

s’han establert mesures que milloren la

fiscalitat dels habitatges de lloguer; s’ha

millorat també la tributació de l’estalvi a

llarg termini; s’ha suprimit el règim de

transparència fiscal i s’han fet modifica-

cions relatives al règim d’atribució de les

rendes, respecte de les activitats econò-

miques; s’ha disminuït el tipus imposi-

tiu aplicable, quant als guanys i a les

pèrdues patrimonials, que es veuen afa-

vorits. Com a cloenda de totes les mesu-

res dedicades a la simplificació del tribut

i a la disminució del gravamen que im-

plica, s’han reduït els tipus de tarifa i el

nombre de trams.

L’IS també és objecte de canvis. No

obstant això, es concentra en la desapa-

rició del règim de transparència fiscal

interna fent honor de la neutralitat im-

positiva. L’efecte d’aquesta modificació

és que les societats d’artistes, d’espor-

tistes o de professionals passen al règim

general de l’impost i se’n crea

un d’especial de societats patrimonials

per a societats de cartera o de mera ti-

nença de béns. En aquest darrer cas, les

societats tributaran aplicant la norma-

tiva de l’IRPF per determinar la base

imposable, la qual es dividirà en gene-

ral i especial, i s’aplicaran uns tipus es-

pecials del 40 % i del 15 %, respectiva-

ment, sense imputar cap mena de

quantitat als socis.

En la regulació de l’IRNR, la Llei in-

trodueix millores de caràcter tècnic.

Afegeix un supòsit de responsabilitat so-

lidària en la persona dels representants

dels no residents que operen a Espanya

per mitjà d’establiment permanent. Es-

tableix el concepte de cànons, retribu-

cions dels membres d’òrgans d’adminis-

tració de les entitats i de les pensions. En

l’àmbit del gravamen de rendes de no

residents sense establiment permanent,

dóna la possibilitat a aquells que passin

a ser residents a Espanya, per un canvi

de domicili, d’avançar el règim fiscal

aplicable en els seus rendiments del tre-

ball per compte d’altri. Es regulen les

entitats en règim d’atribució de rendes

que tindran el seu règim general en la

Llei de l’IRPF, però amb especialitats en

la Llei de l’IRNR, quan es tracti d’enti-

tats constituïdes a l’estranger o hi hagi

partícips no residents.

El règim jurídic de l’IS no només es

modifica per la llei anterior, sinó que cal

afegir-hi la Llei 49/2002, de 23 de de-

sembre, sobre el règim fiscal de les enti-

tats sense finalitat de lucre i dels incen-

tius fiscals al mecenatge (BOE núm.

307, de 24 de desembre). Aquest text

canvia el règim fiscal que establia la Llei

30/1994 i, a més, regula els incentius

fiscals que són aplicables a l’activitat del

mecenatge duta a terme per particulars.

Es dicta a l’empara de l’art. 149.1.14.a

de la CE i sense perjudici dels règims

tributaris forals i dels tractats o conve-

nis subscrits per Espanya. De manera

sumària s’ha de dir que, d’una banda,

fixa el concepte d’entitat sense finalitat

de lucre, regula el règim fiscal especial

aplicable dins el context de l’IS i també

fixa el règim tributari en matèria de tri-

buts locals. D’altra banda, estableix la

regulació dels incentius fiscals al mece-

natge, és a dir, aquells que són aplicables

a liberalitats dels particulars a favor de

ACTIVITAT NORMATIVA... 223

determinats tipus d’entitats recollides

en la Llei.

Una peça clau en el sistema tributari

és el valor cadastral dels béns immo-

bles, ja que en depenen diverses figures

tributàries, com són l’impost del patri-

moni, l’impost sobre béns immobles o

l’impost sobre el valor dels terrenys de

naturalesa urbana. En aquest sentit, cal

destacar la Llei 48/2002, de 23 de des-

embre, sobre el cadastre immobiliari

(BOE núm. 307, de 24 de desembre),

que estableix una definició objectiva

del cadastre com a registre administra-

tiu dependent del Ministeri d’Hisenda,

en el qual es descriuen els béns immo-

bles rústics, urbans i de característiques

especials. Com és lògic, regula el proce-

diment pel qual els béns immobles ac-

cedeixen a aquest registre; a tots els

efectes, és una dada de gran importàn-

cia el valor cadastral, que es constitueix

amb el valor cadastral del sòl i amb el

de les construccions i per a la determi-

nació del qual s’estableixen els criteris a

seguir tant de caràcter material com de

procediment. Altres aspectes que són

objecte d’atenció en la Llei són la valo-

ració col·lectiva de béns homogenis, el

deure de col·laboració i el règim san-

cionador.

3) Llei de pressupostos i Llei d’acompa-

nyament

La Llei 52/2002, de 30 de desembre,

de pressupostos generals de l’Estat per a

l’any 2003, i la Llei 53/2002, de 30 de

desembre, de mesures fiscals, adminis-

tratives i de l’ordre social (BOE núm.

313, de 31 de desembre), completen el

conjunt de normes que, durant l’any

2002, s’han dictat relacionades amb el

sistema tributari. Sobre la primera Llei

s’ha de dir que estableix una previsió so-

bre els ingressos a percebre durant l’any

2003 i estableix els crèdits pressuposta-

ris que cal cobrir durant aquest exercici.

En aquest punt, no suposa cap novetat

respecte a altres lleis, ja que n’és el con-

tingut essencial. Malgrat tot, destaca

que són els primers pressupostos apro-

vats d’acord amb la Llei 18/2001, gene-

ral d’estabilitat pressupostària, la qual

cosa implica la consecució d’un objec-

tiu de dèficit i, a més, incloure un crèdit

denominat Fons de Contingència, amb

el qual s’han de finançar les modifica-

cions pressupostàries que no impliquen

baixa en altres crèdits per tal de no alte-

rar l’objectiu de dèficit fixat per l’Exe-

cutiu.

Al contingut propi de la Llei s’unei-

xen altres disposicions, la matèria de les

quals manté una relació directa amb els

ingressos i les despeses. S’inclouen nor-

mes tributàries a través de les quals s’ac-

tualitzen els índexs i coeficients d’im-

postos, com ara l’IRPF, l’IS, l’ITPAJD i,

quant al gravamen sobre grandesa i tí-

tols nobiliaris o taxes, s’actualitzen els

valors cadastrals. Es regulen les entre-

gues a les comunitats autònomes i als

ens locals en concepte de participació en

els ingressos de l’Estat per diversos me-

canismes (tributs cedits, fons, etc.). El

text també conté una miscel·lània nor-

mativa relativa a bases i tipus de cotitza-

cions a la Seguretat Social, així com dis-

posicions sobre diferents prestacions

d’aquesta institució (per fill a càrrec,

pensions, subsidis, etc.), la fixació de

l’interès legal del diner i de l’interès

de demora, la regulació d’assegurances de

crèdits a l’exportació i a la dotació de fons

de foment de la inversió espanyola a

l’exterior, la realització de sorteigs espe-

cials de loteria a favor d’institucions

com ara la Creu Roja, i diferents mesu-

res de despesa.

La Llei d’acompanyament a aquests

pressupostos clou, en primer lloc, la re-

AUTONOMIES · 29

224

forma portada a terme en l’àmbit de

l’IRPF i les hisendes locals, i se centra a

modificar aspectes d’impostos com ara

l’IS, l’IP i l’ISD, pel que fa a tributs di-

rectes, i l’IVA, l’ITPAJD, els impostos

especials, l’impost sobre les vendes mi-

noristes de determinats hidrocarburs,

l’impost general indirecte canari i l’im-

post sobre la producció, els serveis i la

importació per a les ciutats de Ceuta i

Melilla, pel que fa als indirectes. Es mo-

difica el règim jurídic d’algunes taxes, i

se’n creen de noves.

En resposta al caràcter de «llei òmni-

bus», es regulen també aspectes del règim

jurídic de la Seguretat Social, s’establei-

xen normes per al foment de l’ocupació

en determinats col·lectius, es regulen

ajuts per als afectats per delictes de ter-

rorisme. En l’àmbit administratiu, es

modifiquen normes del règim jurídic de

la funció pública i es dicten normes so-

bre la gestió, l’organització, l’acció ad-

ministrativa en diversos camps, que van

des de l’energia fins al medi ambient,

passant per infraestructures i transports.

4)Regulació de la política financera

La Llei d’acompanyament anterior

posa de manifest la capacitat de l’Estat

d’establir regulació en molt diversos te-

mes. No es tracta de discutir aquesta

possibilitat, però sí de posar de manifest

el que seria més adient amb una sis-

temàtica correcta en l’ordenament jurí-

dic, incrementant el grau de seguretat

jurídica, i no utilitzar aquest tipus de

lleis, sinó textos legals singulars de cada

tema. Un exemple d’aquesta idea seria la

Llei 44/2002, de 22 de novembre, de

mesures de reforma del sistema financer

(BOE núm. 281, de 23 de novembre).

L’objectiu de la Llei és assegurar la

neutralitat de l’ordenament jurídic, de

manera que no imposi obstacles a les

empreses espanyoles d’aquest sector que

els impedeixi competir amb les comu-

nitàries. No obstant això, flexibilitzar

rigors legals no ha d’anar en detriment

de la protecció necessària als clients

d’aquests serveis. Marcada aquesta línia, la

norma transposa al nostre ordenament

les directives 2000/26/CE, 2000/64/

CE i 2000/28/CE.

La Llei està estructurada en cinc capí-

tols. El primer fixa mesures que incre-

menten l’eficàcia del sistema financer;

el segon crea i regula instruments per

millorar la competitivitat del sector; el

tercer millora les condicions de finan-

çament de les PIME; el quart regula

els efectes jurídics de la contractació

electrònica, i el cinquè estableix mesu-

res protectores dels clients de serveis fi-

nancers.

José Antonio Fernández Amor

ACTIVITAT NORMATIVA... 225

Disposicions diverses 2002

Reial decret 1/2002, d’11 de gener.

[Habitatge]. (BOE núm. 11, de 12 de

gener).

La intervenció de l’Estat en el subsec-

tor de l’habitatge es fonamenta en com-

petències pròpies relatives a les bases de

la planificació econòmica.

A Espanya, la situació de l’habitatge

es caracteritza per la disponibilitat d’un

ampli parc d’habitatges —en compara-

ció amb les necessitats de la població—

ocupat la seva immensa major part pels

propietaris.

D’altra banda, s’ha registrat un procés

d’increment significatiu de preus dels

habitatges lliures, acompanyat d’unes

xifres històriques de promoció d’habi-

tatges nous, també lliures, mentre que

els habitatges protegits de nova cons-

trucció, amb preus lògicament limitats,

han experimentat retrocessos quant als

volums de producció.

En aquestes condicions, sembla con-

venient, i fins i tot necessari, posar en

marxa un nou Pla d’habitatge per al

període 2002-2005, que no solament

pretengui assolir efectes de caràcter

econòmic, sinó que contribueixi a la

consecució dels objectius d’una sèrie de

polítiques estatals de caràcter social: la

política de cohesió social, facilitant l’ac-

cés a habitatges dignes, en lloguer o en

propietat, als grups de població amb in-

gressos reduïts, en sintonia amb el Pla

nacional d’acció per a la inclusió social;

polítiques de protecció a la família, en el

marc del Pla integral de suport a la famí-

lia 2001-2004, a la tercera edat i a les

persones minusvàlides; política de fo-

ment de la natalitat, en relació amb la

qual l’habitatge accessible té un paper

instrumental important, si més no com

a condició necessària, per bé que no su-

ficient.

Això no obstant, atesa l’assignació de

competències entre els diferents nivells

d’administracions públiques, l’Estat no

té la possibilitat de dur a terme el com-

pliment dels seus plans d’habitatge d’u-

na manera autònoma. En efecte, són les

comunitats autònomes les que dete-

nen, en principi, les competències en

matèria d’habitatge i disposen dels ins-

truments per dur a efecte, ja sigui ac-

tuant directament o bé mitjançant el

contacte immediat amb els ciutadans,

les polítiques d’habitatge. Això mateix

es pot dir pel que fa a un dels elements

essencials per al desenvolupament de

qualsevol política d’habitatge, és a dir,

la política de sòl. En aquest camp, les

competències fonamentals correspo-

nen a les comunitats autònomes i, en

certs aspectes, a les corporacions locals,

mentre que l’Estat es troba desproveït

quasi completament de competències,

és a dir, de capacitat jurídica per inter-

venir en aquest aspecte i, de fet, ja les

ha exercit mitjançant diverses iniciati-

ves legals.

1.2. ADMINISTRACIÓ DE L’ESTAT

A cura de Joan Manuel Trayter

Autonomies, núm. 29, novembre de 2003, Barcelona.

El present Reial decret inclou, d’altra

banda, un sistema de finançament qua-

lificat que potencia la promoció d’habi-

tatges protegits en lloguer, intensifica i

concentra els ajuts per a la compra d’ha-

bitatges en els qui accedeixen per primer

cop a la propietat d’un habitatge i re-

força el sistema d’ajuts i estímuls a la ur-

banització de sòl destinat preferentment

a la promoció d’habitatges protegits.

Reial decret 14/2002, d’1 de febrer.

[Jutges i magistrats. Ministeri Fiscal].

(BOE núm. 34, de 8 de febrer).

Modifica el Reial decret 391/1989,

de 21 d’abril, per regular les retribu-

cions complementàries de les carreres

judicial i fiscal pel desenvolupament de

llocs de treball en circumstàncies d’espe-

cial dificultat.

Reial decret 52/2002, de 18 de gener.

[Dret tributari]. (BOE núm. 23, de 26

de gener).

La Llei 31/1990, de 27 de desembre,

de pressupostos generals de l’Estat per a

1991, va establir entre les seves atribu-

cions el reconeixement d’obligacions,

formulant propostes de pagament, de

les devolucions d’ingressos indeguts i

de les derivades de les normes específi-

ques dels diferents tributs i altres recur-

sos que ella mateixa gestiona.

El règim jurídic en matèria de com-

petències per a l’expedició d’ordres o

manaments de pagament i per a l’ordre-

nació del pagament de les devolucions

d’ingressos indeguts de naturalesa tri-

butària està regulat en el del Reial de-

cret 1163/1990, de 21 de setembre.

Aquest règim és aplicable també a les

devolucions de naturalesa tributària

que preveuen la normativa específica

dels diferents tributs o el règim jurídic

comú del sistema tributari, i a les devo-

lucions de quantitats que constitueixin

ingressos de dret públic diferents dels

tributs, en aplicació del que estableix la

disposició addicional cinquena del Reial

decret esmentat. D’altra banda, aquest

Reial decret regula el règim jurídic de

l’execució de les devolucions d’ingres-

sos indeguts.

Les normes anteriors determinen que

correspon als delegats d’Hisenda, avui

delegats de l’Agència Estatal d’Adminis-

tració Tributària, l’ordenació del paga-

ment de les devolucions d’ingressos in-

deguts i de les derivades de les normes

específiques dels diferents tributs, com

també les de la resta de recursos de dret

públic gestionats per l’Agència Tributà-

ria, i que l’expedició de les ordres o els

manaments de pagament cor-respon a les

dependències i els serveis de recaptació.

En el marc dels processos de centralit-

zació informàtica i comptable en curs de

realització a l’Agència Tributària, s’ha

configurat un nou procediment d’orde-

nació i pagament de les devolucions

d’ingressos de caràcter centralitzat, so-

bre un cens únic de devolucions d’àmbit

nacional.

L’ordenació i el pagament centralitzat

exigeixen conferir el caràcter d’ordena-

dor de pagaments únic per a devolu-

cions tributàries al director general de

l’Agència Estatal d’Administració Tri-

butària, i atribuir l’expedició de les or-

dres i els manaments de pagament als

òrgans encarregats de la gestió de la tre-

soreria. D’aquesta manera, l’expedició

del manament i l’ordenació del paga-

ment es farien centralitzadament, d’a-

cord amb els criteris que estableix el Pla

de devolucions aprovat pel president de

l’Agència Estatal d’Administració Tri-

butària i amb el límit de l’import total

que constitueix el saldo del compte cor-

rent al Banc d’Espanya.

En conseqüència, escau modificar els

articles 10 i 11 de l’esmentat Reial decret

AUTONOMIES · 29

228

1163/1990 per permetre les atribucions

de competències que són necessàries.

Reial decret 53/2002, de 18 de gener.

[Pensions]. (BOE núm. 19, de 22 de ge-

ner).

L’esmentat Reial decret desplega, en

matèria de classes passives, les previsions

legals que recull el títol IV de la Llei

23/2001, de 27 de desembre, de pressu-

postos generals de l’Estat per a l’any

2002, que fixa per a aquest exercici els

criteris bàsics per determinar l’import

de les pensions públiques.

D’acord amb aquesta Llei, les pen-

sions de classes passives, independent-

ment de la seva legislació reguladora, i

tret de les excepcions previstes en aque-

lla, experimentaran l’any 2002 un incre-

ment del 2 %, equivalent a l’augment de

l’índex de preus al consum previst per a

l’exercici econòmic esmentat.

En aquest Reial decret s’estableixen

les regles i el procediment per efectuar la

revaloració, per bé que, amb caràcter

previ a l’aplicació amb la finalitat de ga-

rantir el manteniment del poder adqui-

sitiu de les pensions de classes passives,

les quanties corresponents al 31 de des-

embre de 2001 s’hauran de regularitzar

de conformitat amb la desviació que

hagi experimentat l’índex de preus al

consum durant el període novembre

2000-novembre 2001.

Reial decret 60/2002, de 18 de gener.

[Estadística]. (BOE núm. 32, de 6 de

febrer).

Aprova el Programa anual 2002 del

Pla estadístic nacional 2001-2004.

Reial decret 61/2002, de 18 de gener.

[Deute públic]. (BOE núm. 25, de 29

de gener).

Disposa la creació de deute públic du-

rant l’any 2002.

Reial decret 134/2002, d’1 de febrer.

[Pensions]. (BOE núm. 29, de 2 de fe-

brer).

Fins a l’entrada en vigor de la Llei

30/1984, de 2 d’agost, de mesures per a

la reforma de la funció pública, respecte

al personal civil, i de la Llei 50/1984, de

30 de desembre, de pressupostos gene-

rals de l’Estat per a 1985, amb caràcter

general, la pensió de viduïtat en classes

passives quedava en suspens quan el ti-

tular contreia un nou matrimoni, i es

podia recuperar quan es produís la de-

funció del nou cònjuge, si bé, en aquests

supòsits, la percepció d’ambdues pen-

sions de viduïtat era incompatible. A

partir de l’entrada en vigor d’aquestes

lleis, les pensions esmentades s’extingei-

xen quan els titulars contreuen noves

núpcies.

La Llei 24/2001, de 27 de desembre,

de mesures fiscals, administratives i de

l’ordre social, modifica els art. 38.2 i

59.1 del text refós de la Llei de classes

passives de l’Estat, de 30 d’abril, a fi

d’introduir la previsió que en un desen-

volupament reglamentari posterior es

regularan els supòsits en què la pensió

de viduïtat no s’extingirà pel fet que el

titular contregui un nou matrimoni.

Igualment, modifica l’article 41.2 del

text indicat, a l’efecte de fixar un límit

d’edat nou per al dret a pensió d’orfene-

sa, en els casos en què el beneficiari no

treballi o en què, tot i dur a terme una

activitat lucrativa, no obtingui un nivell

d’ingressos determinat, que queda esta-

blert en vint-i-dos anys, per a aquests

supòsits, i en vint-i-quatre anys quan

l’orfe ho és de pare i mare.

D’altra banda, l’ampliació del límit

d’edat per ser beneficiari de la pen-

sió d’orfenesa obliga a modificar el Reial

decret 851/1992, de 10 de juliol, pel

qual es regulen determinades pensions

extraordinàries causades per actes de

ACTIVITAT NORMATIVA... 229

terrorisme, amb la finalitat d’adaptar

l’article esmentat a les noves condicions

que regeixen per al dret a pensió d’orfe-

nesa.

Reial decret 135/2002, d’1 de febrer

[Educació secundària]. (BOE núm. 41,

d’1 de febrer).

Estableix les condicions bàsiques que

regeixen les proves previstes en l’arti-

cle 52.3 de la Llei orgànica 1/1990, de

3 d’octubre, d’ordenació general del sis-

tema educatiu, per a l’obtenció del tí-

tol de Graduat en Educació Secundària

per a les persones majors de divuit anys

d’edat.

Reial decret 142/2002, d’1 de febrer.

[Alimentació]. (BOE núm. 44, de 20 de

febrer).

Aprova la llista positiva d’additius di-

ferents de colorants i edulcorants per

emprar-los en l’elaboració de productes

alimentaris, com també les condicions

d’utilització.

Reial decret 162/2002, de 8 de febrer.

[Patrimoni històric espanyol]. (BOE

núm. 35, de 9 de febrer).

Modifica el Reial decret 111/1986,

de 10 de gener, de desplegament parcial

de la Llei 16/1985, de 25 de juny, del

patrimoni històric espanyol.

Reial decret 163/2002, de 8 de febrer.

[Autopistes de peatge]. (BOE núm. 41,

de 16 de febrer).

Requisits i procediment per a l’obten-

ció, per les societats concessionàries, de

les autoritzacions per a la realització

d’activitats en matèria d’infraestructures

de transport i de comunicacions.

Reial decret 201/2002, de 18 de fe-

brer. [Pla hidrològic]. (BOE núm. 50,

de 27 de febrer).

El text refós de la Llei d’aigües esta-

bleix que la planificació es durà a terme

mitjançant els plans hidrològics de con-

ca i el Pla hidrològic nacional.

D’altra banda, el Reial decret 1664/

1998, de 24 de juliol, va aprovar els

plans hidrològics de conca que havien

estat elaborats per cada confederació hi-

drogràfica o Administració hidràulica

competent. Els plans hidrològics de

conca s’entenen com el conjunt interre-

lacionat de documents informats favo-

rablement pels respectius consells de

l’aigua de cada conca, i per la Comissió

de govern de la Junta d’Aigües, en el cas

de les conques intracomunitàries de Ca-

talunya.

El Pla hidrològic únic de la conca de

l’Ebre, informat favorablement pel

Consell de l’Aigua de la conca el 15 de

febrer de 1996, va ser aprovat en l’article

1.hdel Reial decret 1664/1998.

En la sessió del Consell de l’Aigua de

la conca de l’Ebre, celebrada el dia 12 de

juliol de 2001, el segon punt de l’ordre

del dia va ser «Acord d’adaptació del Pla

hidrològic de conca al nou règim expro-

piatori de les obres incloses en el Pacte

de l’aigua d’Aragó (assumpció de la tra-

mitació i pagament dels expedients

d’expropiació per part de l’Administra-

ció de l’Estat)».

El Consell de l’Aigua va aprovar la

proposta de modificació. Aquesta pro-

posta va ser informada favorablement

pel Consell Nacional de l’Aigua el 25 de

juliol de 2001 i per l’Institut Aragonès

de l’Aigua el 28 de desembre del mateix

any. Així mateix, i de conformitat amb

la Llei de les Corts d’Aragó 11/1992, de

24 de novembre, d’ordenació del terri-

tori, en la redacció donada per la Llei

1/2001, de modificació d’aquella, de 8

de febrer, la proposta s’ha d’entendre in-

formada favorablement pel Consell

d’Ordenació del Territori d’Aragó per

AUTONOMIES · 29

230

tal com han transcorregut més de dos

meses d’ençà que es va sol·licitar l’infor-

me preceptiu, sense que el Consell es-

mentat s’hi hagi pronunciat de manera

expressa.

D’acord amb el que preveuen el text

refós de la Llei d’aigües i el Reial decret

927/1988, de 29 de juliol, pel qual s’a-

prova el Reglament de l’administració

pública de l’aigua i de la planificació hi-

drològica, el Reial decret examinat pro-

cedeix a la modificació dels plans hi-

drològics de conca.

Reial decret 206/2002, de 22 de fe-

brer. [Impost sobre successions i dona-

cions]. (BOE núm. 61, de 12 març).

La Llei 1/1998, de 26 de febrer, de

drets i garanties dels contribuents, im-

posa a l’Administració tributària el deu-

re de facilitar als contribuents el compli-

ment de les seves obligacions fiscals, de

manera que la intervenció d’aquests es

dugui a terme de la forma menys costo-

sa possible, sempre que això no suposi

un perjudici per a la hisenda pública o

l’interès general.

La redacció fins ara vigent del Re-

glament de l’impost sobre successions i

donacions, aprovat pel Reial decret

1629/1991, de 8 de novembre, obliga-

va el contribuent que optava per practi-

car autoliquidació a ingressar l’import

del deute tributari a l’entitat de dipòsit

que presta el servei de caixa a les oficines

de gestió tributària de l’Administració

tributària competent, sense que fos pos-

sible efectuar l’ingrés a través d’una en-

titat col·laboradora. Aquest sistema ha

mostrat algunes ineficiències, de ma-

nera que resulta necessària una modi-

ficació normativa dirigida a permetre

que l’Administració tributària compe-

tent pugui admetre l’ingrés dels deutes

tributaris a través d’una entitat col·labo-

radora.

Així mateix, aquest Reial decret supo-

sa el compliment del mandat contingut

en la Llei 6/2000, de 13 de desembre,

per la qual s’aproven mesures fiscals ur-

gents d’estímul a l’estalvi familiar i a la

petita i mitjana empresa, que afegeix

un apartat 4 a l’article 39 de la Llei

29/1987, de 18 de desembre, de l’im-

post sobre successions i donacions, de

manera que s’estableix el procediment

de fraccionament del pagament de l’im-

post en aquells supòsits en què el dret-

havent integra en la base imposable una

renda, temporal o vitalícia, procedent

d’un contracte d’assegurança de vida en

què el drethavent era contractant de

l’assegurança individual, o assegurat en

l’assegurança col·lectiva. S’opta per exi-

gir al beneficiari els pagaments frac-

cionats amb caràcter posterior a la per-

cepció anual de la renda temporal o

vitalícia.

El desenvolupament del dret al frac-

cionament del pagament de l’impost

per als perceptors de rendes temporals

o vitalícies derivades d’assegurances no

obsta que aquests puguin optar per la

liquidació parcial de l’impost que pre-

veu l’article 35 de la Llei, cas en què les

percepcions de les anualitats ja haurien

satisfet totalment l’impost, sense que

sigui necessari recórrer al fracciona-

ment.

Reial decret 207/2002, de 22 de fe-

brer. [Impost sobre transmissions patri-

monials i actes jurídics documentats].

(BOE núm. 61, de 12 de març).

Modifica el Reglament sobre trans-

missions patrimonials i actes jurídics

documentats, aprovat mitjançant Reial

decret 828/1995, de 29 de maig.

Reial decret 212/2002, de 22 de fe-

brer. [Contaminació acústica]. (BOE

núm. 51, d’1 de març).

ACTIVITAT NORMATIVA... 231

Regula les emissions sonores en l’en-

torn degudes a determinades màquines

que es troben a l’aire lliure.

Reial decret 231/2002, d’1 de març.

[Registre central de rebels civils]. (BOE

núm. 65, de 16 de març).

La nova Llei d’enjudiciament civil

preveu que en el Ministeri de Justícia hi

hagi un Registre central de rebels civils.

Aquest Registre, que no es refereix a les

persones que siguin objecte de declara-

ció de rebel·lia, té com a finalitat evitar

que els tribunals reiterin innecessària-

ment les diligències per esbrinar el do-

micili desconegut d’una persona de-

mandada en el procés. La creació del

Registre central de rebels civils agilita

significativament els tràmits del procés,

per tal com evita que un mateix tribu-

nal, o altres òrgans judicials, repeteixi en

un altre procés les mateixes investiga-

cions en relació amb un mateix deman-

dat el domicili del qual es desconeix. La

constància en un Registre centralitzat de

les perquisicions judicials indagatòries

sense resultat positiu permet al jutge re-

córrer directament a la comunicació a

través d’edictes, amb l’economia de

temps i activitat processal que això re-

presenta.

Es permet la utilització per part del

Ministeri de Justícia de les dades regis-

trades a l’efecte estadístic, salvaguardant

els drets de les persones interessades de

conformitat amb el que disposa la Llei

orgànica 15/1999, de 13 de desembre,

de protecció de dades de caràcter perso-

nal, per la qual cosa la present norma

prohibeix qualsevol referència personal

en la divulgació d’aquesta informació.

Reial decret 232/2002, d’1 de març.

[Registre de sentències sobre responsa-

bilitat penal dels menors]. (BOE núm.

65, de 16 de març).

La Llei orgànica 5/2000, de 12 de ge-

ner, reguladora de la responsabilitat pe-

nal dels menors, estableix, en la dispo-

sició addicional tercera, que dins el

Ministeri de Justícia es portarà un Re-

gistre de sentències fermes, dictades en

aplicació d’aquesta Llei, a les dades del

qual podran accedir exclusivament els

jutges de menors i el ministeri fiscal.

En conseqüència, escau establir regla-

mentàriament aquest Registre, tot regu-

lant-ne l’organització i el contingut i els

procediments d’inscripció i accés.

Les previsions que conté l’esmentada

Llei orgànica per fer front a les conduc-

tes il·lícites dels menors són de naturale-

sa sancionadora educativa, i encara que

necessitin una actuació judicial davant

fets que infringeixen les normes legals,

s’adopten des d’una perspectiva correc-

tiva i educativa amb la finalitat d’acon-

seguir la reinserció i la recuperació del

menor infractor per a la societat. Així,

l’article 51 permet que el jutge, per un

procediment determinat, deixi sense

efecte o substitueixi la mesura, amb la

qual cosa la llista de possibles mesures

imposades ultrapassa en nombre a la de

penes aplicables als majors d’edat.

Es permet la utilització per part del

Ministeri de Justícia de les dades regis-

trades a l’efecte estadístic, tot salvaguar-

dant els drets de les persones interessa-

des de conformitat amb el que disposa

la Llei orgànica 15/1999, de 13 de de-

sembre, de protecció de dades de caràc-

ter personal, per la qual cosa la present

norma prohibeix qualsevol referència

personal en la divulgació d’aquesta in-

formació.

Reial decret 237/2002, d’1 de març. [In-

tegració social] (BOE núm. 59, de 9 març)

.

Complint el compromís assumit per

Espanya com a estat membre de la Unió

Europea en la cimera de caps d’Estat i de

AUTONOMIES · 29

232

Govern celebrada a Niça el desembre de

2000, el Consell de Ministres va apro-

var, mitjançant Acord de 25 de maig de

2001, el Pla nacional d’acció per a la in-

clusió social del Regne d’Espanya

(2001-2003). Com a òrgan de coordi-

nació dels diversos departaments amb

competència en la matèria en l’àmbit de

l’Administració de l’Estat, aquest Pla

preveia la Comissió Interministerial que

ara es crea. La Comissió es troba adscrita

al Ministeri de la Presidència, al qual

l’Acord del Consell de Ministres abans

esmentat atribueix el seguiment i l’ava-

luació del Pla.

Reial decret 259/2002, de 8 de març.

[Motos nàutiques]. (BOE núm. 61, de

12 de març).

Actualitza les mesures de seguretat en

la utilització d’aquests vehicles.

Reial decret 285/2002, de 22 de març.

[Dret laboral]. (BOE núm. 82, de 5 d’a-

bril).

Modifica el Reial decret 1561/1995,

de 21 de setembre, sobre jornades espe-

cials de treball, en allò que fa referència

al treball al mar.

Reial decret 366/2002, de 19 d’abril.

[Transports terrestres]. (BOE núm.

110, de 8 de maig).

Modifica parcialment el Reglament

de la Llei d’ordenació dels transports

terrestres.

Reial decret 410/2002, de 3 de maig.

[Televisió]. (BOE núm. 123, de 23 de

maig).

Desenvolupa l’apartat 3 de l’article 17

de la Llei 25/1994, de 12 de juliol, mo-

dificada per la Llei 22/1999, de 7 de

juny, i estableix criteris uniformes de

classificació i senyalització per als pro-

grames de televisió.

Reial decret 433/2002, de 10 de

maig. [Atur]. (BOE núm. 119, de 18

de maig).

Prorroga la vigència de les disposi-

cions transitòries del Reial decret

5/1997, de 10 de gener, que regula el

subsidi per atur a favor dels treballadors

eventuals inclosos en el règim especial

agrari de la Seguretat Social.

Reial decret 459/2002, de 24 de maig.

[Seguretat Social]. (BOE núm. 125, de

25 de maig).

La condició de treballador inclòs en el

camp d’aplicació del règim especial

agrari requereix com un dels seus requi-

sits bàsics la realització de «tasques agrà-

ries, siguin pròpiament agrícoles, fores-

tals o pecuàries», segons que estableix el

text refós del règim especial agrari de la

Seguretat Social.

D’altra banda, l’article 44 d’aquell

text refós, en la redacció que hi dóna

l’article 25 de la Llei 55/1999, de 29 de

desembre, de mesures fiscals, admi-

nistratives i de l’ordre social, imposà i

regulà l’obligació dels empresaris de co-

titzar «per cada jornada que realitzin

efectivament els treballadors ocupats

per l’empresari en tasques agràries».

Per la seva banda, el Reglament ge-

neral sobre inscripció d’empreses i afi-

liació, altes, baixes i variacions de da-

des de treballadors en la Seguretat

Social regula els efectes de les altes i les

baixes en aquest règim especial per me-

sos complets, com també les baixes per

l’acompliment d’activitats no agràries

o per inactivitat en tasques agràries,

alhora que el Reglament general so-

bre cotització i liquidació d’altres drets

de la Seguretat Social va imposar la li-

quidació i el pagament de les quo-

tes per jornades reals conjuntament

amb les quotes per contingències pro-

fessionals.

ACTIVITAT NORMATIVA... 233

Això no obstant, aquesta regulació

reglamentària s’ha mostrat insuficient

per excloure del cens agrari els qui no

duguin a terme tasques agràries durant

un temps determinat, per la qual cosa

es considera necessari imposar a les em-

preses que contractin treballadors agra-

ris l’obligació de comunicar abans de la

prestació de serveis les altes i les dades

sobre la realització de jornades reals,

cosa que permetrà controlar efectiva-

ment les altes i les baixes i la cotització

respecte als treballadors per compte

aliè inclosos en aquest règim especial.

Es possibilita, a més, cursar altes i bai-

xes per períodes fraccionats, com tam-

bé l’ingrés de les quotes fixes per perío-

des inferiors al mensual d’acord amb la

data en què comenci o acabi l’activitat

agrària.

Reial decret 462/2002, de 24 de maig.

[Funcionaris públics. Indemnitzacions

per raó del servei]. (BOE núm. 129, de

30 de maig).

D’ençà de l’aprovació de la normativa

vigent sobre indemnitzacions per raó

del servei, regulada en el Reial decret

236/1988, de 4 de març, s’han posat de

manifest importants aspectes d’aquesta

matèria que, pel fet de no estar prou de-

finits o de no estar ni tan sols previstos

en aquest, han donat lloc a interpreta-

cions variades i dissemblants dels cen-

tres gestors en la seva aplicació o, en al-

tres casos, a reiterades consultes als

ministeris responsables de la seva elabo-

ració en sol·licitud de criteris conformes

a l’esperit de la norma per aplicar-la cor-

rectament.

Així mateix, cal elevar fins al rang de

la norma que ara s’aprova aquells pre-

ceptes que fins aquest moment, malgrat

la importància substancial del contin-

gut, es trobaven recollits en normes de

nivell inferior.

Reial decret 480/2002, de 31 de maig.

[Sanitat animal]. (BOE núm. 131, d’1

de juny).

Modifica la disposició transitòria se-

gona del Reial decret 2611/1996, de 20

de desembre, pel qual es regulen els pro-

grames nacionals d’eradicació de malal-

ties dels animals.

Reial decret 525/2002, de 14 de juny.

[Dret laboral]. (BOE núm. 12, de 26 de

juny).

Control de compliment de l’Acord

comunitari relatiu a l’ordenació del

temps de treball de la gent de mar.

Reial decret 526/2002, de 14 de juny.

[Cinematografia]. (BOE núm. 154, de

28 de juny).

Regula mesures de foment i promo-

ció de la cinematografia i la realització

de pel·lícules en coproducció.

Reial decret 594/2002, de 28 de juny.

[Impost sobre la renda de les persones

físiques]. (BOE núm. 167, de 13 de ju-

liol).

La Llei de l’impost sobre la renda de

les persones físiques i altres normes tri-

butàries ha estat objecte de diverses mo-

dificacions.

Aquestes modificacions obliguen a

adaptar el Reglament de l’impost sobre

la renda de les persones físiques, a l’efec-

te del qual es promulga el Reial decret

examinat, que, a més, conté mesures ad-

dicionals pròpies del desenvolupament

reglamentari.

D’aquesta manera, s’incorpora al text

reglamentari la possibilitat de sol·licitar,

en determinats casos, la suspensió de

l’ingrés del deute tributari i s’especifica

l’import al qual es referirà la sol·licitud

de suspensió de l’ingrés.

Així mateix, s’incorpora l’expressió en

nombres enters del percentatge de re-

AUTONOMIES · 29

234

tenció sobre els rendiments del treball,

com també una regla aclaridora de l’ar-

rodoniment, i s’estableixen certs límits

als nous tipus de retenció quan s’efec-

tuïn determinades regularitzacions, per

evitar situacions distorsionadores deri-

vades, exclusivament, de l’arrodoni-

ment del tipus de retenció.

Els canvis introduïts es refereixen,

primer, a la definició de les causes que

determinen l’exempció de les gratifi-

cacions extraordinàries satisfetes per

l’Estat espanyol per la participació en

missions internacionals de pau o hu-

manitàries per fer referència a danys

«personals» en comptes de «físics o psí-

quics»; segon, a la fixació del nou im-

port del salari mitjà anual, a l’efecte

d’aplicar la reducció del 30 % als rendi-

ments del treball que tinguin un període

de generació superior a dos anys o que

s’obtinguin de manera notòriament

irregular en el temps; tercer, a l’expressió

en euros de l’escala de retenció; quart, a

l’establiment d’un nou criteri delimi-

tador de les obligacions de declaració i

ingrés mensual de determinades reten-

cions i ingressos a compte que practi-

quen les administracions públiques més

clar i específic, com és la quantia del

pressupost, i cinquè, a una habilitació

específica al ministre d’Hisenda per a la

regulació de la presentació de les decla-

racions relatives als pagaments a compte

de l’impost per via telemàtica i per a l’am-

pliació del termini de presentació d’aques-

tes declaracions, tenint en compte raons

de caràcter tècnic.

El Reial decret examinat incorpora, al

mateix temps, una disposició transitòria

única que estableix la regularització de

deduccions corresponents a períodes

impositius iniciats abans de l’1 de gener

de 2002, quan es perdi el dret a la de-

ducció per incompliment d’algun dels

requisits exigits per aplicar la deducció.

Reial decret 596/2002, de 28 de juny.

[Telefèrics i funiculars]. (BOE núm.

163, de 9 de juliol).

Regula els requisits que cal complir

per a la projecció, la construcció, la

posada en servei i l’explotació de les ins-

tal·lacions de transport de persones per

cable.

Reial decret 601/2002, de 28 de juny.

[Subvencions i empreses]. (BOE núm.

169, de 16 de juliol).

La Llei 6/2000, de 13 de desembre,

per la qual s’aproven mesures fiscals ur-

gents d’estímul a l’estalvi familiar i a la

petita i mitjana empresa, crea, en l’apar-

tat 1, una línia de suport de capitalit-

zació d’empreses de base tecnològica

l’objectiu de la qual és la concessió de

préstecs especials a entitats de capital

risc per tal que participin temporalment

en el capital d’empreses tecnològiques.

El present Reial decret té com a ob-

jectiu desplegar els preceptes que recull

la Llei 6/2000, de 13 de desembre, tot

definint els agents que hi intervenen,

regulant les condicions de contractació

i liquidació, els criteris i els procedi-

ments de concessió dels préstecs que el

Ministeri de Ciència i Tecnologia con-

cedeix per a la capitalització d’empreses

tecnològiques i realitzant una convo-

catòria destinada a les empreses finan-

ceres.

Aquest Reial decret fixa els requisits

dels subjectes que hi intervenen, tant de

les entitats de capital risc com de les em-

preses en què participen aquestes enti-

tats. Igualment, determina els criteris

que s’hauran d’aplicar als projectes de

recerca científica o de desenvolupament

tecnològic presentats per les empre-

ses de base tecnològica, entre els quals

figura en primer terme l’adequació

d’aquests projectes al Pla nacional de re-

cerca científica, desenvolupament i in-

ACTIVITAT NORMATIVA... 235

novació tecnològica. En conseqüència,

es dicta a l’empara de la competència es-

tatal sobre foment i coordinació de la re-

cerca científica i tècnica, d’acord amb

l’article 149.1.15a de la Constitució.

Reial decret 648/2002, de 5 de juliol.

[Inspecció tècnica de vehicles]. (BOE

núm. 169, de 16 de juliol).

Modifica l’annex III del Reial decret

1987/1985, de 24 de setembre, sobre

normes generals d’instal·lació i funcio-

nament de les estacions d’ITV.

Reial decret 684/2002, de 12 de ju-

liol. [Tabac]. (BOE núm. 169, de 16 de

juliol).

Determina la regulació del sector del

tabac cru, d’acord amb la normativa eu-

ropea.

Reial decret 704/2002, de 19 de juliol.

[Recaptació de tributs. Comunitat Eu-

ropea]. (BOE núm. 183, d’1 d’agost).

Incorpora les modificacions de deter-

minades directives comunitàries so-

bre assistència mútua en matèria de

recaptació.

Reial decret 705/2002, de 19 de juliol.

[Deute públic]. (BOE núm. 183, d’1

d’agost).

Regula l’autorització de les emissions

de deute públic de les entitats locals.

Reial decret 707/2002, de 19 de juliol.

[Salut laboral]. (BOE núm. 182, de 31

de juliol).

Aprova el Reglament sobre el proce-

diment administratiu especial d’actua-

ció de la Inspecció de Treball i Seguretat

Social i per a la imposició de mesures

correctores d’incompliments en matè-

ria de prevenció de riscos laborals en

l’àmbit de l’Administració general de

l’Estat.

Reial decret 711/2002, de 19 de juliol.

[Medicaments]. (BOE núm. 173, de 20

de juliol).

Regula la farmacovigilància de medi-

caments d’ús humà.

Reial decret 774/2002, de 26 de juliol.

[Universitats]. (BOE núm. 182, de 31

de juliol).

La Llei orgànica 6/2001, de 21 de de-

sembre, d’universitats, defineix els cos-

sos de funcionaris docents universitaris i

configura, en els aspectes generals, el

procediment d’accés als cossos esmen-

tats, per a la qual cosa estableix el siste-

ma d’habilitació nacional prèvia, que fa-

culta per concórrer a concursos que hi

faciliten l’accés. La mateixa Llei orgàni-

ca encomana al Govern, amb l’informe

previ del Consell de Coordinació Uni-

versitària, la regulació del sistema d’ha-

bilitació, que ha d’estar definit per la ca-

tegoria del cos i l’àrea de coneixement.

Per això, es fa necessari reglamentar

aspectes bàsics del procediment per po-

der adquirir la condició de funcionari

dels cossos docents universitaris, amb

els drets i els deures que els són propis.

D’aquesta manera es dóna resposta, d’u-

na banda, a les necessitats acadèmiques

de les universitats públiques i, de l’altra,

a les aspiracions legítimes dels qui prete-

nen accedir a la funció docent i investi-

gadora universitària.

En una primera fase, són les mateixes

universitats, en atenció a les seves neces-

sitats docents i investigadores, i sempre

que les places estiguin dotades en l’estat

de despeses dels seus pressupostos, les

que hauran d’acordar, de la manera que

estableixin els estatuts corresponents, les

places que seran proveïdes mitjançant

concurs d’accés entre habilitats i comu-

nicar-les a la Secretaria General del

Consell de Coordinació Universitària,

de la manera i d’acord amb els terminis

AUTONOMIES · 29

236

que estableix el Reial decret examinat.

En una segona fase, són igualment les

mateixes universitats les que, un cop

efectuades les proves d’habilitació, con-

vocaran el concurs d’accés correspo-

nent.

Tant en les proves d’habilitació com

en els concursos d’accés han de quedar

garantits, en tot moment, la igualtat

d’oportunitats dels candidats i el respec-

te als principis de publicitat, mèrit i ca-

pacitat.

Reial decret 894/2002, de 30 d’agost.

[Transport escolar i de menors]. (BOE

núm. 209, de 31 d’agost).

Modifica el Reial decret 443/2001,

de 27 d’abril, sobre condicions de segu-

retat en el transport escolar i de menors.

Reial decret 958/2002, de 13 de se-

tembre. [Ports i fars]. (BOE núm. 227,

de 21 de setembre).

Instal·lacions d’avituallament de com-

bustibles en els ports d’interès general.

Reial decret 1002/2002, de 27 de se-

tembre. [Radiacions ultraviolades].

(BOE núm. 243, de 10 d’octubre).

Regula la venda i la utilització d’apa-

rells de bronzejat mitjançant radiacions

ultraviolades.

Reial decret 1025/2002, de 4 d’octu-

bre. [Universitats. Accés]. (BOE núm.

253, de 22 d’octubre).

La disposició transitòria única del

Reial decret 1178/1992, de 2 d’octu-

bre, determina que l’aplicació del que

estableix aquest Reial decret s’ha de dur

a terme en l’any acadèmic 2002-2003,

per al primer curs de batxillerat, i en

l’any acadèmic 2003-2004, per al segon

curs. En conseqüència, cal modificar la

prova d’accés a estudis universitaris que

s’efectuï a partir del curs 2003-2004,

per tal d’adaptar-la als nous continguts

i distribució de les matèries al llarg dels

dos cursos del batxillerat previstos en el

Reial decret esmentat, com també es-

tablir la Història de l’Art com a matè-

ria vinculada a la via d’accés d’Huma-

nitats.

Reial decret 1052/2002, d’11 d’octu-

bre. [Universitats]. (BOE núm. 245, de

15 d’octubre).

La Llei orgànica 6/2001, de 21 de de-

sembre, d’universitats, preveu la consti-

tució de l’Agència Nacional d’Avaluació

de la Qualitat i Acreditació, amb fun-

cions d’avaluació i les conduents a la

certificació i l’acreditació, entre d’altres,

de les activitats docents, investigadores i

de gestió del professorat universitari.

Així mateix, exigeix, per a la contracta-

ció per part de les universitats públiques

de professors ajudants doctors i profes-

sors contractats doctors, l’avaluació po-

sitiva prèvia de la seva activitat per part

de l’Agència Nacional d’Avaluació de la

Qualitat i Acreditació o de l’òrgan d’a-

valuació externa que la Llei de la comu-

nitat autònoma determini, i per a la

contractació de professors col·labora-

dors, l’informe favorable previ d’un dels

òrgans esmentats. La Llei orgànica tam-

bé exigeix, en l’apartat 2 de l’article 72,

que almenys el 25 % del professorat de

les universitats privades tingui el títol de

doctor i hagi obtingut l’avaluació positi-

va de la seva activitat docent i investiga-

dora per part d’un dels òrgans esmentats

més amunt.

Tenint en compte, al mateix temps,

l’Acord del Consell de Ministres de 19

de juliol de 2002, pel qual s’autoritza el

Ministeri d’Educació, Cultura i Esports

a constituir la fundació estatal Agència

Nacional d’Avaluació de la Qualitat i

Acreditació, i l’autorització concedida al

Govern per la disposició final tercera de

ACTIVITAT NORMATIVA... 237

la Llei orgànica 6/2001, de 21 de de-

sembre, sembla procedent regular el

procediment que cal seguir per obte-

nir les avaluacions i els informes que ha

d’emetre l’Agència esmentada, en els su-

pòsits previstos anteriorment, que tin-

dran efecte en totes les universitats es-

panyoles.

Reial decret 1070/2002, de 18 d’octu-

bre. [Dret fiscal. Fòrum de les Cultu-

res]. (BOE núm. 261, de 31 d’octubre).

A causa de la rellevància de la celebra-

ció a Barcelona l’any 2004 del Fòrum

Universal de les Cultures, s’ha dictat el

present Reial decret.

S’hi estableixen les condicions que

han de complir les inversions en ele-

ments de l’immobilitzat material i en

obres de rehabilitació d’edificis i altres

construccions per poder-se acollir als

beneficis fiscals que estableix la Llei

14/2000, de 29 de desembre, de me-

sures fiscals, administratives i de l’or-

dre social. També desenvolupa els re-

quisits establerts en la Llei esmentada

en relació amb les despeses de propa-

ganda i publicitat de projecció pluria-

nual, que hauran de promoure l’esde-

veniment i obtenir l’aprovació del

consorci organitzador del Fòrum Uni-

versal de les Cultures Barcelona 2004.

Igualment, es defineixen les activitats

de caràcter artístic, cultural, científic

o esportiu la realització de les quals

pot donar dret a la bonificació en la

quota sobre l’IAE, i s’especifiquen els

casos en què una empresa o entitat de-

senvolupa exclusivament els objectius

del Fòrum per tenir dret a la bonifica-

ció que s’estableix en relació amb els

impostos i les taxes locals.

Reial decret 1071/2002, de 18 d’octu-

bre. [Sanitat animal]. (BOE núm. 265,

de 5 de novembre).

S’estableixen les mesures mínimes de

lluita contra la pesta porcina clàssica.

Reial decret 1079/2002, de 18 d’octu-

bre. [Tabac]. (BOE núm. 251, de 19

d’octubre).

Regula els continguts màxims de ni-

cotina, quitrà i monòxid de carboni dels

cigarrets, l’etiquetatge dels productes

del tabac, com també les mesures relati-

ves a ingredients i denominacions dels

productes del tabac.

Reial decret 1131/2002, de 31 d’octu-

bre. [Seguretat Social i jubilació]. (BOE

núm. 284, de 27 de novembre).

A causa de les modificacions legals

sorgides en els últims anys, els precep-

tes reglamentaris que regulaven el

contracte a temps parcial i la jubilació

parcial s’han de modificasubstancial-

ment.

La necessitat d’adaptar el Reial decret

1991/1984, de 31 d’octubre, pel qual es

regulava el contracte a temps parcial, el

contracte de relleu i la jubilació parcial,

a les noves prescripcions legals, fa acon-

sellable derogar aquesta norma íntegra-

ment, tot eliminant els escassos precep-

tes del Reial decret esmentat que encara

continuaven formalment en vigor i,

així, procedir a l’adaptació de la regula-

ció reglamentària a les normes legals ac-

tualment vigents.

Reial decret 1132/2002, de 31 d’octu-

bre. [Jubilació]. (BOE núm. 284, de 27

de novembre).

Desplega determinats preceptes de la

Llei 35/2002, de 12 de juliol, de mesu-

res per a l’establiment d’un sistema de

jubilació gradual i flexible.

Reial decret 1203/2002, de 20 de no-

vembre. [Consum]. (BOE núm. 287,

de 30 de novembre).

AUTONOMIES · 29

238

La dinàmica observada pel Consell de

Consumidors i Usuaris ha propiciat una

nova concepció de la seva estructura i

funcionament per tal que, sobre la base

de preveure la presència de les diverses

formes i característiques de les organit-

zacions nacionals que componen el pa-

norama associatiu dels consumidors i els

usuaris, es duguin a efecte de manera

més àgil i eficaç, potenciant-ne el paper

de fòrum de trobada. Aquesta norma

intenta fomentar el diàleg i la coopera-

ció amb altres òrgans d’igual naturalesa

de les comunitats autònomes i corpora-

cions locals, a través de la creació d’un

Comitè d’Afers Territorials amb l’objec-

tiu d’intercanviar experiències i unir es-

forços en la tasca comuna de representa-

ció dels consumidors i els usuaris.

Modifica el Reial decret 825/1990,

de 22 de juny, sobre dret de representa-

ció, consulta i participació dels consu-

midors i els usuaris a través de les asso-

ciacions corresponents.

Reial decret 1434/2002, de 27 de de-

sembre. [Energia]. (BOE núm. 313, de

31 de desembre).

Regula les activitats de transport, dis-

tribució, comercialització, subministra-

ment i procediments d’autorització

d’instal·lacions de gas natural.

Traspassos

Reial decret 288/2002, de 22 de març.

[Comunitat de Madrid]. (BOE núm.

85, de 9 d’abril). Traspàs de funcions i

serveis de l’Administració de l’Estat en

matèria d’execució de la legislació sobre

propietat intel·lectual.

La Constitució espanyola reserva a

l’Estat la competència exclusiva en

matèria de legislació sobre propietat in-

tel·lectual.

D’altra banda, l’Estatut d’autonomia

de la Comunitat de Madrid estableix

que correspon a la Comunitat de Ma-

drid l’execució de la legislació de l’Estat

en matèria de propietat intel·lectual.

Mitjançant els reials decrets 680/

1985, de 19 d’abril; 2768/1986, de 30

de desembre, i 457/1989, de 28 d’abril,

pels quals es van efectuar els traspassos

en matèria de cultura, es van traspassar

ja a la Comunitat mitjans vinculats a l’e-

xercici de funcions incloses en l’àmbit

de la propietat intel·lectual.

El text refós de la Llei de propietat in-

tel·lectual té establert un model registral

descentralitzat que suposa una nova

adequació d’aquest, la posada en fun-

cionament del qual s’ha de dur a terme

conjuntament entre les diferents admi-

nistracions públiques competents. Per

això, el Ministeri d’Educació, Cultura i

Esports ha considerat necessari adequar

els mitjans ja traspassats a les comuni-

tats autònomes.

El Reial decret 1959/1983, de 29 de

juny, determina les normes i el procedi-

ment a què s’han d’ajustar els traspassos

de funcions i serveis de l’Estat a la Co-

munitat de Madrid.

Reial decret 289/2002, de 2 de març.

[Catalunya]. (BOE núm. 86, de 10 d’a-

bril).

La Constitució espanyola estableix

que l’Estat té competència exclusiva en

matèria d’Administració de justícia.

D’altra banda, l’Estatut d’autonomia

de Catalunya estableix que, en relació

amb l’Administració de justícia, excep-

tuant-ne la militar, correspon a la Gene-

ralitat exercir totes les facultats que les

lleis orgàniques del poder judicial i del

Consell General del Poder Judicial reco-

neguin o atribueixin al Govern de l’Es-

tat, com també coadjuvar en l’organit-

zació dels tribunals consuetudinaris i

ACTIVITAT NORMATIVA... 239

tradicionals i en la instal·lació de jutjats,

amb subjecció en tots els casos al que

disposa la Llei orgànica del poder ju-

dicial.

Mitjançant el Reial decret 966/1990,

de 20 de juliol, es van fer efectius els

traspassos en matèria de provisió de mit-

jans materials i econòmics al servei de

l’Administració de justícia a la Generali-

tat de Catalunya. Aquests traspassos

es van completar mitjançant els reials

decrets 1553/1994, de 8 de juliol, i

1905/1994, de 23 de setembre.

El Reial decret examinat realitza sobre

les mateixes previsions constitucionals

i estatutàries una ampliació de mitjans

en aquesta matèria, en concepte de fi-

nançament dels nous òrgans judicials

posats en funcionament els dies 19 de

juliol i 17 de desembre de 2001.

Reial decret 290/2002, de 22 de març.

[Regió de Múrcia]. (BOE núm. 91, de

16 d’abril).

En l’Acord de traspàs a la Comunitat

Autònoma de la Regió de Múrcia en

matèria de casinos, jocs i apostes es reco-

neixia un deute, fins ara no satisfet, de

262,67 m2a favor de la Comunitat

Autònoma. Així mateix, en l’Acord de

traspàs a l’esmentada Comunitat Autò-

noma en matèria de defensa contra fraus

i qualitat agroalimentària es traspassava

una superfície de 66,00 m2, i en l’Acord

de traspàs en matèria d’agricultura,

Fons Espanyol de Garantia Agrària

(FEGA), es traspassava un total de

791,12 m2. Tot això significa un total de

1.119,79 m2, en part efectivament tras-

passats i en part pendents de satisfer.

D’altra banda, el Reial decret 532/

1987, de 3 d’abril, establia una redistri-

bució d’immobles i locals entre l’Admi-

nistració de l’Estat i la de la Comunitat

Autònoma de la Regió de Múrcia que

cal actualitzar.

En l’actualitat, mitjançant la desads-

cripció de la superfície especificada en

la relació adjunta, i, simultàniament,

l’adscripció a la Comunitat Autònoma

de la Regió de Múrcia dels béns immo-

bles que també s’especifiquen en la rela-

ció esmentada, és possible que l’Admi-

nistració de l’Estat saldi el deute de

superfície reconeguda i que totes dues

administracions duguin a terme un

compliment més adequat de les seves

respectives finalitats mitjançant la redis-

tribució de les superfícies que es propo-

sa en aquest Acord.

Per la seva banda, el Reial decret

2628/1982, de 24 de setembre, deter-

mina les normes i el procediment a què

s’han d’ajustar els traspassos de funcions

i serveis de l’Administració de l’Estat a

la Comunitat Autònoma de la Regió de

Múrcia.

Reial decret 528/2002, de 14 de juny.

[Catalunya]. (BOE núm. 154, de 28 de

juny).

L’Estatut d’autonomia de Catalunya

estableix la competència plena de la Ge-

neralitat de Catalunya en matèria d’en-

senyament.

Mitjançant el Reial decret 2809/

1980, de 3 d’octubre, es van traspassar a

la Generalitat de Catalunya les funcions

i els serveis en matèria d’ensenyament.

Per la seva banda, el Reial decret

615/2001, de 8 de juny, va ampliar els

mitjans adscrits als serveis de l’Adminis-

tració de l’Estat traspassats a la Genera-

litat de Catalunya, en matèria d’ense-

nyament, mitjançant Acord adoptat pel

Ple de la Comissió Mixta de Transferèn-

cies en la reunió de 22 de maig de 2001,

pel qual es van traspassar els professors

de religió.

En el Ple esmentat s’acordà també

que el cost efectiu del traspàs no s’inte-

graria en el sistema de finançament fins

AUTONOMIES · 29

240

a l’equiparació al 100 % de les retribu-

cions del personal interí a què es refereix

la Llei 50/1998, si bé en quedava pen-

dent l’aprovació, que es faria per Acord

del president i la vicepresidenta de la

Comissió Mixta, en virtut de l’apodera-

ment que aquesta els atorgava.

Reial decret 600/2002, d’1 de juliol.

[Comunitat de Madrid]. (BOE núm.

158, de 3 de juliol).

La Constitució espanyola estableix

que l’Estat té competència exclusiva en

matèria d’Administració de justícia.

D’altra banda, l’Estatut d’autonomia

de la Comunitat de Madrid estableix

que en relació amb l’Administració de

justícia, exceptuant-ne la militar, corres-

pon al Govern de la Comunitat exercir

totes les facultats que la Llei orgànica del

poder judicial reconegui o atribueixi al

Govern de la Nació, i, així mateix, se-

gons l’article 47.3, correspon a l’Estat,

de conformitat amb les lleis generals,

l’organització i el funcionament del mi-

nisteri fiscal.

El Reial decret 1959/1983, de 29 de

juny, determina les normes i el procedi-

ment a què s’han d’ajustar els traspassos

de funcions i serveis de l’Estat a la Co-

munitat de Madrid.

En conseqüència, es traspassen a la

Comunitat de Madrid les funcions i els

serveis de l’Estat relatius a la provisió,

dins el territori de la Comunitat, dels

mitjans materials i econòmics necessaris

per al funcionament de l’Administració

de justícia.

Reial decret 646/2002, de 5 de ju-

liol. [Aragó]. (BOE núm. 164, de 10 de

juliol).

La Constitució reserva a l’Estat la

competència exclusiva sobre les bases i

la coordinació de la planificació general

de l’activitat econòmica, tot establint

que l’Estat té competència exclusiva en

matèria de legislació laboral, sens perju-

dici de la seva execució pels òrgans de les

comunitats autònomes.

La Constitució estableix, al mateix

temps, la competència exclusiva de l’Es-

tat sobre regulació de les condicions

d’obtenció, expedició i homologació de

títols acadèmics i professionals i normes

bàsiques per al desenvolupament de

l’article 27 de la Constitució. Aquest ar-

ticle reconeix, per la seva banda, el paper

dels poders públics quant a programació

general de l’ensenyament, inspecció i

homologació del sistema educatiu, per

garantir el compliment de les lleis. D’al-

tra banda, l’article 30 de la Llei orgànica

1/1990, de 3 d’octubre, d’ordenació ge-

neral del sistema educatiu, remet l’or-

denació de la formació professional ocu-

pacional a la seva normativa específica

de caràcter laboral.

Per la seva banda, l’Estatut d’autono-

mia d’Aragó disposa que correspon a la

Comunitat Autònoma d’Aragó l’execu-

ció de la legislació general de l’Estat en

matèria laboral i estableix que correspon

a la Comunitat Autònoma la competèn-

cia de desplegament legislatiu i execució

de l’ensenyament en tota la seva exten-

sió, nivells i graus, modalitats i especiali-

tats, d’acord amb el que disposen la

Constitució i les lleis orgàniques que la

despleguin, i sens perjudici de les facul-

tats que atribueix a l’Estat l’article

149.1.30a i de l’alta inspecció per al seu

compliment i garantia.

D’altra banda, l’Estatut d’autonomia

esmentat disposa que correspon a la Co-

munitat Autònoma d’Aragó la com-

petència exclusiva en matèria de planifi-

cació de l’activitat econòmica, com

també el foment del desenvolupament

econòmic de la Comunitat Autònoma,

dins els objectius marcats per la política

econòmica nacional.

ACTIVITAT NORMATIVA... 241

Finalment, el Reial decret 3991/

1982, de 29 de desembre, estableix la

forma i el procediment a què s’han d’a-

justar els traspassos de funcions i serveis

de l’Administració de l’Estat a la Comu-

nitat Autònoma d’Aragó.

Reial decret 917/2002, de 6 de setem-

bre. [Comunitat de Madrid]. (BOE

núm. 225, de 19 de setembre).

La Constitució reserva a l’Estat la

competència exclusiva sobre regulació

de les condicions d’obtenció, expedició

i homologació dels títols acadèmics i

professionals i normes bàsiques per al

desenvolupament de l’article 27 de la

Constitució, a fi de garantir el compli-

ment de les obligacions dels poders pú-

blics en aquesta matèria.

D’altra banda, l’Estatut d’autono-

mia de la Comunitat de Madrid esta-

bleix que correspon a la Comunitat

Autònoma la competència de desple-

gament legislatiu i execució de l’ense-

nyament en tota la seva extensió, ni-

vells i graus, modalitats i especialitats,

d’acord amb la Constitució i les lleis

orgàniques que la despleguin, i sens

perjudici de les facultats que atribueix

a l’Estat l’article 149.1.30a i de l’alta

inspecció per al seu compliment i ga-

rantia.

Mitjançant el Reial decret 926/1999,

de 28 de maig, van ser traspassats a la

Comunitat de Madrid les funcions i els

serveis de l’Administració de l’Estat en

matèria d’ensenyament no universitari.

Finalment, el Reial decret 1959/

1983, de 29 de juny, determina les nor-

mes i el procediment a què s’han d’ajus-

tar els traspassos de funcions i serveis de

l’Estat a la Comunitat de Madrid.

Reial decret 918/2002, de 6 de setem-

bre. [Comunitat de Madrid]. (BOE

núm. 225, de 19 de setembre).

La Constitució reserva a l’Estat la

competència exclusiva sobre les bases i

coordinació de la planificació general

de l’activitat econòmica, tot establint

que l’Estat té competència exclusiva en

matèria de legislació laboral, sens perju-

dici de la seva execució pels òrgans de les

comunitats autònomes.

La Constitució, al mateix temps, esta-

bleix la competència exclusiva de l’Estat

sobre regulació de les condicions d’ob-

tenció, expedició i homologació de tí-

tols acadèmics i professionals i normes

bàsiques per al desenvolupament de

l’article 27 de la Constitució. Aquest ar-

ticle reconeix, per la seva banda, el paper

dels poders públics quant a programació

general de l’ensenyament, inspecció i

homologació del sistema educatiu, per

garantir el compliment de les lleis. D’al-

tra banda, la Llei orgànica 1/1990, de 3

d’octubre, d’ordenació general del siste-

ma educatiu, remet l’ordenació de la

formació professional ocupacional a la

seva normativa específica de caràcter

laboral.

L’Estatut d’autonomia de la Comuni-

tat de Madrid disposa que correspon a la

Comunitat de Madrid l’execució de la

legislació de l’Estat en matèria laboral i

que correspon a la Comunitat Autòno-

ma la competència de desplegament le-

gislatiu i l’execució de l’ensenyament en

tota la seva extensió, nivells i graus, mo-

dalitats i especialitats, d’acord amb

el que disposen la Constitució i les lleis

orgàniques que la despleguin, i sens

perjudici de les facultats que atribueix

a l’Estat l’article 149.1.30a i de l’alta

inspecció per al seu compliment i ga-

rantia.

D’altra banda, l’Estatut d’autonomia

disposa que, d’acord amb les bases i l’or-

denació de l’activitat econòmica general

i la política monetària de l’Estat, corres-

pon a la Comunitat de Madrid la com-

AUTONOMIES · 29

242

petència exclusiva en matèria d’ordena-

ció i planificació de l’activitat econòmi-

ca regional.

Així mateix, pel Reial decret 2534/

1998, de 27 de novembre, es va aprovar

el traspàs a la Comunitat de Madrid en

matèria de gestió de la formació profes-

sional ocupacional, i pel Reial decret

30/2000, de 14 de gener, es va aprovar

el de la gestió realitzada per l’Institut

Nacional d’Ocupació, en l’àmbit del

treball, l’ocupació i la formació.

Finalment, el Reial decret 1959/983,

de 29 de juny, estableix la forma i el pro-

cediment a què s’han d’ajustar els tras-

passos de funcions i serveis de l’Admi-

nistració de l’Estat a la Comunitat de

Madrid.

Reial decret 1027/2002, de 4 d’octu-

bre. [Castella i Lleó]. (BOE núm. 252,

de 21 d’octubre).

La Constitució reserva a l’Estat la

competència exclusiva sobre regulació

de les condicions d’obtenció, expedi-

ció i homologació de títols acadèmics

i professionals i normes bàsiques per al

desenvolupament de l’article 27 de la

Constitució, a fi de garantir el compli-

ment de les obligacions dels poders pú-

blics en aquesta matèria.

D’altra banda, l’Estatut d’autonomia

de Castella i Lleó estableix que corres-

pon a la Comunitat Autònoma la com-

petència de desplegament legislatiu i

execució de l’ensenyament en tota la

seva extensió, nivells i graus, modalitats

i especialitats, d’acord amb la Constitu-

ció i les lleis orgàniques que la desple-

guin, i sens perjudici de les facultats que

atribueix a l’Estat de l’alta inspecció per

al seu compliment i garantia.

Pel Reial decret 1340/1999, de 31 de

juliol, van ser traspassats a la Comunitat

de Castella i Lleó les funcions i els ser-

veis de l’Administració de l’Estat en

matèria d’ensenyament no universitari,

i va quedar pendent la fixació del cost

efectiu a integrar en el sistema de fi-

nançament, corresponent al professorat

de religió, que conclogués el període

d’equiparació retributiva a què es refe-

reix la Llei 50/1998, de 30 de desembre,

de mesures fiscals, administratives i de

l’ordre social.

Finalment, el Reial decret 1956/

1983, de 29 de juny, determina les nor-

mes i el procediment a què s’han d’ajus-

tar els traspassos de funcions i serveis de

l’Estat a la Comunitat de Castella i Lleó.

Reial decret 1028/2002, de 4 d’octu-

bre. [Castella i Lleó]. (BOE núm. 252,

de 21 d’octubre).

La Constitució espanyola reserva a

l’Estat la competència exclusiva en

matèria de legislació bàsica i règim

econòmic de la Seguretat Social, sens

perjudici de l’execució dels seus serveis

per les comunitats autònomes.

D’altra banda, l’Estatut d’autonomia

de Castella i Lleó atribueix a la Comu-

nitat de Castella i Lleó, en els termes

que estableixin les lleis i les normes re-

glamentàries que dicti l’Estat en desen-

volupament de la seva legislació, la fun-

ció executiva en matèria de gestió de les

prestacions i els serveis socials del siste-

ma de Seguretat Social: INSERSO.

El Reial decret 905/1995, de 2 de

juny, va traspassar a la Comunitat de

Castella i Lleó les funcions i els serveis

de la Seguretat Social, en les matèries

encomanades a l’aleshores Institut Na-

cional de Serveis Socials (INSERSO),

incloent-hi el personal objecte de

traspàs.

En virtut d’execució de sentències

que afecten les retribucions del perso-

nal, prèvies a l’efectivitat del traspàs, es-

cau ampliar els mitjans econòmics tras-

passats per adequar les valoracions del

ACTIVITAT NORMATIVA... 243

cost efectiu del traspàs a les retribucions

derivades de les sentències dictades.

Finalment, el Reial decret 1956/

1983, de 29 de juny, determina les nor-

mes a què s’han d’ajustar els traspassos

de funcions i serveis de l’Estat a la Co-

munitat de Castella i Lleó.

Reial decret 1056/2002, d’11 d’octu-

bre. [La Rioja]. (BOE núm. 257, de 26

d’octubre).

La Constitució reserva a l’Estat la

competència exclusiva sobre regulació

de les condicions d’obtenció, expedició

i homologació de títols acadèmics i pro-

fessionals i normes bàsiques per al des-

plegament de l’article 27 de la Constitu-

ció, a fi de garantir el compliment de les

obligacions dels poders públics en

aquesta matèria.

D’altra banda, l’Estatut d’autonomia

de La Rioja estableix que correspon a la

comunitat autònoma la competència de

desplegament legislatiu i execució de

l’ensenyament en tota la seva extensió,

nivells i graus, modalitats i especialitats,

d’acord amb el que disposen l’article 27

de la Constitució i lleis orgàniques que

el despleguin, i sens perjudici de les fa-

cultats que atribueix a l’Estat de l’alta

inspecció per al seu compliment i garan-

tia.

Mitjançant el Reial decret 1826/

1998, de 28 d’agost, van ser traspassats a

la Comunitat Autònoma de La Rioja les

funcions i els serveis de l’Administració

de l’Estat en matèria d’ensenyament no

universitari.

Així mateix, el Reial decret 1843/

2000, de 10 de novembre, va ampliar els

mitjans adscrits als serveis de l’Adminis-

tració de l’Estat traspassats a la Comuni-

tat Autònoma de La Rioja, en matèria

de professorat de religió, i va quedar

pendent la fixació del cost efectiu, a in-

tegrar en el sistema de finançament, que

conclogués el període d’equiparació re-

tributiva a què es refereix la Llei

50/1998, de 30 de desembre, de mesu-

res fiscals, administratives i de l’ordre

social.

Finalment, el Reial decret 1225/

1983, de 16 de març, determina les nor-

mes i el procediment a què s’han d’ajus-

tar els traspassos de funcions i serveis de

l’Estat a la Comunitat Autònoma de La

Rioja.

Reial decret 1075/2002, de 21 d’octu-

bre. [Castella-la Manxa]. (BOE núm.

266, de 6 de novembre).

La Constitució reserva a l’Estat la

competència exclusiva sobre regulació

de les condicions d’obtenció, expedició

i homologació de títols acadèmics i

professionals i normes bàsiques per al

desenvolupament de l’article 27 de la

Constitució, a fi de garantir el compli-

ment de les obligacions dels poders pú-

blics en aquesta matèria.

D’altra banda, l’Estatut d’autono-

mia de Castella-la Manxa estableix que

cor-respon a la Comunitat Autònoma

la competència de desplegament legis-

latiu i execució de l’ensenyament en

tota la seva extensió, nivells i graus,

modalitats i especialitats, d’acord amb

el que disposen l’article 27 de la Cons-

titució espanyola i les lleis orgàniques

que, de conformitat amb l’article 81.1

de la Constitució, el despleguin, i sens

perjudici de les facultats que atribueix a

l’Estat de l’alta inspecció per al seu com-

pliment i garantia.

Mitjançant el Reial decret 1844/

1999, de 3 de desembre, es van traspas-

sar a la Comunitat Autònoma de Caste-

lla-la Manxa les funcions i els serveis en

matèria d’ensenyament no universitari,

en el qual no es recollia la fixació del

cost efectiu del traspàs del professorat de

religió en centres públics d’educació in-

AUTONOMIES · 29

244

fantil i primària per integrar en el siste-

ma de finançament, sinó que aquesta fi-

xació va quedar pendent de l’equipara-

ció retributiva a què es refereix la Llei

50/1998, de 30 de desembre, de mesu-

res fiscals, administratives i de l’ordre

social.

Finalment, el Reial decret 1064/

1983, de 13 d’abril, determina les nor-

mes i el procediment a què s’han d’ajus-

tar els traspassos de funcions i serveis de

l’Estat a la Comunitat Autònoma de

Castella-la Manxa.

Reial decret 1076/2002, de 21 d’octu-

bre. [Regió de Múrcia]. (BOE núm.

268, de 8 de novembre).

La Constitució reserva a l’Estat la

competència exclusiva sobre regulació

de les condicions d’obtenció, expedi-

ció i homologació de títols acadèmics i

professionals i normes bàsiques per al

desenvolupament de l’article 27 de la

Constitució, a fi de garantir el compli-

ment de les obligacions dels poders pú-

blics en aquesta matèria.

D’altra banda, l’Estatut d’autonomia

de la Regió de Múrcia estableix que cor-

respon a la Comunitat Autònoma la

competència de desplegament legislatiu

i execució de l’ensenyament en tota la

seva extensió, nivells i graus, modalitats

i especialitats, d’acord amb el que dispo-

sen l’article 27 de la Constitució i les

lleis orgàniques que el despleguin, i sens

perjudici de les facultats que atribueix a

l’Estat de l’alta inspecció per al seu com-

pliment i garantia.

Mitjançant el Reial decret 938/1999,

de 4 de juny, van ser traspassats a la

Comunitat Autònoma de la Regió de

Múrcia les funcions i els serveis de l’Ad-

ministració de l’Estat en matèria d’en-

senyament no universitari, i va quedar

pendent la fixació del cost efectiu cor-

responent al professorat de religió, per

integrar en el sistema de finançament,

que conclogués el període d’equiparació

retributiva a què es refereix la Llei

50/1998, de 30 de desembre, de mesu-

res fiscals, administratives i de l’ordre

social.

Finalment, el Reial decret 2628/

1982, de 24 de setembre, determina les

normes i el procediment a què s’han d’a-

justar els traspassos de funcions i serveis

de l’Estat a la Comunitat Autònoma de

la Regió de Múrcia.

Reial decret 1077/2002, de 21 d’octu-

bre. [Comunitat Valenciana. Ensenya-

ment en general]. (BOE núm. 261, de

31 d’octubre).

La Constitució reserva a l’Estat la

competència exclusiva sobre regulació

de les condicions d’obtenció, expedició

i homologació de títols acadèmics i pro-

fessionals i normes bàsiques per al de-

senvolupament de l’article 27 de la

Constitució, a fi de garantir el compli-

ment de les obligacions dels poders pú-

blics en aquesta matèria.

D’altra banda, l’Estatut d’autonomia

de la Comunitat Valenciana estableix

que és de la competència plena de la Co-

munitat Valenciana la regulació i l’ad-

ministració de l’ensenyament en tota la

seva extensió, nivells i graus, modalitats

i especialitats, en l’àmbit de les seves

competències, sens perjudici del que

disposen la Constitució i les lleis orgàni-

ques que la despleguin, i sens perjudici

de les facultats que atribueix a l’Estat de

l’alta inspecció per al seu compliment i

garantia.

Mitjançant el Reial decret 2093/

1983, de 28 de juliol, van ser traspassats

a la Comunitat Valenciana funcions i

serveis de l’Administració de l’Estat en

matèria d’educació.

Així mateix, mitjançant el Reial de-

cret 282/2000, de 25 de febrer, es van

ACTIVITAT NORMATIVA... 245

ampliar els mitjans adscrits als serveis de

l’Administració de l’Estat traspassats a la

Comunitat Valenciana, en matèria de

professorat de religió, i va quedar pen-

dent la fixació del cost efectiu, per inte-

grar en el sistema de finançament, que

conclogués el període d’equiparació

retributiva a què es refereix la Llei

50/1998, de 30 de desembre, de mesu-

res fiscals, administratives i de l’ordre

social.

Finalment, el Reial decret 4015/

1982, de 29 de desembre, determina les

normes i el procediment a què s’han d’a-

justar els traspassos de funcions i serveis

de l’Estat a la Comunitat Valenciana.

Reial decret 1327/2002, de 13 de de-

sembre. [Galícia]. (BOE núm. 312, de

30 de desembre).

La Constitució reserva a l’Estat la

competència exclusiva sobre regulació

de les condicions d’obtenció, expedi-

ció i homologació de títols acadèmics

i professionals i normes bàsiques per al

desplegament de l’article 27 de la Cons-

titució, a fi de garantir el compliment de

les obligacions dels poders públics en

aquesta matèria.

D’altra banda, l’Estatut d’autonomia

per a Galícia estableix que correspon a

la Comunitat Autònoma de Galícia la

competència plena per a la regulació i

l’administració de l’ensenyament en

tota la seva extensió, nivells i graus, mo-

dalitats i especialitats, en l’àmbit de les

seves competències, sens perjudici del

que disposen la Constitució i les lleis

orgàniques que la despleguin, i sens per-

judici de les facultats que atribueix a

l’Estat de l’alta inspecció per al seu com-

pliment i garantia.

Mitjançant el Reial decret 1838/

1999, de 3 de desembre, van ser am-

pliats les funcions i els serveis traspassats

a la Comunitat Autònoma de Galícia en

matèria de professorat de religió, i va

quedar pendent la fixació del cost efec-

tiu corresponent a aquest professorat,

per integrar en el sistema de finança-

ment, que conclogués el període d’equi-

paració retributiva a què es refereix la

Llei 50/1998, de 30 de desembre, de

mesures fiscals, administratives i de l’or-

dre social. Aquesta circumstància s’ha

produït l’any 2002.

Finalment, el Reial decret 581/1982,

de 26 de febrer, regula la forma i les

condicions a què s’han d’ajustar els

traspassos de funcions i serveis de l’Ad-

ministració de l’Estat a la Comunitat

Autònoma de Galícia

Reial decret 1385/2002, de 20 de de-

sembre. [Castella-la Manxa]. (BOE núm.

306, de 23 de desembre).

La Constitució reserva a l’Estat la

competència exclusiva sobre les bases i

la coordinació de la planificació general

de l’activitat econòmica, tot establint

que l’Estat té competència exclusiva en

matèria de legislació laboral, sens perju-

dici de la seva execució pels òrgans de les

comunitats autònomes.

Així mateix, en la Constitució s’esta-

bleix la competència exclusiva de l’Estat

sobre regulació de les condicions d’ob-

tenció, expedició i homologació de tí-

tols acadèmics i professionals i normes

bàsiques per al desplegament de l’article

27 de la Constitució. Aquest article re-

coneix, per la seva banda, el paper dels

poders públics quant a programació ge-

neral de l’ensenyament, inspecció i ho-

mologació del sistema educatiu, per ga-

rantir el compliment de les lleis. D’altra

banda, la Llei orgànica 1/1990, de 3

d’octubre, d’ordenació general del siste-

ma educatiu, remet l’ordenació de la

formació professional ocupacional a la

seva normativa específica de caràcter la-

boral.

AUTONOMIES · 29

246

D’altra banda, l’Estatut d’autonomia

de Castella-la Manxa disposa que cor-

respon a la Junta de Comunitats, en els

termes que estableixin les lleis i les nor-

mes reglamentàries que dicti l’Estat en

desplegament de la seva legislació, la

funció executiva en matèria laboral i

s’estableix que correspon a la Comuni-

tat Autònoma la competència de desple-

gament legislatiu i execució de l’ensen-

yament en tota la seva extensió, nivells i

graus, modalitats i especialitats, d’acord

amb el que disposen la Constitució i les

lleis orgàniques que la despleguin, i sens

perjudici de les facultats que atribueix a

l’Estat de l’alta inspecció per al seu com-

pliment i garantia.

A més, l’Estatut d’autonomia esmen-

tat disposa que la Junta de Comunitats

de Castella-la Manxa té competència

exclusiva en matèria de planificació de

l’activitat econòmica i foment del des-

envolupament econòmic de la regió,

dins els objectius marcats per la política

econòmica nacional i del sector públic

econòmic de Castella-la Manxa.

Finalment, el Reial decret 1064/

1983, de 13 d’abril, determina les nor-

mes i el procediment a què s’han d’ajus-

tar els traspassos de funcions i serveis de

l’Administració de l’Estat a la Comuni-

tat Autònoma de Castella-la Manxa.

Reial decret 1429/2002, de 27 de de-

sembre. [Comunitat de Madrid]. (BOE

núm. 311, de 28 de desembre).

La Constitució espanyola estableix

que l’Estat té competència exclusiva en

matèria d’Administració de justícia.

D’altra banda, l’Estatut d’autonomia

de la Comunitat de Madrid estableix

que, en relació amb l’Administració de

justícia, exceptuant-ne la militar, corres-

pon al Govern de la Comunitat exercir

totes les facultats que la Llei orgànica del

poder judicial reconegui o atribueixi

al Govern de la Nació, i, així mateix,

correspon a l’Estat, de conformitat amb

les lleis generals, l’organització i el fun-

cionament del ministeri fiscal.

A més, la Llei orgànica 6/1985, del

poder judicial, estableix les funcions que

poden ser assumides per les comunitats

autònomes.

El Reial decret 1959/1983, de 29 de

juny, determina les normes i el procedi-

ment a què s’han d’ajustar els traspassos

de funcions i serveis de l’Administració

de l’Estat a la Comunitat de Madrid.

En conseqüència, pel present Reial

decret escau traspassar a la Comunitat de

Madrid les funcions i els serveis de l’Es-

tat relatius a la provisió, dins el territori

de la Comunitat, dels mitjans personals i

materials necessaris per al funcionament

de l’Administració de justícia.

Convenis

Resolució de 28 de febrer de 2002. Se-

cretaria d’Estat d’Organització Territo-

rial de l’Estat. [Navarra. Activitat audio-

visual]. (BOE núm. 56, de 6 de març).

Publica l’Acord de la Comissió Bilate-

ral de Cooperació Administració general

de l’Estat-Comunitat Foral de Navarra,

en relació amb la Llei foral 18/2001, de

5 de juliol de 2001, que regula l’activitat

audiovisual i crea el Consell Audiovisual

de Navarra.

Resolució de 12 de març de 2002. Se-

cretaria d’Estat d’Organització Territo-

rial de l’Estat. [Andalusia. Policies lo-

cals]. (BOE núm. 63, de 14 de març).

Ordena la publicació de l’Acord de la

Comissió Bilateral de Cooperació Admi-

nistració general de l’Estat-Comunitat

Autònoma d’Andalusia, en relació amb la

Llei d’Andalusia 13/2001, d’11 de desem-

bre, de coordinació de les policies locals.

ACTIVITAT NORMATIVA... 247

Ponent:

Pablo Cachón Villar.

La controvèrsia de fons se centra en

aquest cas en la constitucionalitat d’una llei

del Principat d’Astúries —la Llei 1/1996,

de 26 d’abril—, que autoritza un incre-

ment consolidable de salaris superior en un

0,8 % al límit establert per la normativa es-

tatal —en aquest cas, l’art. 4.1 del Reial de-

cret llei 12/1995, de 28 de desembre, de

mesures urgents en matèria pressupostària,

tributària i financera—. És a dir, si les co-

munitats autònomes, en l’exercici de les se-

ves competències en matèria de funció pú-

blica i de gestió pressupostària, poden anar

més enllà dels límits establerts per la nor-

mativa de l’Estat derivada dels art.

149.1.13 («bases i coordinació de la plani-

ficació general de l’activitat econòmica») i

149.1.18 («bases del règim estatutari dels

funcionaris públics») de la Constitució.

Paral·lelament apareixen també con-

trovèrsies sobre la necessitat o no que les

bases tinguin una expressió formal (el

Reial decret llei no diu expressament que

l’esmentat art. 4 tingui el caràcter de bà-

sic) i sobre si una aprovació posterior

per part del Parlament asturià d’una llei

(la Llei 2/1996, de 25 de juny, de pres-

supostos generals del Principat d’Astú-

ries) —que sí que se cenyia expressa-

ment al límit del 3,5 % d’increment

establert pel Reial decret llei estatal—

extingia o no l’objecte del procés.

El Tribunal comença estudiant la possi-

ble extinció de l’objecte del recurs. Des-

prés de recordar la seva reiterada juris-

prudència, d’acord amb la qual «[...] para

poder apreciar una eventual pérdida de su

objeto no basta con la extinción de la norma

concretamente impugnada, siendo necesario

ponderar hasta qué punto dicha extinción

conlleva la desaparición de la controversia

competencial traída al proceso [...]» (FJ 4), el

Tribunal considera que l’objecte del procés

no s’ha extingit perquè la Llei 2/1996, de

pressupostos per a l’any 1996, aplica l’in-

crement del 3,5 % a les retribucions con-

solidades després de l’aplicació de l’incre-

ment del 0,8 % autoritzada per l’art. 2.1.a

de la Llei 1/1996, objecte del recurs (FJ 4).

Tot seguit, i confirmant la seva juris-

prudència anterior, el Tribunal rebutja

1.3. TRIBUNAL CONSTITUCIONAL

1.3.1. SENTÈNCIES DEL TRIBUNAL

CONSTITUCIONAL

A cura de Manuel Gerpe Landín

Sentència 24/2002, de 31 de gener (BOE núm. 52, d’1 de març). Recurs d’incons-

titucionalitat núm. 3079/1996, promogut pel president del Govern contra

l’art. 2.1.aincís final i l’art. 1 (per connexió amb l’anterior) de la Llei del Prin-

cipat d’Astúries 1/1996, de 26 d’abril, de concessió de crèdits extraordinaris i

suplements de crèdit destinats a atendre l’actualització de les retribucions, mo-

dificació de plantilles i altres obligacions del personal al servei de l’Adminis-

tració, els organismes autònoms i el Servei de Salut del Principat d’Astúries.

Autonomies, núm. 29, novembre de 2003, Barcelona.

que el límit dels increments anuals dels

salaris dels funcionaris públics es pugui

enquadrar en el marc de la competència

estatal per a l’establiment de les bases del

règim jurídic dels funcionaris públics.

Aquest títol competencial atribuiria a

l’Estat competència per a la definició dels

conceptes retributius dels funcionaris

públics, de «[...] las previsiones relativas a

las retribuciones de los funcionarios, comu-

nes a todas las Administraciones Públicas,

lo que, a su vez, hallaría fundamento en los

principios constitucionales de igualdad y

solidaridad [...]. Ahora bien, como hemos

advertido en la STC 62/2001, F. 2, este tí-

tulo no respalda les competencias del Estado

para fijar límites o topes máximos de carác-

ter global a los incrementos retributivos del

personal al servicio de las Administraciones

Públicas. [...] No puede incluirse en él (art.

149.1.18 CE) una simple medida coyun-

tural y de eficacia limitada en el tiempo

que, aunque produzca un efecto directo so-

bre la cuantificación de los derechos econó-

micos de los funcionarios, tiene un funda-

mento y una finalidad extraños a la

relación de servicio [...]» (FJ 5). Ara bé,

aquesta mesura sí que tindria cabuda en

la competència estatal per establir les ba-

ses i la coordinació de la planificació ge-

neral de l’activitat econòmica (art.

149.1.13 CE), que, conjuntament amb

la previsió de l’art. 156.1 CE (necessitat

que les comunitats autònomes exerceixin

la seva autonomia financera en coordi-

nació amb la hisenda estatal), limitaria

la capacitat de lliure determinació de la

despesa de les comunitats autònomes

(tal com ja preveu l’art. 2.1.bde la

LOFCA). És raonable, als ulls del Tri-

bunal, emmarcar la determinació dels

límits de l’increment anual de les retri-

bucions dels funcionaris públics en una

política econòmica general de contenció

de la inflació a través de la reducció del

dèficit públic (FJ 5).

En relació amb el fet que l’art. 4.1 del

Reial decret llei, considerat bàsic per

l’advocat de l’Estat, no estigui qualificat

formalment com a tal, a diferència del

que s’esdevenia amb l’article equivalent

de la Llei 41/1994, de pressupostos ge-

nerals de l’Estat per a l’any 1995, el Tri-

bunal fa la consideració següent: tot i

que la jurisprudència constitucional ha

pres posició a favor d’una formalització

expressa d’allò que l’Estat estableix com

a bàsic (preferentment en forma de Llei),

també ha establert que aquesta «[...] exi-

gencia puede entenderse satisfecha cuando

la norma presente "una estructura que per-

mita inferir, directa o indirectamente, pero

sin especial dificultad, su vocación o pre-

tensión básica"» (FJ 6). En aquest cas, el

caràcter bàsic de l’art. 4.1 del Reial de-

cret llei «[...] puede inferirse sin mayor es-

fuerzo de su estructura». Així, aquest Reial

decret llei tindria vocació de substituir la

Llei 41/1994, de pressupostos generals

de l’Estat per al 1995, per tal com té la

seva causa en la no-aprovació dels pres-

supostos generals de l’Estat per a l’any

1996 per part de les Corts. Aquesta con-

nexió és evident en tant que l’esmentat

art. 4.1 es refereix al límit d’increment

retributiu dels funcionaris que estableix

l’art. 18.2 de la Llei 41/1994 per proce-

dir a la seva actualització, cosa que li

contagiaria el caràcter bàsic de l’article

de la Llei de pressupostos anterior a què

fa referència (FJ 6).

D’acord amb tots aquests arguments,

el Tribunal estima el recurs d’inconstitu-

cionalitat pel que fa a l’art. 2.1.ade la

Llei asturiana, però no hi veu connexió

amb l’art. 1, que es limita a autoritzar

les despeses necessàries per fer front a les

obligacions derivades del contingut de

l’art. 2, i desestima, doncs, la possible

inconstitucionalitat de l’art. 1.

Francesc Guillén

AUTONOMIES · 29

250

Ponent:

Tomás S. Vives Antón.

Les qüestions d’inconstitucionalitat

tenen el seu origen en processos en què

es va qüestionar la validesa d’alguns pre-

ceptes del Decret 214/1990, de 30 de

juliol, pel qual s’aprova el Reglament del

personal al servei de les entitats locals

(RPSEL). Com que el Decret repro-

duïa, de manera pràcticament literal, un

precepte de la Llei 7/1985, de 2 d’abril,

reguladora de les bases de règim local

(LBRL), i diversos preceptes de la Llei

17/1985, de 23 de juliol, de funció pú-

blica de l’Administració de la Generali-

tat de Catalunya (LFPGC), la Sala Con-

tenciosa Administrativa del Tribunal

Superior de Justícia de Catalunya no

podia decidir sobre els preceptes impug-

nats sense qüestionar la constitucionali-

tat dels preceptes legals de contingut

idèntic.

En aquesta Sentència es tracten bàsi-

cament tres controvèrsies de naturalesa

diversa, tot i que s’estableixen alguns

vincles entre dues d’elles. D’una banda,

es discuteix l’abast de la reserva de llei

que estableix l’art. 103.3 CE. Aquest ar-

ticle reserva a la llei l’Estatut dels fun-

cionaris públics i, entre altres coses, les

garanties per a la imparcialitat en l’exer-

cici de les seves funcions. La qüestió de-

batuda és si l’art. 92.2 de la LBRL, repe-

tit gairebé literalment en l’article 33.1

del RPSEL, respecta aquesta reserva de

llei. Aquest article diu: «Són funcions

públiques, el compliment de les quals

queda reservat exclusivament a personal

subjecte a l’Estatut funcionarial, les que

impliquin exercici d’autoritat, les de fe

pública i assessorament legal preceptiu

[...] i, en general, aquelles que, en desen-

volupament d’aquesta Llei, es reservin

als funcionaris per a la millor garantia

de l’objectivitat, la imparcialitat i la inde-

pendència en l’exercici de la funció.» El

problema se centra en aquest darrer

incís, que, a parer de la Sala que interpo-

sa la qüestió, podria infringir la reserva

de llei establerta constitucionalment,

sobre la base de la doctrina establerta pel

mateix Tribunal Constitucional, en de-

clarar inconstitucional l’antic article

15.1 de la Llei 30/1984, de mesures ur-

gents de la funció pública, que remetia

a la determinació dels llocs de la fun-

ció pública que havien de ser ocupats

per funcionaris i els que ho podien ser per

personal laboral en els reglaments que

despleguin la Llei (STC 99/1987, d’11 de

juny).

El segon punt de conflicte se centra

en la vulneració o no per part de la Ge-

neralitat de Catalunya de la competèn-

cia estatal per establir les bases de la fun-

ció pública ex art. 149.1.18 CE, en

tipificar faltes («Causar per negligència

o mala fe danys molt greus en el patri-

moni o béns de la Generalitat» —art. 93

de la Llei 17/1985, de 23 de juliol—),

introduir sancions (la pèrdua d’un a tres

graus personals —art. 97.1.dde la Llei

17/1985, de 23 de juliol—) i mesures

cautelars (trasllat del lloc de treball quan

l’expedient tingui a veure amb les fun-

ACTIVITAT NORMATIVA... 251

Sentència 37/2002, de 14 de febrer (Ple) (BOE núm. 63, de 14 de març). Qües-

tions d’inconstitucionalitat acumulades núm. 71/1994 i 243/1995, pro-

mogudes per la Secció Primera de la Sala Contenciosa Administrativa del

Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en relació amb l’art. 92.2 de la

Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local, i els art.

74.4, 93.n, 97.1.di 99 de la Llei del Parlament de Catalunya 17/1985, de

23 de juliol, de la funció pública de l’Administració de la Generalitat.

cions que el funcionari duu a terme en

el seu lloc de treball —art. 74.4 de la

Llei esmentada—) no previstes en la

normativa estatal, així com establir un

termini de prescripció de les faltes lleus i

de les sancions corresponents diferent

de l’establert en l’àmbit de l’Estat (art.

99 de la mateixa Llei). En aquest punt,

la controvèrsia té tres variables: a) l’abast

de la matèria qualificable com a bàsica i,

en conseqüència, el marge que ha de

romandre en mans de les comunitats

autònomes després de l’exercici de la

competència per part de l’Estat; b) la pos-

sibilitat o no de considerar com a norma

estatal bàsica la legislació estatal pre-

constitucional (Llei de funcionaris civils

de l’Estat) quan l’Estat ja ha exercit la

competència atribuïda per la Constitu-

ció amb posterioritat a l’aprovació d’a-

questa amb vocació de completesa (Llei

30/1984, de 2 d’agost, de mesures ur-

gents de funció pública i les reformes

corresponents), i c) la consideració o no

com a bàsics dels art. 146.2, 148 i 150.2

del Reial decret legislatiu 781/1986, de

18 d’abril, que aprova el Text refós de rè-

gim local (TRRL), en funció del contin-

gut de la disposició transitòria 1 de la

LBRL i de la disposició final 7a.1.bdel

mateix TRRL. En aquests articles es

parla del règim de prescripció de les fal-

tes disciplinàries (146.2), s’estableix un

catàleg de sancions i la seva aplicació a

les faltes segons la seva gravetat (148), i

es preveu la possibilitat que l’òrgan

competent per acordar la incoació de

l’expedient disciplinari decreti o aixequi

la suspensió provisional a l'interessat. Si

aquests articles es declaressin bàsics,

pràcticament impedirien qualsevol in-

novació de les comunitats autònomes

en aquest camp.

Finalment, i lligat d’alguna manera

amb el punt anterior, es planteja si l’esta-

bliment de noves sancions, mesures cau-

telars i terminis de prescripció diferents

dels establerts en l’àmbit estatal vulneren

la competència estatal ex art. 149.1.1

(regulació de les condicions bàsiques que

garanteixin la igualtat de tots els espa-

nyols en l’exercici dels drets i en el com-

pliment dels deures constitucionals) i

fins i tot l’art. 14 CE, que estableix la

igualtat de tots els espanyols i la pros-

cripció de tot tipus de discriminació.

Davant aquestes qüestions, el Tribu-

nal fa les consideracions següents:

Tal com va manifestar en la Sentèn-

cia 99/1987, d’11 de juny, la regulació

via Llei de l’Estatut dels funcionaris

públics complint el mandat de l’art.

103.3 de la Constitució «habrá de ser

dispuesta por el legislador en términos

tales que [...] sea reconocible en la Ley

misma una determinación material su-

ficiente de los ámbitos incluidos en el Es-

tatuto funcionarial, descartándose, de

este modo, todo apoderamiento explícito

o implícito a la potestad reglamentaria

para sustituir a la norma de Ley en la la-

bor que la Constitución le encomienda»

(FJ 5). Ara bé, en el cas de l’art. 92.2

de la LBRL no es pot considerar que es

produeix una remissió genèrica o inde-

terminada al Reglament, «[...] pues en

el propio precepto se disponen los crite-

rios o parámetros que han de inspirar en

su desarrollo la determinación de las

funciones que han de ser desempeñadas

por funcionarios públicos, cuales son la

garantía de la objetividad, imparciali-

dad e independencia en el ejercicio de la

función pública. Criterios que, aunque

genéricos en su formulación, poseen un

contenido que es susceptible de ser deli-

mitado en cada caso concreto [...]» (FJ

6). És a dir, el Tribunal considera que

en aquest cas no es produeix la remis-

sió total, genèrica i indeterminada que

es produïa en l’anterior art. 15.1 de la

Llei bàsica estatal.

AUTONOMIES · 29

252

«[...] Habiendo procedido el legislador

postconstitucional a establecer de mane-

ra aparentemente completa e innovadora

las bases del régimen estatutario de los

funcionarios de las Administraciones

Públicas, definiendo en cuanto al régi-

men disciplinario como norma básica

común a todos ellos el art. 31 de la Ley

30/1984, de 2 de agosto, no cabe atri-

buir, de conformidad con la doctrina

antes expuesta, naturaleza básica a los

preceptos de la Ley de funcionarios civiles

del Estado de 1964 referidos al mencio-

nado régimen disciplinario, al no haber

sido declarados expresamente como bási-

cos por el legislador estatal postconstitu-

cional [...]» (FJ 9).

Ja va declarar inconstitucional par-

cialment l’apartat 1.bde la disposició fi-

nal 7adel TRRL (STC 385/1993, de 23

de desembre), i va manifestar que, tal

com va quedar l’article, el caràcter bàsic

dels títols VI i VII del mateix TRRL

depèn del que digui la normativa bàsica

estatal. És a dir, a la pràctica, serà la nor-

mativa bàsica estatal de funció pública

la que serà determinant a l’hora de par-

lar de bases de la funció pública local.

Doncs bé, com que el legislador estatal

només ha identificat com a bàsic, en

matèria disciplinària, l’art. 31 de la Llei

30/1984, de 2 d’agost, que no fa cap re-

ferència al TRRL, no podem qualificar

com a bàsics els art. 146.2, 148 i 150.2

d’aquest text (FJ 10). A més, si estem

parlant de la normativa estatal que cal

considerar bàsica en matèria de règim

local, aquest no és un paràmetre aplica-

ble a la LFPGC, objecte d’aquest pro-

cés, ja que aquesta és una Llei que regula

la funció pública autonòmica i no la

local (al marge del fet que després el

RPSEL, que sí que és una norma que re-

gula la funció pública en l’àmbit local,

hagi copiat literalment el contingut dels

seus preceptes) (FJ 10).

La competència estatal ex art. 149.1.1

CE pot condicionar efectivament l’e-

xercici de les competències de les co-

munitats autònomes i establir unes

condicions bàsiques i uniformes en

aquells àmbits en què els drets i els

deures constitucionals es poden veure

afectats. Ara bé, el principi constitu-

cional d’igualtat no significa que les

comunitats autònomes tinguin les ma-

teixes competències ni que les hagin

d’exercir de la mateixa manera, ja que

l’autonomia significa precisament «[...]

la capacidad de cada nacionalidad o re-

gión para decidir cuándo y cómo ejercer

sus propias competencias en el marco de

la Constitución y del Estatuto» (FJ 12).

En conseqüència, malgrat que el dret

administratiu sancionador creat per les

comunitats autònomes pot afectar els

drets fonamentals, «[...] tal afectación

no implica (Sentencia de 16 de noviem-

bre de 1981, F. 2) que toda regulación

en este extremo sea de exclusiva compe-

tencia del Estado. Sin duda que la nor-

ma sancionadora autonómica habrá de

atenerse a lo dispuesto en el art. 149.1.1

CE, de modo que no podrá introducir ti-

pos ni prever sanciones que difieran, sin

fundamento razonable, de los ya recogi-

dos en la normación válida para todo el

territorio. Y también es cierto que el pro-

cedimiento sancionador habrá de ate-

nerse al "administrativo común" [...].

Pero, dentro de estos límites y condicio-

nes, las normas autonómicas podrán de-

sarrollar los principios básicos del orde-

namiento sancionador estatal, llegando a

modular tipos y sanciones [...], porque

esta posibilidad es inseparable de las exi-

gencias de prudencia o de oportunidad,

que pueden variar en los distintos ámbi-

tos territoriales» (FJ 12).

La falta, el tipus de sanció, la mesura

cautelar i el diferent termini de prescrip-

ció de les faltes lleus introduïts per la Llei

ACTIVITAT NORMATIVA... 253

Ponent:

Manuel Jiménez de Parga.

El Decret de la Junta impugnat pel

Govern central aprova el Pla d’ordenació

dels recursos naturals del Parc Natural del

cap de Gata-Níjar, que té per finalitat

l’ordenació general dels recursos del parc

natural a través d’una pluralitat d’objec-

tius que pretén aconseguir, entre els

quals s’inclouen actuacions específiques

en els àmbits dels recursos edàfics i geo-

lògics, hídrics, atmosfèrics, de la fauna i

la flora silvestre, i dels recursos forestals,

ramaders, agrícoles, cinegètics, pesquers

i paisatgístics. Entre les mesures que el

Pla pretén adoptar relatives als recursos

pesquers s’inclouen, entre d’altres, la li-

mitació de l’activitat pesquera professio-

nal, així com la regulació de les arts i els

aparells que es puguin utilitzar en aques-

ta pràctica, i la possible exclusió de qual-

sevol tipus d’activitat pesquera.

Per la seva banda, l’Ordre del Minis-

teri estableix la reserva marítima del

cap de Gata-Níjar, dins de la qual pre-

veu reserves integrals amb les limita-

cions d’ús corresponents, entre les quals

s’inclouen els censos d’embarcacions

autoritzades per exercir l’activitat pes-

quera. Així, l’element determinant dels

dos conflictes de competències és la

confluència espacial d’ambdues disposi-

cions normatives, per tal com cadascuna

de les dues parts atorga legitimitat cons-

titucional a la seva pròpia norma d’a-

cord amb els títols competencials que té

atribuïts. Tots els preceptes que consti-

tueixen l’objecte del conflicte es referei-

xen a la regulació dels diversos aspectes

relatius a la protecció dels recursos pes-

quers en el parc natural, que inclouen

tant els objectius que es pretenen acon-

seguir com les mesures concretes que cal

posar en pràctica i que es refereixen a les

espècies pesqueres que és necessari pro-

tegir, a determinades instal·lacions (com

els esculls artificials) i a la regulació de

diverses qüestions relatives al règim

d’extracció de recursos.

En aquest punt cal recordar que l’atri-

bució d’una competència sobre un

AUTONOMIES · 29

254

de funció pública de la Generalitat no

infringeixen la legislació bàsica estatal

(que cal considerar completa i, per tant,

que no ha volgut regular els aspectes

en què el legislador autonòmic ha en-

trat) ni introdueixen diferències injusti-

ficades entre els ciutadans (funcionaris)

de l’Estat, atès que, entre altres coses, es-

tan justificades i es mouen dins dels ma-

teixos paràmetres dels ja establerts per la

normativa estatal (FJ 13, 14 i 15).

En conseqüència, el Tribunal desesti-

ma les qüestions d’inconstitucionalitat

en la seva totalitat.

Francesc Guillén

Sentència 38/2002, de 14 de febrer (Ple) (BOE núm. 34, de 8 de febrer, su-

plement). Conflictes positius de competència acumulats núm. 1492/1995

i 3744/1995, promoguts pel Govern de la Nació i pel Consell de Govern de

la Junta d’Andalusia contra el Decret de la Junta d’Andalusia 418/1994,

de 25 d’octubre, pel qual s’aprova el Pla d’ordenació dels recursos naturals

i el Pla rector d’ús i gestió del Parc Natural del cap de Gata-Níjar, el pri-

mer; i el segon, contra l’Ordre del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimen-

tació de 3 de juliol de 1995, per la qual s’estableix la reserva marina del

cap de Gata-Níjar.

àmbit físic determinat no impedeix

necessàriament que s’exerceixin altres

competències en el mateix espai, sempre

que ambdues tinguin un objecte jurídic

diferent i que l’exercici de les competèn-

cies autonòmiques no interfereixi ni

pertorbi l’exercici de les estatals, fet que,

sovint, comportarà l’establiment de me-

canismes de col·laboració que permetin

la coordinació i la cooperació necessàries

entre les administracions públiques im-

plicades.

En el primer dels conflictes, plantejat

pel Govern de l’Estat, s’impugna el De-

cret autonòmic 418/1994, sobre la base

de dos arguments: d’una banda, perquè

entén que vulnera les competències esta-

tals en matèria de «pesca marítima»

(149.1.19 CE), i, de l’altra, perquè con-

sidera que la normativa esmentada pro-

jecta la regulació de l’espai protegit sobre

el mar territorial, extralimitant-se així de

l’àmbit físic que constitueix el territori

autonòmic en què s’hauria d’haver cen-

trat la Junta d’Andalusia, és a dir, les ai-

gües interiors, sobre les quals pot exercir

les seves competències en matèria pes-

quera i de medi ambient i d’espais natu-

rals protegits, que inclou la zona mariti-

moterrestre.

Per la seva banda, el Consell de Go-

vern de la Junta andalusa impugna l’Or-

dre del Ministeri d’Agricultura, Pesca i

Alimentació de 3 de juliol de 1995 per-

què entén que la reserva marina que s’hi

estableix coincideix físicament amb una

franja d’una milla d’extensió compresa

en la delimitació del Parc Natural del

cap de Gata-Níjar, concretament en el

seu límit est-sud, i que, per tant, no

hauria de tenir cobertura el títol com-

petencial estatal de «pesca marítima»,

sinó que, per contra, són d’aplicació les

competències autonòmiques de caràc-

ter exclusiu en matèria d’espais naturals

protegits i de marisqueig i aqüicultura,

i de desenvolupament i execució en

matèria de medi ambient i d’ordenació

del territori (art. 13.7 i 18 i 15.1.6 i 7

EAA).

D’acord amb el Tribunal, la col·lisió

competencial es produeix entre les ma-

tèries «medi ambient» i «espais naturals

protegits», i no pas amb les de «maris-

queig» i «aqüicultura», que, en tot cas,

serien col·laterals per tal com els pre-

ceptes impugnats no regulen substan-

cialment aspectes relatius a aquestes

matèries. En aquest sentit, el Tribunal

recorda que a pesar de l’íntima relació

que hi pugui haver entre ambdós títols

competencials, les activitats públiques

relatives a aquests dos objectius consti-

tueixen àmbits materials diferents. Així,

la matèria «espais naturals protegits» es

refereix únicament a una part de la

competència genèrica de medi am-

bient, que consisteix en la determinació

del suport topogràfic del medi ambient

i en aquelles actuacions basades en la

conservació de la natura en determinats

espais a través d’una llista de prohibi-

cions i/o limitacions (STC 102/1995 i

64/1982).

Ara bé, d’acord amb la reiterada juris-

prudència del Tribunal Constitucional,

el territori es configura com un element de-

finidor de les competències dels poders

públics territorials, fet que no impedeix,

això no obstant, que l’exercici de les

competències d’una comunitat autòno-

ma pugui tenir repercussions de fet fora

de la comunitat de què es tracti. Tanma-

teix, aquesta circumstància no succeeix

en el cas que ens ocupa, ja que no es

tracta de repercussions indirectes sinó

de l’exercici directe de competències

(STC 49/1988, FJ 30). Per delimi-

tar quin és el territori autonòmic, el

Tribunal Constitucional utilitza la juris-

prudència del Tribunal Suprem, que sos-

té —de manera inequívoca i respecte als

ACTIVITAT NORMATIVA... 255

ports i les zones maritimoterrestres—

que ambdós formen part del territori

municipal en què es troben enclavats,

basant-se en el fet que tot el territori na-

cional es divideix en termes municipals i

que, en conseqüència, no poden quedar

espais territorials exclosos. Així, doncs,

entén que aquesta mateixa doctrina s’ha

d’aplicar a la divisió del territori nacional

en comunitats autònomes.

En canvi, la delimitació del mar terri-

torial dificulta l’exercici de la com-

petència autonòmica per a la protecció

d’espais naturals protegits. El mar terri-

torial, com a suport topogràfic del medi

ambient, l’integra en primer lloc un ele-

ment mòbil (les aigües), les quals, per

raons físiques òbvies, no es pot adscriu-

re de manera permanent a un lloc de-

terminat; i, en segon lloc, en les aigües

s’exerceix una competència exclusiva de

l’Estat sobre pesca marítima que recau

sobre un dels elements de l’espai natu-

ral que es troba més necessitat de pro-

tecció.

D’aquests arguments en deriven, en

paraules del Tribunal Constitucional,

dues conseqüències: la primera, que la

competència autonòmica per a la pro-

tecció d’espais naturals només s’estendrà

al mar territorial excepcionalment, quan

així ho exigeixin les característiques de

l’espai protegit; i, la segona, que aquesta

competència es troba limitada, en aquest

cas, per la competència estatal sobre pesca

marítima que, en recaure sobre només

un dels elements que constitueixen l’ob-

jecte de protecció, resulta més específica

i per tant ha de prevaler en cas de col·li-

sió. Per aquests motius el Tribunal esti-

ma parcialment el conflicte de com-

petència presentat pel Govern de l’Estat i

desestima el promogut per la Junta

d’Andalusia, i declara que els preceptes

impugnats del Decret andalús no són

d’aplicació a la franja territorial objecte

del conflicte.

El magistrat Pablo García Manzano

formula un vot particular a la Sentència

perquè entén que s’hauria d’haver des-

estimat el conflicte del Govern estatal

en tant que el Decret de la Junta s’ajusta

a l’ordre constitucional de competèn-

cies. Segons el seu parer, el Tribunal

hauria hagut de reconduir la mera qua-

lificació formal del títol habilitant de

l’Ordre del Govern central al seu verita-

ble contingut material, que era la pro-

tecció i la tutela d’un espai marí a pre-

servar pels seus recursos naturals, una

competència que encaixaria amb la

d’espais naturals protegits, de titularitat

exclusiva de la Comunitat Autònoma

d’Andalusia (art. 13.7 EAA).

Francesc Vallès

AUTONOMIES · 29

256

Ponent:

Pablo García Manzano.

En el recurs d’inconstitucionalitat i el

conflicte de competències plantejats

s’al·lega la possible vulneració de deter-

minades competències de gestió de la

Generalitat de Catalunya per la disposi-

ció addicional vint-i-tresena de la Llei

39/1992, de 29 de desembre, de pressu-

postos generals de l’Estat per a 1993, i

per l’Acord tripartit en matèria de for-

mació contínua dels treballadors ocu-

pats, subscrit a Madrid el 22 de desem-

bre de 1992; a més, s’al·lega la infracció

per la disposició addicional esmentada

dels principis constitucionals d’igualtat,

llibertat sindical, llibertat d’associació i

pluralisme.

El Tribunal Constitucional examina

en primer lloc el conflicte positiu de

competència plantejat respecte a l’Acord

tripartit en matèria de formació contí-

nua dels treballadors ocupats. Aquest

Acord és la culminació de l’Acord na-

cional de formació contínua que preveu

mesures relatives a la formació contí-

nua. L’Acord tripartit impugnat inclou

obligacions de finançament; d’organit-

zació, gestió i impartició de la formació

professional dels treballadors ocupats;

el compromís del Govern d’adoptar

mesures per afavorir el desenvolupa-

ment positiu de l’Acord nacional; i

obligacions relatives a la necessitat de

reformar el marc normatiu del Pla na-

cional de formació i inserció professio-

nal.

Pel que fa a la impugnació concreta

de l’Acord tripartit esmentat, la Gene-

ralitat de Catalunya considera que

aquest no respecta la distribució de

competències per dos motius: el pri-

mer, perquè atribueix la gestió i l’admi-

nistració de les accions formatives

compreses dins la formació contínua

als interlocutors socials; i el segon, per-

què el Govern assumeix el suport fi-

nancer de la formació contínua i el

trasllada per a la seva gestió i adminis-

tració a aquells interlocutors socials; en

ambdós supòsits s'exclou la intervenció

de la Generalitat.

El Tribunal Constitucional, abans

d’examinar la possible vulneració de la

distribució de competències, delimita

els títols competencials que han d’inter-

venir en aquest conflicte. En primer

lloc, rebutja la inclusió de la matèria for-

mació professional ocupacional dins

l’àmbit de l’educació, com pretenia la

Generalitat de Catalunya; també rebut-

ja la seva inclusió dins la competència

estatal d’ordenació i direcció general de

l’economia ex art. 149.1.13 CE, com

defensava el Govern de l’Estat. El Tribu-

nal Constitucional considera que el títol

competencial aplicable és el relatiu a

ACTIVITAT NORMATIVA... 257

Sentència 95/2002, de 25 de abril (BOE núm. 122, de 22 de maig). Recurs

d’inconstitucionalitat núm. 938/1993 i conflicte positiu de competència

núm. 1176/1993, promoguts pel Consell Executiu de la Generalitat de Ca-

talunya, contra la disposició addicional vint-i-tresena de la Llei 39/1992,

de 29 de desembre, de pressupostos generals de l’Estat per a 1993, i l’Acord

tripartit en matèria de formació contínua dels treballadors ocupats, subs-

crit a Madrid el 22 de desembre de 1992, entre l’Excm. Sr. ministre de Tre-

ball i Seguretat Social, el president de la Confederació Espanyola d’Orga-

nitzacions Empresarials, el president de la Confederació Espanyola de la

Petita i Mitjana Empresa, el secretari general de la Confederació Social de

Comissions Obreres i el secretari de la Unió General de Treballadors.

AUTONOMIES · 29

258

l’àmbit de la legislació laboral (la distri-

bució competencial del qual resulta de

l’art. 149.17 CE i l’art. 11.2 de l’Estatut

d’autonomia de Catalunya; aquest se-

gon atribueix a la Generalitat de Cata-

lunya la funció executiva de la legislació

laboral), recordant diferents sentències

en què havia determinat l’abast d’aquest

títol; així, STC 33/1981, 18/1982,

35/1982, 195/1996, de les quals es

desprèn que els incentius a la formació

professional ocupacional s’inserien dins

aquest títol.

A continuació, el Tribunal Constitu-

cional afirma que l’Acord tripartit im-

pugnat fa referència a matèries que s’in-

clouen dins els art. 35.1 i 40.2 CE,

perquè es vol donar efectivitat al dret

dels treballadors a la promoció mit-

jançant el treball i suposa l’adopció pels

poders públics d’una política de fo-

ment. Això el porta a rebutjar l’al·lega-

ció que les accions previs-tes a l’Acord

són mesures de política d’ocupació que

es trobarien incloses a l’art. 40.1 CE.

També rebutja el Tribunal Constitu-

cional la pretesa justificació de la com-

petència estatal pel Govern de l’Estat

amb suport en l’art. 11.2 in fine de

l’Estatut d’autonomia de Catalunya,

que reconeix la competència de l’Estat

en matèria de fons d’àmbit nacional i

de feina, sens perjudici del que esta-

bleixin les normes de l’Estat sobre

aquestes matèries. Les raons d’aquest

rebuig es troben en el fet que la dotació

de recursos pressupostaris per finançar

les accions formatives de l’Acord nacio-

nal sobre formació contínua no es po-

den considerar fons d’àmbit nacional

laboral.

Pel que fa a la impugnació concreta

de l’Acord tripartit per vulnerar la com-

petència executiva de la Generalitat en

matèria de gestió de la formació profes-

sional ocupacional dins el seu àmbit ter-

ritorial, es recorda que aquesta com-

petència va ser traspassada a la Generali-

tat per les comissions mixtes mitjançant

reials decrets, i que l’Estat no pot alterar

el seu contingut mitjançant una inter-

venció unilateral; en conseqüència, l’A-

cord tripartit, en tant que preveu un sis-

tema de gestió centralitzat en el qual no

participa l’Administració autonòmica,

lesiona, en principi, la competència exe-

cutiva de la Generalitat.

No obstant això, el Tribunal Consti-

tucional entra a examinar els supòsits

concrets en què s’hauria produït aques-

ta lesió. Pel que fa a la gestió de les ac-

cions formatives per part dels interlo-

cutors socials, es dóna l’exclusió total

de la Generalitat de Catalunya en la

gestió de les mesures de formació con-

tínua que es desenvolupin al seu terri-

tori, sense tenir en compte que la Ge-

neralitat té transferides competències

dins aquest àmbit; per tant, el primer

paràgraf, en l’incís final, de l’apartat

tercer de l’Acord tripartit vulnera les

competències de la Generalitat sobre

l’execució de la legislació laboral. El se-

gon paràgraf de l’apartat tercer de l’A-

cord tripartit atribueix a l’ens paritari

estatal determinades funcions. El Tri-

bunal Constitucional examina aquestes

funcions i declara que la funció d’esta-

blir un sistema de comptabilitat ade-

quat de totes les despeses realitzades

amb separació de les corresponents a

gestió i avaluació de les accions forma-

tives vulnera la competència de la Ge-

neralitat sobre accions formatives que

li correspon gestionar, perquè el siste-

ma de comptabilitat esmentat s’inclou

en la gestió d’aquelles accions. En can-

vi, no vulnera l’ordre competencial la

funció d’impulsar la inclusió dels crite-

ris orientatius per a l’elaboració dels

plans de formació, ni l’elevació a la Co-

missió tripartida nacional d’un infor-

me anual sobre els resultats d’aplicació

de l’Acord nacional.

Pel que fa als aspectes de gestió vincu-

lats al finançament d’actuacions de for-

mació contínua, el Tribunal Constitu-

cional recorda que el poder de despesa

de l’Estat no es pot concretar i ser exer-

cit al marge del sistema constitucional

de distribució de competències (STC

39/1982 i 179/1985). Així, a la STC

13/1992 el Tribunal Constitucional va

definir quatre supòsits de delimitació

competencial als quals es poden recon-

duir els supòsits de regulació subvencio-

nal; d’aquests és d’aplicació al conflicte

que s’examina el que actua quan «el Es-

tado tiene atribuida la competencia de le-

gislación relativa a una materia, mientras

que corresponde a la Comunidad Autóno-

ma la competencia de ejecución». Així,

atès que l’Acord tripartit en l’apartat

primer, 2, estableix l’atribució a l’ens

paritari estatal de la distribució de tots

els recursos, es produeix una vulneració

de l’ordre constitucional de competèn-

cies que envaeix la de la Generalitat en

matèria d’execució de la legislació labo-

ral; vulneració que també és extensiva al

paràgraf segon de l’apartat tercer de l’A-

cord pels mateixos motius, ja que atri-

bueix a l’ens paritari estatal el lliurament

a la Intervenció General de l’Estat de la

liquidació de les despeses efectuades a

càrrec de la subvenció rebuda per a la

realització del control financer corres-

ponent, i la de rebre els recursos dels

fons estructurals comunitaris destinats a

formació d’ocupats.

Pel que fa al recurs d’inconstitucio-

nalitat respecte a la disposició addicio-

nal vint-i-tresena de la Llei 39/1992, de

pressuposts generals de l’Estat per a

1993, s’impugna el fet que el finança-

ment d’accions formatives es posi a dis-

posició de l’ens paritari d’àmbit estatal,

en tant que exclou la gestió i adminis-

tració de la Generalitat encara que

aquesta té la titularitat de la funció exe-

cutiva sobre la matèria. El Tribunal

Constitucional, mantenint el criteri de-

fensat en la resolució del conflicte de

competències, declara la inconstitucio-

nalitat de l’esmentada disposició per ex-

cloure a la Generalitat de la percepció

dels corresponents fons públics desti-

nats a finançar la formació contínua al

seu àmbit territorial.

Respecte a les impugnacions de la dis-

posició addicional vint-i-tresena per

vulnerar els art. 1, 7, 22 i 28 CE, atès

que ja se n’ha declarat la inconstitucio-

nalitat, el Tribunal Constitucional con-

sidera innecessari examinar aquests mo-

tius d’inconstitucionalitat.

Finalment, el Tribunal Constitucio-

nal declara que tenint en compte que

tant l’Acord tripartit com la disposició

addicional vint-i-tresena han esgotat els

seus efectes, i atès que es podrien afectar

situacions consolidades, s’ha d’entendre

que la pretensió autonòmica resulta sa-

tisfeta mitjançant la declaració de titula-

ritat de la competència controvertida,

sense haver d’anul·lar els preceptes ob-

jecte d’impugnació.

• Vot particular concurrent formulat

pels magistrats Pablo García Manzano i

María Emilia Casas Baamonde.

Els motius que porten els magistrats a

formular el seu vot particular són per

considerar que el Tribunal hauria d’ha-

ver completat l’examen dels requisits

d’ordre material que s’han d’exigir per a

la constitució per l’Estat d’un fons

d’àmbit nacional a l'efecte de determi-

nar quan s’ha d’aplicar l’art. 11.2 de

l’Estatut d’autonomia.

• Vot particular formulat pel magistrat

Vicente Conde Martín de Hijas.

ACTIVITAT NORMATIVA... 259

El magistrat discrepant considera que la

sentència de la majoria contribueix a crear

un obstacle gairebé insalvable per a les op-

cions ordenadores de la concertació social

d’àmbit estatal, ja que es tanca la possibili-

tat que l’Estat pugui implementar alterna-

tives ordenadores d’índole negocial mit-

jançant l’exercici de la seva competència

sobre legislació laboral. El magistrat consi-

dera que les actuacions de finançament de

la Llei objecte de controvèrsia s’han de si-

tuar en l’àmbit de la negociació i no en el

de la legislació laboral, per la qual cosa no

s’estaria envaint la competència de la Ge-

neralitat sobre execució de la legislació la-

boral. A més, defensa que encara que es

tractés de legislació laboral, la competèn-

cia de l’Estat es trobaria dins la reserva

competencial a favor seu que estableix

l’art. 11.2 de l’Estatut relativa als fons na-

cionals i de feina. També rebutja que la

majoria consideri que l’Acord tripartit re-

gula el contingut de la relació laboral, ja

que el que fa és una opció normativa glo-

bal abdicant de la regulació de la formació

professional ocupacional i la cedeix a la

negociació col·lectiva.

• Vot particular formulat pel magistrat

Guillermo Jiménez Sánchez.

Ponent:

Javier Delgado Barrio.

El Govern i el Parlament de la Comu-

nitat Autònoma de les Illes Balears inter-

posen el present recurs d’inconstitucio-

nalitat contra la Llei 26/1995, que decla-

ra reserva natural l’espai de les Sali-

nes d’Eivissa, les Illes des Freus i les

Salines de Formentera, en tant que con-

sideren que aquesta ha vulnerat el règim

constitucional de competències en matè-

La discrepància fonamental del vot

particular respecte a la decisió de la ma-

joria se centra a no haver considerat que

el finançament de l’Acord tripartit en

matèria de formació contínua dels tre-

balladors implica la creació d’un fons

nacional. En conseqüència, resultaria

d’aplicació l’art. 11.2 de l’Estatut d’au-

tonomia ja esmentat, que reserva a l’Es-

tat la matèria relativa als fons nacionals,

i per tant l’Estat no hauria envaït com-

petències de la Generalitat.

• Vot particular formulat pel magistrat

Roberto García-Calvo y Montiel.

El magistrat considera que la majoria

té una concepció anacrònica de la políti-

ca d’ocupació. En aquest sentit, defensa

que l’Acord tripartit impugnat s’hauria

d’haver entès inclòs dins la política

econòmica de l’Estat orientada a la ple-

na ocupació (art. 40.1 CE) i que el dis-

positiu financer per a la formació contí-

nua previst a l’Acord s’hauria de haver

considerat com a fons nacional, i per

tant haver-se inclòs dins l’art. 11.2 de

l’Estatut d’autonomia.

Marta Fernández

AUTONOMIES · 29

260

Sentència 97/2002, de 25 d’abril (BOE núm. 122, de 22 de maig). Recursos

d’inconstitucionalitat 3492/1995 i 3672/1995 acumulats, promoguts

respectivament pel Govern i pel Parlament de la Comunitat Autònoma de

les Illes Balears, contra la Llei 26/1995, de 31 de juliol, per la qual es

declaren reserva natural les Salines d’Eivissa («Ses Salines»), les Illes des

Freus i les Salines de Formentera.

ACTIVITAT NORMATIVA... 261

ria d’espais naturals protegits i medi am-

bient. Segons els recurrents, la Llei im-

pugnada, a banda de declarar com a re-

serva natural l’espai esmentat, n’atribueix

la gestió a l’Estat central, fet que vulnera

el règim constitucional de competèn-

cies. Ambdós argumenten que la redac-

ció dels aleshores vigents art. 11.5 i 13

de l’Estatut de les Illes Balears determi-

nava que correspon a la comunitat autò-

noma, en el marc de la legislació bàsica

de l’Estat i, si escau, en els termes que

aquesta estableixi, el desplegament le-

gislatiu i l’execució en matèria d’espais

naturals protegits, ecologia i normes ad-

dicionals de protecció del medi am-

bient. En qualsevol cas, correspon a l’Es-

tat, d’acord amb l’art. 149.1.23 CE,

l’adopció de la legislació bàsica sobre

protecció del medi ambient, sense per-

judici de les facultats de les comunitats

autònomes d’establir normes de protec-

ció addicionals.

En altres paraules, al·leguen que tant

la declaració d’espai protegit com la de-

terminació de les condicions de protec-

ció i la regulació del règim de gestió,

com també la seva pròpia gestió, són ac-

tuacions que s’inscriuen en l’esfera de les

competències autonòmiques reconegu-

des en l’EAIB, d’acord amb el que pre-

veu l'STC 102/1995, per tal com va es-

tablir que «la localització d’un espai

natural objecte de protecció en el domi-

ni públic maritimoterrestre no confereix

a l’Estat potestats de protecció de l’es-

mentat espai en tant que aquestes han

de ser exercides en el seu territori per

l’Administració que les tingui atribuï-

des, amb independència de la naturalesa

demanial de l’entorn físic protegit».

Aquest fet provoca que la sol·licitud de

declaració d’inconstitucionalitat s’hagi

d’estendre a tota la llei objecte de recurs,

ja que tot el seu articulat es refereix a la

declaració i la gestió de la reserva natural

en qüestió, i atribueix l’exercici d’aques-

tes activitats als òrgans estatals.

Per la seva banda, l’advocat de l’Estat

justifica la constitucionalitat de la llei

impugnada per tal com interpreta l’es-

mentada STC 102/1995 de manera di-

ferent, entenent que aquesta justifica un

intervencionisme estatal en la realització

d’activitats de protecció d’un espai físic

determinat (que poden ser concurrents

amb les que duguin a terme les comuni-

tats autònomes), sempre que existeixi

un veritable interès general nacional en

la seva protecció.

Plantejat el recurs en aquests termes,

el Tribunal resol de manera sintètica uti-

litzant com a cànon de constituciona-

litat la seva pròpia jurisprudència, i

reprodueix literalment diversos parà-

grafs de l'STC 102/1995. D’acord amb

aquesta última, la titularitat d’una de-

terminada competència en matèria de

medi ambient i de declaració d’espais

naturals protegits no està determinada

ni per la titularitat del domini públic ni

per la importància d’aquests béns per a

l’interès general, sinó que l’únic criteri

vàlid per jutjar la idoneïtat constitucio-

nal del règim de distribució competen-

cial és la naturalesa jurídica de l’activi-

tat. En conseqüència, la qualificació

d’un segment de la zona maritimoter-

restre com a part integrant d’un espai

natural correspon a la comunitat autò-

noma en el territori de la qual es trobi

l’espai de què es tracti, raonament que

cal estendre també a la determinació del

titular de la gestió corresponent.

Així, la Llei objecte del present recurs,

en tant que declara reserva natural un

espai físic determinat i n’estableix el rè-

gim jurídic de protecció, s’ha de situar,

des de la perspectiva de l’ordre constitu-

cional de distribució de competències,

en la matèria d’espais naturals protegits.

Aquesta és una competència que, si bé

AUTONOMIES · 29

262

té una relació material íntima amb la de

medi ambient, se’n pot diferenciar pel

fet de ser més específica que aquesta

última en la mesura en què «es refereix

únicament a un element o objecte

d’aquells (el suport topogràfic del medi

ambient) i a una determinada forma

d’actuació».

En la mesura en què la Comunitat

Autònoma de les Illes Balears ha assumit

aquesta competència en els art. 11.5 i

13 de l’EAIB, el Tribunal declara la in-

constitucionalitat de la Llei impugnada

per vulneració del règim constitucional

de distribució de competències.

En el cas del recurs d’inconstituciona-

litat plantejat pel Parlament balear, tam-

bé s’al·legava amb caràcter previ un vici

formal d’inconstitucionalitat en la tra-

mitació parlamentària de la Llei, consis-

tent en el fet que tot i l’oposició manifes-

tada pel Senat davant el text enviat pel

Congrés, la mesa del Congrés dels Dipu-

tats va remetre el text per a la sanció reial,

sense intervenció del Ple, com suposada-

ment hauria d’haver succeït davant una

disconformitat de la Cambra alta amb el

text presentat pel Congrés. Davant

aquesta demanda, el Tribunal estima que

atès que en la tramitació al Senat de la

Llei ara impugnada es va rebutjar el vet

en la mesura en què no va obtenir la ma-

joria absoluta requerida i no es van intro-

duir esmenes en el text remès pel Con-

grés, no concorria el supòsit de fet exigit

en l’article 90.2 CE per a una nova lectu-

ra del text de la Llei en el Congrés dels

Diputats, circumstància que indica que

no hi ha vicis formals d’inconstituciona-

litat en la Llei ni en la decisió adoptada

per la mesa del Congrés d’elevar el text per

a la seva sanció reial.

Francesc Vallès

Ponent:

Eugeni Gay Montalvo.

El conflicte positiu de competències

que presentem és promogut pel Consell

Executiu de la Generalitat de Catalunya

contra els articles 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11,

12 i 14 de l'Ordre del Ministeri d'Obres

Públiques i Transports de 22 de març de

1993, que regula la concessió de les aju-

des previstes al Pla de residus industrials

per a 1993, per considerar que vulnera

les seves competències normatives i

de gestió en matèria de medi ambient

(art. 10.1.6 EAC).

Les al·legacions del lletrat de la Ge-

neralitat parteixen del fet que l’Ordre

impugnada, que té com a finalitat fi-

nançar inversions i noves tecnologies

en les empreses productores i gestores

de residus industrials, s’emmarca dins

l’àmbit competencial de medi ambient,

àmbit en què l’Estat només té com-

petència per dictar la normativa bàsica

(art. 149.1.23 CE) i correspon a la Ge-

neralitat el desplegament legislatiu i

l’execució, sense perjudici de la seva

potestat per dictar normes addicionals

de protecció (art. 10.1.6 EAC). La re-

presentació autonòmica al·lega, en pri-

Sentència 126/2002, de 23 de maig (BOE núm. 146, de 19 de juny, suple-

ment). Conflicte positiu de competències plantejat pel Consell Executiu

de la Generalitat de Catalunya contra l'Ordre del Ministeri d’Obres Públi-

ques i Transports de 22 de maig de 1993, que regula la concessió d’ajudes

previstes al Pla nacional de residus industrials per a 1993.

ACTIVITAT NORMATIVA... 263

mer lloc, que l’Ordre no pot ser consi-

derada una norma bàsica ja que no

compleix els requisits formals que exi-

geix la doctrina constitucional per a

aquesta normativa. En segon lloc al·lega

que, tot i considerar que compleix els

requisits formals de les normes bàsi-

ques, l’Ordre no compleix els requisits

substantius que exigeix la doctrina

constitucional en matèria de subven-

cions perquè l'Estat les pugui gestio-

nar, ja que només és competent per

dictar la normativa bàsica. D’aquesta

manera reivindica que determinats

preceptes de l’Ordre envaeixen les

competències normatives de la Genera-

litat en matèria de medi ambient, i

que l’Estat reté algunes funcions relle-

vants per a la gestió administrativa de

les subvencions que formen part de les

competències autonòmiques de gestió

en la mateixa matèria.

En aquest sentit el lletrat autonòmic

al·lega, d’una banda, l’aplicació de la ju-

risprudència recollida a la STC 13/1992,

FJ 8.bi, d’una altra, que ni tan sols la

possible incidència interterritorial d’al-

gunes de les activitats subvencionables

en pot condicionar l’aplicabilitat perquè

els supòsits en què es produeix aquesta

situació de transvasaments entre co-

munitats autònomes diferents són fre-

qüents. Afegeix que, ja que les empreses

productores i gestores de residus a

les quals es dirigeixen aquestes subven-

cions són autoritzades per les comuni-

tats autònomes, haurien de ser aquestes

les que atorguessin les subvencions.

L’advocat de l’Estat, tot i coincidir

amb el lletrat de la Generalitat en la

ubicació de l’ordre controvertida al tí-

tol competencial de medi ambient,

manté que l’ordre és una norma bàsica

que respecta la distribució de com-

petències en aquesta matèria i que

compleix els requisits que exigeix la

doctrina constitucional per a la centra-

lització de la gestió de les subvencions.

Davant les al·legacions de la Generali-

tat, argumenta que la doctrina aplica-

ble a aquest supòsit és l’establerta a la

STC 13/1992, FJ 8.d. Quant a la cen-

tralització de la gestió de les subven-

cions, argumenta que no és completa ja

que existeix una intervenció autonòmi-

ca de proposta, i que es deriva de la di-

mensió supraterritorial d’aquestes, ja

que moltes de les activitats subvencio-

nables han d’incloure diversos territo-

ris autonòmics, i de la seva connexió

amb el Pla nacional de residus. Segons

aquesta part, l’ordre impugnada es jus-

tifica pel mandat dirigit a tots els po-

ders públics per l’art. 45 CE i per la ne-

cessitat de garantir un mínim uniforme

a tot el territori nacional quant a l’eli-

minació de residus (art. 149.1.1 CE).

El Tribunal Constitucional comença

analitzant la normativa reguladora dels

residus tòxics i perillosos i en destaca,

entre d’altres aspectes, que correspon a

les comunitats autònomes l’autoritza-

ció de les activitats de producció i gestió

de residus i del seu trasllat a l’interior de

l’Estat (FJ 2). A continuació, el Tribu-

nal es planteja els efectes sobre la con-

trovèrsia competencial del fet que la

Llei 10/1998 hagi derogat la llei de resi-

dus anterior (Llei 20/1986), en el marc

de la qual es va dictar l’ordre controver-

tida, i del fet que les subvencions regu-

lades per l’Ordre ja hagin complert els

seus efectes. En aplicació de la seva doc-

trina, recollida a la STC 186/1999 en

relació amb el canvi de normativa i a la

STC 190/2000 en relació amb l’esgota-

ment dels efectes econòmics de l’Ordre,

el Tribunal estableix que no s’ha pro-

duït la desaparició de l’objecte del con-

flicte (FJ 3).

Vist això, el Tribunal analitza l’objec-

te de l’Ordre, que, d’acord amb els seus

AUTONOMIES · 29

264

articles 1 i 2.1, és la determinació de les

bases reguladores per a la concessió

d’ajudes del Pla nacional de residus in-

dustrials destinades a «inversions en in-

fraestructura de serveis de gestió de re-

sidus», «foment i tractament in situ i

d’activitats de recuperació», «foment de

tecnologies netes», i «eliminació de po-

liclorobifenils i policloroterfenils (PCB

i PTC)», i comprova la seva ubicació en

l’àmbit competencial de medi ambient

(FJ 5).

Llavors, el Tribunal procedeix a la de-

terminació del cànon d’enjudiciament

corresponent, per a la qual cosa aplica la

seva doctrina en relació amb les subven-

cions incorporades als pressupostos ge-

nerals de l’Estat que estableix que «no

existeix una competència subvencional

diferenciada resultant de la potestat fi-

nancera de l’Estat i que, per tant, la re-

solució de controvèrsies que se suscitin

respecte a la regulació i aplicació d’aju-

des o subvencions que es puguin esta-

blir als diferents segments de l’acció

pública ha de tenir en compte la distri-

bució de competències existents en la

matèria en què procedeixi enquadrar les

subvencions en qüestió» (STC 13/1992).

El Tribunal recorda la ubicació de la

controvèrsia competencial en la matèria

de medi ambient realitzada en el fona-

ment jurídic anterior i estableix que,

des de la perspectiva material, corres-

pon analitzar si els aspectes controver-

tits de l’Ordre són competència de la

Generalitat o s’inclouen dins l’àmbit

bàsic reservat a l’Estat d’acord amb la

distribució de competències en aquesta

matèria (FJ 6).

En primer lloc, i d’acord amb les seves

decisions anteriors en relació amb el

control de la normativa bàsica i l’exigèn-

cia de valorar la seva doble esfera formal

i material (STC 69/1988), el Tribunal

analitza si l’Ordre ministerial en qüestió

compleix els requisits formals de di-

ta normativa. En aplicació de la doctri-

na establerta a la STC 98/2001, declara

que tot i no respectar el principi de llei

formal existeixen la connexió legal i la

intervenció del Govern necessàries per

considerar-la norma bàsica en matèria

de medi ambient (FJ 7 i 8).

En segon lloc, i abans d’entrar a ana-

litzar si la regulació dels articles impug-

nats compleix els requisits substantius

de la normativa bàsica, el Tribunal estu-

dia el contingut i l’abast de les línies

subvencionals recollides al PNRI per

comprovar si per les seves característi-

ques especials requereixen una regula-

ció i una gestió centralitzada (FJ 9). En

relació amb la primera línia d’ajudes,

que té com a objecte finançar les «inver-

sions en infraestructura de serveis de

gestió de residus», el Tribunal estableix

que la seva projecció supraautonòmica

no justifica la gestió centralitzada de les

ajudes. El Tribunal es basa en les seves

decisions anteriors on disposa que

«aquest abast territorial no permet tras-

lladar, sense més, la titularitat de la

competència controvertida a l’Estat»

(STC 329/1993), i en el fet que la nor-

mativa en matèria de residus atribueix a

la comunitat autònoma l’autorització

de l’empresa de gestió de residus que es

localitzi al seu territori. El Tribunal

conclou que a aquesta línia subvencio-

nal li és aplicable la doctrina establerta a

la STC 13/1992, FJ 8.bi que, per tant,

en la seva regulació bàsica l’Estat ha de

deixar un marge normatiu a la comuni-

tat autònoma, a la qual correspon tam-

bé la seva gestió.

En analitzar les altres línies subven-

cionals, que tenen per objecte «el fo-

ment i el tractament in situ i de les acti-

vitats de recuperació», «el foment de

tecnologies netes» i «l’eliminació dels

PBC i PTC», el Tribunal estableix que

la centralització de la gestió d’aquestes

línies tampoc no està justificada i que

els és aplicable també la doctrina es-

mentada al paràgraf anterior (STC

13/1992, FJ 8.b). Segons el Tribunal,

l’aplicació d’aquesta doctrina no queda

enervada per l’al·legació de l’advocat de

l’Estat que els art. 45.2 i 149.1.1 CE

permeten a l’Estat un regulació exhaus-

tiva i fins i tot l’execució administrativa

d’aquestes subvencions per assegurar

un mínim de protecció a tot el territori

nacional.

Finalment, el Tribunal analitza els ar-

ticles impugnats de l’Ordre ministerial i

estima parcialment el conflicte, però

abans manifesta que, com que la norma

impugnada ja ha complert els seus efec-

tes, la sentència es limitarà a la declara-

ció de la titularitat de les competències

controvertides (FJ 11).

El Tribunal estableix que vulneren

les competències de gestió de la Gene-

ralitat els art. 5 i 6 (que regulen la rea-

lització d’un informe preceptiu pel

Consell rector del Pla nacional de resi-

dus industrials) ja que correspon a

aquesta la tramitació i la resolució dels

expedients de sol·licitud corresponents

(FJ 10.bi c), i l’art. 7.2 (que estableix la

realització de transferències individuals

de l’Administració de l’Estat a la de les

comunitats autònomes) a causa que

l’Estat ha de territorialitzar els fons cor-

responents i distribuir-los entre les co-

munitats autònomes, que podran satis-

fer les resolucions d’atorgament de

subvencions que emetin a càrrec d’a-

quest fons. Per contra, no vulnera la

distribució competencial en matèria de

medi ambient l’art. 7.1 (que estableix

la quantia màxima de les subvencions),

ja que constitueix una norma bàsica a

través de la qual l’Estat s’assegura que

els fons públics inclosos en els seus

pressupostos per a la consecució de de-

terminats objectius no superen el cost

de l’activitat finançada (FJ 10.d).

Vulneren les competències de desple-

gament i gestió de la Generalitat l’art.

4.2 (que regula aspectes de la tramitació

de les sol·licituds i fa una remissió a la

LRJAP), l’art. 8 (que regula la possibili-

tat d’avançaments) i els articles 11 i 12

(que regulen les comprovacions i les ins-

peccions que hagi de realitzar i la cons-

tatació del fet que s’ha dut a terme efec-

tivament l’actuació subvencionada), ja

que no es poden considerar normes bà-

siques (FJ 10.a, e, h, i i).

Segons la resolució del Tribunal, tam-

bé vulneren les competències de la Ge-

neralitat l’art. 9 (que regula l’aportació

de garanties i avals per a la concessió d’a-

vançaments), perquè l’Estat ha de ter-

ritorialitzar els fons i assignar-los a les

comunitats autònomes segons criteris

objectius, sense que escaigui realitzar al-

tres controls sobre aquests fons que els

que conté la Llei general pressupostària

—LGP— a aquest efecte (FJ 10 f), i

l’art. 14 (que estableix una remissió ge-

neral, amb caràcter supletori, a la LGP),

ja que els articles de la LGP als quals fa

la remissió només són d’aplicació a les

subvencions que correspongui gestionar

a l’Estat, segons aquests articles establei-

xen (FJ 10.j).

Ara bé, en relació amb l’art. 4.1, el Tri-

bunal declara que l’establiment d’un ter-

mini comú per presentar les sol·licituds

a tot el territori nacional, concebut com

un criteri coordinador, no vulnera cap

competència autonòmica (STC 186/

1999) i que la determinació dels do-

cuments que han d’acompanyar la sol-

licitud també queda inclosa dins l’àmbit

de competència de l’Estat per dictar les

normes bàsiques, ja que garanteix una

homogeneïtat necessària en la tramitació

de les ajudes a tot el territori nacional, a

la vegada que permet a la Comunitat

ACTIVITAT NORMATIVA... 265

Autònoma atendre les especificitats de

les seves pròpies polítiques en la mesura

que es preveu que aquestes regulin certs

aspectes dels estudis que han de ser apor-

tats pels sol·licitants (FJ 10.a). Tampoc

no vulnera les competències de la Gene-

ralitat l’art. 10, que regula la presentació

de sol·licituds i la documentació per al

cobrament de les subvencions reconegu-

des i la possibilitat que les inversions per

les quals es concedeix la subvenció es

Ponent:

Pablo García Manzano.

L’objecte d’aquesta Sentència és

l’anàlisi de la constitucionalitat d’al-

guns preceptes de la Llei 7/1995, de 21

d’abril, de la fauna silvestre, caça i pes-

ca fluvial, aprovada per l’Assemblea

Regional de Múrcia, amb la finalitat de

conciliar les activitats regulades amb la

protecció adequada de la fauna i els

seus hàbitats naturals. Els articles im-

pugnats de la llei autonòmica regulen

les espècies que poden ser objecte de

comercialització (art. 27) i les sancions

(art. 113.c) i el termini de prescripció

(art. 103.1) per a les infraccions admi-

nistratives que es qualifiquen com a

molt greus.

El recurs presentat pel president del

Govern es fonamenta en la presumpta

vulneració de la normativa estatal dicta-

da d’acord amb la distribució de com-

petències entre l’Estat i les comunitats

autònomes en matèria de medi ambient

(art. 149.1.23 CE), que atribueix a

l’Estat competència exclusiva per dic-

tar la regulació bàsica, sens perjudici del

fet que les comunitats autònomes pu-

guin adoptar normes addicionals de

protecció. Més concretament, l’advocat

de l’Estat al·lega que els articles en

qüestió contradiuen la Llei 4/1989, de

27 de març, de conservació dels espais

naturals i de la flora i la fauna silvestres

(LCEN), que configura les infraccions i

les sancions administratives que amb

caràcter bàsic s’han d’aplicar a tot el

territori nacional, i el Reial decret

1118/1989, de 15 de setembre, pel qual

es determinen les espècies objecte de

caça i pesca que poden ser objecte

de comerç.

D’acord amb la seva doctrina en re-

lació amb els supòsits d’inconstitucio-

nalitat mediata o indirecta per vulnera-

ció de la normativa bàsica dictada per

l’Estat (STC 151/1992, 163/1995),

abans d’entrar a analitzar la contradic-

ció efectiva dels preceptes de la llei au-

tonòmica amb la regulació estatal, el

Tribunal comprova que la normativa

puguin realitzar mitjançant fórmules

de pagament ajornat, ja que, segons el

Tribunal, aquestes normes garanteixen

una mínima homogeneïtat en la ges-

tió de les subvencions, i és possible que

les comunitats autònomes estableixin

complements normatius específics per

als seus àmbits territorials respectius

(FJ 10.g).

Elisenda Casañas

AUTONOMIES · 29

266

Sentència 166/2002, de 18 de setembre (BOE núm. 242, de 9 d’octubre,

suplement). Recurs d’inconstitucionalitat promogut pel president del

Govern contra determinats preceptes de la Llei 7/1995, de 21 d’abril, de

la fauna silvestre, caça i pesca fluvial, aprovada per l’Assemblea Regional

de la Regió de Múrcia.

estatal que es considera infringida, els

art. 38, 39 i 41 de la LCEN i el Reial

decret 118/1989, té realment el caràc-

ter de bàsic. En aquest supòsit l’opera-

ció resulta senzilla ja que la disposició

addicional cinquena de la LCEN atri-

bueix expressament el caràcter de

bàsics als articles afectats i el mateix

Tribunal Constitucional ja s’havia pro-

nunciat prèviament en relació amb el

reglament que desplega aquesta llei a la

STC102/1995.

Realitzada aquesta comprovació, el

Tribunal entra en l’anàlisi dels dife-

rents articles de la Llei impugnada en

relació amb la normativa bàsica dictada

per l’Estat i determina, en primer lloc,

que el catàleg d’espècies que poden ser

objecte de comercialització recollit a la

llei autonòmica inclou diverses espè-

cies que no es troben a la norma estatal,

i en segon lloc, que la regulació au-

tonòmica estableix una quantia míni-

ma per les multes i un termini de pres-

cripció inferior per les infraccions

administratives qualificades com a

molt greus respecte als que estableix la

normativa estatal per a les mateixes in-

fraccions i que, amb una matisació,

coincideixen amb les anteriors.

La matisació esmentada la fa el Tri-

bunal en relació amb la tipificació per

la llei autonòmica com a infraccions

administratives molt greus de certes

conductes realitzades en «àrees de pro-

tecció de la fauna silvestre», figura crea-

da i regulada per la Comunitat, a l’em-

para de l’art. 21.2 LCEN. Aquestes

conductes també es troben tipificades

com a infraccions a la llei estatal, però

en relació amb els «espais naturals pro-

tegits». El Tribunal analitza la regulació

de la figura autonòmica i conclou que

les «àrees de protecció de la fauna sil-

vestre» poden no coincidir sempre amb

els «espais naturals protegits» regulats a

la LCEN, solució que declara que res-

pon a criteris lògics, ja que si aquesta

mateixa llei permet a les comunitats

autònomes establir figures diferents de

les recollides a l’art. 12, on es regulen

les seves mesures de protecció, podria

resultar incoherent amb la intenció au-

tonòmica que necessàriament hagues-

sin de constituir «espais naturals prote-

gits» a l’efecte de la LCEN, amb les

conseqüències pertinents (FJ 7). D’a-

questa manera, el Tribunal estableix

que les infraccions administratives

molt greus recollides a la llei autonò-

mica en relació amb les «àrees de pro-

tecció de la fauna silvestre» també po-

den no coincidir amb les que recull la

LCEN.

Vist això, i recordant les seves deci-

sions anteriors en relació amb l’àmbit

de medi ambient, on estableix que la

legislació bàsica estatal té la funció

d’establir unes normes mínimes de

protecció que poden ser ampliades

però en cap cas restringides o dismi-

nuïdes per les comunitats autònomes

amb competències en la matèria (STC

196/1996), el Tribunal estima parcial-

ment el recurs i declara inconstitucio-

nals els articles impugnats en allò que

rebaixen el nivell de protecció establert

a la legislació estatal.

Elisenda Casañas

ACTIVITAT NORMATIVA... 267

Ponent:

Guillermo Jiménez Sánchez.

El recurs d’inconstitucionalitat es

planteja per la Junta de Galícia per con-

siderar que la disposició addicional

segona de la Llei 41/1994, de 30 de

desembre, de pressuposts generals de

l’Estat per a 1995, vulnera la seva com-

petència en matèria d’ensenyament ja

que li impedeix gestionar les accions de

formació professional contínua i reté in-

degudament centralitzats els fons pres-

supostaris destinats a aquesta finalitat.

Així, la gestió de la formació professio-

nal s’atribueix als agents socials, d’acord

amb els acords nacionals i tripartits en

matèria de formació contínua dels tre-

balladors ocupats, i buida la competèn-

cia de la Junta de Galícia sobre la gestió

de la formació professional dels treballa-

dors reconeguda pel Reial decret 146/

1993, de 29 de gener, de traspassos en

aquesta matèria.

El Tribunal Constitucional indica, en

primer lloc, que per a la decisió del re-

curs s’ha de tenir present la doctrina es-

tablerta a la STC 95/2002, en què es va

examinar una impugnació semblant.

Així, declara que d’aquesta Sentència re-

sulta que la matèria de formació profes-

sional ocupacional no pertany a l’àmbit

de l’educació, ni, com pretén el Govern

de l’Estat, a la matèria «bases i coordina-

ció de la planificació general de l’activi-

tat econòmica» (art. 149.1.13 CE), sinó

que s’incardina en la matèria legislació

laboral.

La matèria legislació laboral corres-

pon a l’Estat sens perjudici de la seva

execució pels òrgans de les comunitats

autònomes (art. 149.1.7 CE), el que

comporta que siguin les Corts Generals

les que detenen la potestat legislativa so-

bre aquesta matèria. Per la seva banda,

l’art. 29.1 de l’Estatut d’autonomia de

Galícia atribueix a aquesta Comunitat

l’execució de la matèria laboral, encara

que reserva a l’Estat totes les competèn-

cies en matèria de fons d’àmbit nacional

i de feina, sens perjudici del que es-

tableixin les normes de l’Estat sobre

aquestes matèries.

El Tribunal Constitucional rebutja

que les mesures de política d’ocupació i

finançament previstes a l’Acord tripar-

tit, abans esmentat, es puguin conside-

rar incloses dins l’art. 40.1 CE ja que no

tenen com a finalitat l’exercici d’una po-

lítica orientada cap a la plena ocupació i,

en conseqüència, no considera que si-

guin fons d’àmbit nacional, cosa que

significa que no queden reservades a

l’Estat totes les competències sobre

aquelles, sinó que atesa la seva configu-

ració com a mesura «laboral» ha de ser la

Comunitat Autònoma de Galícia la que

adopti les mesures d’aplicació o d’execu-

ció que la legislació estatal disposi. D’a-

cord amb aquest plantejament, el Tribu-

nal Constitucional considera que la

disposició addicional impugnada vulne-

ra les competències de la Junta de Galí-

cia en la part que preveu que els fons

destinats a formació contínua s’han de

posar a disposició de la Fundació per a

la Formació Contínua.

Pel que fa a la previsió de la disposi-

ció addicional impugnada de l’exclusió

de la posada a disposició de la Fundació

per a la Formació Contínua d’una part

dels fons pressupostats destinats a la

AUTONOMIES · 29

268

Sentència 190/2002, de 17 d’octubre (BOE núm. 271, de 12 de novembre).

Recurs d’inconstitucionalitat núm. 1026/1995, promogut per la Junta de

Galícia contra la disposició addicional segona de la Llei 41/1994, de 30 de

desembre, de pressupostos generals de l’Estat per a 1995.

formació contínua de les administra-

cions públiques que es finançaran a

l’empara de la Llei 9/1987, de 12 de

juny, el Tribunal Constitucional recor-

da que d’acord amb la seva jurisprudèn-

cia l’Estat pot assignar, en l’ús de la seva

sobirania financera, fons públics a de-

terminades finalitats, sempre que en la

programació i l’execució d’aquesta des-

pesa l’Estat respecti l’ordre competen-

cial (STC 13/1992, FJ 7). Això porta el

Tribunal Constitucional a declarar que

la previsió de la disposició addicional

esmentada resulta conforme a la Cons-

titució sempre que s’interpreti que els

fons s’han de distribuir entre les comu-

nitats autònomes segons criteris objec-

tius de repartiment.

El Tribunal Constitucional també

examina si és conforme a la Constitució

que sigui la Comissió tripartida la que

acordi l’import del finançament estatal

que s’hagi de destinar a la formació con-

tínua en les administracions públiques.

Sobre aquesta qüestió considera que

l’Estat no pot oblidar les competències

de la Comunitat Autònoma de Galícia i,

per tant, resulta inconstitucional que

adopti les seves decisions de programa-

ció i de quantia total del finançament

amb les representacions sindical i em-

presarial (que són les que integren la

Comissió tripartida) i no amb la Comu-

nitat Autònoma.

Finalment, el Tribunal Constitucio-

nal declara que el paràgraf tercer de la

disposició addicional impugnada no

vulnera les competències de la Junta de

Galícia perquè només afecta l’àmbit es-

trictament normatiu, en què no hi ha

competències autonòmiques, i estableix

que es poden habilitar a càrrec dels pres-

supostos de l’INEM nous fons per a for-

mació contínua com a conseqüència

d’allò acordat en l’àmbit dels acords o

convenis col·lectius.

El Tribunal Constitucional finalitza el

seu pronunciament declarant que, atès

que la disposició addicional recorreguda

ja ha esgotat els seus efectes, la seva deci-

sió s’ha de limitar a fixar l’abast de la

competència i a establir que els efectes

de la nul·litat declarada es produiran desde

la data de la publicació de la Sentència al

BOE.

• Vot particular formulat pel magistrat

Vicente Conde Martín de Hijas.

El magistrat es remet al vot particular

que va formular a la STC 95/2002.

• Vot particular formulat pel magistrat

Guillermo Jiménez Sánchez.

El magistrat reprodueix principal-

ment les argumentacions que va defen-

sar en el vot particular que va formular a

la STC 95/2002.

• Vot particular concurrent formulat

pels magistrats Pablo García Manzano i

María Emilia Casas Baamonde.

Els motius que porten els magistrats a

formular el seu vot particular, com ja ho

van fer a la STC 95/2002, són per consi-

derar que el Tribunal hauria d’haver

completat l’examen dels requisits d’or-

dre material que s’han d’exigir per a la

constitució per l’Estat d’un fons d’àmbit

nacional a l’efecte de determinar quan

s’ha d’aplicar l’art. 29.1 de l’Estatut

d’autonomia de Galícia.

• Vot particular formulat pel magistrat

Roberto García-Calvo y Montiel.

El magistrat es remet al vot particular

que va formular a la STC 95/2002.

Marta Fernández

ACTIVITAT NORMATIVA... 269

Ponent:

Eugeni Gay Montalvo.

El Decret 284/1998 de la Junta d’An-

dalusia que és objecte d’impugnació en

aquest conflicte de competències es dic-

ta a l’empara de l’art. 13.22 de l’Estatut

d’autonomia d’Andalusia, que atribueix

a la Comunitat Autònoma la competèn-

cia exclusiva en matèria d’assistència i

serveis socials, i d’acord amb l’art. 14 de

la Llei 2/1988, de 4 d’abril, de serveis

socials d’Andalusia, que preveu que es

podran establir prestacions econòmi-

ques, de caràcter periòdic i no periòdic,

a favor d’aquelles persones que no pu-

guin atendre les seves necessitats bàsi-

ques atesa la situació econòmica i social

en què es trobin.

El Decret 62/1999, també impugnat,

es limita a modificar l’art. 3 del De-

cret 284/1998 i suprimeix la previsió

d’ajudes que s’haurien d’abonar el mes

d’abril.

El conflicte es planteja per considerar

el Govern de la Nació que els decrets

vulneren les competències de l’Estat so-

bre legislació bàsica i regim econòmic de

la Seguretat Social, ex art. 149.1.17 CE,

i les relatives a la regulació de les condi-

cions bàsiques que garanteixen la igual-

tat de tots els espanyols en l’exercici dels

drets i en el compliment dels deures

constitucionals, art. 149.1.1 CE.

Per resoldre el conflicte plantejat, el

Tribunal Constitucional comença exa-

minant quin va ser el sistema de Segu-

retat Social que van tenir en considera-

ció els constituents per establir les pre-

visions de l’art. 41 CE. Aquest sistema,

segons el Tribunal, s’estructurava sobre

un doble pilar: el principi contributiu i

la cobertura de riscos que s’haguessin

produït efectivament. Els constituents

van voler ampliar aquest contingut i

van configurar la Seguretat Social com

una funció d’Estat per atendre situa-

cions de necessitat que pot anar més

enllà de la cobertura contributiva de

què es partia. A més, en aquest enqua-

drament del conflicte, el Tribunal

Constitucional posa de manifest que

l’art. 41 de la Constitució no és un pre-

cepte apte per atribuir competències,

sinó que és un precepte neutre, cosa

que determina que per obtenir una so-

lució al conflicte plantejat s’hagi d’acu-

dir al títol VIII de la Constitució tenint

present la doctrina sobre l’art. 41 CE.

En segon lloc, el Tribunal Constitu-

cional considera que dins les possibles

prestacions complementàries de l’art.

41 CE es pot incloure el mutualisme

lliure, no integrat dins el sistema de la

Seguretat Social, sinó en la matèria «as-

segurances» i «ordenació de l’econo-

mia» (art. 149.1.11 i 13 CE), i que pot

ser competència de les comunitats

autònomes. També es poden incloure

els plans i els fons de pensions, que que-

darien inclosos dins l’àmbit de la legis-

lació mercantil i la d’assegurances, art.

149.1.6 i 11 CE (STC 86/1989, FJ 6,

220/1992, FJ 3, 206/1997, FJ 7,

66/1998, FJ 1). Així mateix, el Tribunal

al·ludeix a l’assistència social que pot

AUTONOMIES · 29

270

Sentència 239/2002, d’11 de desembre (BOE núm. 9, de 10 de gener de 2003).

Conflictes positius de competència núm. 1207/1999 i 1208/1999, promo-

guts pel Govern de la Nació contra el Decret de la Junta d’Andalusia

284/1998, de 29 de desembre, pel qual s’estableixen ajudes econòmiques

complementàries, de caràcter extraordinari, a favor dels pensionistes per

jubilació i invalidesa en les modalitats no contributives, i el Decret

62/1999, de 9 de març, de modificació del Decret 284/1998.

ser competència de les comunitats

autònomes, ex art. 148.1.20 CE, i que

permet la previsió de salaris mínims

d’inserció destinats a pal·liar situacions

de necessitat en què es trobin determi-

nats grups de persones, i que són com-

patibles amb altres ingressos, fins i tot

amb les pensions de la Seguretat Social.

D’acord amb això, el Tribunal Consti-

tucional conclou que l’art. 41 CE pre-

veu un sistema de protecció social enco-

manat als poders públics que té com a

eix fonamental, encara que no l’únic, el

sistema de Seguretat Social, i que

aquest pot coexistir amb altres sistemes

complementaris.

Seguint aquesta línia argumental, el

Tribunal Constitucional manifesta que

«nada impediría desde la perspectiva de la

legitimidad constitucional que las Comu-

nidades Autónomas con competencia en

materia de asistencia social otorgasen ayu-

das de esta naturaleza a colectivos de perso-

nas que, aun percibiendo prestaciones asis-

tenciales del sistema de Seguridad Social, se

encontraran en situación de necesidad,

siempre que con dicho otorgamiento no se

produzca una modificación o perturbación

de dicho sistema o de su régimen económi-

co». Aquestes ajudes queden, segons el

Tribunal, dins la matèria assistència so-

cial, que pot ser competència de les co-

munitats autònomes, que és el que succe-

eix amb les ajudes atorgades per la Junta

d’Andalusia i, a més, atesa la possibilitat

d’autonomia financera de les comunitats

autònomes, de la qual disposa la Junta

d’Andalusia, aquestes poden decidir lliu-

rement la distribució de la despesa públi-

ca dins les seves competències.

Un cop realitzades les consideracions

anteriors, el Tribunal Constitucional

entra a examinar el Decret impugnat

des de quatre perspectives diferents: a)

El caràcter complementari de les pen-

sions de jubilació i invalidesa del siste-

ma de Seguretat Social en les seves mo-

dalitats no contributives, i declara que la

identificació dels destinataris de les aju-

des andaluses amb els perceptors de

pensions no contributives de jubilació i

invalidesa del sistema de Seguretat So-

cial no altera aquest sistema. b) El caràc-

ter extraordinari, que limita en el temps

el dret a la percepció. Això, segons el

Tribunal Constitucional, resulta legítim

ja que les prestacions atorgades per les

comunitats autònomes no tenen per

què integrar-se en un sistema unitari i

permanent ni en el temps ni en l’espai; a

més, el Tribunal considera que aquestes

ajudes no complementen les pensions

assistencials de la Seguretat Social de

manera que pertorbin l’àmbit específic

de la Seguretat Social. c) La inexistència

de mòduls d’actualització de les ajudes;

el Tribunal conclou que les ajudes exa-

minades, atès el seu caràcter extraordi-

nari i puntual, no han de ser objecte

d’actualització anual com sí que ho són

les pensions no contributives del siste-

ma de Seguretat Social. d) El seu abo-

nament a càrrec dels pressupostos au-

tonòmics, que resulta legítim, ja que

aquestes ajudes andaluses no s’han d’in-

tegrar en la caixa única del sistema de

Seguretat Social.

Pel que fa a la possible vulneració pel

Decret impugnat de l’art. 149.1.1 CE,

el Tribunal Constitucional recorda que

aquest precepte no pot ser entès com

una prohibició de divergència autonò-

mica (STC 61/1997, FJ 7) i així, atès

que el Tribunal desestima que les ajudes

autonòmiques impliquin un increment

de les pensions de l’àmbit de la Segure-

tat Social, també s’ha de concloure que

no s’han vulnerat les condicions bàsi-

ques que garanteixen la igualtat en

aquesta matèria.

Finalment, el Tribunal Constitucio-

nal rebutja la impugnació del Decret

ACTIVITAT NORMATIVA... 271

62/1999 fonamentada en el fet que

s’havia vulnerat el principi de lleialtat

constitucional en haver-se aprovat el

Decret amb l’objectiu de permetre l’exe-

cució immediata de les seves previsions,

de manera que es possibilitava el paga-

ment d’ajudes amb anterioritat al perío-

de previst inicialment i s’evitava així l’e-

fecte suspensiu que es produiria amb

l’admissió a tràmit del conflicte en ha-

ver-se invocat l’art. 161.2 CE. El Tribu-

nal Constitucional considera que la

doctrina sobre el principi de lleialtat

constitucional no resulta aplicable en

aquest supòsit.

• Vot particular formulat pel magistrat

Vicente Conde Martín de Hijas al qual

s’adhereixen els magistrats Javier Delga-

do Barrio i Manuel Jiménez de Parga.

El magistrat formula el seu vot parti-

cular al·legant que discrepa de la con-

cepció de la Seguretat Social de què

parteix la Sentència, ja que a partir d’a-

questa s’estableix una diferenciació en-

tre la matèria Seguretat Social i assistèn-

cia social que es distancia de la seguida

en la jurisprudència anterior. El magis-

trat discrepant considera que l’assistèn-

cia social no pot ser un títol que permeti

suplementar, mitjançant un augment,

les prestacions de la Seguretat Social, ja

que la Seguretat Social és una institució

estatal de solidaritat nacional la concep-

ció unitària de la qual és absolutament

necessària i en què no és possible l’e-

xistència d’un espai comú per a la Segu-

retat Social i l’assistència social. En la

seva opinió, la Sentència fa una inter-

pretació que deforma el sentit de l’arti-

cle 41 CE amb la finalitat de justificar

que prestacions no caracteritzables com

de Seguretat Social puguin coexistir

amb les prestacions d’aquesta i puguin

ser establertes per les comunitats autò-

nomes en exercici dels seus títols com-

petencials.

• Vot particular formulat pel magistrat

Roberto García-Calvo y Montiel al qual

s’adhereix el magistrat Manuel Jiménez

de Parga.

La discrepància expressada en aquest

vot particular es fonamenta, d’una ban-

da, en el fet que el Tribunal Constitu-

cional s’ha apartat, sense justificar-ho,

de la doctrina establerta a les STC

76/1986, 148/1996 i 171/1998 en re-

lació amb la matèria objecte de discus-

sió. A més, considera que el Tribunal

Constitucional no ha tingut present

que el que caracteritza l’assistència so-

cial és la demostració de l’estat de ne-

cessitat i la falta de mitjans per la perso-

na que sol·licita aquest tipus deprestació

social, i aquesta prova de necessitat no

existeix en relació amb els decrets im-

pugnats, en què no es justifica la neces-

sitat de les ajudes establertes, ja que

s’atorguen a tots els perceptors de pen-

sions no contributives residents habi-

tualment a Andalusia.

Marta Fernández

AUTONOMIES · 29

272

Institucions de l'estat

Regístrate para una prueba y aprovechar al máximo nuestro servicio, incluidos estos beneficios.

¿Por qué debería darme de alta en vLex?

Más de 100 países

Miles de fuentes de datos

Encuentra rápidamente lo que necesitas

Más de 2 millones de usuarios registrados

Regístrate para una prueba y aprovechar al máximo nuestro servicio, incluidos estos beneficios.

¿Por qué debería darme de alta en vLex?

Más de 100 países

Miles de fuentes de datos

Encuentra rápidamente lo que necesitas

Más de 2 millones de usuarios registrados

Regístrate para una prueba y aprovechar al máximo nuestro servicio, incluidos estos beneficios.

¿Por qué debería darme de alta en vLex?

Más de 100 países

Miles de fuentes de datos

Encuentra rápidamente lo que necesitas

Más de 2 millones de usuarios registrados

Regístrate para una prueba y aprovechar al máximo nuestro servicio, incluidos estos beneficios.

¿Por qué debería darme de alta en vLex?

Más de 100 países

Miles de fuentes de datos

Encuentra rápidamente lo que necesitas

Más de 2 millones de usuarios registrados

Regístrate para una prueba y aprovechar al máximo nuestro servicio, incluidos estos beneficios.

¿Por qué debería darme de alta en vLex?

Más de 100 países

Miles de fuentes de datos

Encuentra rápidamente lo que necesitas

Más de 2 millones de usuarios registrados

¿Por qué debería darme de alta en vLex?

Más de 100 países

Miles de fuentes de datos

Encuentra rápidamente lo que necesitas

Más de 2 millones de usuarios registrados

Más de 100 países

Miles de fuentes de datos

Encuentra rápidamente lo que necesitas

Más de 2 millones de usuarios registrados