Els privilegis dels advocats
| Autor | Ramon Antoni Forteza i Colomé |
| Cargo | Advocat |
| Páginas | 14-16 |
Page 14
Tot i que el títol és suggerent, no alceu pas la guàrdia perquè és un parany. De fet, heus ací quatre pinzellades per tal d'identificar, aïllar i neutralitzar una temptació corporativa que -al meu parer- no té cobertura a la llei.
Es tracta d'analitzar quina és la cor- recta classificació del crèdit d'un advocat o assessor jurídic davant el seu client quan aquest és declarat en concurs de creditors. Òbviament, ens referim al crèdit pre-concursal; aquell que va nàixer (meritat) sis mesos abans del concurs.
No és una problemàtica escadussera, sinó una qüestió que sovinteja i què ha obert interrogants en la nostra pràctica professional quotidiana, ja com a veritables creditors afectats, com a lletrats del client concursat, o bé com a Administradors concursals. En qualsevol d'aquests papers, podem trobar-nos amb la necessitat de prendre un determini, amb l'agreujant que la decisió afectarà nostra butxaca o la del company (la qual cosa sempre incomoda una mica).
Val a dir que la polèmica és de banda ampla i abasta més enllà del melic dels juristes, atès que el problema i la solució és extensible també a la resta de crèdits en possessió de professionals i/o treballadors autònoms que vàrem prestar un servei al deutor concursat sis mesos abans d'endegar-se el procediment universal.
-
Pretensió de privilegi. - Potser perquè la redacció del precepte no és massa afortunada, o potser perquè la capacitat del nostre collectiu per a interpretar les normes és rica i enginyosa, succeeix que s'ha invocat el text de l'art 91.3 de la Llei 22/2003 de 9 de juliol, Consursal (LCON) per a sollicitar que aquest tipus de crèdits professionals siguin classificats com a beneficiaris de privilegi general. És una petició que inicialment s'adreça als AC a l'hora d'insinuar els crèdits i que, si no rep acollida al text de l'Informe, després pot donar lloc a l'incident d'impugnació previst a la llei (art 96 LECON).
Les conseqüències d'estimar o rebutjar el privilegi general són evidents i no cal ser massa erudit per a endevinar que a l'hora de realitzar crèdits (cobrar) sempre és millor anar davant què endarrerit o barrejat al grup. Un «privilegi» és com el sal- conduit legal que permet, per raons poderoses i estrictes, aplicar l'article 26 de la cançó de la Trinca 1 al principi de igualtat en la condició dels crèdits concurrents (parts conditio creditorum); és, doncs, un avantatge normatiu de naturalesa excepcional què sempre ha de ser interpretat de manera restrictiva a la llum de la teoria general del dret.
Dit això, s'ha pretès privilegiar els honoraris professionals dels advocats a causa de serveis prestats al client/ deutor/concursat, i que s'hagin meritat en el decurs dels sis mesos anteriors a la declaració del concurs. L'argumentari és que es tracta d'un "treball realitzat per personal no dependent" del concursat (autònoms) què ha d'assimilar-se al tractament privilegiat que la llei ja atorga als treballadors per compte alié o personal laboral dependent en l'apartat 1r de l'art 91 LCON. Pels defensors d'aquesta tesi, el legislador hauria volgut primar el treball personal d'aquells que es relacionen amb el deutor/concursat d'una manera individual (in tuito personae); el criteri d'interpretació sistemàtica els porta a sostenir que, primer, hom atorga privilegi als treballadors (crèdits salarials) i acte seguit als professionals autònoms que sis mesos abans de la declaració del concurs havien posat al servei del concursat la seva força de treball personal, ja sigui material i/o intellectual.
La projecció del criteri avalaria que tots els serveis dels juristes (també d'altres professionals autònoms i/o liberals) prestats al deutor sis mesos abans de la declaració del concurs haurien de classificar-se com a crèdits amb privilegi general. Hi ha qui, decebut amb el seu client, invoca soto vocce arguments eloqüents de psicologia corporativa, com ara la recerca de...
Para continuar leyendo
Solicita tu prueba