La Hipoteca Mobiliària i la Penyora Sense Desplaçament
| Autor | Adolfo Lucas Esteve |
| Páginas | 295-314 |
Page 295
La Llei d’Hipoteca Mobiliària i Penyora Sense Desplaçament de 16 desembre 1954 va tenir com a objectiu declarat posar al mercat del crèdit, mitjançant la regulació de les garanties que podien suportar, una sèrie de béns mobles de considerable valor que, fins a aquest moment i a causa de la deficient regulació jurídica, es trobaven exclosos del finançament ordinari.
La tasca no va resultar senzilla, ja que tot i que és ben conegut que existien precedents en matèria de penyores i, més limitadament, en seu d’hipoteca (la hipoteca naval), la veritat és que no s’ajustaven adequadament a les intencions del legislador.
Per aquest motiu la Llei és deliberadament temorosa en la seva regulació fins al punt que la pròpia Exposició de Motius assenyala que futures reformes legislatives hauran d’emprendre la seva reforma i expandir la base d’aplicació de la Llei. Aquest caràcter tímid explica els caràcters definitoris de les garanties regulades en la Llei i que analitzarem a continuació. Amb caràcter previ, cal tenir en compte que la Llei 41/2007, de 7 de desembre ha modificat determinats preceptes de la Llei del 54 de manera poc harmoniosa.
Aquesta norma que té el següent i extraordinari sobrenom: «per la qual es modifica la Llei 2/1981, de 25 de març, de regulació del mercat hipotecari i altres normes del sistema hipotecari i financer, de regulació de les hipoteques inverses i l’assegurança de dependència i per la qual s’estableix determinada norma tributària» va tenir, com diu la seva Exposició de Motius, la finalitat d’eliminar els obstacles a l’oferta de nous productes, la modernització del règim de protecció mitjançant la recerca d’una transparència més efectiva per permetre als prestataris prendre les seves decisions en funció del risc real dels productes i la millora dels instruments de finançament.
Pel que ara ens concerneix, certament, la Llei 41/2007 compleix el seu objectiu d’augmentar l’oferta però la seva escarida regulació planteja més qüestions de les que pretén solucionar tal i com anirem veient.
Page 296
La Llei exclou des del principi el gravamen, d’acord a les seves normes, de qualssevol béns que no siguin els compresos en el seu articulat (articles 1, 12, 52, 53 i 54 LHMPSD). El motiu d’aquesta important limitació és que només es consideren susceptibles de gravamen aquells béns mobles que puguin ser degudament identificats i que tinguin un valor de canvi.
Del llistat de béns susceptibles d’hipoteca: els establiments mercantils, els vehicles de motor, les aeronaus, la maquinària industrial i la propietat intel·lectual i industrial (article
12), ens aturarem en cada un d’ells excepte en les aeronaus i propietats especials que, atesa la finalitat d’aquesta obra, no resulta convenient en no ser susceptibles d’inscripció en cap dels registres mercantils de Catalunya (veure capítol 26 sobre seccions i competència del Registre de Béns Mobles). Farem èmfasi en aquells supòsits de constitució d’hipoteca que resulten mes freqüents i ens aturarem en algun cas especial en què hi ha normativa sectorial catalana com passa amb les oficines de farmàcia.
Pel que fa als béns susceptibles de penyora sense desplaçament, deixarem de banda aquells que actualment són d’escassa o nul·la utilització i ens aturarem en aquells que són més usats en la pràctica com passa amb les llicències o amb els drets de crèdit.
En qualsevol cas, la limitació de béns susceptibles de ser gravats no és tan estricta com la Llei suggereix en un primer apropament doncs, si bé és cert que es declara rotundament que només poden ser gravats els béns que s’esmenten a la Llei, la veritat és que al definir-se en base a categories de béns l’amplitud objectiva és molt més gran del que sembla.
Cal pensar en la referència que es fa als vehicles a motor dins els quals s’engloben no només els automòbils sinó també les motocicletes, els camions, els tractors i qualsevol altre auto-motor que sigui susceptible de matrícula. El mateix pot dir-se de la maquinària industrial que si bé és un gènere limitat engloba una enorme varietat de béns susceptibles d’hipoteca mobiliària.
El mateix passa amb els béns susceptibles de ser pignorats sense desplaçament. Pensem en les mercaderies i matèries primeres emmagatzemades (article 53) o en els drets de crèdit o llicències (article 54), categories on s’inclouen igualment una gran varietat de béns diferents. La resolució de la Direcció general dels Registres i del Notariat de 12 març 2001 va entendre que és possible constituir penyora sense desplaçament sobre els estocs de vehicles no matriculats per considerar que constitueixen una mercaderia susceptible de ser tractada com un conjunt de béns homogenis. La mateixa resolució admet també la penyora sense desplaçament sobre estocs de vehicles usats mentre estan en situació de pendents de posterior venda i sense permís de circulació.
Però potser la més cridanera de les decisions de la Direcció General dels Registres i del Notariat ha estat la resolució de 14 de febrer de 2002 sobre finançament de cases prefabricades quan accepta que aquestes siguin objecte d’hipoteca mobiliària sempre que estiguin correctament identificades i que consti la voluntat del propietari de no unir-les permanentment a l’immoble sobre el qual s’assentin. Aquesta doctrina obre la porta a la constitució d’hipoteca mobiliària sobre altres béns igualment susceptibles d’identificació i que s’assenten de forma no permanent sobre béns immobles, com passa amb els aerogeneradors d’energia elèctrica o amb les instal·lacions d’energia solar.
Així ho estableix l’art 1 LHMPSD en dir en el seu segon paràgraf: «Si aquests béns estiguessin en proindivisió o pertanyessin en usdefruit i en nua propietat a distints titulars,
Page 297
només podran hipotecar o pignorar en la seva totalitat i mitjançant el consentiment de tots els partícips». El motiu d’aquesta limitació és purament de política legislativa en no existir cap impediment jurídic per a la hipoteca o penyora de quota o de dret real limitat com ho demostra la regulació de la hipoteca immobiliària en la qual no hi ha inconvenient per una o altra cosa.
És cert però que sent el problema dels béns mobles la seva reipersecutorietat el legislador ha optat per limitar al màxim la confluència de drets reals sobre un mateix bé per tal d’evitar situacions que per la seva complexitat puguin desembocar en la ineficàcia de la garantia, cosa que atès allò que veurem en l’epígraf següent potser ja no tingui raó de ser.
Disposa l’article 2 LHMPSD: «No tindrà eficàcia el pacte de no tornar a hipotecar o pignorar els béns ja hipotecats o pignorats, de manera que podrà constituir-se una hipoteca mobiliària i penyora sense desplaçament de possessió sobre béns que ja estiguin hipotecats o pignorats, encara que ho estiguin amb el pacte de no tornar a hipotecar o pignorar. També es pot constituir hipoteca mobiliària o penyora sense desplaçament sobre el mateix dret d’hipoteca o penyora i sobre béns embargats o el preu d’adquisició dels quals no estigués íntegrament satisfet. Aquest apartat té efectes retroactius».
Fins a la reforma de 2007, el text de l’art. 2 deia exactament el contrari ja que prohibia constituir hipoteca mobiliària o penyora sense desplaçament sobre béns ja hipotecats, pignorats o embargats, o sobre béns el preu íntegre dels quals no s’hagués satisfet. La raó de ser d’aquesta limitació venia determinada en l’Exposició de Motius i no era altra que garantir la major senzillesa possible i evitar l’eventual col·lisió de drets.
La reforma ha suprimit aquesta limitació però no dóna cap pista sobre com resoldre les eventuals col·lisions de drets que es puguin produir (a més d’haver-se «oblidat» de reformar els articles 12 LHMPSD in fine que prohibeix la hipoteca del dret d’hipoteca i l’article 55 LHMPSD que prohibeix la constitució de penyora sense desplaçament sobre béns hipotecats pel pacte de l’article 111 LH, tots dos supòsits autoritzats per l’article 2). Pensem que la conjunció de drets reals sobre els béns mobles poden produir situacions de gran complexitat per a la solució de les quals cal acudir a les regles derivades de la Llei Hipotecària aplicable supletòriament per així disposar la disposició addicional tercera de la Llei d’Hipoteca Mobiliària i Penyora Sense Desplaçament.
La resolució de 15 febrer 2012 afirma que els problemes de col·lisió entre garanties immobiliàries i mobiliàries es resolen per aplicació del mecanisme de coordinació inter-registral contemplat en l’article 75 LHMPSD. El fet xocant és que aquest mecanisme no existeix en l’actualitat. Efectivament, l’article 75 de la Llei estableix que en cas de constituir hipoteca d’establiment mercantil, de...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba