Thomas Gergen, «Sprachengesetzgebung in Katalonien. Die Debatte um die "Llei de Política Lingüística" vom 7 Januar 1998»
| Autor | Carles Duarte |
| Páginas | 444-445 |
Page 444
Des del restabliment de la democràcia i l'autonomia, a Catalunya s'ha anat desenvolupant un dret lingüístic d'un interès extraordinari, que, en bona part, és el reflex de la gran importància social que a Catalunya ha tingut i té la normalització lingüística, que ha permès que el català, després de l'etapa de marginació i fins i tot persecució que va representar el franquisme, anés eixamplant constantment el seus àmbits d'ús. Escau, a més, de destacar el caràcter referencial que els treballs teòrics, que la Revista de Llengua i Dret ha tingut sempre una voluntat de promoure, i la normativa catalana concreta han tingut per als experts en aquesta matèria d'arreu del món i per a polítics i juristes d'altres països amb una realitat lingüística anàloga.
Aquesta obra que la prestigiosa editorial alemanya Max Niemeyer acaba de publicar és una excel·lent contribució al coneixement i a l'estudi de la legislació lingüística a Catalunya. Però al llibre de Thomas Gergen, que és autor d'una considerable i valuosa bibliografia sobre la realitat catalana, al costat dels aspectes més pròpiament jurídics, hi ha una suggeridora anàlisi sociolingüística i una encertada contextua-lització política.
El llibre s'inicia amb una introducció a l'existència d'un conflicte lingüístic entre el català i el castellà i amb una descripció de l'àmbit lingüístic català. El volum s'endinsa després en una visió històrica de les relacions entre el català i el castellà des de l'edat mitjana a l'època actual i en un examen del marc de doble oficialitat lingüística de Catalunya, on el català té, a més, el rang de llengua pròpia, com a expressió que és de la seva identitat.
El nucli d'aquesta obra, però, el configura un examen documentat i rigorós del procés de gènesi que va portar des de la Llei de normalització lingüística de l'any 1983 a la Llei de política lingüística de 1998, aprovada amb el vot favorable d'un 80% dels diputats del Parlament. En aquesta part del llibre l'autor es refereix a l'avenç del català en diversos vessants, com els mitjans de comunicació, amb fets emblemàtics com la doble edició en català í en castellà de El Periódico i El Segre, i sobretot al debat sobre la necessitat i el contingut de la Llei, suscitat des del món estrictament jurídic —incloent-hi des d'articles publicats a la Revista de Llengua i Dret fins al dictamen del Consell Consultiu—, des d'algunes entitats representatives de sectors culturals, econòmics i professionals —Òmnium Cultural, anunciants, indústries agroalimentà-Page 445ries,... i des de diferents forces polítiques.
El treball de Thomas Gergen ofereix l'oportunitat d'acostar-se, des d'una perspectiva documentada i intel·ligent, al rerefons i als passos successius de la conformació de l'actual marc jurídic català sobre la llengua. Sens dubte contribuirà a donar a conèixer aquesta realitat als qui des d'altres països tenen la voluntat de tenir-ne un coneixement aprofundit, però alhora és una eina útil també al nostre país per poder tenir una visió de conjunt del procés de configuració d'una legislació que s'ha demostrat ben positiva per impulsar la normalització lingüística i per establir un marc jurídic que reflecteixi la sensibilitat majoritària dels catalans i que en garanteixi els drets lingüístics.
