Presidència espanyola a la Unió Europea i aplicació del Tractat de Lisboa i el Programa d’Estocolm
| Autor | Elisabeth García Cueto |
| Cargo | Notari de Santa Coloma de Queralt |
| Páginas | 47-52 |
Page 47
L’entrada en vigor del Tractat de Lisboa suposa iniciar una nova etapa de la Unió Europea, amb una integració del cabal comunitari que, des de la cooperació dels diferents països, implicarà l’assignació, en certs casos, de més competències a les institucions comunitàries.
Des de gener a juny de 2010, Espanya ha ocupat la presidència de la Unió Europea (http://www.eu2010.es/es/). La rellevància d’aquesta s’emmarca dins de l’entrada en vigor del Tractatde Lisboa (Tractat de Lisboa: http:// www.consilium.europa.eu/showPage. aspx?id=1296&lang=es), 1 de desembre de 2009 i del Programa d’Estocolm (Stockholm Agreement), on es defineixen els objectius per al desenvolupament d’una part de l’anomenat tercer pilar, relatiu a la cooperació: llibertat, seguretat i justícia de la UE (art. 67 a 87 del Tractat de funcionament de la Unió Europea), específicament, el programa per al període que va del 2010 al 2014. No obstant això, no hem d’oblidar que el desenvolupament de l’espai de llibertat, seguretat i justícia es va començar a gestar i desenvolupar al Tractat d’Àmsterdam de 1997, al citat Tractat de Lisboa, signat l’any 2007, així com als programes de Tampere (1999), de la Haia (2004) i l’esmentat d’Estocolm (2009).
Així doncs, entrem en una nova etapa de la Unió Europea, amb una integració del cabal comunitari que, des de la cooperació dels diferents països, implicarà l’assignació, en certs casos, de més competències a les ins-
Page 48
titucions comunitàries, i ens portarà a aconseguir, amb un marc jurídic enfortit, la tantes vegades citada cohesió europea: Benvinguts a la nova Europa!
La UE, que va néixer com una aliança eminentment econòmica (CECA, París 1951; CEE i EUROATOM, Roma 1957), s’ha anat transformant, desenvolupant, amb l’objectiu fixat, avui dia, a crear un veritable Estatutde ciutadà europeu. Per assolir aquest propòsit, s’ha apostat per crear una identitat cívica europea, ampliant els drets de les persones, a través de la «Carta dels drets de la personade la UE» (encara que aquesta tingui valor merament declaratiu). El contingut d’aquesta se centra en els drets i lliberts fonamentals, posant l’atenció prioritària als sectors més vulnerables, oferint la protecció adequada a dones i nens i a les víctimes de delictes, posant especial èmfasi al que fa referència a la violència de gènere. Així, en aquest últim aspecte, de tipus penal, la Presidència espanyola va intentar avançar en el principi de reconeixement mutu, la cooperació en investigació de delictes, la fixació d’unes normes mínimes en matèria de garanties processals i la modernització legislativa pel que fa al cibercrim.
Paral·lelament a això, la Presidència espanyola s’ha centrat en la qüestió migratòria. És el Programa d’Estocolm el que ja determina la prioritat d’establir una millor administració de les fronteres, que comporta supervisar les pautes d’immigració (a través de l’agència europea de control fronterer -Frontex-) amb una vinculació ineludible a les tendències i necessitats del mercat laboral. D’aquesta manera, es pretén fomentar el mantenimentd’una gestió col·laboradora pel que fa a la política de detenció i expulsió d’immigrants il·legals i la possibilitat d’incentivar i facilitar el retorn voluntari.
A fi de garantir aquests drets, és necessària una justícia que funcioni a l’uníson a tota la Unió. Perquè la coordinació sigui una realitat, s’ha previst un Pla d’acció de justícia electrònica i la interconnexió dels registres referents a aquesta matèria. La Presidència espanyola es va plantejar com a repte fixar uns mínims comuns
( VEA EL GRAFICO EN EL PDF ADJUNTO )
Page 49
( VEA EL GRAFICO EN EL PDF ADJUNTO )
pel que fa a drets i garanties processals penals, així com programes d’intercanvi per a jutges, fiscals i secretaris judicials. És evident que això requereix la necessària implicació dels jutges nacionals i altres subjectes que intervenen en el procés; tots els operadors, a l’hora d’aplicar el Dret europeu, han d’integrar la nova normativai formar una veritable xarxa, tant en l’àmbit nacional com europeu, que porti a la recopilació de jurisprudència de la UE, que garanteixi els drets fonamentals a tot el territori de la Comunitat, però des de l’interior de cadascun dels respectius estats membres. Es crea, conseqüentment i amb una finalitat de cohesió, un espai judicial comú europeu.
En aquesta línia, el llançament, el...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba