Un període important de la història recent del Dret Civil català (De la Compilació de 1960 a la seva substitució per un Codi Civil Català)
| Autor | Agustín Luna Serrano |
| Cargo del Autor | Catedràtic de Dret Civil. Col·laborador Acadèmic, Facultat de Dret ESADE (URL). Advocat |
| Páginas | 83-114 |
Page 83
Pocs anys després de la terminació de la guerra civil de 1936- 1939, un grup de civilistes aragonesos -entre ells, els catedràtics Lacruz Berdejo i Martín Ballestero, el notari Palá Mediano, el registrador Batalla González i l'advocat de l'Estat Lorente Sanz- consideraren la conveniència de debatre, juntament amb llurs companys dels altres territoris, la situació dels drets civils particulars pel que feia a llur realitat normativa i a llur incardinació dins de l'ordenament civil espanyol. Aquesta iniciativa, que per les circumstàncies del temps, únicament podia ser duta a terme fent abstracció dels aspectes polítics d'aquestes qüestions i des d'una perspectiva estrictament tècnica, va tenir l'afortunada conseqüència d'afavorir la preservació d'aquells drets i de fomentar la recuperació d'una llur més intensa aplicació, enfront del perill de la progressiva desatenció que els afectava, propiciada, entre d'altres, pel fet d'ésser formulats en textos, a vegades molt antics, que, a més de contenir nombroses disposicions anacròniques o caigudes en desuetudo, eren sovint casuistes i gens sistemàtics i també tècnicament endarrerits.
Page 84
Els juristes esmentats, aplegats en el «Consejo de Estudios de Derecho Aragonés», decidiren convocar, autoritzats per l'ordre ministerial de 13 d'agost de 1944, un congrés nacional de dret civil, que va congregar a Saragossa, els dies del 3 al 6 d'octubre de 1946, nombrosos representants de tots els territoris espanyols. D'aquesta reunió -de la qual un dels més grans defensors dels drets civils territorials, el meu mestre professor lacruz BERDEJO, va apreciar el «espíritu de comprensión, transigencia y longanimidad de los juristas españoles»- sorgiren, bàsicament, dues conclusions: la que era necessari compilar els drets civils particulars en textos legals de característiques semblants a les d'un test codificat -rebutjant així l'anomenat sistema d'apèndixs al Codi civil-, per tal d'actualitzar-los i de facilitar llur coneixement, llur estudi i llur aplicació, i la que, ulteriorment, seria arribat el moment de formular un Codi civil general per a tota Espanya, en el que, d'una manera harmònicament sintetitzada, es pogués recollir, en el que calgués, la disciplina civil aplicada als diferents territoris. Molt probablement, la segona d'aquestes conclusions s'aprovà, al menys en la intenció d'alguns dels congressistes, sense una gran convicció sobre la seva viabilitat i per tal de fer obsequi als plantejaments ideològics llavors imperants.
El ministre de Justícia del temps acollí molt favorablement les indicacions del congrés de Saragossa, que aviat varen traduir-se a l'acció de govern. El decret de 25 de maig de 1947, complementat per les ordres ministerials de 24 i 25 de juny del mateix any, disposà la formació de comissions encarregades de preparar els avantprojectes de compilació dels diferents drets civils territorials, per tal d'arribar-hi, segons expressava, «a una sistematización adecuada de las instituci- ones históricas, teniendo en cuenta su vigencia y aplicabilidad en relación a las necesidades y exigencias del momento presente».
Page 85
La comissió catalana fou designada, al igual que les dels altres territoris, mitjançant l'ordre ministerial de 10 de febrer de 1948 i va comptar, entre els seus vocals, que arribaren, anant el temps, a trenta-set, amb els juristes d'aquella època més destacats al Principat. Treballant-hi, segons l'acord que prengué en les seves primeres reunions, a partir del projecte d'apèndix al Codi civil de 1930, la comissió, amb la estreta col·laboració del Col·legi d'advocats de Barcelona, va presentar un primer avantprojecte -en el qual intervingué molt intensament el canonista, de gran cultura jurídica, Jaime María Mans Puigarnau, professor de la Universitat de Barcelona- el dia 12 de desembre de 1952. Aquest avantprojecte, de 454 articles, passà a una comissió reduïda -dita «la petita» i formada per juristes de l'alçada de Carlos Obiols Taberner, Jaime María Mans Puigarnau, Juan Maluquer Rodés, José María de Porcioles Colomer, Ramón María Roca Sastre, Francisco de Asís Condomines Valls i Ramón Faus Esteve, presidits per Luis Durán i Ventosa, essent secretari Jorge Olivar Daydé i, després, José María Pou de Avilés-, que va ocupar-se especialment dels apartats referents al dret familiar i al dret de successions i redactà una proposta definitiva ordenada en 569 articles. Aquest últim text fou presentat al aleshores cap de l'Estat, al Palau Reial de Pedralbes, el dia 14 d'octubre de 1955.
Els textos que preparà foren redactats en forma molt acurada per la comissió, que va adoptar un criteri molt ampli en quant a la consideració de les institucions autòctones que s'havien de conservar i en quan a l'atenció d'aquelles altres que, tot i essent també pròpies de l'anomenat dret comú o castellà, es configuraven de manera peculiar, en llur concret desenvolupament disciplinar, en el dret civil català. El seu contingut s'expressà amb una notable qualitat tècnica i fou molt apreciat
Page 86
pels juristes del temps. Cal subratllar, en efecte, que aquests textos prelegislatius van ser considerats pel Tribunal Suprem com a «una orientación legislativa autorizada y merecedora de que se la tome en consideración al aplicar las reglas de derecho en materia foral catalana» (sentència de 23 de novembre de 1953, en relació a la primera redacció, i vegeu també sentències de 25 de marc i de 6 de juliol de 1957, per a la segona versió de l'avantprojecte de la comissió).
El Govern va remetre la proposta d'avantprojecte a la Comissió General de Codificació, a la qual el Decret de 23 d'octubre de 1953 havia incorporat vocals representants dels territoris amb dret civil particular, que modificà sensiblement el text proposat, retallant-lo en el seu contingut i abreujant-lo en la seva extensió. El projecte definitiu arribà a les Corts el 30 d'abril de 1959 i, si bé les esmentades limitacions no es van superar totalment, fou possible introduir, en el curs de la seva discussió a la comissió de Justícia, gràcies a la intervenció del procurador i llavors alcalde de Barcelona, el notari José María de Porcioles, nombroses esmenes -preparades per un grup de juristes que es reuniren a Andorra al seu voltant (roca SASTRE, noguera GUZMÁN, FAUS ESTEVE, Figa Faura, CASALS colldecarrera, Maluquer ROSÉS. Puig Brutau, TORRES de CRUELLS, PASCUAL SERRES i Puig Suñer)-, que milloraren, de bon tros, el text presentat pel Govern.
Els plantejaments compiladors van intensificar d'interès, sempre viu i mantingut, dels juristes catalans per llur propi dret. En aquesta època aparegueren, entre d'altres sobre matèries més específiques, el llibre de José María PASCUAL SERRES Una
Page 87
interpretación del Derecho civil de Cataluña (el derecho catalán en la práctica), publicat l'any 1948, el de Jaume Cots y Corchs La vocación jurídica de Cataluña, publicat l'any 1952, i els de Joaquim de Camps i Arboix Modernitat del dret català i Historia del derecho catalán moderno, publicats, respectivament, els anys 1953 i 1958.
El text de la «Compilación del derecho civil especial de Cataluña» fou finalment aprovat mitjançant la llei 40/1960, de 21 de juliol. Composat de 344 articles, s'estructurà en un títol preliminar («De la aplicación del derecho civil especial de Cataluña»: arts. 1 a 3), en un llibre primer («De la familia»-: arts. 4 a 96, incloent-hi una àmplia regulació dels heretaments: arts. 63 a 96), en un llibre segon («De las sucesiones»: arts. 97 a 276), en un llibre tercer («De los derechos reales»: arts. 277 a 320) i en un llibre quart («De las obligaciones y contratos y de la prescripción»: arts. 321 a 344), als quals seguien tres disposicions finals, que deixaren sense vigor el dret civil català anterior «principal» o d'aplicació directa i el dret supletori aplicable en el seu defecte i declaraven com a dret supletori únic el Codi civil i les altres fonts d'aplicació general...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba