La comissió assessora de llenguatge administratiu
| Autor | Marta Xirinachs |
| Cargo | Colaboradora técnica de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya |
| Páginas | 209-212 |
Page 209
En aquesta mateixa revista (núm. 3), ara fa dos anys, Isidor Mari va es-criure sobre «L'elaboració coordinada del llenguatge administratiu cátala», que fins ara s'ha dut a terme al principal de Catalunya, a través de la Coordinadora de Llenguatge Administratiu. Fem-ne una mica la historia.
La Direcció General de Política Lingüística, seguint les funcions d'assesso-ranaent língüístic de l'Administrado de la Generalitat de Catalunya, deis or-ganismes autónoms i de les entítats que hi están vinculades o en depenen, que li encomana el Decret 90/1980, de 21 de juny, i davant la necessitat d'es-tablir i fixar criteris sobre el llenguatge administratiu cátala, a principis de l'any 1981 va creure convenient de convocar i crear la Coordinadora de Llenguatge Administratiu.
Calia -i avui encara cal- disposar de la infrastructura i de l'organització necessaries per fer possible la normalitzacíó lingüística tant peí que fa a l'ús del cátala com peí que fa a l'elaboració de llenguatges específics i a la reso-lució de punts lingüístics pendents de soludó. Amb aquests propósits, dones, van comencar a fundonar la Coordinadora Interdepartamental per a la Nor-malització Lingüística, encarregada deis aspectes de l'ús del cátala, i la Coordinadora de Llenguatge Administratiu, encarregada d'establir convencions no previstes per la normativa, en materia de llenguatge administratiu i jurídic.
Amb aqüestes línies que acabem d'escriure hem volgut fer una mica d'historia i prou. Si algún lector desitja conéixer per qui estava integrada la Coordinadora i quin era el seu procediment de treball, ens remeterá a l'article que hem dtat al primer parágraf.Page 210
Avui, amb el Decret 41/1986, de 13 de febrer, de creado d'órgans auxilia rs de la Comissió per a la Normalització Lingüística i de la Direcció General de Política Lingüística, es reconeix formalment l'antiga Coordinadora, que passa a ser la Comissió Assessora de Llenguatge Administratiu.
Aquesta Comissió, en endavant cala, ha estat creada cora a órgan as-sessor en qüestions relacionades amb el llenguatge administratiu i amb l'ela-boració de la documentado administrativa.
La CALA, adscrita al Servei d'Assessorament Lingüístic, está integrada pels membres següents:
- dos de nomenats a proposta de la Direcció General de Política Lingüística,
- dos de nomenats a proposta de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya,
- tres especialistes en llenguatge administratiu, de lliure designació del Conseller de Cultura,
- set de nomenats a proposta d'altres organismes i institucions que comptin amb unitats administratives encarregades de la supervisió lingüística (el Servei Central de Publicacions, el Servei de Publicacions del Parlament, el Servei de Régim Local, les Comissions de Normalització Lingüística de les Universitats, l'Oficina de Cátala de la Diputado, el Seminari de Documentado Jurídica del Collegi d'Advo-cats),
- i un representant del Servei d'Assessorament Lingüístic, que hi actúa de secretan.
L'article 2.3. del Decret 41/1986 citat, disposa que la Comissió pot crear gmps de treball específics amb intervenció de persones externes a la Comissió.
Per ara, hi ha previst que es posin en funcionament 5 grups:
-
Grup de terminología. Aquest grup treballara d'acord amb Porganit-zació, el sistema i la metodología del termcat, centre de terminologia, creat el 13 de maig de 1985 per conveni entre el Departament de Cultura i I'Institut d'Estudis Catalans. El seu ámbit de treball és la terminologia administrativa, la jurídica i la del món de les finances publiques. Entre les funcions que ha de dur a terme hi ha l'elaboració deis arbres de camp, la preparació d'una bibliografía exhaustiva, la fixació deis corpus de buidatge, l'elaboració de les fitxes terminológiques i deis dossiers de normalitzadó...Page 211
En aquest camp de la terminología, a la cala hi correspon Faprovació del pía de la recerca segons l'ordre de prioritats que considerí convenient, la revistó deis arbres de camp i de la bibliografía, l'assesorament de casos con-crets, l'estudi deis casos problemátics que li presentí el grup de terminología i l'aprovació d'una proposta. A grans trets, aqüestes son algunes de les funcions principáis que ha de dur a terme aquest grup.
-
Grup de documentado municipal. Aquest grup, que ja funciona des de fináis de l'any 1984 (vegem «Documentació municipal» (núm. 1, gener 1985 - núm. 8, abril 1986), suplement del butlletí «Llengua i Administra-ció»), és l'encarregat d'elaborar documents, expedients i formularis de l'ad-ministració local.
El grup de documentació municipal está format per uns elaboradors de documentació i un responsable i assessor jurídic, que és qui proposa el programa d'elaboració de documents, assessora en materia de dret administratiu els elaboradors, revisa el contingut jurídic de la documentació i prepara el comentan de cada document que es publica a «Documentació municipal». El grup també compta amb uns revisors lingüístics, que teñen com a funcions assessorar lingüísticament els elaboradors, presentar a la CALA els problemes gramaticals que hi hagi i revisar tota la documentació d'acord amb el criteris de la Cotnissió.
-
Grup de redacció de liéis i disposicions administrativas. És un grup format per Üngüistes i un assessor jurídic. El seu ámbit de treball compren el llenguatge administratiu i jurídic. Son funcions deis lingüistes: proposar un programa d'estudi, seleccionar el corpus i estudiar-lo gramaticalment, el contingut jurídic i el disseny van a part; elaborar uns criteris d'estil per a la redacció de liéis i disposicions administratives. A la cala li correspon, dones, aprovar el programa de treball, determinar-ne les prioritats, assessorar el grup de treball i aprovar els criteris que s'elaborín.
-
Grup de documentació administrativa. La fundó i la composició d'a-quest grup son similars a les del grup anterior, que, com hem dit, s'ocupa de la redacció de les liéis i les disposicions administratives; en canvi, aquest té com a funció l'elaboració de criteris per a la resta de textos administratius oráis i escrits.
-
Grup de qüestions gra fiques. Aquest darrer grup és el que potser té un programa mes curt. El seu ámbit de treball compren la fixació de criteris i convencions sobre aspectes gráfics no resolts o que no presenten una solució homogénia. Es troben en aquest apartat I'ús de les majúscules, el de les quantitats dins un text, les abreviatures, l'actualització de punts residuals, ia tipografía, la transcripció i la transliteració...
Aquests grups, dones, que no son els únics amb qué comptará la Comis-Page 212 sió Assessora de Llenguatge Administratiu, pero sí els primers que es posaran en marxa, permetran de dur a terme un treball mes sistemátic i exhaus-tiu en cada camp.
La Direcció General de Política Lingüística, sempre que hi estigui d'a-cord, fara públics, a través de resolucions, els acords i les convencions que proposi la Comissió, Per proposar els seus acords la cala ha d'haver escol-tat primer els informes deis membres i dels organismes que la integren, entre els quals és preceptiu el de l'Escola d'Administració Pública. Els acords que es prendran serán básicament de tres tipus: aspectes granes, terminología i es-til. «Llengua i Administrado» també els publicará i comentará en les seves seccions habituáis.
Per acabar, només ens queda dir que, tan bon punt sigui possible, cal establir relacions amb totes les administracions autonómiques de parla catalana, per tal d'acabar de fixar el llenguatge administratiu cátala de manera coordinada i per tal «d'impulsar l'ús d'una modalitat estándard que segueixi les normes de l'Institut d'Estudis Catalans i que sigui accessible ais parlants de tota la comunitat lingüística» (Decret 296/1980, de 4 de desembre, art. 2.d).
